Blaise Pascal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Blaise Pascal
Naixement 19 de juny de 1623
Clarmont d'Alvèrnia actualment anomenat Clermont-Ferrand
Mort 19 d'agost de 1662 (als 39 anys)
París
Ocupació Filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg

Blaise Pascal (Clarmont d'Alvèrnia, 19 de juny de 1623 - París, 19 d'agost de 1662)[1] fou un filòsof, matemàtic, físic, inventor, escriptor, moralista, místic i teòleg occità, considerat un dels personatges més brillants de la saviesa occidental i probablement l'únic que ocupa llocs de primera línia en els manuals de totes les disciplines que conreà.

Biografia[modifica | modifica el codi]

De 0 a 6 anys. Clermont-Ferrand[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Clermont-Ferrand el 19 de juny de 1623 en una família noble. El seu pare, Étienne Pascal, era un magistrat que treballava com a jutge vicepresident del tribunal d'impostos de l'Alvèrnia. La seva mare, Antoniette Begon, provenia d'una família burgesa acomodada. Blaise Pascal tenia dues germanes: Gilberte Pascal i Jacqueline Pascal. La primera, tres anys més gran que ell, va publicar una biografia sobre el seu germà. Quan va néixer Jacqueline, dos anys més petita que Blaise, la mare no aconseguí recuperar-se i morí el 1629, quan Blaise tenia 3 anys.

Dels 6 als 15 anys. París[modifica | modifica el codi]

Després de la mort d'Antoniette, la família es va establir a París. El pare es va encarregar personalment, amb gran dedicació, de la seva educació i va intentar donar-li una formació adient a la seva capacitat intel·lectual. Pascal aviat es va manifestar com un nen prodigi en matemàtiques. El 1635 s'inicià en la geometria i, acompanyat pel pare, va ser admès en reunions científiques. El 1637 començà a freqüentar amb el seu pare l'Académie Mersenne, on posteriorment es posarà en contacte amb René Descartes.

Dels 15 als 25 anys. Normandia[modifica | modifica el codi]

El 1640 es traslladaren a Ruan, a la regió de la Normandia, perquè al seu pare el nomenaren cap de la recaptació d'impostos per a la Normandia. És aquí on inventà i patentà, per facilitar el treball del seu pare, la "roue de Pascal" o "Pascaline" ("roda de Pascal" o "Pascalina"), considerada com a una de les calculadores més antigues. Inicialment només es podien realitzar sumes, però Pascal va anar introduint-hi millores durant els següents deu anys, que van permetre fer-hi, fins i tot, restes.

Pascalina

Pascal i la seva germana Jacqueline es movien en ambients cultes i elegants. Blaise va fer intents poètics, abonats pel dramaturg Pierre Corneille, tot i que continuava amb les matemàtiques. A l'edat de 16 anys va formular un dels teoremes bàsics de la geometria projectiva, conegut com a Teorema de Pascal, descrit en el seu Assaig sobre les còniques (1639). El 1641 la seva germana Gilberte es casà amb Florin Périer, ajudant del seu pare.

El 1646 durant la convalescència del seu pare després d'un accident, la família, que fins aquell moment no era gaire religiosa, es posà en contacte amb el bisbe reformista holandès Janseni, que defensava dins de l'església catòlica una noció de gràcia divina basada en sant Agustí, similar a les idees de Calví. Tota la família es va fer jansenista. Fins i tot Pascal, que patia algun moment paràlisi a les cames, amb dolors permanents, interpretà la seva malaltia com un signe diví i començà a portar una vida ascètica, amb gran fervor religiós.

Dels 25 als 31 anys. París[modifica | modifica el codi]

Es dedicà a tractar problemes físico-matemàtics. A partir de maig de 1647 va tornar a París per viure amb Jacqueline i amb el seu pare. Va contactar amb els principals jansenistes. Pascal, però, va continuar dedicant-se a les ciències naturals i a les matemàtiques. Les seves idees no eren ben rebudes pels investigadors, entre els quals Descartes, amb qui es va reunir en diverses ocasions a finals de setembre de 1647, a París.

El 1646 va repetir amb èxit els assaigs que el físic italià Evangelista Torricelli va fer el 1643, demostrant l'existència del buit, fins aquell moment considerat com a impossible. El 1647 publicà els resultats al Traité sur le vide (Tractat sobre el buit).

El 1648 va demostrar, mitjançant un experiment, que el nivell de la columna de mercuri d'un baròmetre el determina l'augment o disminució de la pressió atmosfèrica circumdant. Aquest descobriment va verificar la hipòtesi de Torricelli respecte a l'efecte de la pressió atmosfèrica sobre l'equilibri dels líquids i fonamentà la llei dels vasos comunicants.

Pascal creia que el progrés humà s'estimulava amb l'acumulació dels descobriments científics.

A la primavera de 1649, els desordres de la Fronda dificultaven la seva vida a París i la família es refugià fins a la tardor de 1650 a casa dels Périer a l'Alvèrnia.

A la tardor de 1651 va morir el pare de Pascal, Etienne Pascal i Jacqueline s'incorporà al convent jansenista de Port Royal. Ara, per primera vegada Pascal, depenia de si mateix. Tenia una situació acomodada, era noble i va començar a freqüentar la societat de París, on establirà amistat amb el jove Duc de Roannez, amb el qual compartiria interès per a la filosofia. Aquest el va portar de viatge amb els seus amics lliurepensadors, entre els Chevalier de Méré, fet que provocà que Pascal s'introduís en la filosofia moderna. També freqüentava el saló de Madame de Sablé, que li obrí al món de les belles arts. Pensà fins i tot a casar-se, però mai ho va arribar a fer.

Altres de les contribucions científiques importants de Pascal són la deducció de l'anomenat “Principi de Pascal”, en el qual es basa el funcionament d'una premsa hidràulica i que estableix que els líquids transmeten pressions amb la mateixa intensitat en totes les direccions i sentits, i les seves investigacions sobre les quantitats infinitesimals. El 1653 va escriure un tractat sobre la pressió atmosfèrica en el qual per primera vegada a la història de la ciència es feia una descripció completa de la hidrostàtica.

Amb els seus nous coneguts, especialment amb Chevalier de Méré, també mantenia discussions sobre com guanyar en els jocs d'atzar. Això el portà, el 1653, a dedicar-se a la teoria de la probabilitat. Més tard, el 1654, juntament amb el matemàtic francès Pierre de Fermat, Pascal va formular la teoria matemàtica de la probabilitat, al Traité de triangle arithmérique i al Traité des ordres numèriques, que ha arribat a ser de gran importància en estadística, matemàtiques i ciències socials, així com un element fonamental en els càlculs de la física teòrica moderna.

Dels 31 als 39 anys. Port-Royal[modifica | modifica el codi]

A la tardor de 1654, Pascal va patir un trastorn depressiu. Va tornar a apropar-se a Jacqueline. La visitava amb freqüència al convent i es va mudar a un altre barri per a allunyar-se dels seus amics. Va continuar treballant, però, en qüestions matemàtiques i científiques. El 23 de novembre de 1654 es va salvar de morir en un accident en el pont Neully amb la carrossa on anava. Durant la nit va tenir una experiència religiosa i ho va plasmar en un full que encara avui es conserva, titulat Mémorial. Va desaparèixer de la societat parisenca i es retirà al convent jansenista de Port-Royal des Champs. Començà a redactar escrits de motivació religiosa i teològica.

El 1655 s'expulsà el seu amic Arnauld de la Sorbonne de París i Pascal redactà una sèrie d'escrits satírics anònims. Es tracta de 18 cartes suposadament escrites per un personatge fictici anomenat Montalte, dirigides al provincial dels jesuïtes, en què critica les maneres de fer d'aquesta congregació. Els jesuïtes van mantenir el control de la situació amb l'ajuda del rei i del Papa, enfosquint els següents anys de la vida de Pascal.

Davant d'aquesta situació, el 1658 va començar a treballar de manera més sistemàtica una gran apologètica de la religió cristiana. Publicà Écrits sur la grâce (Escrits sobre la gràcia), en què explicava la noció jansenista de gràcia de sant Agustí.

Però, a més del seu treball religiós, va fer estudis matemàtics, i el 1658 va calcular la superfície sota la cicloide amb els mètodes de Cavalieri, així com el volum del sòlid de rotació que resulta d'una rotació de la cicloide al voltant de l'eix de les x.

El 1659 va aparèixer el seu escrit Traité des sinus des quarts de cercle (Tractat dels sinus dels quadrants circulars), obra que permetria a Leibniz donar un impuls decisiu per desenvolupar el càlcul infinitesimal.

La seva salut deteriorada empitjorà ràpidament, també com a conseqüència de la seva manera de viure, extremament ascètica. Tot i això, el 1659 va ser membre d'un comitè que intentava posar en marxa una nova traducció de la Bíblia.

En 1660 va passar mesos de convalescència en un palauet de la seva germana gran, a prop de Clermont-Ferrand.

A principis de 1662, amb el seu amic Roannez fundà una empresa de carrosses, Les Carosses à Cinq Sous ("Les carrosses a cinquanta centaus"), marcant l'inici del sistema d'autobús tirat per cavalls amb ruta regular, horari i tarifes a París, que funcionà uns anys.[2]

Al mes d'agost va caure greument malalt i va vendre els seus béns per a fins de caritat. Va morir a l'edat de 39 anys. La seva germana Jacqueline traspassà un any més tard, a casa del Périer a París. A conseqüència de la seva mort, no va poder acabar la gran Apologètica que pensava escriure. Només va deixar notes i fragments, que el 1670 van ser la base per a la primera edició de Pensées (Pensaments).

La unitat derivada del SI per mesurar la pressió s'anomena pascal (símbol: Pa) en el seu honor. És equivalent a un newton per metre quadrat (N/m2).

Sentències[modifica | modifica el codi]

  • "L'home és una canya, la més feble de totes, però una canya que pensa."
  • "L'home està disposat sempre a negar tot allò que no comprèn."
  • "L'home se supera a si mateix infinitament perquè sempre està en camí cap a la plenitud infinita."
  • "L'home, per naturalesa, és crèdul, incrèdul, tímid i temerari."
  • "L'home té il·lusions com l'ocell ales. Això és el que el sosté."
  • "Que és l'home dintre de la naturalesa? Gens pel que fa a l'infinit. Tot pel que fa al no-res. Un intermedi entre el no-res i el tot."
  • "El cor té raons que la raó desconeix."

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Blaise Pascal». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Lay, M. G.; Vance, James E. Ways of the World: A History of the World's Roads and of the Vehicles That Used Them (en anglès). Rutgers University Press, 1992, p.128. ISBN 0813526914. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]