Companyia de Jesús
De Viquipèdia
| Jesuïtes | |
|---|---|
 |
|
| Companyia de Jesús | |
| Nom oficial llatí | Societas Jesu |
| Sigles | S. I., S. J. |
| Altres noms | Companyia; Pares Jesuïtes |
| Hàbit | De prevere, amb sotana cenyida per un cinturó, capa i birret (abans) |
| Lema | AMDG o Ad maiorem Dei gloriam (Per la major glòria de Déu) |
| Tipus | Orde de clergues regulars |
| Objectius principals | "Perfecció cristiana, pròpia i aliena, per a la glòria i el servei de Déu": educació espiritual i intel·lectual, evangelització dels no cristians, defensa de le fe (en l'origen, lluita contra el protestantisme) |
| Fundació | 15 d'agost de 1534, París, Capella de St. Denis de Montmartre per Sant Ignasi de Loiola |
| Aprovat per | Pau III, en 27 de setembre de 1540 (aprovació provisional per Pau III en 1537) |
| Regla | Formula Instituti (1540) de Sant Ignasi |
| Constitucions | 1554, pel fundador, aprovades per Gregori XV en 31 de gener de 1622 |
| Patrons | Santa Maria della Strada (advocació de la Mare de Déu de l'església del Gesù, casa mare de l'orde); Sant Ignasi de Loiola |
| Supressió | Entre 1773 (en 1767 s'havia suprimit a Espanya, Portugal, França, Parma i les Dues Sicílies) i 1814 (suprimides de tot el món, llevat de Rússia i Prússia)per Climent XIII |
| Primera fundació | Santa Maria della Strada (sobre ella s'edificarà l'Església del Gesù), 1540 |
| Fundacions destacades | Coïmbra (1542), Primum ac Prototypum Collegium (Messina, 1548), Collegio Romano (1551); Església del Gesù (Roma), casa mare (1584), Colegio Imperial (Madrid), Goa (Índia, 1541), Paraguai (1608), Università Gregoriana (Roma) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Col·legi de València (1544), Col·legi de Betlem (Barcelona, 1545), Universitat de Gandia (1547), Tarragona (noviciat, 1575), Manresa, IQS (Barcelona), ESADE (Barcelona) |
| Persones destacades | Sant Francesc de Borja, Sant Francesc Xavier, Matteo Ricci, Athanasius Kircher, Baltasar Gracián, Pierre Teilhard de Chardin, Pedro Arrupe, Ignacio Ellacuría, Miquel Batllori |
| Lloc web | http://www.sjweb.info |
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica de l'actualitat.
[edita] Trets distintius
La seva estricta formació de més de 10 anys (estudien filosofia i teologia, a més a més de realitzar "pràctiques" en àmbits molt diversos i estudiar diferents llengües) els va convertir durant més de quatre segles en els líders intel·lectuals del catolicisme. Des de la seva fundació s'han dedicat especialment al camp de l'ensenyament en els primers temps als fills de les classes benestants. Aquest fet els va fer a vegades impopulars (jesuïtisme es va fer sinònim d'hipocresia). Van ser educats pels jesuïtes Molière, Descartes, Blaise Pascal o Voltaire entre d'altres. Centres universitaris com ESADE o l'IQS són jesuïtes.
Els jesuïtes realitzen els tres vots habituals de la vida religiosa (obediència, pobresa i castedat), però a més a més, afegeixen un vot extra d'obediència al Papa de Roma. Destaquen també pels Exercicis Espirituals, pràctica de recès i meditació periòdica sobre la seva vocació. Aquests exercicis els ofereixen també a laics i alumnes.
El lema dels jesuïtes és AMDG (Ad Majorem Dei Gloriam). Un dels seus símbols és IHS, abreviatura de Jesús.
[edita] Història
Sant Ignasi de Loiola havia estat soldat abans de convertir-se i l'organització interna de l'orde reflecteix aquest caràcter militar del fundador, per això s'anomena General de l'orde al membre dirigent.
Van ser els líders de la Contrareforma, que va ser la reacció al Protestantisme. Van destacar també per les missions evangelitzadores.
|
Chapel of St. Denis.jpg
Capella de Saint Denis (Montmartre, París), lloc de fundació en 1534 |
 Església del Gesù, a Roma, casa mare de l'orde |
L'orde va ser dissolta pel Papa de Roma durant un llarg període del segle XVIII. A Espanya durant la Segona República també es va dissoldre ja que la Constitució Republicana establia (sembla que expressament contra la Companyia de Jesús) que els ordes religiosos no podien obeir a un govern estranger (el Vaticà, en aquest cas). De tota manera els jesuïtes no van ser expulsats i els seus col·legis van continuar sota formes jurídiques diferents. A Europa van ser perseguits a la França de la Il·lustració, a Alemanya i als països comunistes.
Alguns membres destacats de la Companyia de Jesús han donat suport a la Teologia de l'Alliberament a principis del segle XX. Un segle després, l'orde veu disminuir progressivament els seus membres (el concili general de 2008 vol tractar aquesta qüestió).
[edita] Enllaços externs
