Companyia de Jesús
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
| Jesuïtes | |
|---|---|
 |
|
| Companyia de Jesús | |
| Nom oficial llatí | Societas Jesu |
| Sigles | S. I., S. J. |
| Altres noms | Companyia; Pares Jesuïtes |
| Hàbit | De prevere, amb sotana cenyida per un cinturó, capa i birret (abans) |
| Lema | AMDG o Ad maiorem Dei gloriam (Per la major glòria de Déu) |
| Tipus | Orde de clergues regulars |
| Objectius principals | "Perfecció cristiana, pròpia i aliena, per a la glòria i el servei de Déu": educació espiritual i intel·lectual, evangelització dels no cristians, defensa de le fe (en l'origen, lluita contra el protestantisme) |
| Fundació | 15 d'agost de 1534, París, Capella de St. Denis de Montmartre per Sant Ignasi de Loiola |
| Aprovat per | Pau III, en 27 de setembre de 1540 (aprovació provisional per Pau III en 1537) |
| Regla | Formula Instituti (1540) de Sant Ignasi |
| Constitucions | 1554, pel fundador, aprovades per Gregori XV en 31 de gener de 1622 |
| Patrons | Santa Maria della Strada (advocació de la Mare de Déu de l'església del Gesù, casa mare de l'orde); Sant Ignasi de Loiola |
| Supressió | Entre 1773 (en 1767 s'havia suprimit a Espanya, Portugal, França, Parma i les Dues Sicílies) i 1814 (suprimides de tot el món, llevat de Rússia i Prússia) per Climent XIII |
| Primera fundació | Santa Maria della Strada (sobre ella s'edificarà l'Església del Gesù), 1540 |
| Fundacions destacades | Coïmbra (1542), Primum ac Prototypum Collegium (Messina, 1548), Collegio Romano (1551); Església del Gesù (Roma), casa mare (1584), Colegio Imperial (Madrid), Goa (Índia, 1541), Paraguai (1608), Università Gregoriana (Roma) |
| Fundacions a terres de parla catalana | Col·legi de València (1544), Col·legi de Betlem (Barcelona, 1545), Universitat de Gandia (1547), Tarragona (noviciat, 1575), Manresa, IQS (Barcelona), ESADE (Barcelona) |
| Persones destacades | Sant Francesc de Borja, Sant Francesc Xavier, Sant Pere Claver, Matteo Ricci, Athanasius Kircher, Baltasar Gracián, Pierre Teilhard de Chardin, Pedro Arrupe, Ignacio Ellacuría, Miquel Batllori, Enric Heras |
| Lloc web | http://www.sjweb.info |
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic fundat el 1540 per Íñigo de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola. Els membres d'aquest orde es coneixen popularment com a jesuïtes. Amb gairebé 20.000 membres, és l'orde més gran de l'església catòlica de l'actualitat. El seu superior general és Adolfo Nicolás.
Per a l'orde militar fundat en 1459 per Pius II, vegeu Companyia de Jesucrist.
Taula de continguts |
Trets distintius [modifica]
La seva estricta formació de més de 10 anys (estudien filosofia i teologia, a més a més de realitzar "pràctiques" en àmbits molt diversos i estudiar diferents llengües) els va convertir durant més de quatre segles en els líders intel·lectuals del catolicisme. Des de la seva fundació s'han dedicat especialment al camp de l'ensenyament en els primers temps als fills de les classes benestants. Aquest fet els va fer a vegades impopulars (jesuïtisme es va fer sinònim d'hipocresia). Van ser educats pels jesuïtes Molière, Descartes, Blaise Pascal o Voltaire entre d'altres. Centres universitaris com ESADE o l'IQS són jesuïtes.
Els jesuïtes realitzen els tres vots habituals de la vida religiosa (obediència, pobresa i castedat), però a més a més, afegeixen un vot extra d'obediència al Papa de Roma. Destaquen també pels Exercicis Espirituals, pràctica de recès i meditació periòdica sobre la seva vocació. Aquests exercicis els ofereixen també a laics i alumnes.
El lema dels jesuïtes és AMDG (Ad Majorem Dei Gloriam). Un dels seus símbols és IHS, abreviatura de Jesús..
Història [modifica]
Sant Ignasi de Loiola havia estat soldat abans de convertir-se i l'organització interna de l'orde reflecteix aquest caràcter militar del fundador, per això s'anomena General de l'orde al membre dirigent.
Van ser els líders de la Contrareforma, que va ser la reacció al Protestantisme. Van destacar també per les missions evangelitzadores.
-
Chapel of St. Denis.jpg
Capella de Saint Denis (Montmartre, París), lloc de fundació en 1534
-
Església del Gesù, a Roma, casa mare de l'orde
L'orde va ser dissolt pel Papa de Roma durant un llarg període del segle XVIII. A Espanya durant la Segona República també es va dissoldre ja que la Constitució Republicana establia (sembla que expressament contra la Companyia de Jesús) que els ordes religiosos no podien obeir a un govern estranger (el Vaticà, en aquest cas). De tota manera els jesuïtes no van ser expulsats i els seus col·legis van continuar sota formes jurídiques diferents. A Europa van ser perseguits a la França de la Il·lustració, a Alemanya i als països comunistes.
Alguns membres destacats de la Companyia de Jesús han donat suport a la Teologia de l'Alliberament a principis del segle XX. Un segle després, l'orde veu disminuir progressivament els seus membres (el concili general de 2008 vol tractar aquesta qüestió).
Expulsions i supressió [modifica]
Els governs il·lustrats de l'Europa del segle XVIII es van proposar acabar amb la Companyia de Jesús per la seva defensa incondicional del Papat, la seva activitat intel·lectual, el seu poder financer i el seu influx polític. Certament s'havien guanyat poderosos enemics: els partidaris de l'absolutisme, els jansenistes i els filòsofs francesos (Voltaire, Montesquieu, Diderot). No van faltar tampoc les intrigues de certs grups a la mateixa Roma. El context polític europeu es va caracteritzar en aquests anys per l'adveniment de l'anomenat Despotisme il·lustrat i per un declivi notori del prestigi polític del Papat i la voluntat política dels Borbons i de la Corona Portuguesa d'enfortir-se en detriment de l'Església.
El Pare General des 1758 era el florentí Lorenzo Ricci. El primer país en expulsar la Companyia de Jesús va ser Portugal. El ministre Carvalho, marquès de Pombal, va ser el seu principal adversari, va tancar al calabós 180 jesuïtes a Lisboa i va expulsar la resta el 1759. Amb aquesta dura mesura pretenia enfortir l'autoritat reial i donar un clar senyal al Papa que no toleraria intromissions pontifícies en els assumptes d'Estat. Més de mil jesuïtes de Portugal i les seves colònies van ser deportats amb destinació als Estats Pontificis. Climent XIII va protestar per la mesura.
El 1763, Lluís XV de França els va acusar de malversació de fons a causa de la fallida del P. Antoine Lavalette a Martinica. El Parlament de París, que ja des de la fundació de l'Orde havia impugnat la presencia legal de l'Orde a França, va condemnar les Constitucions i el Rei va decretar la dissolució de l'Orde en els seus dominis, i l'embargament dels seus béns.
Més tard, els jesuïtes van ser expulsats dels territoris de la Corona espanyola a través de la Pragmàtica Sanció de 1767 dictada per Carles III el 2 d'abril de 1767 i el dictamen va ser obra de Pedro Rodríguez de Campomanes (futur comte de Campomanes), regals i per llavors Fiscal del Consell de Castella.[1] Al mateix temps, es decretava la confiscació del patrimoni que la Companyia tenia en aquests regnes (hisendes, edificis, biblioteques), encara que no es va trobar el supòsit «tresor» en efectiu que s'esperava. Els fills de Sant Ignasi van haver de deixar la feina que realitzaven en les seves obres educatives (el que va suposar un cop dur per a la formació de la joventut a l'Amèrica Hispana) i les seves missions entre indígenes, com les famoses Reduccions guaranís i les menys cèlebres, però no menys esforçades missions entre els Tarahumara a Mèxic i al llarg de l'Amazones (Missions del Marañón)..
La supressió dels jesuïtes va ser duta a terme el 1773, quan el nou Papa Climent XIV va enfrontar fortes pressions dels reis de França, Espanya, Portugal i de les Dues Sicílies que, per raons polítiques, li exigien la desaparició de la Companyia. El Papa va cedir i mitjançant el breu Dominus ac Redemptor suprimir la Companyia de Jesús. Els sacerdots jesuïtes podien convertir al clergat secular, els escolars i germans vicaris van quedar lliures dels seus vots. El P. General, Llorenç Ricci, i el seu Consell d'Assistents van ser capturats i, sense judici, tancats al Castell Sant'Angelo (Roma).
Tanmateix, a Rússia —concretament a Bielorússia— i Prússia l'edicte de supressió no va ser promulgat pels monarques. Jesuïtes de tot Europa van acceptar l'oferta de refugi feta per la tsarina Caterina la Gran, que esperava continuar així, amb el suport intel lectual de la Companyia, l'obra de modernització iniciada per Pere el Gran.
el 1789-el mateix any en què la Constitució dels Estats Units va entrar en vigor i en el qual es va iniciar la Revolució Francesa - va ser fundada el bisbe John Carroll-ex jesuïta-la universitat catòlica més antiga de Estats Units, la Universitat de Georgetown, en Washington DC, en el segle XIX, aquesta universitat seria integrada a la Companyia restaurada.
Restauració [modifica]
Quaranta anys després, enmig dels efectes causats per la Revolució Francesa, les guerres napoleòniques i les guerres d'independència a l'Amèrica Hispànica, Pius VII va decidir restaurar a la Companyia. De fet, els jesuïtes havien sobreviscut a Rússia-uns quants centenars-protegits per Caterina II. La restauració universal era vista com una resposta al desafiament que representaven els que eren vistos en aquest llavors com els enemics de l'Església: la maçoneria i els liberals, principalment.
De 1814 fins al Concili Vaticà II [2] de 1960, la SJ és associada amb corrents conservadores i elitistes. L'Orde és identificada amb un incondicional suport cap a l'autoritat del Papa. Poc temps després de la restauració, el Tsar expulsa els jesuïtes de Rússia. Els Generals (Fortis, Roothaan i Beckx) tornen a instal·lar-se a Roma després d'un parèntesi de 40 anys. Durant el segle XIX la SJ pateix les conseqüències de les revolucions polítiques de tall liberal i ha d'afrontar nombrosos atacs. Acaba sent novament expulsada de Portugal, Itàlia, França, Espanya, Nicaragua, Colòmbia, Equador, Alemanya, etc.
El ressorgiment italià, és a dir, la unificació de la península sota l'ègida de la Casa de Savoia, comportar complicacions al Papat i a la Companyia. El comte de Cavour, primer ministre del Rei Víctor Manuel, era francament liberal i, per tant, anticlerical. El 1870 sorgeix la «qüestió romana» quan els exèrcits piemontesos ocupen Roma i el Papa es declara presoner al Vaticà. La situació política posterior a Itàlia, va obligar al Pare General Luis Martín a abandonar Roma i a governar des Fiesole.
Malgrat aquestes expulsions i conflictes, el nombre de jesuïtes puja lentament. Quan els jesuïtes alemanys van ser expulsats per Otto von Bismarck, centenars d'ells es van traslladar a Amèrica del Nord i col·laborar en l'evangelització de l'interior dels Estats Units.
Vegeu també [modifica]
- Companyia de Jesús de Catalunya
- Missions jesuïtes de Chiquitos a Bolívia
- Missions jesuítiques guaranís a l'Argentina i al Brasil
- Illa jesuítica i Estàncies jesuítiques de Córdoba
- Missió jesuítica de Jesús de Tavarangué i Santísima Trinidad del Paraná al Paraguai
- La missió, pel·lícula de 1986 sobre el projecte d'uns jesuïtes espanyols de protegir una tribu amazònica en perill de caure sota l'esclavatge portuguès.
Referències [modifica]
- ↑ Van ser expulsats els membres de la SJ de tots els dominis hispànics: comptabilitzant els de Ultramar eren prop de 6,000
- ↑ La Santa Seu - fitxer - Documents del Concili Vaticà II
