Contrareforma

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Article principal: Concili de Trento

La Contrareforma és la resposta del catolicisme del segle XVI al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants. Consisteix en una sèrie de canvis a l'església catòlica per fer front a les crítiques de l'època i enfortir-se davant les altres confessions. La seva màxima plasmació va tenir lloc durant el Concili de Trento i la figura que més destacà va ser la d'Ignasi de Loiola.

La Contrareforma va donar lloc a més ordes religiosos basats en l'ascetisme, en la predicació propera i en la renúncia al luxe. Proposava una religió més espiritual, amb un paper central de la pregària. Es va reforçar també el lideratge del Papa com a cap de l'església i van sorgir nous ordes religiosos, com el creat el 1537 per Ignasi de Loiola.

La Contrareforma canvia la trajectòria de la història de l'art. El canvi doctrinal tingué una repercussió immediata a la representació iconogàfica dels mass mèdia de l'època:

  • des del punt de vista del receptor transmetien la informació a una població analfabeta.
  • des del punt de vista de l'emissor transmetien el missatge mitjançant un llenguatge estètic, sense continguts explícits, analitzables i criticables, amb l'objecte d'aconseguir els seus objectius mantenint la població en la més absoluta ignorància.
  • des del punt de vista estètic. S'hi tracta d'extraure l'art de la iconografia religiosa : desposseir l'art de la seua funció espiritual. Podríem inclús afirmar que Trento, de manera jesuítica, tracta d'etiquetar l'art del Renaixement com una heretgia.
  • des del punt de vista psicològic :s'hi tracta de desposseir la mirada de la seua ànima. Aquest punt reforça el punt anterior referent a la perspectiva estètica. Tot i això, s'hi refereix més concretament a la persecució de la superstició. Superstició i art posseeixen una estranya relació que no sóc ben bé capaç de concretar, - de moment -. Només puc constatar el fet històric social que ciutats amb una cultura exquisida de la superstició com Florència i Venècia foren als segles que ens ocupen els centres de producció artística més importants del món.

Ticià va acudir cap al 1555 al Concili de Trento, que necessitava artistes col·laboracionistes per a crear la nova iconografia. Tanmateix aquest punt s'ha d'estudiar amb més atenció, - i evitar la crítica fàcil -, a la vista de la darrera producció, - anys 1550-1576, veure www.ultimotiziano.it -, de l'artista venecià.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contrareforma Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Paleotti, Gabriele, 1582: Discorso intorno alle imagini sacre et profane, Bologna;reedició anastàtica amb pròleg de Paolo Prodi, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese,1990.
  • H.G. Koenigsberger, Science and Religion in Early Modern Europe, in Political symbolism in Modern Europe. Essays in honor of G.L. Mosse, New Brunswick-London 1982.


Coord.: 41° 54′ 10″ N, 12° 27′ 15″ E / 41.90277778°N,12.45416667°E / 41.90277778; 12.45416667