Cant gregorià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Introit Gaudeamus omnes en neumas del segle XIV (Graduale Aboense)
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Gaudeamus omnes
Gaudeamus omnes, Introit de la Missa en honor a Enric, patró de Finlàndia.

Problemes per escoltar l'arxiu? Vegeu l'ajuda

El cant gregorià és un tipus de música vocal monòdica, que té ritme lliure, que és cantada sobre textos en llatí, que és propi de litúrgia cristiana, i que s'origina a l'alta edat mitjana.

La denominació de cant gregorià es deu al fet que aquest tipus de cant és atribuït al Papa Gregori I com una evolució del cant ambrosià. Des del seu naixement, la música cristiana va ser una oració cantada, que devia realitzar-se no de manera purament material, sinó amb devoció o, com ho deia Sant Pau: «Cantant a Déu en el vostre cor». El text era doncs la raó d'ésser del cant gregorià. En realitat el cant del text es basa en el principi que (segons Sant Agustí) «aquell que canta ora dues vegades». El cant gregorià mai podrà entendre's sense el text, el qual té prelació sobre la melodia i és el que li dóna sentit a aquesta. Per tant, en interpretar-lo, els cantants han d'haver entès molt bé el sentit del text. En conseqüència, s'ha d'evitar qualsevol impostació de la veu de tipus operístic que intenti el lluïment de l'intèrpret. Del cant gregorià és d'on procedeixen les maneres gregorianes, que donen base a la música occidental.

  • El cant gregorià és música vocal, i sovint es canta a capella (sense acompanyament d'instruments).
  • Es canta al uníson —una sola nota a la vegada— la qual cosa vol dir que tots els cantaires entonen la mateixa melodia. A aquest mode de cant se'l denomina monodia. Molts autors afirmen que hauria d'admetre's el cant de cor mixt (o sigui homes i dones junts), ja que els homes i les dones no poden cantar les mateixes altures, puix que s'estaria interpretant a dues veus en octava. No obstant això, tenint en compte que tant homes com dones, així com els nens han de tenir igual oportunitat de participar en la litúrgia, recomanen que, per a no trencar aquest principi de la monodia, ho facin en forma alternada.
  • Es canta amb ritme lliure, segons el desenvolupament del text literari i no amb esquemes amidats, com podrien ser els d'una marxa , una dansa o una simfonia (vegeu la secció que es tracta detalladament el ritme).
  • És una música modal escrita en escales particulars de sons. Els antics grecs creien que aquestes escales (i no la música creada a partir d'elles, com és la creença actual) servien per a despertar sentiments variats, com recolliment, alegria, tristesa, serenitat, etc. (vegeu el relacionat amb les modes).
  • La seva melodia de vegades és sil·làbica (quan a cada síl·laba del text li correspon un so) i de vegades melismàtica quan a una síl·laba corresponen diversos sons. Hi ha melismes que contenen més de 50 sons per a una sola síl·laba.
  • El text està en llatí, la llengua oficial de l'imperi romà estesa per Europa (encara no existien les llengües romàniques). Aquests textos van ser presos dels salms i altres llibres de l'Antic Testament; alguns provenien dels evangelis i uns altres eren d'inspiració pròpia, generalment anònima. No obstant això existeixen algunes peces litúrgiques en llengua grega: Kyrie eleison, Hàgios o Theós (per a la litúrgia del Divendres Sant), etc.
  • Escriptura: el cant gregorià s'escriu sobre el tetragrama, és a dir sobre 4 línies, a diferència del pentagrama (de cinc línies) de la música actual. Les seves notes es denominen quadrades (punctum quadratum o "punt quadrat"); virgas si apareixen individualment o neumas si apareixen agrupades; tenen igual valor quant a la seva durada, llevat de les que tenen epicema horitzontal, la nota precedent al quilisme i la segona nota del sàlicus la durada de la qual es perllonga lleugerament més amb un sentit expressiu i les notes que duen punt el qual té la durada d'una nota simple (això s'explicarà en detall en la secció notació).

L'escenari del cant gregorià[modifica | modifica el codi]

El cant gregorià va néixer per a ser interpretat dintre de la litúrgia de l'Església. Per tant és la litúrgia, el seu escenari natural.

La missa[modifica | modifica el codi]

En la celebració de l'Eucaristia existeixen dos grups principals de peces:

  • La pròpia: està constituïda per peces que es canten segons el temps litúrgic o segons la festa que se celebra.
    • Intróit: cant d'entrada per a iniciar la celebració
    • Al·leluia: després de les lectures
    • Ofertori: per a acompanyar la processó de les ofrenes
    • Comunió
  • A més d'aquests dos grups de peces, existeixen altres que es canten com a recitatius amb algunes inflexions (cantillatio): tals són les oracions, les lectures, el prefaci i l'oració eucarística, el Pare Nostre. Són peces que per la seva senzillesa poden ser executades pel celebrant o per persones que no requereixen d'especials habilitats per al cant.

L'ofici diví[modifica | modifica el codi]

Als monestirs, els monjos feien una pausa en la feina de casa i es reunien regularment a determinades hores del dia per a fer la seva oració.

  • Matines: pregària de vigília
  • Laudes: pregària del matí
  • Prima: sis del matí
  • Tertia: nou del matí
  • Sexta: dotze del migdia
  • Nona: tres de la tarda
  • Vespres: sis de la tarda
  • Completes: abans d'anar al descans

El repertori de cants per a l'ofici diví consta de:

  • El cant dels salms
  • Simples recitatius (cantillatio) de lectures i oracions. *Antífones de invitatorio
  • Himnes
  • Antífones cantades abans i després dels salms.
  • Responsoris
  • Te Deum
  • Cants de l'antic i del nou Testament (Benedictus, Magnificat, Nunc dimittis)

Altres cants[modifica | modifica el codi]

  • Trops: textos intercalats a pregàries oficials. Algunes melodies ornamentades amb variats melismes que es van afegir a l'al·leluia.
  • Seqüències: seqüència de Pasqua, seqüència de difunts...
  • Cants processionals: processó de Rams, processó al Sepulcre, processó amb el Santíssim Sagrament, etc.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cant gregorià