A cappella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Conté arxius de so
Gnome-mime-audio-openclipart.svg
Més info

La música a cappella és un estil de música vocal o cant sense acompanyament instrumental o una peça prevista per a ser interpretada d'aquesta forma, tant referit a un(a) com a un a interpretació col·lectiva. A cappella és una expressió italiana per a designar (música) com a la capella; això es refereix al fet que a les esglésies cristianes s'hi cantava sense acompanyament instrumental durant els primers segles d'existència. De vegades es lletreja malament com a capella, que és derivat del vocable llatí (tot i que en llatí capella vol dir cabra petita), o de vegades acapella.

Tradicions religioses de cant a cappella[modifica | modifica el codi]

La música a cappella originalment era, i segueix sent en certa manera, utilitzat a la música religiosa. El cant gregorià és un exemple de cant a cappella, així com a la majoria música vocal sagrada del Renaixement, malgrat que hi hagi una llarga tradició de cantar el primer amb acompanyament d'orgue, i que -modernament- la segona sovint s'interpreta amb instruments doblant veus, seguint el que es creu que era una pràctica habitual. En la mateixa mesura, els madrigals, fins al seu desenvolupament al primer barroc en què es comença a interpretar amb acompanyament instrumental, és freqüentment una forma a cappella.

Cristianisme[modifica | modifica el codi]

Esglésies cristianes actuals que condueixen els seus serveis religiosos sense acompanyament musical inclouen els Amish, els Antics Baptistes Regulars, els Baptistes Primitius, els Germans de Plymouth, la majoria d'Esglésies de la congregació de les Esglésies de Crist, els Antics Germans Baptistes Alemanys, alguns Esglésies Prebisterianes exclusivament psalmòdiques i l'Església Ortodoxa de l'est. Molts Mennonistes també realitzen els seus serveis sense instruments. L'Arpa Sagrada, un tipus de música religiosa folklòrica, és un estil de cant religiós a cappella, però és més utilitzat a convencions i trobades de cant que no pas a les pròpies esglésies.

Aquest estil d'interpretació, aplicat a la música polifònica va començar a desenvolupar-se a Europa al voltant del finals de 1400; sovint s'ha identificat l'inici d'aquesta pràctica amb les obres de Josquin Desprez. La música religiosa a cappella del Renaixement hauria estat acompanyada d'instruments, encara que aquests doblaven la veu dels cantants i no eren independents. Cap al segle XV l'estil va ser desenvolupat completament; Les obres de Palestrina, al segle XVI, són considerats exemples excel·lents. Després de Palestrina, la cantata va començar a ocupar el lloc de la música a cappella.[1]

Judaisme[modifica | modifica el codi]

Els serveis religiosos tradicionals del judaisme no inclouen instruments musicals. La utilització d'instruments està tradicionalment prohibida durant el Sàbat com a precaució contra els intèrprets que vulguin reparar els seus instruments, cosa prohibida aquells dies. (La prohibició ha estat relaxada a moltes Reformes i algunes congregacions conservadores.) De forma similar, quan famílies jueves o corals grans canten cançons tradicionals de Sàbat conegudes com a zemirot, fora del context formal dels serveis religiosos, normalment ho fan a cappella, i les celebracions de Bar mitsvà i Bat mitsvà del Sàbat de vegades proporcionen entreteniment amb grups corals a cappella. A més, molts jueus consideren que el període de 49 dies de l'Ómer entre Péssah i Xavuot ha de ser una època de semi-penitència en què la música instrumental no és permesa. Això ha conduït a una tradició del cant a cappella de vegades conegut com a música sefirà.[2]

Islam[modifica | modifica el codi]

Alguns musulmans han adoptat la forma de música a cappella des que l'Islam tradicional prohibís la utilització d'instruments excepte alguna percussió bàsica. Les obres a cappella musulmanes són anomenades anasheed.

L'a cappella modern[modifica | modifica el codi]

Actualment el terme s'aplica a músics o grups vocals que interpreten les seves obres sense cap acompanyament instrumental, encara que ho poden acompanyar simulant la sonoritat dels instruments amb les seves veus, micròfons i efectes electroacústics.

Els King Singers van ser acreditats amb interès promocional en una actuació a cappella de la dècada del 1960. La música a cappella va aconseguir una nova renaixença a partir del final dels anys 80, estimulada pels èxits de cançons gravades per artistes com The Manhattan Transfer, Bobby McFerrin i Boys II Men. Aquesta situació va convertir-se en un estímul per a les universitats nord-americanes, que van veure néixer una gran quantitat de conjunts vocals universitaris. El més antic de tots els existents és The Whiffenpoofs de la Universitat Yale, entre els quals el 1909 s'hi trobava Cole Porter.

Altres moviments importants derivats de l'a cappella modern inclouen el Barbershop o el doo-wop. L'a cappella actual inclou moltes bandes i grups o fins i tot solistes que afegeixen percussió vocal o beatboxing per a crear efectes de so de pop/rock. Existeixen, a més, molts romanents de la música a cappella a la música cristiana.

Els arranjaments de música pop per a petits conjunts a cappella inclouen normalment una veu cantant a la melodia principal, un cantant a la línia de baix rítmic i la resta de veus contribuint a l'acompanyament polifònic.

A cappella pot ser descrit també com la utilització només de les pistes d'un enregistrament multipista instrumental i vocal, per a ser remesclada o enregistrat a discs de vinil per a DJs. Alguns artistes de vegades treuen al mercat cançons dels seus enregistraments més populars que els fans poden remesclar. Un exemple és el de Danger Mouse, que va remesclar el The Black Album de Jay-Z amb el The White Album dels Beatles, creant el The Grey Album.

El creixent interès que provoca l'a cappella modern (particularment els grups universitaris) pot ser vist a la gran quantitat de competicions com l'International Championship of Collegiate A Cappella i Varsity Vocals, ambdós grups membres del Contemporary A Cappella Society. Aquest estil no està reservat només a interpretacions en directe; trobem centenars d'enregistraments al mercat d'obres només interpretades a cappella produïdes al llarg de la passada dècada. El desembre de 2006, el Recorded A Cappella Review Board (RARB) havia comptabilitzat més de 660 àlbums des de 1994, i el seu fòrum de discussió té més de 900 usuaris i 19.000 articles.

Grups a cappella

En l'actualitat, alguns dels grups professionals que canten a cappella són: Banana Boat (Polònia), Les Charbonniers de l'enfer (Quebec), Cosmos (Letònia), Les Double Six (França), Wise Guys (Alemanya), Ladysmith Black Mambazo (Sud-àfrica), Mahotella Queens (Sud-àfrica), Naturally 7 (Estats Units), Pentatonix (Estats Units), Pikkardiyska Tertsiya (Ucraïna), Rajaton (Finlàndia), The Real Group (Suècia), Riltons Vänner (Suècia), Rockapella (Estats Units), The Swingle Singers (França), Take 6 (Estats Units), Van Canto (Alemanya) i Vocal Sampling (Cuba).

Emular instruments[modifica | modifica el codi]

Les persones no sempre diuen exactament paraules mentre canten a capella; de vegades poden intentar emular els instruments reproduint la melodia amb els seus acord vocals o amb algunes de les tècniques de la musica vocal sense text. Per exemple, "Twilight Zone" de 2 Unlimited era cantada a cappella com a instrumentació a la comèdia de televisió Thompkins Square. Un altre exemple famós d'emulació d'instruments a través del cant és el tema per a la sèrie La Família Adams. Grups com Vocal Sampling o Undivided intenten emular sons llatins a través del cant a cappella. L'artista vocal Bobby McFerrin és famós per les seves emulacions.

El beatboxing és un tipus d'a cappella popular de la comunitat hip hop, on el rap és, a vegades, interpretat a cappella de forma informal.

Enllaços d'àudio[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: A cappella

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. "a cappella". (2006). A l'Enciclopèdia Britànica. Recuperat el 2 de desembre de 2006, de l'Enciclopèdia Britànica Online
  2. «"Chicago Jewish A Cappella - Sefirat Omer - Shircago"». [Consulta: 17 de juny de 2012]..