Música barroca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Períodes de la música europea
Medieval (476 - 1400)
Renaixement (1400 - 1600)
Barroc (1600 - 1760)
Classicisme (1730 - 1820)
Romanticisme (1815 - 1910)
Segle XX (1900 ... )

La música barroca és un estil musical europeu que abasta tot el segle XVII i la primera meitat del XVIII. Durant aquest període s'estabilitzarà l'afinació dels instruments, la notació, s'aniran preferint els modes major i menor sobre els antics modes eclesiàstics i es tendirà a una consciència més vertical de la música, l'harmonia, originant així l'estil tonal.

Musicalment, en una primera etapa (1600-1650) de la música barroca la melodia es féu preponderant, originant l'anomenada monodia acompanyada, i nasqueren el drama per música, o òpera primitiva, i l'oratori. Posteriorment, es cultivà també la suite, altres modalitats d'òpera com el bel canto i les passions, la sonata i el concert.

A la següent etapa, anomenada Barroc mitjà (1650-1700), hi predominava l'òpera i la cantata. L'última etapa anomenada Barroc tardà (1700-1750), es caracteritzava pel predomini de la música instrumental sobre la música vocal. També era l'època del concert i d'obres més llargues quant a dimensió.

Al llarg de tot el període l'expressió prevalgué sobre la forma. Són distintius del Barroc:

  • la riquesa d'ornamentació,
  • la tendència a les variacions tant en el camp vocal com en l'instrumental,
  • l'aplicació de la tècnica del baix continu
  • l'aparició de noves formes organístiques.

Taula de continguts

Interpretació barroca [modifica]

En la música barroca hi havia dues maneres bàsiques d'enllaçar dues notes:

  • Legato (lligat)
  • Staccato (colpejat)

Els teòrics i compositors barrocs aconsellen interpretar els valors llargs staccato i els curts legato.

En els manuscrits del segle XVII i primera meitat del segle XVIII les indicacions de matís, fraseig i articulació són escasses. Això és perquè els intèrprets de l'època eren sovint compositors i coneixien les normes d'interpretació pels tractats i per la transmissió oral. A més, la improvisació era un aspecte important, sobretot en la música de teclat. Cada intèrpret podia variar l'obra original segons el seu gust personal.

Instruments barrocs [modifica]

En l'època barroca aparegueren els violins Stradivarius i es perfeccionaren molt els instruments d'arc amb la innovació de l'arc planer.

També en aquella època, el traverso, flauta travessera barroca, guanyà terreny a la flauta de bec en les orquestres, malgrat que en la música de cambra va existir un conreu notable d'obres per a flauta de bec contralt, especialment.

Els instruments de teclat més comuns eren l'espineta, el virginal, el clavicèmbal i el clavicordi. I, en l'àmbit religiós, l'orgue.

Formes o gèneres musicals barrocs [modifica]

  • Formes instrumentals.
    • Preludi, Tocata i Fuga: formes breus, generalment, per a instruments de tecla.
    • Sonata a trio: generalment per a dos violins que porten la part melòdica i un baix de clau).
    • Suite: per a instrument solista o agrupació musical de cambra. Estava composta d'un conjunt de danses alternant les danses lentes i les ràpides. Interpretada per un instrument solista o per un grup instrumental.
    • Concerto grosso: per orquestra i un petit grup de solistes.
    • Concert solista: per a orquestra amb un instrument solista. Poc a poc anirà prenent un caràcter virtuosístic.
  • Formes vocals
    • Cantata: evolució del madrigal. Tot i que inicialment té un d'origen profà, va acabar adquirint importància com a música religiosa. Composta a partir d'un text religiós de caràcter líric, amb acompanyament instrumental per a un o més solistes (amb o sense cor) o fins i tot només per a cor. Els compositors més importants van ser Carissimi (creador de l'oratori), Alessandro Scarlatti, Schütz, Telemann, Buxtehude, i el més important de tots Johann Sebastian Bach.
    • Oratori: evolució del motet. Forma vocal religiosa no litúrgica, de caràcter narratiu sobre un tema de l'Antic o del Nou Testament sense representació escènica. Té una estructura similar a l'òpera. Els compositors més destacats van ser Carissimi y Händel
    • Òpera: evolució de l'opera in música dels inicis del barroc. És una forma vocal profana amb acompanyament instrumental (orquestra) i destinada a la representació escènica. Té diverses parts:
      • Obertura: primer fragment que interpreta l'orquestra abans que s'aixequi el teló.
      • Recitatiu: fragment cantat de caràcter narratiu a través del qual es desenvolupa la trama argumental.
      • Ària: fragment musical de caràceter líric en el que els cantants lluïen les seves facultats i servia per expressar el sentiments dels personatges.
      • Duet, trio, quartet, ... : fragment de música vocal cantat per dues, tres o quatre persones amb acompanyament instrumental.
      • Passatges instrumentals: realitzats per la orquestra, serveixen d'enllaç entre les diferents parts de l'òpera.
      • Cor: fragment de l'òpera cantat per un cor.
      • Ballet: intervenen en algunes òperes com a complement.

Músics barrocs [modifica]

Vegeu també [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Música barroca

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Música_barroca&oldid=11293231»