Les Metamorfosis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre literatura. Vegeu-ne altres significats a «Metamorfosi (desambiguació)».
Primera pàgina d'un manuscrit en llatí fet per al cardenal Joan d'Aragó (segle XV)

Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma. Probablement escrit entre els anys 2 i 8 aC, roman encara una de les obres de mitologia més populars, havent estat l'obra clàssica millor coneguda a l'edat mitjana i la més influent en la tradició literària occidental, començant per la poesia medieval.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Seguint la tradició iniciada per autors hel·lènics com ara Nicandre de Colofó o Parteni de Nicea, Ovidi se centra en els relats mitològics de transformacions o metamorfosis, uns 250, en els quals un humà o una deïtat menor es veu transformat en animal o planta. El poema comença amb les transformacions de la creació, el diluvi, i el déu Prometeu creant l'home amb la terra, i finalitza amb la transformació de l'esperit de Juli Cèsar en un estel. El poeta va passant d'un mite de metamorfosi a un altre, tot sovint de forma aparentment arbitrària, saltant d'una història a l'altra i de vegades donant la seva pròpia versió de mites centrals de la tradició grega, a vegades perdent-se en la narració però sempre fent servir enginyosos recursos de pas d'un a l'altre, el més freqüent dels quals és la concatenació de personatges. L'únic element que dóna un veritable sentit d'unitat a l'obra és la temàtica.

L'obra és sovint anomenada una falsa èpica. Escrita en hexàmetres dactílics, la forma en què es feien els poemes èpics heroics i nacionalistes tan vigent a la tradició més antiga, l'homèrica (Ilíada, Odissea) com a la pròpia era d'Ovidi (l'Eneida de Virgili). Comença doncs amb l'acostumada "invocació de la musa", i segueix fent servir epítets i circumloquis provinents de la tradició èpica, però en lloc de seguir exaltant les gestes d'un heroi humà, va passant de relat en relat sense gaire necessitat de cohesió ni que segueixin una seqüència lògica, donant certa atenció als temes èpics dels grans fets heroics, la glòria nacional i el respecte als costums religiosos, però que malgrat la seva inclusió no hi són més que per pura convenció. Tampoc posseeix un únic protagonista el qual exaltar.

En el seu lloc, el tema motor de les Metamorfosis, com ho és a la major part de les seves obres, és el de l'amor: bé l'amor personal o bé Amor, aspecte de Cupid, la personificació d'aquest sentiment. Tots els altres déus hi apareixen estupefactes, humiliats i ridiculitzats per Amor, un déu normalment considerat d'entre els menors del panteó que pot ser considerat el més proper a l'heroi d'aquesta falsa èpica. Apol·lo es posa particularment en ridícul quan Ovidi mostra com l'amor irracional pot confondre fins i tot el déu de la raó pura. Tot i que poques històries individuals són veritablement sacrílegues, la totalitat de l'obra inverteix l'ordre acceptat, elevant els homes i les seves passions mentre que pren els déus, els seus desigs i triomfs com a blanc de la seva crítica no mancada d'humor.

Relats principals[modifica | modifica el codi]

La Dànae de Ticià.

Adaptacions i obres inspirades[modifica | modifica el codi]

Edició anglesa de 1632.
  • La traducció a l'anglès d'Arthur Golding de 1567 va ser sens dubte una de les grans influències del dramaturg William Shakespeare, com testimonien els paral·lels entre les històries de Romeu i Julieta i Píram i Tisbe (llibre IV), o l'obra Somni d'una nit d'estiu, en la qual un grup d'actors es reuneix per interpretar precisament la història de Píram i Tisbe. L'escena del rapte de Lavínia a seva sanguinària obra Titus Andrònic està inspirada en el rapte de Filomela per part de Tereu, i el text mateix de les Metamorfosis apareix dins de l'obra per permetre a Titus d'interpretar la història de la seva filla.
  • Joan Roís de Corella, al segle XV, influït per aquesta obra en la redacció de les seves faules mitològiques.
  • Góngora es va inspirar en aquesta obra per escriure una versió sobre la història Polifem
  • L'Ase daurat parteix d'una transformació d'una persona en ase, el seu autor va incloure al subtítol la influència explícita (Metamorphoseon Libri XI) com també va fer Kafka al seu relat sobre Samsa, transformat en un insecte
  • En l'àmbit de l'escultura cal destacar Apol·lo i Dafne de Bernini

Altres projectes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Les Metamorfosis Modifica l'enllaç a Wikidata