Eneida
De Viquipèdia
L'Eneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici ("Arma virumque cano") és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d'Homer és evident en la seva composició i estil.
Taula de continguts |
[edita] Argument
L' Eneida es divideix en dues parts. Els primers sis llibres, que segueixen de prop el model de l'Odissea, narren el viatge del protagonista cap a Itàlia, mentre que la segona part (llibres VII-XII), que s'inspira en la Ilíada, narra les guerres que van tenir lloc en aquest territori.
Després d'invocar les muses, Virgili explica el ressentiment de la deessa Juno contra Troia, ella serà l'antagonista que intentarà evitar que Enees compleixi el seu destí: fundar una nova ciutat. La història comença enmig del mar i es recorda la caiguda de Troia amb el cavall de fusta i l'ordre de Venus cap a l'heroi.
Una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s'enamoren. Ell l'abandona a desgrat per complir la seva missió i l'ira de la dona (que se suïcida) serà la causa mítica que explicarà l'enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques.
Enees baixa a l'inframón, on l'esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium i acaba la primera part.
Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d'impedir l'èxit d'Enees. El líder rival s'anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama.
L'obra roman inacabada per la mort de Virgili, sense completar el matrimoni amb Lavínia que donaria lloc a la raça romana com s'explica a les profecies.
[edita] Temes
L'emperador August va manar a Virgili que compongués aquesta obra per donar un referent al poble en una època d'inestabilitat política. Per això la missió i l'ordre apareixen com a l'autèntic sentit de la vida dels herois. Enees, troià descendent de Júpiter, seria un avantpassat d'August, que adquirirà així legitimitat juntament amb els seus descendents (dinastia julioclàudia). En el llibre VI de l'obra, Enees viatja als inferns i es retroba amb el seu pare mort, qui li anuncia la futura arribada d'una nova edat d'or liderada per l'emperador August, que portarà la seva sang. El llibre conté així mateix un missatge sobre la missió imperial de conquerir i civilitzar d'altres pobles d'Europa a través de la romanització i implantació dels valors romans. Aquesta èpica és, doncs, legible des d'una perspectiva política, essent com és una obra encarregada per a justificar el poder d'August, amb qui comença efectivament l'imperi Romà.
A diferència dels seus models hel·lenístics d'origen oral, l'Odissea i l'Ilíada, arcaiques, mítiques i ingènues en la seva concepció del món i la presentació dels seus temes, l'Eneida és una èpica culta nascuda en un clima intel·lectual totalment diferent, farcida d'al·legories i reinterpretacions de mites i llegendes preexistents. L'obra s'estructura a base d'oposicions encarnades en els seus personatges principals. Enees representa la pietat filial, per l'amor al seu pare i l'obediència a Venus i a la pàtria, seguint l'ideal romà de la pietas, mentre que Dido i Turnus representen el furor, la falta de mesura de Juno, protectora de Cartago i enemiga dels troians. L'equilibri era un ideal grec heretat pels romans. El tema del lliure albir i el destí es planteja en la història de Dido, on Enees renuncia al seu amor pel deure.
[edita] Característiques
El poema està escrit en hexàmetres, la mètrica tradicional de l'èpica. Igual que el model de l'Odissea, de qui vol ser una versió llatina, comença in medias res per recordar el passat guerrer, centrar-se en el retorn-arribada a casa i el conflicte desfermat per qui vol usurpar el lloc de l'amo.
Donat el seu abrupte final, durant el Renaixement se'n van publicar diverses continuacions, que van acabar desapareixent. El final actual ajuda a donar un contundent missatge contra la violència injusta. Fos perquè estava inacabada, per voler desvincular-la de la propaganda imperial o perquè no estava satisfet amb el resultat, Virgili demanà abans de morir que cremessin l'Eneida, petició que no va ser atesa i que ha permès conservar aquest clàssic.
[edita] Vegeu també
