Prosèrpina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «(26) Proserpina».
Persephona, 1873-1877, a la Tate Gallery, Londres. Pintura de Dante Gabriel Rossetti.

Prosèrpina (del llatí proserpere, "emergir") fou una deessa romana, equivalent a la grega Persèfone. Era filla de Ceres i Júpiter i esposa de Plutó. Fou una deessa de vida, mort i resurrecció. Va assumir, per influència grega, el culte a Libera.

Venus, per donar-li amor a Plutó, va enviar el seu fill Eros perquè li disparés amb una de les seves fletxes, i per tant s'enamorés de la primera noia que veiés. Prosèrpina estava en un llac de Sicilia, ón es banyava i jugava amb les nimfes. Plutó va sortir del volcà Etna i va raptar-la per casar-se amb ella i viure junts a l'inframón. Així doncs, Prosèrpina es va convertir en la reina de l'inframón.

Ceres, la seva mare, deessa dels cereals o de la Terra, al veure que Prosèrpina havia desaparegut, va marxar a buscar-la per tots els racons del món. Desesperada i enfurismada, va aturar el creixement de les plantes i convertia en sorra tot el que trepitjava.

Júpiter va manar a Plutó que alliberés a Prosèrpina. Ell el va obeir, però abans que marxés va demanar-li que mengés sis llavors de magrana (un símbol de fidelitat en el matrimoni), i així hauria de passar obligatòriament sis mesos amb ell a l'inframón, i la resta de l'any amb la seva mare. Aquest mite explica el fenomen de la primavera: Quan Prosèrpina roman amb la seva mare, Ceres decora la terra amb flors de benvinguda i fa créixer les plantes i les collites, però quan a la tardor marxa amb Plutó, es perden els colors de la natura.

El seu mite és molt semblant al d'Orfeu i Eurídice: dona atrapada al subsòl, algú que la va a rescatar, ella que menja un fruit (magrana en aquest cas), pacte final per explicar el pas de les estacions. La història va inspirar Pasqual Mas i Usó per escriure Prosèrpina, obra estrenada per la companyia Xarxa Teatre al Teatre romà de Mèrida l'any 2009.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prosèrpina