Etrusc

De Viquipèdia

L' etrusc és una llengua morta parlada a l'antiga Etrúria (l'actual Toscana italiana). Així com el basc, les llengües altaiques, les uràliques i el maltès, la llengua etrusca no pertany a la gran família de llengües indoeuropees d'Europa, ni s'ha demostrat cap relació amb aquestes. No s'ha pogut tampoc relacionar l'etrusc amb els altres grups coneguts de llengües, ni pel que fa al vocabulari, ni pel que fa a la gramàtica. Se suposa que és una llengua resultant de la fusió d'elements autòctons i asiàtics i es considera una llengua aïllada. Aquesta llengua té un alfabet propi, l'alfabet etrusc.

Taula de continguts 1 Història 2 Intents de classificació 3 Gramàtica 4 Vegeu també 5 Referències 6 Enllaços externs

[edita] Història

L'idioma es va parlar des del primer mil·lenni aC, en resten inscripcions funeràries des del 700 aC i textos cerimonials poc extensos. Els seus parlants s'estenien pel nord de l'actual Itàlia però van quedar absorbits per l'Imperi Romà i la seva llengua es va anar perdent en un fenomen de substitució lingüística a favor del llatí. Com a llengua viva podria haver desaparegut cap als inicis del segle I, encara que els sacerdots la van conservar com idioma sagrat ^[1].

[edita] Intents de classificació

Ja des del segle I es constaten les diferències entre l'etrusc i altres llengües de la regió, que fan impossible establir una classificació genètica possible. Plini va relacionar-lo amb el rètic a la seva Naturalis Historia, hipòtesi plausible però que només apuntaria una sibfamília igualment aïllada de la resta d'idiomes. Avui en dia, però, el consens en la comunitat científica és que l'etrusc està emparentat només amb altres membres de l'anomenada família tirsènica, grup aïllat d'altres famílies lingüístiques. Des de Helmut Rix (1998) s'accepta majoritàriament que les llengües tirsèniques són el rètic i el lemni juntament amb l'etrusc.

Al llarg de la història han sorgit diverses hipòtesis que relacionarien l'etrusc amb famílies lingüístiques més conegudes però cap d'elles ha assolit el consens dels estudiosos:

• Anni, al 1498, va lligar l'hebreu i l'etrusc a un idioma original parlat per Noè
• Mario Alinei, el 2003, va relacionar-lo amb l'hongarès, pel seu caràcter aglutinant i pels noms de les magistratures^[2]
• El 1861 Robert Ellis va emparentar-lo amb l'armeni ^[3]
• Adrados afirmà que va néixer del grup de llengües indoeuropees però que es va separar abans que la branca anatòlia, la més propera, i per aquest motiu presenta menys semblances de les esperades
• Un grup de lingüistes britànics proposa una família anterior a l'indoeuropeu: la nostràtica, de la qual derivaria directament l'etrusc i així s'explicarien algunes similituds amb idiomes del Mar Negre o amb el basc
• Michel Morvan va trobar trets comuns amb l'hurrita, especialment en els nombres

[edita] Gramàtica

En resten inscripcions funeràries escrites de dreta a esquerra llegible amb l'alfabet derivat del grec però que no es poden traduir. Segons les representacions gràfiques no hi ha sonores, hi ha quatre timbres vocàlics, els diftongs tendeixen a reduir-se i les consonants a acumular-se. No hi ha gènere gramatical però el femení es distingeix d'alguna manera. El singular no té desinència. La del plural es -ar. La marca de datiu singular és -eri, i n'hi ha diverses de genitiu. N'han estat identificats alguns pronoms personals i algunes desinències verbals. En el camp lèxic són coneguts mots de parentiu, de magistrats, de temps, de culte i de política.

A la regió que va ocupar l'antiga Etrúria hi ha restes a la toponímia d'elements lingüístics etruscs, i també en determinades característiques fonètiques del dialecte toscà.

[edita] Vegeu també

• Etruscs
• Mitologia etrusca

[edita] Referències

1. ↑ Bonfante, Giuliano; Bonfante, Larissa (2002). The Etruscan Language: an Introduction. Manchester: University of Manchester Press
2. ↑ Mario Alinei (2003). Etrusco: una forma arcaica di ungherese. Bologna: Le edizioni del Mulino.
3. ↑ Robert Ellis, The Armenian origin of the Etruscans, London: Parker, Son, & Bourn, 1861.

[edita] Enllaços externs

• L'abc dels etruscs (italià)
• etrusc Alfabet etrusc a Proel. (castellà)