Etrúria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al període napoleònic vegeu l'article Regne d'Etrúria.
Mapa històric

Etrúria fou el nom del país dels etruscs. Comprenia a grans trets l'actual Toscana. Tenia al nord els Apenins, a l'est el Tíber i a l'oest la mar Tirrena.

Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

Els escriptors clàssics donen al país el nom d'Etrúria i de vegades apareix també el de Túscia, que va esdevenir el d'ús comú al final del Imperi, i a l'edat mitjana, on una nissaga de comtes amb feus a la regió portava el nom de comtes de Túscia. De Túscia va derivar Toscana.

El poble[modifica | modifica el codi]

El poble del territori fou anomenat etrusc (en llatí etrusci) i també toscans (llatí tusci). Els grecs els anomenaven tirrens o tirsens (Tyrrenoi o Tyrsenoi) i al país Tirrènia (Tyrrenia). Dionís diu que els etruscs s'anomenaven a si mateixos rasena o rasenna.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El riu Macra (avui Magra) separava el país de Ligúria pel nord-oest; al nord seguien els Apenins que separaven Etrúria de la Gàl·lia Cisalpina; el riu Tíber formava el límit oriental amb Úmbria i amb els sabins, i al final amb el Làtium. La part nord era muntanyosa; la part central entre l'Arno (Arnus) i el Tíber tenia grans masses de turons de bastant alçària on el Monte Amiata formava el centre d'un grup volcànic al cor de la província (1.766 metres); la part de desembocadura de l'Arno era al·luvial; la vall del Clanis (Val di Chiana) connectava la depressió d'aquest riu amb el del Tíber i la costa amb les muntanyes del interior, regió coneguda com la Maremma, destacant a la zona el promontori del Piombino (Populonium) i les muntanyes Argentarius.

La part al nord de l'Arno estava formada per les estivacions del Apenins amb el grup conegut per Alps Apuans que separaven la vall del Macra de la vall de l'Ausar (Serchio), la depressió de Lucca de la de Pistoia, i aquest de la vall de l'Ombrone i el del Sieve; el grup muntanyós del Prato Magno que anava de la vall baixa del Arno fins al seu naixement; i finalment els anomenats Alps de la Catenaia, que separaven l'alta vall de l'Arno del Tíber (altura màxima 1.399 metres) i arribaven fins a Arezzo i Cortona i la zona del llac Trasimè i Perúsia.

Al sud de l'Arno canvia la seva característica a uns 60 km al sud de Siena, on és el grup del Monte Amiata, amb el Monte Labro i el Monte di Radicopani als extrems, conjunt volcànic que ocupa la part sud del país i es connecta amb el Làtium i la campanya de Roma. En aquesta zona cal esmentar l'extint volcà del Lacus Vulsiniensis (Llac de Bolsena), del Lacus Ciminus (Llac de Vico), del Lacus Sabatinus (Llac de Bracciano) i del petit Lacus Alsictinus (Llac de Matignano).

Necròpoli etrusca a Populònia

Rius d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Rius, que desaigüen a mar, de sud a nord[modifica | modifica el codi]

Afluents de l'Arno[modifica | modifica el codi]

  • Auser (l'actual Serchio arriba a mar avui en dia).
  • Sieve
  • Ombrone
  • Elsa
  • Era

Afluents del Tíber a Etrúria[modifica | modifica el codi]

  • Clanis, amb el seu tributaria el Pallia (Plagia)
  • Cremera (entre Roma i Veïs)

Llacs d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Caps d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

  • Populonium (Piombino)
  • Mons Argentarium o Promontorium Cosanum

Illes d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Estàtua etrusca

Ciutats d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Ciutats del nord[modifica | modifica el codi]

Ciutats entre l'Arno i l'Umbro[modifica | modifica el codi]

Ciutats de la vall del Clanis i fins al Tíber[modifica | modifica el codi]

Ciutats al sud de l'Umbro i fins al Tíber[modifica | modifica el codi]

Estacions termals[modifica | modifica el codi]

  • Aquae Apollinares
  • Aquae Passeris
  • Aquae Tauri
  • Aquae Caeratanae
  • Aquae Populoniae
  • Aquae Volaterranae

No localitzades[modifica | modifica el codi]

Vies d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Creuaven Etrúria la via Aurèlia, la via Càssia i la via Clòdia.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plini el Vell. «III.V». A: Naturalis Historiae (en anglès). 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etrúria