Vetulònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vetulònia
Panorama
Panorama
País
• Regió
• Província
• Comune
Itàlia Itàlia
Toscana Toscana
Grosseto
Castiglione della Pescaia
Gentilici Vetulonès/vetulonesa
Altitud 300 msnm
Població (2001)
  • Densitat
271 hab.
Coordenades 42° 51′ 34″ N, 10° 58′ 16″ E / 42.85944,10.97111Coord.: 42° 51′ 34″ N, 10° 58′ 16″ E / 42.85944,10.97111
Codi postal 58043

Vetulònia (en etrusc Vetluna) és un nucli del municipi italià de Castiglione della Pescaia al sud de la Toscana. El poble actual es troba a un pujol a 300 m snmm a uns 20 km al nord-oest de Grossetto. El 2001 comptava amb uns 270 habitants.

Història[modifica | modifica el codi]

Cases etrusques excavades a Vetulònia

Vetulonia o Vetulonium (llatí) fou una de les dotze ciutats principals ciutats d'Etrúria. Ja era destruïda o abandonada al segle VI aC.

Segons Dionís d'Halicarnàs la ciutat s'havia aliat amb els llatins al segle VII aC contra Roma. Sili Itàlic descriu la conquista romana que estimaven la zona estratègica de la costa i que van adoptar els insígnies d'aquesta ciutat: lictors, feix, cadires curuls, toga pretexta i trompetes. Plini el Vell i Claudi Ptolemeu també esmenten la vila. Diuen que no era lluny de la costa i que tenia unes aigües termals a la rodalia (Aquae Vetuloniae).

A l'antiguitat clàssica una gran part del municipi actual era un mar salat, el Lacus Prelius al qual els etruscs van construir un port important, conegut per el comerç d'ambre i d'orfebreria. Per la llacuna la ciutat era connectada al mar i amb una segons ciutat etrusca important, Rusellae, l'actual Roselle. Ja al temps romans la significació de Vetulònia va minvar. No s'han trobat proves que els romans van ocupar el lloc. A l'Antiguitat_tardana la llacuna va empantanar-se pel descuradament de la xarxa de canals etrusca, el que va tancar les rutes comercials. Durant segles, la malària va fer que el maremma va esdevenir inhabitable. Sobre el Vetulònia de l'edat mitjana no hi ha gaire informació. El lloc tenia el nom de Colonna di Buriano i i va ser la poma de discòrdia entre l'abadia de San Bartolomeo di Sestinga i el senyor Lambardi di Buriano. El passat etrusc va caure en oblivió. El 1323 esqueia a la ciutat de Massa Marittima, el 1335 a Siena i des d'aleshores va seguir la història d'aquesta ciutat: 1555 conquesta per Florència, 1569 incorporat al Gran Ducat de Toscana, el 1737 habsburguès i el 1860 italià.

L'arqueòleg-diletant Isidoro Falchi va descobrir al segle XIX les restes d'un assentament etrusc i va identificar-les com la Vetulònia desapareguda.[1] A l'inici, aquesta identificació va ser controvertida, però finalment van confirmar-se i un decret del 1887 va tornar el seu nom etrusc italianitzat al municipi de Colonna di Buriano. Les excavacions van ser ben documentades, però l'accès al lloc queda difícil per uns camins de pagès poc practicables.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia es principalment agrícola, amb una preponderància de la cultura d'olives i la viticultura. Fins als anys 1980 també hi havia ramaderia que va minvar quan molts habitants van emigrar vers les ciutats industrials de les afores.

Enllaç extern[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Isidoro Falchi, Un medico al servizio dell'archeologia, un protagonista della ricerca italiana di fine Ottocento Palazzo Pretoria 14 maggio - 15 ottobre 1995. Ministero Beni Culturali ed Ambientali, Soprintendenza ai Beni Archeologici della Toscana, Provincia di Livorno, Comune di Campiglia Marittima (Campiglia Marittima 1995).