Volsinii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Volsinii o Vulsinii (etrusc Velzna) fou una antiga ciutat d'Etrúria a la vora del llac del mateix nom (lacus Volsiniensis) i a la Via Clòdia, entre Clusium i Forum Cassi. La seva situació exacta no està establerta, i uns la situen al sud del llac, a Monte Fiascone, i altres a Orvieto, però probablement fou molt propera al lloc on va estar la ciutat romana posterior.

Fou una de les dotze ciutats de la Lliga etrusca i seu del temple o lloc de reunió de la Lliga Etrusca a la vora del llac. No s'esmenta abans de la caiguda de Veïs, quan els volsinis van quedar exposats a l'expansionisme romà. Es van aliar als salpinats (habitants de Salpinum) i en ocasió d'una pesta i fam que va assolar Roma vers el 391 aC van atacar la ciutat però foren rebutjats amb moltes pèrdues i van deixar vuit mil presoners, havent de pactar una treva de 20 anys i restituir el botí que havien fet pel camí i pagar a l'exèrcit romà durant 12 mesos.

Ja no es torna a parlar de la ciutat fins al 310 aC, quant aliada a les altres ciutats etrusques menys Arretium (Arezzo), va assetjar Sutrium, ciutat aliada a Roma, guerra que va acabar el 309 aC amb la completa derrota etrusca a la batalla del Lacus Vadimonis (llac Vadimone). El 307 aC el cònsol romà P. Decius Mus va capturar diverses fortaleses que pertanyien a Volsinii. El 295 aC L. Postumius Megellus va assolar el seu territori i va derrotar a la ciutat sota els seus murs, matant a 2800 guerrers; la ciutat va negociar llavors, juntament amb Arretium i Perusia, una pau de quaranta anys i el pagament d'una indemnització. Però al cap de 14 anys van tornar a fer la guerra als romans (281 aC) fins que el 280 aC fou sotmesa. El grec Metrodorus Scepsios diu que l'objectiu romà en atacar la ciutat eren les dues mil estàtues que allí hi havia. Valerius Maximus diu que eren tant rics que s'havien efeminat i no van poder lluitar amb èxit amb els romans i finalment el poder fou usurpat pels esclaus, de la tirania dels quals els van lliurar els romans. De fet els romans van ocupar la ciutat però la van arrasar i van expulsar als habitants que es van establir no gaire lluny, a una segona ciutat de Volsinii (Volsinii romana), que va existir com a ciutat provincial durant la república i l'imperi i es va despoblar el segle IV.

A Volsinii va néixer Sejà (Seianus) el cap de la guàrdia pretoriana, marit d'Apicata i favorit del emperador Tiberi, i Juvenal diu que la sort de Sejà va esdevenir gràcies a la deessa Núrsia (Nursia o Norsia), una deessa etrusca molt adorada a Volsinii. Plini diu que a la ciutat va passar algun fets sobrenatural: un llamp es va aparèixer al cel per anunciar al rei Porsenna la destrucció del monstre anomenat Volta que assolava el territori. A Volsinii va néixer, també, Ruf Fest Aviè (s. IV dC) que en la seva Ora Marítima, va descriure la costa d'Hispània, des de les illes Casitèrides (illes Britàniques o nord de Galicia, segons diverses opinions) fins a Marsella. Aviè és el primer autor conegut que descriu la costa catalana, encara que el periple sigui còpia d'altres anteriors (s. IV aC).

Les restes de la ciutat romana es poden veure a l'actual vila de Bolsena, però les de la ciutat etrusca no s'han trobat. Les restes principals són un temple conegut per Temple de Nórsia però que era un temple romà i no etrusc; l'amfiteatre, els banys, tauletes sepulcrals, sarcòfags i alguns relleus.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Volsinii Modifica l'enllaç a Wikidata