310 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 310 aC (cccx aC) |
| Islàmic | 960 aH – 959 aH |
| Xinès | 2387 – 2388 |
| Hebreu | 3451 – 3452 |
| Calendaris hindús | -254 – -253 (Vikram Samvat) 2792 – 2793 (Kali Yuga) |
| Persa | 931 BP – 930 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -59 |
| Ab urbe condita | 444 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 340 aC 330 aC 320 aC - 310 aC - 300 aC 290 aC 280 aC | |
| Anys | |
| 313 aC 312 aC 311 aC - 310 aC - 309 aC 308 aC 307 aC | |
El 310 aC va ser un any del calendari romà. prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del consolat de Rul·lià i Censorí (o també any 444 ab urbe condita o de la Fundació de Roma). La denominació «310 aC» per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode prevalent a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments[modifica]
Antiga Grècia. Els Diàdocs[modifica]
- Ptolemeu I Soter, al·legant que Antígon Monoftalm no havia declarat lliures les ciutats gregues d'Àsia, envia una flota a Cilícia dirigida pel general Leònides. Conquereix les ciutats de la costa, però Demetri Poliorceta, fill d'Antígon, l'expulsa.[2]
- Nicocreont, rei de Salamina de Xipre, és obligat a suïcidar-se quan Ptolemeu I ocupa l'illa.[3]
Sicília[modifica]
- Agàtocles, tirà de Siracusa, que estava en guerra amb Cartago, eludeix el blocatge i marxa cap a l'Àfrica. Al cap de sis dies desembarca al cap Bon amb 14.000 homes. Assetja Hadrumet i arrasa el territori de Cartago, però no pot ocupar la ciutat, que rep auxili per seu port.[4]
Nord d'Àfrica[modifica]
- Hannó, general cartaginès, és un dels nomenats per fer front a Agàtocles de Siracusa quan va desembarcar. Tenia un feu que governava conjuntament amb Bomílcar. A la batalla contra Agàtocles dirigeix l'ala dreta on hi havia la Legió Sagrada, un cos escollit d'infanteria pesada de cartaginesos, i Bomilcar encapçala l'ala esquerra. Els soldats d'Agàtocles resisteixen l'atac i Hannó cau ferit. Les seves tropes han de retrocedir, segons Diodor de Sicília i l'historiador Justí.[5][6]
Antiga Roma[modifica]
- Aquest any són elegits cònsols Quint Fabi Màxim Rul·lià i Gai Marci Rútil Censorí.[7]
- Rul·lià va fer la guerra a Etrúria i va conquerir Sutrium, mentre Censorí la feia al Sàmnium, on va ocupar Allifae i altres punts fortificats, que van ser destruïts o severament damnats.[8]
- La ciutat etrusca de Cortona, una de les dotze ciutats confederades dels etruscs, signa un tractat de pau amb Roma per un període de trenta anys, que no es va respectar.[9]
Naixements[modifica]
- Aristarc de Samos, astrònom i matemàtic grec (data aproximada). Mort l'any 230 aC.[10]
Defuncions[modifica]
- Regne de Macedònia: Alexandre IV, rei de Macedònia i d'Egipte (n. 323 aC).[11] Cassandre, que l'havia engarjolat, el va fer matar secretament a la presó juntament amb Roxana.[12][13]
Referències[modifica]
- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 19
- ↑ Crònica de Paros, 311 aC-310 aC
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XXI, fragment
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 10-12
- ↑ Justí. Historiarum Philippicarum, XXII, 6
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 33
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XX, 27
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, IX, 37
- ↑ «Aristarc de Samos». GEC. [Consulta: 28 febrer 2023].
- ↑ Will, Édouard. Histoire politique du monde hellénistique: 323-30 av. J.-C.. París: Seuil, 2003, p. 66. ISBN 9782020603874.
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XIX, 105
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, IX, 7
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 310 aC |