Calendari musulmà
De Viquipèdia
| De la sèrie d'articles sobre Islam |
|
 |
|
|
Història de l'islam |
|
|
Doctrina islàmica |
|
|
Texts i lleis |
|
|
Altres nocions |
|
El calendari musulmà és un calendari lunar. Es basa en cicles lunars de 30 anys (360 llunacions, de tradició sumèria). Els 30 anys del cicle es divideixen en 19 anys de 354 dies i 11 anys de 355 dies. Els anys de 354 dies s'anomenen anys simples i es divideixen en sis mesos de 30 dies i altres sis mesos de 29 dies. Els anys de 355 dies s'anomenen intercalars i es divideixen en set mesos de 30 dies i altres cinc de 29 dies. Anys i mesos van alternant-se. És a dir, cada 33 anys musulmans equivalen a 32 anys cristians. Les intercalacions es fan afegint un dia al final del mes de dhu-l-hijja en els anys 2n, 5è, 7è, 10è, 13è, 16è, 18è, 21è, 24è, 26è i 29è de cada cicle de 30 anys.
Taula de continguts |
[edita] Divisions del calendari musulmà
[edita] Mesos
L'any musulmà es compon de 12 mesos de 30 o 29 dies:
- muhàrram (en àrab, محرّم, muḥarram, /muħarːam/) (30)
- sàfar (en àrab, صفر, ṣafar, /sˁafar/) (29)
- rabí al-àwwal (en àrab, ربيع الأول, rabīʿ al-awwal, /rabiːʕulʔawal/), "primer rabí" (30)
- rabí al-àkhir (en àrab, ربيع الآخر, rabīʿ al-āḫir, /rabiːʕulʔaːχir/) o rabí ath-thani (en àrab, ربيع الثاني, rabīʿ aṯ-ṯānī /rabiːʕuθːaːniːʲ/) "últim rabí" o "segon rabí" (29)
- jumada al-ula (en àrab, جمادى الأولى, jumādà al-ūlà) o jumada al-àwwal (en àrab, جمادى الأول, jumādà al-awwal, /ʒumaːdalʔawal/), "primer jumada" (30)
- jumada al-àkhira (جمادى الآخرة, jumādà al-āḫira, /ʒumaːdalʔaːχira/), jumada al-àkhir (جمادى الآخر, jumādà al-āḫir, /ʒumaːdalʔaːχira/), jumada ath-thàniya جمادى الثانية, jumādà aṯ-ṯāniya, /ʒumaːdaθːaːniːʲ) o jumada ath-thani جمادى الثاني, jumādà aṯ-ṯānī, /ʒumaːdaθːaːniːʲ), "últim jumada" o "segon jumada" (29)
- ràjab (en àrab, رجب, rajab, /raʒab/) (30)
- xaban (en àrab, شعبان, xaʿbān, /ʃaʕabaːn/) (29)
- ramadan o ramadà (en àrab, رمضان, ramaḍān, /ramadˁaːn/) (30)
- xawwal (en àrab, شوّال, xawwāl, /ʃawːaːl/) (29)
- dhu-l-qada (en àrab, ذو القعدة, ḏū l-qaʿda, /ðulqaʕdah/) (30)
- dhu-l-hijja (en àrab, ذو الحجة, ḏū l-ḥijja, /ðulħiʒah/) (29 o 30)
[edita] Dies
Els dies de la setmana són set:[1]
- yawm al-àkhad (en àrab, يوم الأحد, yawm al-aḥad, /jaumulʔaħad/) (primer dia)
- yawm al-ithnín (en àrab, يوم الإثنين, yawm al-iṯnīn, /jaumulʔiθnain/) (segon dia)
- yawm ath-thulathà (en àrab, يوم الثـﻻثاء, yawm aṯ-ṯulāṯāʾ, /jaumuθːalaːθaːʔ/) (tercer dia)
- yawm al-arbià (en àrab, يوم اﻷربعاء, yawm al-arbiʿāʾ, /jaumulʔarbaʕaːʔ/) (quart dia)
- yawm al-khamís (en àrab, يوم الخميس, yawm al-ḫamīs, /jaumulχamiːs/) (cinquè dia)
- yawm al-juma (en àrab, يوم الجمعة, yawm al-jumʿa, /jaumulʒumaʕah/) (dia de reunió)
- yawm as-sabt (en àrab, يوم السبت, yawm as-sabt, /jaumusːabt/) (dia del sàbat)
El dia comença amb la posta del sol, i el mes comença uns dos dies després de la lluna nova, quan comença a veure's el creixent.
Si es considera la diferència de dies entre el calendari lunar i el solar, i el fet de començar l'any en dates diferents, és observable la dificultat d'establir una correspondència entre el calendari musulmà i el cristià. Hi ha taules de correspondència d'anys, però per a un càlcul ràpid i aproximat serveixen les fórmules següents:
Per a passar de l'any musulmà al cristià G = H + 622 – (H/33) Per a passar de l'any cristià al musulmà H = G – 622 + (G - 622)/32 On: G = any cristià (calendari gregorià) H = any musulmà (hègira)
Estes fórmules serveixen per a establir la correspondència d'anys musulmans i cristians d'una manera aproximada. Per a establir la correspondència d'una data concreta la cosa és quasi impossible, i fins i tot els historiadors admeten un error d'un dia més o menys. La causa d'aquest desfasament és que l'inici i la fi de cada mes es regula segons el cicle lunar observable, la qual cosa porta a introduir un dia de més quan les observacions no coincideixen amb el càlcul teòric.
| Mesos del calendari musulmà |
|---|
| Muhàrram • Sàfar • Rabí al-àwwal • Rabí al-àkhir • Jumada al-ula • Jumada al-àkhira • Ràjab • Xaban • Ramadà • Xawwal • Dhu-l-qada • Dhu-l-hijja |
[edita] Notes
- ↑ Les transcripcions són els noms que els donen els àrabs musulmans (i els àrabs cristians i jueus als seus calendaris), ja que, a diferència dels mesos, molts musulmans conserven els noms en la seva llengua dels dies de la setmana.
