Al-Biruní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní

Segell soviètic editat en commemoració del mil·lenari del seu naixement.
Naixement 4 de setembre de 973
Kath
Mort 13 de desembre de 1048 (als 75 anys)
Gazni
Altres noms Al-Khwarizmí (en àrab أبو الريحان محمد بن أحمد البيروني,
Abū r-Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad al-Bīrūnī; en persa ابوریحان محمد بن احمد بیرونی, Abū Rayḥān Muḥammad ibn Aḥmad Bērūnī)
Ocupació Historiador, físic i pensador

Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com Al-Biruní i, de vegades, com Al-Khwarizmí[1] (Kath, 4 de setembre de 973 - Gazni 13 de desembre de 1048) fou un erudit musulmà d'origen persa que va contribuir de manera important en els dominis de les matemàtiques, la filosofia, la medicina, i les ciències

Tadjik seguidor del xiisme, va estudiar a Kath (avui a la República autònoma dels Karakalpaks) fins als 25 anys. Va viatjar a Bukharà on l'emir samànida Mansur II ben Nuh (997-999) fou el seu benefactor; després va anar a Gurgan a la coret de l'emir ziyàrida Kabus ibn Washmgir que acabava de tornar de l'exili (998) on vers el 1000 va escriure la seva primera obra (tractava del calendari i les eres i problemes matemàtics i astronòmics), i després va anar a Rayy. El 1008 va tornar al seu país, va servir al khwarizmshah, Abu l-Abbas Mamun ibn Mamun; a la mort del khwarizmshah a mans de les seves tropes revoltades (1016/1017) els gaznèvides van ocupar el país i al-Biruni fou portat a Gazni. A la cort gaznèvida fou astròleg i va acompanyar a Mahmud de Gazni en algunes expedicions; llavors va escriure una cèlebre descripció de la societat i les ciències de l'Índia de l'època (1030). A Masud I ben Mahmed li va dedicar la seva tercera obra principal el Katib al-Kanum al-Masudi fi l-haya wa-l-nudjum.

Va ser un important contribuidor a la geodèsia i la geografia, introduint tècniques de mesurament de la terra per triangulació, i calculant que el radi de la Terra hauria de ser 6.339,6 km. El seu Masudic canon conté una taula amb les coordenades de sis-cents llocs."[2]

Va escriure moltes altres obres, almenys 103 més 10 que no es van acabar, 12 compostes en nom seu per Abu Nasr, 12 compostes per Abu Sahl i 1 per Abu Ali al-Hasan ibn Alu al-Djili, és a dir en total 138. La data tradicional de la seva mort la dona al-Ghadanfar, però com que se sap que va viure més de 80 anys lunars probablement fou dos o tres anys després, vers 1050.

Les seves obres principals són:

  • "La cronologia de les antigues nacions"
  • "Descripció de l'Índia" (en àrab تحقيق ما للهند من مقولة معقولة في العقل أم مرذولة)
  • "Sobre els signes que resten de segles passats" (en àrab الآثار الباقية عن القرون الخالية)
  • "El cànon Masudi" (en àrab القانون المسعودي)
  • "Llibre d'instrucció sobre els elements dels art i l'astrologia" (en àrab التفهيم لصناعة التنجيم)
  • "Farmàcia" sobre drogues i tractaments mèdics.
  • "Gemmes" (en àrab الجماهر في معرفة الجواهر) sobre geologia, minerals i gemmes
  • "L'astrolabi"
  • "Biografies de Mahmud de Ghazni i del seu pare Sebuktegin"
  • "Història de Khawarizm"

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. L'Encyclopaedia of Islam desaconsella l'ús d'aquesta nisba, ja que provoca evident confusió amb altres personatges que la comparteixen, especialment amb Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut sovint simplement com Al-Khwarazmí, amb qui compartia diversos camps d'interès científic, cf. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Al-Bīrūnī".
  2. John J. O'Connor, Edmund F. Robertson. «Abu Arrayhan Muhammad ibn Ahmad al-Biruni» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive, 1999.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al-Biruní Modifica l'enllaç a Wikidata