Abu-Nasr Mansur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abu Nasr Mansur
Naixement vers 970
probablement Gilan, Persia avui Iran
Mort vers 1029
probablement Ghazna, avui Gazni Afganistan
Camp Matemàtiques i Astronomia
Treball(s) Teorema del sinus
Ha influenciat Al-Biruní
Influències de Abu-l-Wafà, Menelau d'Alexandria

Abu Nasr Mansur ibn Ali ibn Iraq (Persa: ابو نصر منصور بن علی بن عراق‎), vers 970 – vers 1036, va ser un matemàtic i astrònom persa de començaments del segle XI, conegut simplement per Abu-Nasr Mansur.

Vida i Obra[modifica | modifica el codi]

Probablement era membre de la família Banu Iraq, governadors Khwarizm, regió en la que va estudiar i va esdevenir deixeble de Abu-l-Wafà. L'any 995 els Banu Iraq van ser enderrocats del poder i Abu-Nasr Mansur va abandonar la regió, com també ho va fer el seu deixeble Al-Biruní. Uns anys després estava treballant a la cort d'Ali ibn Mamun de la dinastia mamúnida a la ciutat de Khwarizm. No solament això, sinó que allí es va reunir amb el seu antic deixeble Al-Biruní a partir de l'any 1004. Quan Khwarizm va caure en poder de Mahmud (1017), tan ell com Al-Biruní, van abandonar la ciutat i es van traslladar a la cort de Mahmud a Ghazna on, sembla que Abu-Nasr Mansur va estar la resta de la seva vida.

La fama d'Abu-Nasr Mansur es deu fonamentalment a la seva col·laboració amb el conegut astrònom Al-Biruní. De fet, la majoria de les seves obres conegudes estant dedicades al seu deixeble i sembla que foren escrites a requeriment d'ell.

L'obra més important és el seu comentari al Tractat de l'Esfera de Menelau. Aquest comentari té particular importància perquè el tractat original de Menelau havia estat perdut. En el seu treball amb el tractat de Menelau, va descobrir la llei del sinus:

 \frac{a}{\sin A} \,=\, \frac{b}{\sin B} \,=\, \frac{c}{\sin C} \!

on a, b, c són els costats d'un triangle i A, B, C són els angles oposats. També va descobrir altres teoremes de Geometria esfèrica i Trigonometria que van ser utilitzats per Al-Biruní. No obstant, segons Samsó,[1] va ser un astrònom pràctic, sense gaires preocupacions teòriques.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Samsó Moya, Julio. Estudios sobre Abu Nasr Mansur. Diputación Provincial de Barcelona i Asociación para la Historia de la Ciencia Española. Barcelona, 1969.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Samsó Moya, Julio. Estudios sobre Abu Nasr Mansur. Diputació de Barcelona. Barcelona, 1969.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]