Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Abu-l-Wafà
ابوالوفا محمد بوزجانی(persa)
ابو الوفا محمد بوزجانی, Abū l'Wafā Muḥammad al-Būzajānī

Retrat modern d'Abu-l-Wafà
Naixement 10 de juny de 940
Buzjan (regió de Gran Khorasan, avui Iran)
Mort 15 de juliol de 998 (als 58 anys)
Bagdad
Residència Bagdad
Es coneix per Funció tangent
Llei dels sinus
Algunes identitats trigonomètriques
Camp científic Matemàtiques i astronomia
Influències de Al-Battaní

Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (10 de juny del 940 — juliol del 998) fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

L'any 959 es va traslladar a Bagdad, aleshores la capital del califat, on va seguir la rica tradició astronòmica i matemàtica iniciada en el segle IX en aquesta ciutat.

El seu text sobre aritmètica pràctica (per a escribes i comerciants),[1] escrit entre els anys 961 i 976, va tenir una ampla difusió. Està dividit en set parts i cadascuna d'elles en set capítols. Les tres primeres parts són purament matemàtiques: 1) Ratios, 2) Multiplicació i Divisió i 3) Mesures (d'àrees de figures, volums de sòlids i distàncies d'objectes). Els altres quatre són d'ordre pràctic, amb molts problemes i les seves solucions: 4) Impostos, 5) Canvis i Participacions, 6) Altres (diferents monedes, pagaments de salaris, etc.) i 7) Altres qüestions del comerç.

També va escriure un tractat de geometria pràctica (per artesans), però és menys original que l'anterior, limitant-se a reproduir les fórmules conegudes d'Euclides, Arquimedes, Heró d'Alexandria, Pappus...

El seu tractat d'Astronomia, Al-Kitab al-Kàmil (Llibre complet), segueix l'Almagest de Ptolemeu, però en simplifica i millora els càlculs. Per aconseguir-ho, estableix una taula de sinus dels angles més precisa i més detallada, establint el sinus de 30º amb molta més precisió que Ptolomeu.

És en aquest camp de la trigonometria on les seves aportacions són més rellevants,[2] ja que les funcions trigonomètriques eren indispensables per la solució dels triangles esfèrics que sorgien de l'astronomia. Així, per exemple, va establir la "regla de les quatre quantitats": Si ABC i ADE són dos triangles esfèrics amb angles rectes a B i D i un angle comú A, aleshores \sin BC : \sin CA = \sin DE : \sin EA. D'aquest teorema es dedueix immediatament un dels casos especials del teorema de Menelau.

Segons sembla[3] existeix a la Biblioteca d'El Escorial un manuscrit seu (Casiri-933) que no ha estat estudiat.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Kitab fi-ma yahtaju ilay-hi al-kuttab wa-l-ummal min ilm al-hissab (Llibre sobre el que és necessari de l'Art de l'Aritmètica per a escribes i comerciants)
  • Al-Kitab al-Kàmil
  • Kitab fi-ma yahtaju ilay-hi as-sunnà fi-amal al-hàndassa o Kitab al-hàndassa (Llibre del que és necessari de construccions geomètriques per artesans)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Aquest text no ha estat mai publicat en cap llenguatge modern. No obstant, se'n poden trobar referències en els llibres i articles de Woepeke, Luckey i Medovoy (vegeu Bibliografia). Es conserven dos manuscrits: un a la Universitat de Leiden i l'altre a la Biblioteca Nacional d'El Caire.
  2. Katz, Victor. A History of Mathematics. Harper Collins. New York, 1993. Pàgines 256-257. ISBN 0-673-38039-4
  3. Casiri, Miguel. Biblioteca Arabico-Hispana Escurialensis sive Librorum omnium Mss. Arabicè ab auctoribus magnam partem Arabo-Hispanis compositos Biblioteca Coenobii Escurialensis complectitur, recensio & explanatio. Antonius Perez de Soto imprimebat. Madrid, 1760-1770

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní Modifica l'enllaç a Wikidata