Ibn Yunus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ibn Yunus
Naixement Vers 950
Egipte
Mort 1009
Fustat, (El Caire, Egipte)
Camp Astronomia
Treball(s) Taules astronòmiques
Premis importants Un cràter de la Lluna porta el seu nom

Abu-l-Hàssan Alí ibn Abi-Saïd Abd-ar-Rahman ibn Àhmad ibn Yunus as-Sadafí al-Misrí, conegut simplement com a Ibn Yunus ((àrab): ابن يونس) (vers 950-1009), fou un dels principals astrònoms i matemàtics musulmans, natural d'Egipte.

Vida[modifica | modifica el codi]

No se sap res de la seva infància i formació, tot i que sabem que el seu pare era historiaodr i mestre de hadit. Va ser testimoni, quan era jove, de la conquesta de Fustat (actual El Caire) pels fatimides l'any 969. Per això es creu que devia néixer vers l'any 950.

Durant el califat d'Al-Aziz (975-996) va dur a terme nombroses observacions astronòmiques, que van ser renovades durant el califat d'Al-Hàkim (996-1021). Les seves últimes observacions astronòmiques estan datades l'any 1003.

Tot i que en el Occident es va estendre la idea que Ibn Yunus disposava d'un observatori molt ben equipat, això no sembla cert per les descripcions de les observacions que fa en els seus escrits.[1]

Un biògraf contemporani (Al-Musabbihi) el descriu com un personatge excèntric i descuidat, de ment absent i aparença còmica. Un dia de l'any 1009, quan estava perfectament de salut, va predir la seva mort en una setmana; va liquidar els seus afers personals i es va tancar a casa a recitar l'Alcorà fins que es va morir (el dia que havia predit). Segons el mateix biògraf, el seu fill era tan estúpid que va vendre a pes tots els papers del seu pare en el mercat.[2]

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva principal obra és el Al-zij al-hakimí, unes extenses i detallades taules astronòmiques amb els seus cànons, que es distingeixen d'altres taules d'astrònoms àrabs per començar amb una llista de les observacions fetes pel propi Ibn Yunus i pels seus predecessors. La seva astronomia esfèrica té un alt nivell, tot i que no explica de on surten els centenars de fórmules matemàtiques que fa servir i que, probablement va derivar de projeccions ortogonals o de construccions d'analemes.[3]

L'altra obra important, que es va estar fent servir al Caire fins al segle XIX, és la taula d'astronomia esfèrica per al càlcul de l'hora del dia (tema important per les oracions dels musulmans).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. King, a Hockey (ed.), pàgina 573.
  2. King, a Selin, Helaine (ed.), pàgina 439.
  3. King a Selin (ed.), pàgina 439.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]