Almagest

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Almagest (en àrab الكتاب المجسطي al-kitabu-l-mijisti, "El gran llibre") és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el segle II per Claudi Tolomeu d'Alexandria, Província romana d'Egipte. Conté el catàleg estel·lar més complet de l'antiguitat, que va ser utilitzat àmpliament pels àrabs i els europeus fins a l'alta edat mitjana i en el que es descriu el sistema geocèntric i el moviment aparent de les estrelles i els planetes.

Descripció de l'obra[modifica | modifica el codi]

Representació gràfica de la cosmovisió de Ptolomeu (1660)

Tolomeu va basar el seu treball en el catàleg estel·lar realitzat anteriorment per Hiparc de Nicea. Atès que el catàleg estel·lar d'Hiparc s'ha perdut és impossible saber fins a quin punt ambdós catàlegs eren semblants. En l’Almagest Tolomeu va presentar la descripció de les 48 constel·lacions clàssiques i va crear un refinat sistema per a explicar els moviments aparents dels planetes en un sistema geocèntric en què el Sol, la Lluna i els planetes giraven al voltant de la Terra en cercles anomenats epicicles. L'Almagest consta de 13 volums.

1. El primer llibre exposa el sistema geocèntric.
2. El segon llibre discuteix la periodicitat dels equinoccis i la longitud de l'any.
3. El tercer llibre discuteix els solsticis i equinoccis.
4. En el quart llibre s'exposen estudis de la Lluna definint el mes sinòdic.
5. En el quint llibre es tracta sobre la correcció de paral·laxi de les posicions del Sol i la Lluna.
6. En el sisè llibre s'exposa una mesura del diàmetre aparent del Sol i la Lluna mostrant un mètode de predicció de eclipsis.
7-8. En els setè i octau llibres es mostren com les posicions relatives entre les estreles són fixes. L'octau llibre constituïx un catàleg de les estreles australs conegudes per ell.
9-13. Finalment en els últims cinc llibres es mostra el mètode de Tolomeu per a calcular les posicions i trajectòries dels planetes exposant en detall el sistema de epicicles.

Rellevància històrica[modifica | modifica el codi]

El llibre original de Tolomeu estava escrit en grec i es titulava Hè Megalè Syntaxis, La Gran Composició. Les primeres traduccions d'esta obra a l'àrab van ser realitzades al voltant del segle IX patrocinades pel califa Al-Mamun. Els àrabs li van donar el nom Al-Majisti, "El més gran", i d'ací va derivar el nom final amb què seria conegut més tard. En esta època l'obra estava pràcticament oblidada en Europa excepte per vagues referències en diverses obres astrològiques.

L'Occident va descobrir esta obra a través de les versions àrabs. Prompte es va escriure una versió en llatí baix el mecenatge de l'Emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic. Una traducció al llatí de l'original àrab va ser realitzada per Gerard de Cremona en 1175 basant-se en un text trobat en Toledo. Esta traducció va introduir definitivament l'Almagest en la tradició científica europea. Gerard de Cremona no va poder traduir molts dels termes tècnics i àdhuc va retenir el nom àrab d'Abrachir per Hiparc. Atès que Europa va conèixer este treball a través dels àrabs molts dels noms clàssics de les estrelles provenen dels noms àrabs registrats en esta obra si bé amb nombroses alteracions.

Les teories astronòmiques contingudes en aquest tractat, van influir en el pensament astronòmic i científic fins ben entrat el segle XVI amb l'arribada del sistema heliocèntric i la revolució científica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almagest Modifica l'enllaç a Wikidata