Solstici
| any | Equinocci Març |
Solstici Juny |
Equinocci Setembre |
Solstici Desembre |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| dia | hora | dia | hora | dia | hora | dia | hora | |
| 2004 | 20 | 06:49 | 21 | 00:57 | 22 | 16:30 | 21 | 12:42 |
| 2005 | 20 | 12:33 | 21 | 06:46 | 22 | 22:23 | 21 | 18:35 |
| 2006 | 20 | 18:26 | 21 | 12:26 | 23 | 04:03 | 22 | 00:22 |
| 2007 | 21 | 00:07 | 21 | 18:06 | 23 | 09:51 | 22 | 06:08 |
| 2008 | 20 | 05:48 | 20 | 23:59 | 22 | 15:44 | 21 | 12:04 |
| 2009 | 20 | 11:44 | 21 | 05:45 | 22 | 21:18 | 21 | 17:47 |
| 2010 | 20 | 17:32 | 21 | 11:28 | 23 | 03:09 | 21 | 23:38 |
| 2011 | 20 | 23:21 | 21 | 17:16 | 23 | 09:04 | 22 | 05:30 |
| 2012 | 20 | 05:14 | 20 | 23:09 | 22 | 14:49 | 21 | 11:11 |
| 2013 | 20 | 11:02 | 21 | 05:04 | 22 | 20:44 | 21 | 17:11 |
| 2014 | 20 | 16:57 | 21 | 10:51 | 23 | 02:29 | 21 | 23:03 |
| 2015 | 20 | 22:45 | 21 | 16:38 | 23 | 08:20 | 22 | 04:48 |
| 2016 | 20 | 04:30 | 20 | 22:34 | 22 | 14:21 | 21 | 10:44 |
| 2017 | 20 | 10:28 | 21 | 04:24 | 22 | 20:02 | 21 | 16:28 |
El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.
En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord el sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn.
Una altra manera d'entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en que el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta del sol). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el dia més curt al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, hom anomena solstici d'estiu al solstici del mes de juny i solstici d'hivern al solstici del mes de desembre, prenent així en compte de la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
Taula de continguts |
Solstici d'estiu[modifica]
En el solstici d'estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i hora exactes varien cada any.
Solstici d'hivern[modifica]
En el solstici d'hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes també varien, lògicament, cada any). El dia 22 de desembre, solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de SOL, i stare, estar parat), és el dia més curt de l'any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores de 'dia' i 15 hores de 'nit' a les nostres latituds. A partir d'eixa data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena equinocci de primavera (comença dita estació, i del llatí aequinoctium: aequus igual, noctis...nit). Després continua augmentant la duració del dia fins el 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any -i per tant, la nit més curta-. Ara és a la inversa (del llatí inversum, girat) 15 h de 'dia' i 9h de 'nit'. Com es pot observar hi ha una simetria.
A partir d'eixa data el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí september, el seté mes ja que l'any romà primitiu començava l'u de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 h de 'dia' i 12 h de 'nit').
I el dia segueix reculant davant de la nit fins arribar al dia més curt... el solstici d'hivern, completant-se el cicle solar.
Tradicions[modifica]
Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobre tot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres. Posteriorment la religió catòlica s'hi va adaptar: Nadal al solstici d'hivern, Sant Joan (fogueres) al solstici d'estiu, i també, Sant Josep (les Falles valencianes) a l'equinocci primaveral i les Mare de Déu a l'equinocci de tardor.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solstici |
- Explicació escolar (castellà)
