Solstici
De Viquipèdia
| L'article necessita algunes millores en la seua redacció. (Col·laboreu!) Hi ha fragments mal redactats. |
| any | Equinocci Març |
Solstici Juny |
Equinocci Setembre |
Solstici Desembre |
||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| dia | hora | dia | hora | dia | hora | dia | hora | |
| 2002 | 20 | 19:16 | 21 | 13:24 | 23 | 04:55 | 22 | 01:14 |
| 2003 | 21 | 01:00 | 21 | 19:10 | 23 | 10:47 | 22 | 07:04 |
| 2004 | 20 | 06:49 | 21 | 00:57 | 22 | 16:30 | 21 | 12:42 |
| 2005 | 20 | 12:33 | 21 | 06:46 | 22 | 22:23 | 21 | 18:35 |
| 2006 | 20 | 18:26 | 21 | 12:26 | 23 | 04:03 | 22 | 00:22 |
| 2007 | 21 | 00:07 | 21 | 18:06 | 23 | 09:51 | 22 | 06:08 |
| 2008 | 20 | 05:48 | 20 | 23:59 | 22 | 15:44 | 21 | 12:04 |
| 2009 | 20 | 11:44 | 21 | 05:45 | 22 | 21:18 | 21 | 17:47 |
| 2010 | 20 | 17:32 | 21 | 11:28 | 23 | 03:09 | 21 | 23:38 |
| 2011 | 20 | 23:21 | 21 | 17:16 | 23 | 09:04 | 22 | 05:30 |
| 2012 | 20 | 05:14 | 20 | 23:09 | 22 | 14:49 | 21 | 11:11 |
| 2013 | 20 | 11:02 | 21 | 05:04 | 22 | 20:44 | 21 | 17:11 |
| 2014 | 20 | 16:57 | 21 | 10:51 | 23 | 02:29 | 21 | 23:03 |
El solstici és cada un dels dos moments de l'any en què el sol aconseguix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. Els solsticis són dos dies singulars dels quatre que hi ha en un cicle solar (l'any). Una altra manera d'entendre el significat de solstici és referir-nos a la duració del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en què el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta). Aquesta és variable al llarg de l'any. Té dos dies en què arriba als valors extrems: un és la màxima i correspon al solstici d'estiu, i la mínima duració, que és el solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, hom anomena solstici d'estiu al solstici del mes de desembre i solstici d'hivern al solstici del mes de juny, prenent així en compte de la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.
Taula de continguts |
[edita] Solstici d'estiu
En el solstici d'estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), això és, sobre el tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny (la data i hora exactes varien cada any, i p.e. a l'any 2006 va tenir lloc el 21 de juny a les 15h 7m 13s.)
[edita] Solstici d'hivern
En el solstici d'hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud), això és, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes també varien, lògicament, cada any). El 22 de desembre, solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de SOL, i stare, estar parat), és el dia més curt de l'any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores-Dia i 15 hores-Nit a les nostres latituds. A partir d'eixa data, el dia comença a créixer pel gener, febrer, març. Aquest mes el dia 21 s'arriba a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena EQUINOCCI de Primavera (comença dita estació, i del llatí aequinoctium: aequus igual, noctis...nit). Després continua augmentant la duració del DIA per l'abril i maig fins al juny, en què s'arriba al dia 21.VI, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any -i la nit més curta per tant- ara és a la inversa (del llatí INVERSUM, girat) 15 h-Dia i 9h-Nit. Com es pot observar hi ha una simetria.
A partir d'eixa data el Dia va minvant pel juliol, agost, setembre (del llatí september, el seté mes ja que l'any romà primitiu començava l'u de març :)) ). El 23 de setembre és l'EQUINOCCI de Tardor (comença aquesta estació, 12 h Dia i 12 h Nit).
I així segueix reculant el dia davant de la nit per l'octubre (del llatí October , el huité mes), novembre (del llatí November, el nové mes) i desembre (del llatí December, el desé mes), en el qual arribem a la duració mínima...SOLSTICI d'Hivern, completant-se el cicle solar.
Hi ha una relació directa entre les dates de les festes i aquestos dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobre tot els dos solsticis) i després la religió catòlica es va adaptar a elles : Nativitat al Solstici hivernal, sant Joan - Fogueres al Solstici estival, i a més a més, sant Josep- Les Falles valencianes a l'equinocci primaveral i les Mare de Déu trobades a l' equinocci de tardor.
[edita] Enllaços externs
- Explicació escolar (castellà)

