Solstici

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dia i hora UTC d'alguns
solsticis i equinoccis propers[1]
any Equinocci
Març
Solstici
Juny
Equinocci
Setembre
Solstici
Desembre
dia hora dia hora dia hora dia hora
2010 20 17:32 21 11:28 23 03:09 21 23:38
2011 20 23:21 21 17:16 23 09:04 22 05:30
2012 20 05:14 20 23:09 22 14:49 21 11:11
2013 20 11:02 21 05:04 22 20:44 21 17:11
2014 20 16:57 21 10:51 23 02:29 21 23:03
2015 20 22:45 21 16:38 23 08:20 22 04:48
2016 20 04:30 20 22:34 22 14:21 21 10:44
2017 20 10:28 21 04:24 22 20:02 21 16:28
2018 20 16:15 21 10:07 23 01:54 21 22:23
2019 20 21:58 21 15:54 23 07:50 22 04:19
2020 20 03:50 20 21:44 22 13:31 21 10:02

El solstici és cadascun dels dos moments de l'any en què el Sol aconsegueix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste.

En el solstici d'estiu de l'hemisferi nord, el Sol arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Càncer i en el solstici d'hivern arriba al zenit al migdia sobre el Tròpic de Capricorn.

Una altra manera d'entendre el significat de solstici és referir-nos a la durada del dia (en astronomia, el dia comprèn el temps en què el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida del sol i la posta). Aquesta durada és variable al llarg de l'any. Hi ha dos dies l'any en què arriba als valors extrems: el dia més llarg correspon al solstici d'estiu, i el més curt, al solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud s'anomena solstici d'estiu el solstici del mes de desembre, i solstici d'hivern, el solstici del mes de juny, prenent en compte la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.

Il·luminació de la Terra durant el solstici d'estiu
Il·luminació de la Terra durant el solstici d'hivern

Solstici d'estiu[modifica | modifica el codi]

En el solstici d'estiu, el Sol es troba en la posició més septentrional (més al nord), és a dir, sobre el Tròpic de Càncer, a +23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny. La data i l'hora exactes varien cada any.

Solstici d'hivern[modifica | modifica el codi]

En el solstici d'hivern, el Sol es troba en la posició més meridional (més al sud), és a dir, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23° 26′ de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i l'hora exactes també varien, lògicament, cada any). El dia 22 de desembre, solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de sol, i stare, estar parat), és el dia més curt de l'any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores de 'dia' i 15 hores de 'nit' a les nostres latituds. A partir d'eixa data, el dia comença a créixer. El dia 21 de març s'arriben a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena equinocci de primavera (comença aquest estació, i del llatí aequinoctium: aequus igual, noctis...nit). Després continua augmentant la duració del dia fins al 21 de juny, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any --i, per tant, la nit més curta--. Ara és a la inversa (del llatí inversum, girat), 15 hores de 'dia' i 9 hores de 'nit'. Com es pot observar, hi ha una simetria.

Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud (watts / ).

A partir d'eixa data, el dia va minvant. El 23 de setembre (del llatí september, el setè mes, ja que l'any romà primitiu començava l'1 de març) és l'equinocci de tardor (comença aquesta estació, 12 hores de 'dia' i 12 hores de 'nit').

I el dia segueix reculant davant de la nit fins a arribar al dia més curt, el solstici d'hivern, i es completa així el cicle solar.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Hi ha una relació directa entre les dates de les festes populars i aquestes dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobretot els dos solsticis): es feien celebracions rituals amb l'encesa de fogueres. Posteriorment, la religió catòlica s'hi va adaptar: Nadal al solstici d'hivern, Sant Joan (fogueres) al solstici d'estiu, i també, Sant Josep (les Falles valencianes) a l'equinocci primaveral i les Mares de Déu d'agost a l'equinocci de tardor.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. United States Naval Observatory. «Earth's Seasons: Equinoxes, Solstices, Perihelion, and Aphelion, 2000-2020», 10-06-2010.