Solstici

De Viquipèdia

L'article necessita algunes millores en la seua redacció. (Col·laboreu!) Hi ha fragments mal redactats.

El solstici és cada un dels dos moments de l'any en què el sol aconseguix la màxima declinació (distància angular) respecte a l'equador celeste. Els solsticis són dos dies singulars dels quatre que hi ha en un cicle solar (l'any). Una altra manera d'entendre el significat de solstici és referir-nos a la duració del dia (en astronomia el dia comprèn el temps en què el Sol es troba per damunt de l'horitzó, és a dir, el temps que transcorre entre la sortida i la posta). Aquesta és variable al llarg de l'any. Té dos dies en què arriba als valors extrems: un és la màxima i correspon al solstici d'estiu, i la mínima duració, que és el solstici d'hivern. El solstici d'estiu marca el pas de la primavera a l'estiu, alhora que el solstici d'hivern marca el pas de la tardor a l'hivern. A l'hemisferi sud, hom anomena solstici d'estiu al solstici del mes de desembre i solstici d'hivern al solstici del mes de juny, prenent així en compte de la diferència d'estacions entre els dos hemisferis.

Il·luminació de la Terra durant el solstici d'estiu

Il·luminació de la Terra durant el solstici d'hivern

[edita] Solstici d'estiu

En el solstici d'estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), això és, sobre el tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny (la data i hora exactes varien cada any, i p.e. a l'any 2006 va tenir lloc el 21 de juny a les 15h 7m 13s.)

[edita] Solstici d'hivern

En el solstici d'hivern el Sol es troba a la posició més meridional (més al sud), això és, sobre el Tròpic de Capricorn, a -23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'hivern correspon al moment en què l'eix de rotació de la Terra es troba més allunyat a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 21 i 22 del mes de desembre (la data i hora exactes també varien, lògicament, cada any). El 22 de desembre, solstici d'hivern (comença aquesta estació, i del llatí solstitium: de SOL, i stare, estar parat), és el dia més curt de l'any perquè el Sol ix molt tard i es pon molt prompte. Hi ha aproximadament 9 hores-Dia i 15 hores-Nit a les nostres latituds. A partir d'eixa data, el dia comença a créixer pel gener, febrer, març. Aquest mes el dia 21 s'arriba a igualar el dia i la nit (12 hores cadascun), per això s'anomena EQUINOCCI de Primavera (comença dita estació, i del llatí aequinoctium: aequus igual, noctis...nit). Després continua augmentant la duració del DIA per l'abril i maig fins al juny, en què s'arriba al dia 21.VI, el solstici d'estiu, el dia més llarg de l'any -i la nit més curta per tant- ara és a la inversa (del llatí INVERSUM, girat) 15 h-Dia i 9h-Nit. Com es pot observar hi ha una simetria.

Dues imatges que mostren la quantitat de llum solar reflectida en els solsticis d'estiu dels hemisferis nord i sud respectivament (watts / m²).

A partir d'eixa data el Dia va minvant pel juliol, agost, setembre (del llatí september, el seté mes ja que l'any romà primitiu començava l'u de març :)) ). El 23 de setembre és l'EQUINOCCI de Tardor (comença aquesta estació, 12 h Dia i 12 h Nit).

I així segueix reculant el dia davant de la nit per l'octubre (del llatí October , el huité mes), novembre (del llatí November, el nové mes) i desembre (del llatí December, el desé mes), en el qual arribem a la duració mínima...SOLSTICI d'Hivern, completant-se el cicle solar.

Hi ha una relació directa entre les dates de les festes i aquestos dates singulars. Eren festes paganes celebrades des de temps primitius (sobre tot els dos solsticis) i després la religió catòlica es va adaptar a elles : Nativitat al Solstici hivernal, sant Joan - Fogueres al Solstici estival, i a més a més, sant Josep- Les Falles valencianes a l'equinocci primaveral i les Mare de Déu trobades a l' equinocci de tardor.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solstici

• Explicació escolar (castellà)

[edita] Vegeu també

• Equinocci
• Colur