Any
De Viquipèdia
Un any és el període de temps que triga la Terra en fer una revolució al voltant del Sol.
El terme any també es fà servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals.
Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811[1] i l'ISO 80000-3:2006[2] suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats.
Taula de continguts |
[edita] Tipus d'anys. Definicions
- Any sideri o any sideral: període de temps que transcorre entre dos passos consecutius de la terra per un mateix punt de la seva òrbita. Generalment emprat pels astrònoms, és la mesura més exacta d'un any. Referència: els estels. Duració: 365'256436918716 dies siderals o 365,256363 dies solars (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,7 segons).
- Any tròpic o any solar: període de temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per l'equinocci mig. En altres paraules, el temps que transcorre, per exemple, de primavera a primavera. Referència: el sol. Duració: 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons). Les civilitzacions Mesopotàmica i Egípcia van aconseguir uns valors molt aproximats per aquest any, sobretot considerant l'escassetat de mitjans de l'època.
- Any anomalístic: període de temps que transcorre entre dos passos successius de la terra pel periheli de la seva òrbita. Duració: 365,2596 dies.
En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que té un nombre enter de dies. Al calendari gregorià (el més extés a Occident) hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.
En Astronomia i/o Astrofísica, a més, tenen el seu interès:
- Any draconític o any d'eclipsi: període de temps que transcorre entre dos passos consecutius del Sol per un node de la Lluna, moment en què pot succeir un eclipse. Duració: 346,62 dies.
- Any còsmic o any galàctic: període de temps que transcorre en una òrbita del sol al voltant del centre de la nostra galàxia. Duració: uns 220 milions d'anys.
- Any platònic: període de temps en el que l'eix de la terra descriu un cercle complert degut a la precessió. Duració: uns 25.800,28756341923 anys.
[edita] Evolució històrica de l'any solar
- Any solar egipci: estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va intentar de reformar-lo durant el congrés de Cànope, on es va concloure que l'any durava 365,25 dies.
- Any solar julià: basat en el congrés de Cànope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenar any de traspàs.
- Any solar gregorià: és l'any civil actual. És una correcció del comput de l'any solar julià, perquè el 1582 uns astrònoms varen descobrir un desfasament gradual de temps en el calendari julià. Després d'una llarga investigació, es va concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és a dir, 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Per esmenar aquesta diferencia amb l'any julià, es va determinar que els anys seculars (aquells que les dues últimes xifres són 00, per exemple: 1700, 1800, 1900...) no serien anys de traspàs, a excepció d'aquells que fossin divisibles entre 400 (per exemple: 1600, 2000, 2400... etc) que si ho serien.
[edita] Variacions en la durada de l'any i el dia
La llargada exacta d'un any astronòmic canvia al llarg del temps. Les causes principals d'aquests canvis són:
- La precessió dels equinoccis canvia la posició dels esdeveniments astronòmics respecte els apsis de l'òrbita de la Terra. Un esdeveniment que es mogui vers el periheli es repeteix amb un període més curt d'un any a l'altre; un esdeveniment que es mogui vers el periheli es repetirà amb un període més llarg d'un any a l'altre (tot i que aquest efecte no canvia el valor mitjà de la durada de l'any).
- La influència gravitatòria de la Lluna i els planetes canvia el moviment de la Terra d'una òrbita constant al voltant del Sol. L'òrbita de la Terra varia d'una manera caòtica, però en un interval bastant més limitat que les òrbites dels planetes més pròxims.
- La resistència de marea entre la Terra i la Lluna i el Sol incrementa la durada del dia i del mes (transferint moment angular de la rotació de la Terra a la revolució de la Lluna); com que el dia solar mitjà aparent és la unitat amb què es mesura la llargada del dia en la vida civil, fa l'efecta que canvia la durada de l'any. Al seu torn, la resistència de marea depèn de factors com per exemple el reajustament postglacial i la pujada del nivell del mar.
- Els canvis en la massa efectiva del Sol, causats pel vent solar i la radiació d'energia generada per fusió nuclear i radiada per la seva superfície, afectaran el període orbital de la Terra sobre un període llarg (aproximadament 1,25 microsegons per any[3]).
- Altres efectes tendeixen a escurçar el període orbital terrestre, com per exemple l'efecte Poynting-Robertson (aproximadament 30 nanosegons per any) o la radiació gravitatòria (aproximadament 165 attosegons per any[4]).
[edita] Equivalències d'altre unitats de temps en anys
- 12 mesos és un any
- Un bienni són 2 anys[5]
- Un lustre són 5 anys[6]
- Una dècada són 10 anys[7]
- Un segle són 100 anys
- Un mil·leni són 1.000 anys
[edita] Durada dels anys dels diferents planetes
La durada és indicada en dies terrestres. Arrodonit a dues xifres decimals.
| Planeta | Any |
|---|---|
| Mercuri | 87,97 |
| Venus | 224,70 |
| Terra | 365,26 |
| Mart | 686,97 |
| Júpiter | 4.331,57[8] |
| Saturn | 10.832,33 |
| Urà | 30.799,10 |
| Neptú | 60.190[9] |
[edita] Referències
- ↑ Ambler Thompson, Barry N. Taylor. «Special Publication 811: Guide for the Use of the International System of Units (SI)» (PDF). National Institute of Standards and Technology (NIST), 2008.
- ↑ «ISO 80000-3:2006, Quantities and units - Part 3: Space and time». Ginebra (Suïssa): International Organization for Standardization, 2006.
- ↑ La massa del Sol és de ~2×1030 kg, i es redueix a ~5×109 kg/s, o ~8×10−14 masses solars per any. El període d'un cos en òrbita és proporcional a
, en què M és la massa del primari. - ↑ ~300 W de radiació produeixen una reducció de ~9.5×109 J en l'energia orbital per any; això varia com 1/R, i el període varia com R1.5
- ↑ Entrada "bienni" al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 8 d'agost del 2009.
- ↑ Entrada "lustre" al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 8 d'agost del 2009.
- ↑ Entrada "segle" al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 8 d'agost del 2009.
- ↑ Williams, Dr. David R.. «Jupiter Fact Sheet». NASA, 16 de novembre del 2004. [Consulta: 8 d'agost del 2007].
- ↑ Williams, David R.. «Neptune Fact Sheet». NASA, 1 de setembre del 2004. [Consulta: 14 d'agost del 2007].
[edita] Bibliografia
- Fraser, Julius Thomas (1987), Time, the Familiar Stranger (illustrated ed.), Amherst: University of Massachusetts Press, ISBN 0870235761, OCLC 15790499
- Whitrow, Gerald James (2003), What is Time?, Oxford: Oxford University Press, ISBN 0198607814, OCLC 265440481
[edita] Vegeu també
| Unitats de temps |
| segon | minut | hora | dia |
| setmana | mes | any | lustre | dècada | segle | mil·lenni | cron |
