Any

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un any és el període de temps que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol. El terme any també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevol planeta, i per extensió s'aplica a altres cicles orbitals.

Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811[1] i l'ISO 80000-3:2006[2] suggereixen al símbol a (al Sistema Internacional d'Unitats). Tot i que a també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats.

Tipus d'anys. Definicions[modifica | modifica el codi]

  • Any sideri o any sideral: període de temps que transcorre entre dos passos consecutius de la terra per un mateix punt de la seva òrbita. Generalment emprat pels astrònoms, és la mesura més exacta d'un any. Referència: els estels. Duració: 365'256436918716 dies siderals o 365,256363 dies solars (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,7 segons).
  • Any tròpic o any solar: període de temps que transcorre entre dos passos successius del Sol per l'equinocci mitjà. En altres paraules, el temps que transcorre, per exemple, de primavera a primavera. Referència: el sol. Duració: 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons). Les civilitzacions Mesopotàmica i Egípcia van aconseguir uns valors molt aproximats per aquest any, sobretot considerant l'escassetat de mitjans de l'època.
  • Any anomalístic: període de temps que transcorre entre dos passos successius de la terra pel periheli de la seva òrbita. Duració: 365,2596 dies.

En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que té un nombre enter de dies. Al calendari gregorià (el més estès a Occident) hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.

En Astronomia i/o Astrofísica, a més, tenen el seu interès:

  • Any draconític o any d'eclipsi: període de temps que transcorre entre dos passos consecutius del Sol per un node de la Lluna, moment en què pot succeir un eclipse. Duració: 346,62 dies.
  • Any còsmic o any galàctic: període de temps que transcorre en una òrbita del sol al voltant del centre de la nostra galàxia. Duració: uns 220 milions d'anys.
  • Any platònic: període de temps en el qual l'eix de la terra descriu un cercle complet a causa de la precessió. Duració: uns 25.800 anys.[3]

Evolució històrica de l'any solar[modifica | modifica el codi]

  • Any solar egipci: estimava que un any durava 365 dies. El calendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va intentar de reformar-lo durant el congrés de Cànope, on es va concloure que l'any durava 365,25 dies.
  • Any solar julià: basat en el congrés de Cànope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenar any de traspàs.
  • Any solar gregorià: és l'any civil actual. És una correcció del còmput de l'any solar julià, perquè el 1582 uns astrònoms varen descobrir un desfasament gradual de temps en el calendari julià. Després d'una llarga investigació, es va concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és a dir, 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Per esmenar aquesta diferència amb l'any julià, es va determinar que els anys seculars (aquells que les dues últimes xifres són 00, per exemple: 1700, 1800, 1900...) no serien anys de traspàs, a excepció d'aquells que fossin divisibles entre 400 (per exemple: 1600, 2000, 2400... etc.) que si ho serien.

Variacions en la durada de l'any i el dia[modifica | modifica el codi]

La llargada exacta d'un any astronòmic canvia al llarg del temps. Les causes principals d'aquests canvis són:

  • La precessió dels equinoccis canvia la posició dels esdeveniments astronòmics respecte als apsis de l'òrbita de la Terra. Un esdeveniment que es mogui vers el periheli es repeteix amb un període més curt d'un any a l'altre; un esdeveniment que es mogui vers el periheli es repetirà amb un període més llarg d'un any a l'altre (tot i que aquest efecte no canvia el valor mitjà de la durada de l'any).
  • La influència gravitatòria de la Lluna i els planetes canvia el moviment de la Terra d'una òrbita constant al voltant del Sol. L'òrbita de la Terra varia d'una manera caòtica, però en un interval bastant més limitat que les òrbites dels planetes més pròxims.
  • La resistència de marea entre la Terra i la Lluna i el Sol incrementa la durada del dia i del mes (transferint moment angular de la rotació de la Terra a la revolució de la Lluna); com que el dia solar mitjà aparent és la unitat amb què es mesura la llargada del dia en la vida civil, fa l'efecta que canvia la durada de l'any. Al seu torn, la resistència de marea depèn de factors com per exemple el reajustament postglacial i la pujada del nivell del mar.
  • Els canvis en la massa efectiva del Sol, causats pel vent solar i la radiació d'energia generada per fusió nuclear i radiada per la seva superfície, afectaran el període orbital de la Terra sobre un període llarg (aproximadament 1,25 microsegons per any[4]).
  • Altres efectes tendeixen a escurçar el període orbital terrestre, com per exemple l'efecte Poynting-Robertson (aproximadament 30 nanosegons per any) o la radiació gravitatòria (aproximadament 165 attosegons per any[5]).

Història[modifica | modifica el codi]

Office-calendar-modified.svgAnys particulars

  • Any olímpic : Any comptat a partir de l'olimpíada. Fou introduït a Grècia per l'historiador Timeu, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics. El sistema es posà en pràctica des del 260 aC (130a olimpíada), i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l'any 395 dC.
  • Any sotíac : L'any del calendari egipci en què acabava el període sotíac i, per tant, coincidien aproximadament l'any civil i l'any tròpic.
  • Any de la fundació de Roma : Any comptat a partir de la data suposada de la fundació de Roma, el 753 aC.
  • Any del consolat : Any comptat a partir del nomenament dels cònsols. L'origen d'aquest còmput, que la llei romana manava d'emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l'inici de la república (509 aC).
  • Any de l'imperi : Any comptat a partir de la proclamació de l'emperador. Aquesta fórmula fou adjuntada a la de l'any del consolat, en el baix imperi romà, i finalment la substituí.
  • Any de la confusió o Annus confusionis : L'any 45 aC, en què tingué lloc la reforma juliana. Durà 445 dies.[6]
  • Any del regne : Any comptat a partir de l'elevació del rei al tron. Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l'alta edat mitjana, per analogia amb l'any de l'imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l'era cristiana.
Cronologia Cristiana

  • Any del Senyor o any de gràcia : any comptat a partir del naixement de Jesucrist, tant si hom adopta l'estil de l'Encarnació, de la Nativitat o altres. Aquesta expressió en la datació de documents es comença a emprara Anglaterra al segle VII, i passà a França al segle següent. A Catalunya, començà d'emprar-se al segle XII.
  • Any de l'Encarnació o de la trabeació : Any de l'era cristiana, que començava el dia 25 de març. Cal distingir dos estils: l'anomenat florentí, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal (2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d'any); i l'estil pisà, que feia retrocedir el començament de l'any al 25 de març anterior a Nadal (9 mesos i 7 dies abans del nostre). El concili de Tarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l'estil florentí. S'estengué a Mallorca i al País Valencià i als països mediterranis conquerits més endavant. Per decret del 16 de desembre de 1350 aquesta cronologia fou abandonada al Principat de Catalunya i a Aragó. Al País Valencià perdurà fins al 1358.
  • Any de la Nativitat : Any de l'era cristiana, que començava el dia 25 de desembre. Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l'edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini (i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l'actual). Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, Europa. Una ordenança de Pere el Cerimoniós, a Perpinyà (16 de desembre de 1350), prescriu que els documents han d'ésser datats per l'any de la Nativitat. Perdurà fins al començament del segle XVIII.
  • Any del pontificat : Any comptat a partir de l'elecció del papa. Introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l'imperi fins al segle X. Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l'any de l'Encarnació.
Any de traspàs o bixest

Cada quatre anys s'ha d'afegir un dia per ajustar l'any del calendari a l'any natural.

Els romans el situaven entre el vint-i-tres i el vint-i-quatre de febrer, i per motius de superstició no tenia nom ni xifra: si el vint-i-tres era el dies sextum ante calendas martii, d'aquest dia de més en deien dies bisextum, l'altre sisè.

Es creu que aquest any du mala sort. Durant el dia afegit (29 de febrer) els dimonis i els mals esperits tenen el domini. Els nascuts aquest dia són éssers "estranys", si més no perquè només compleixen anys cada quatre. Hi ha la creença que en l'any de traspàs totes les fulles d'olivera es giren cap per avall i els qui neixen en any de traspàs no agafen la verola.[7]

Bé que el primer fet que serví als homes per a mesurar el temps fou la rotació de la terra sobre si mateixa, la qual cosa féu néixer el concepte de dia, posteriorment fou observat el fenomen de les llunacions, el qual donà lloc als mesos i als calendaris lunars així mateix l'home s'adonà del fet que certs fenòmens es repetien periòdicament, tals com la caiguda de la fulla, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells juntament amb les èpoques de més o menys fred o calor, és a dir, les estacions. Aquest fet donà lloc a l'aparició del concepte d'any.

Ara sabem que la durada real d'un any és de 365,24219 dies (any tropical) però els nostres avantpassats varen tenir molta feina en ajustar progressivament l'any civil, usat a efectes l'organització social, a l'any real.

Des de sempre el pas del temps s'ha associat amb la successió de fenòmens: la rotació de la terra sobre si mateixa, la qual cosa féu néixer el concepte de dia, l'observació de les llunacions i certs fenòmens es repetien periòdicament, tals com la caiguda de la fulla, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells juntament amb les èpoques de més o menys fred o calor, és a dir, les estacions, així com equinoccis, solsticis, aparició de determinats estels en un punt concret del cel, etc. Aquest fet donà lloc a l'aparició del concepte d'any.

Com s'ha indicat en l'apartat de definicions un any no té un nombre enter de dies (365,24219 dies), ni un cicle lunar tampoc (29,53058 dies), de manera que els ajustaments, si prenem com a unitat el dia són qüestió de decimals per excés o per defecte. Per acabar-ho d'embolicar, un any tampoc té un nombre enter de cicles lunars: el cicle de Metó estableix 19 anys solars, a què corresponen 235 llunacions.[8] És un exponent del difícil matrimoni entre el sol i la lluna que ha deixat el seu rastre en les diferències entre calendaris solars i calendaris lunars.

Els primers anys foren calculats seguint les llunacions. La durada del cicle lunar, interval mitjà que transcorre entre dues llunes plenes consecutives, varia de 29 dies i 6 hores a 29 dies i 20 hores. En conseqüència els calendaris lunars solen estar formats per mesos de 29 i 30 dies.

Però les necessitats de l'agricultura i d'altres activitats humanes (ramaderia, pesca, comerç, campanyes militars, etc.) feren precisa la recerca de calendaris més ajustats a la realitat astronòmica i climàtica.

Una de les solucions més antigues donades a l'obtenció d'un any civil sembla que és la del calendari caldeu, a Babilònia, primerament lunar i després lunisolar, de 360 dies repartits en 12 mesos, als quals s'afegia un altre mes de 30 dies cada sis anys i, posteriorment, un altre mes a intervals més grans; els mesos foren dividits en setmanes de 7 dies, seguint les fases de la Lluna. L'origen d'aquest any fou primer l'equinocci de tardor i després el de primavera. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna, i dels cinc planetes coneguts en aquella època, noms que evolucionats, han subsistit gairebé en totes les llengües.

El "Calendari de la Comunitat jueva alemanya" per l'any 5591 (1831), que incloia "totes les festivitats, dejunis i pregaries, així com les festes dels estats de Brandeburg i Silèsia" - Berlín, 1831

El calendari hebreu també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del segle III i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).[9]

A l'Antic Egipte optaren per un any de 360 dies (basat en el calendari caldeu), format per dotze mesos de 30 dies, més tard hi afegiren 5 dies epagòmens per obtenir un any de 365 dies, contemplant 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna. Els egipcis observaren que el seu any era, aproximadament, un quart de dia més curt que l'any tròpic, i resultava que cada 1.461 anys civils egipcis tornaven a coincidir el civil i el tròpic, perquè l'any civil s'havia retardat un any enter; aquest període rebé el nom de sotíac (de Sothis, Sírius). Malgrat ésser conscients d'aquest fet, els egipcis mantingueren el mateix any civil fins a la conquesta per Roma, que fou substituït per l'any julià, hereu, paradoxalment, de l'egipci.[10][11]

Pel que fa al calendari musulmà, hi ha un predomini del calendari lunar. Primitivament, l'any tenia 12 mesos de 29 i 30 dies, alternats, i que s'ajustava amb l'addició d'un tretzè mes, cosa que fou prohibida per Mahoma. Un altre ajust que cal fer en el calendari ve donat pel fet que aquest tampoc coincideix amb la duració mitjana de les llunacions, la qual és superior a la dels mesos àrabs, fet que obliga a afegir 11 dies suplementaris cada 30 anys àrabs; en aquest període existeixen 11 anys de 355 dies (anys abundants) i 19 anys de 354 dies. D'això resulta que després de 34 anys àrabs hauran passat 33 anys civils gregorians.[12]

L'any xinès ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos lunars) el que suposa entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un any embolismal (un any amb 13 mesos lunars) d'entre 383 i 385 dies. Com coneixien amb gran exactitud la durada dels cicles lunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes altres cultures, descobrint el cicle de 19 anys (cicle Metó) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6è, 9è, 11è, 17è i 19è del cicle.[13]

Bust de Juli Cèsar

A Roma, el primer calendari usat fou lunar de 304 dies, agrupats en deu mesos, que aviat es transformà en un any de 355 dies i 12 mesos, el qual tenia un dia més que l'any lunar. A causa de la seva gran diferència amb l'any tròpic obligà a afegir-hi un mes suplementari, any sí any no, de 22 i 23 dies. Malgrat alguns intents, no fou escurçat aquest any més llarg que el tròpic fins a la reforma juliana, decretada per Juli Cèsar d'acord amb les indicacions de Sosígenes. Per portar-la a terme hom féu que un any, el 45 aC, tingués 445 dies civils; aquest any rebé el nom d'any de la confusió o annus confusionis.[6] L'any Julià, basat en el congrés de Cànope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenar any de traspàs.

Gregori XIII

El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC.[14] La reforma del calendari va ser estudiada i realitzada pels matemàtics de la Universitat de Salamanca, que van presentar al Papa la proposta definitiva.[15] Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis.

La reforma gregoriana neix de la necessitat de portar a la pràctica un dels acords del Concili de Trento: el d'ajustar el calendari per eliminar el desfasament produït des d'un concili anterior, el primer Concili de Nicea, de 325,[16] en el qual s'havia fixat el moment astral en què s'havia de celebrar la Pasqua i, en relació amb aquesta, les altres festes religioses mòbils. El que importava, doncs, era la regularitat del calendari litúrgic, per al qual calia introduir determinades correccions en el civil. En el fons, el problema era adequar el calendari civil a l'any tròpic.

Office-calendar-modified.svgAnècdotes causades per l'adopció del calendari gregorià

  • Santa Teresa d'Àvila va morir el dijous 4 d'octubre de 1582 i va ser enterrada l'endemà divendres 15 d'octubre. La festa de Santa Teresa se celebra el 15 d'octubre.[17]
  • Shakespeare i Cervantes varen morir en la mateixa data, el 23 d'abril de 1616, però no el mateix dia. Cervantes va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari gregorià vigent a Espanya des del 1582. Shakespeare va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari julià vigent a Anglaterra fins al 1752.[18]
  • Rússia no va acceptar la reforma del calendari gregorià fins l'arribada dels soviets. L'adopció del nou calendari es va fer de manera que l'1 de febrer de 1918 va passar a ser el dia 14 de febrer. Es dóna el cas curiós que l'anomenada “Revolució d'Octubre”, a l'antiga URSS, se celebrava a Novembre. Això era degut al fet que la revolució havia tingut lloc el 25 / 26 d'octubre de 1917, segons el calendari julià vigent a la Rússia tsarista, data que, quan el nou règim va adoptar el calendari gregorià, va anar a caure el 7 / 8 de novembre. Des de llavors, l'aniversari de la revolució sempre es va celebrar a novembre i, fins i tot, a vegades es parla de la “Revolució de Novembre”.

Altres anys[modifica | modifica el codi]

Any Fiscal[modifica | modifica el codi]

Un any fiscal, o any financer, és un període de 12 mesos usat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions. En la majoria de jurisdiccions hi ha lleis que regulen la comptabilitat i requereixen aquests informes un cop cada dotze mesos. Aquest any no correspon necessàriament amb l'any civil.

Any judicial[modifica | modifica el codi]

Període, generalment de l'1 de setembre d'un any al 31 de juliol de l'any següent, durant el qual són desenvolupades les tasques normals dels tribunals i òrgans de l'administració de justícia.

Any escolar[modifica | modifica el codi]

L'any escolar, any acadèmic o Curs acadèmic, és el període de l'any en què els alumnes van als seus centres d'ensenyament. Generalment dura 9 mesos i es pot dividir en semestres, trimestres o quadrimestres depenent del país i institució.

En diferents països l'any escolar o any acadèmic comença i acaba en diferents dates. En la majoria dels països de Sud-amèrica, per exemple, l'any comença al març i acaba al desembre. A Europa, en canvi, comença al setembre i acaba al juny.

Any agrícola[modifica | modifica el codi]

Període dels treballs agrícoles des de l'inici de les labors de preparació fins a les de recol·lecció, aquests treballs no coincideixen amb l'any natural. Als efectes legals, cada cicle compta com un any agrícola.

Any litúrgic[modifica | modifica el codi]

Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme. Consta de dues parts: la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de la Pasqua, i la part del santoral, o calendari de festes fixes.

Any sabàtic[modifica | modifica el codi]

Inicialment segons la llei jueva, l'any sabàtic el darrer de cada set anys durant el qual la terra no podia ésser conreada i cada amo havia d'alliberar un esclau hebreu, si aquest ho volia. Per altra banda en els països de tradició cultural anglosaxona, l'any sabàtic es referia al curs o semestre que es concedeix cada sis o set anys a un professor per a dedicar-lo als seus estudis o a la investigació, tot disculpant-lo de l'ensenyament.

Equivalències d'altres unitats de temps en anys[modifica | modifica el codi]

Durada dels anys dels diferents planetes[modifica | modifica el codi]

La durada és indicada en dies terrestres. Arrodonit a dues xifres decimals.

Planeta Dies
Mercuri 87,97
Venus 224,70
Terra 365,26
Mart 686,97
Júpiter 4.331,57[42]
Saturn 10.832,33
Urà 30.799,10
Neptú 60.190[43]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ambler Thompson, Barry N. Taylor. «Special Publication 811: Guide for the Use of the International System of Units (SI)» (PDF). National Institute of Standards and Technology (NIST), 2008.
  2. «ISO 80000-3:2006, Quantities and units - Part 3: Space and time». Ginebra (Suïssa): International Organization for Standardization, 2006.
  3. «any». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. La massa del Sol és de ~2×1030 kg, i es redueix a ~5×109 kg/s, o ~8×10−14 masses solars per any. El període d'un cos en òrbita és proporcional a \tfrac{1}{\sqrt{M}}, en què M és la massa del primari.
  5. ~300 W de radiació produeixen una reducció de ~9.5×109 J en l'energia orbital per any; això varia com 1/R, i el període varia com R1.5
  6. 6,0 6,1 Brind'Amour, Pierre. Ottawa University Press. Le Calendrier romain: Recherches chronologiques (en francès), 1983. 
  7. FELIP MUNAR I MUNAR. «Opinión. Any bixest o de traspàs: ´Traspàs d'any, mal averany´». diariodemallorca.es, 17 de febrer de 2008. [Consulta: 2 desembre 2009].
  8. Girbau i Badó, Joan. «Cicle de Metó i Saros». Notícies : Societat Catalana de Matemàtiques, 17, juliol 2002, pàg. P. 5-8.
  9. «calendari hebreu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. El calendari Egipci
  11. Toni Barrera. «El calendari cristià o occidental». [Consulta: 2 desembre 2009].
  12. «calendari musulmà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «calendari xinès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. El calendari julià era bàsicament el calendari egipci, el primer calendari solar conegut que estableix l'any de 365,25 dies
  15. [enllaç sense format] http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf
  16. El Concili de Nicea va ser el primer gran concili de la Cristiandat, convocat per l'emperador Constantí el Gran
  17. Biografia Santa Teresa (en castellà)
  18. «Cervantes y Shakespeare: ni se conocieron, ni se copiaron, ni murieron el mismo día» (en castellà). ElPais.com, 22 abril 2008. [Consulta: 3 desembre 2009].
  19. «bianual». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. Entrada "bienni" al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 8 d'agost del 2009.
  21. «trienni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «quadrienni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. Entrada "lustre" al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 8 d'agost del 2009.
  24. «sexenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. «septenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «dècada». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. «duodecenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  28. «vicenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. «vintenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. «trentenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  31. «tricenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  32. «quarantenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  33. «cinquantè». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  34. «seixantenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  35. «setantenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  36. «vuitantenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  37. «norantenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  38. Entrada "segle" al Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Consultat el 8 d'agost del 2009.
  39. «centenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  40. «centúria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  41. «mil·lenni». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  42. Williams, Dr. David R. «Jupiter Fact Sheet». NASA, 16 de novembre del 2004. [Consulta: 8 d'agost del 2007].
  43. Williams, David R. «Neptune Fact Sheet». NASA, 1 de setembre del 2004. [Consulta: 14 d'agost del 2007].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]