Any llum

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum.

Un any llum és una unitat de longitud que s'usa per a mesurar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Un any llum equival a la distància que la llum recorre en un any que és d'aproximadament 9,46 bilions de quilòmetres, això és, 9,46 × 1015 metres.[1] Més exactament, un any de llum (o any llum, abreujat al) es defineix com la distància que recorre un fotó, in vacuo i sense la influència de cap camp gravitatori o electromagnètic, en un any julià (365,25 dies o 31.557.600 segons). Atès que la velocitat de la llum en el buit és de 299.792.458 m/s, un any llum és aproximadament igual a 9,46 × 1015 m = 9,46 petàmetres.

L'any llum s'usa, principalment, en la divulgació de l'astronomia. Els professionals d'aquesta ciència, en canvi, fan servir el parsec i el seu múltiple, el megaparsec.

Taula de continguts

[edita] Valor numèric

1 any llum =
Unitats del SI
9.461×10^12 km 9.461×10^15 m
Unitats astronòmiques
63.24×10^3 UA 1 al
Tradicionals americanes / Unitats Imperials
31.04×10^15 ft 372.5×10^15 in


Un any llum equival a:

Les dades superiors estan basades en l'any julià (no en l'any gregorià) d'exactament 365,25 dies (cada un d'exactament 86.400 segons del SI, totalitzant 31.557.600 segons)[2] i una velocitat de la llum definida de 299.792.458 m/s, tots dos estandarditzats per la UAI (1976) Sistema de Constants Astronomiques, fet servir des del 1984.[3] El valor DE405 de la unitat astronòmica, 149.597.870.691 m,[4] és fet servir per a l'any llum en unitats astronòmiques i parsecs.

[edita] Altres valors

Abans del 1984, l'any tropical (no el Julià) i una mesurada (no definida) velocitat de la llum era inclosa en la IAU (1964) Sistema de Constants Astronòmiques, emprada des del 1968 fins el 1983.[5] El producte de l'any tropical mitjà J1900.0 de 31.556.925,9747 segons d'efemèrides de Simon Newcombe i una velocitat de la llum de 299.792,5 km/s donaren un any llum de 9,460530×1015 metres (arrodonit als set dígits significatius), que és el que es presenta en diverses fonts modernes,[6][7][8] derivava probablement d'una font antiga, com una referència reputada del 1973[9] que no fou actualitzada fins el 2000.[10]

[edita] Distàncies en anys llum

Les distàncies mesurades en fraccions d'anys llum normlament es fan servir en objectes d'un sistema estel·lar. Les distàncies mesurades en anys llum es fa servir per a distàncies amb estrelles veïnes com les del mateix braç espiral o el cúmul globular.

Un kiloany llum, abreujat "kal", és un miler d'anys llum, o 307 parsecs. Els kiloanys llum es fan servir normalment per mesurar distàncies entre parts d'una galàxia.

Un megaany llum, abreujat "Mal", és un milió d'anys llum o 306.600 parsecs. Els Megaanys llum es fan servir normalment per mesurar les distàncies entre galàxies veïnes i cúmuls de galàxies.

Un gigaany llum, abreujat "Gal", són mil milions d'anys llum — una de les unitats de mesura més grans que es poden fer servir. Un gigaany llum és uns 306,6 milions de parsecs. Els gigaanys llum es fan servir normalment per mesurar distàncies a estructures supergalàctiques o molt llunyanes, incloent-hi quàsars i la Gran Barrera.

Llista d'ordres de magnitud de distància
Factor (al) Valor Element
10-9 40.4×10-9 al La llum del Sol reflectida per la superfície de la Lluna necessita 1,2-1,3 segons a viatjar fins a la superfície de la Terra. (La superfície de la Lluna és a una mitjana d'uns 376.300 quilòmetres de la superfície de la Terra. 376300 km ÷ 300000 km/s (que fa una mitjana d'uns 1,25 segons de viatge de la llum)
10-6 15.8×10-6 al Una unitat astronòmica (la distància des del Sol fins a la Terra). A la llum li costa aproximadament 499 segons (8,32 minuts) de superar aquesta distància.[11]
10-3 3.2×10-3 al La sonda espacial més distant, la Voyager 1, era a 14 hores llum de distància de la Terra el 9 de març del 2007. La sonda va necessitar 30 anys a cobrir aquesta distància.[12]
100 1.6×100 al El Núvol d'Oort és a aproximadament dos anys llum de diàmetre. El seu límit intern s'especula que és a 50.000 UA, i l'exterior a unes 100.000 UA
2.0×100 al Màxima extensió de la pressió gravitacional del Sol (Esfera de Hill/Esfera de Roche, 125,000 AU). Passada aquesta frontera hi ha l'espai interestel·lar veritable.
4.22×100 al L'estrella més propera coneguda (a més a més del Sol), Proxima Centauri, és a 4,22 anys llum.[13][14]
103 26×103 al El Centre Galàctic de la Via Làctia, és a una distància d'uns 8 quiloparsecs.[15][16]
100×103 al La Via Làctia mesura uns 100.000 anys llum de punta a punta.
106 2.5×106 al La Gran Galàxia d'Andròmeda és a aproximadament 2,5 megaanys llum de distància.
3.14×106 al La Galàxia del Triangle (M33), a 3,14 megaanys lluny, és la galàxia més distant que es pot veure a ull nu.
59×106 al El cúmul de galàxies més proper al de la Vià Làctia és a uns 59 megaanys llum de distància.
150×106 - 250×106 al El Gran Atractor és a una distància entre 150 i 250 megaanys llum (l'última és l'estimació més recent).
109 1.2×109 al La Gran Barrera Sloan s'ha mesurat que és a aproximadament un gigaany de distància.
46.5×109 al La distància comovible des de la Terra fins al llindar de l'univers visible és a uns 46.5 gigaanys llum en qualsevol direcció; aquest és el radi comovible de l'univers observable. Això és més que l'edat de l'univers dictada pel fons còsmic de microones; vegeu l'article mida de l'univers per entendre com és possible.

[edita] Referències

  1. ↑ «Any llum». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 d'abril del 2009].
  2. ↑ IAU Recommendations concerning Units
  3. ↑ Astronomical Constants page K6 of the Astronomical Almanac.
  4. ↑ USNO Circular 179 page 32.
  5. ↑ P. Kenneth Seidelmann, ed., Explanatory Supplement to the Astronomical Almanac (Mill Valey, California: University Science Books, 1992) 656. ISBN 0-935702-68-7
  6. ↑ Sierra College, Basic Constants
  7. ↑ Marc Sauvage, Table of astronomical constants
  8. ↑ Robert A. Braeunig, Basic Constants
  9. ↑ C. W. Allen, Astrophysical Quantities (tercera edició, Londes: Athlone, 1973) 16. ISBN 0-485-11150-0
  10. ↑ Arthur N. Cox, ed., Allen's Astrophysical Quantities (fourth edition, New York: Springer-Valeg, 2000) 12. ISBN 0-387-98746-0
  11. ↑ IERS Conventions (2003), Chapter 1, Table 1-1.
  12. ↑ NASA pressrelease (05-131) 2005-05-24: Voyager Mission Operations Status Report Week Ending March 9, 2007
  13. ↑ NASA: Cosmic Distance Scales - The Nearest Star
  14. ↑ Proxima Centauri (Gliese 551), Encyclopedia of Astrobiology, Astronomy, and Spaceflight
  15. ↑ F. Eisenhauer, i cols., "A Geometric Determination of the Distance to the Galactic Center" (pdf, 93KB), Astrophysical Journal 597 (2003) L121-L124
  16. ↑ McNamara, D. H., i cols., "The Distance to the Galactic Center" (pdf, 298KB), The Publications of the Astronomical Society of the Pacific, 112 (2000), pp. 202–216.

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs



Unitats de longitud
Múltiples i submúltiples del metre (SI)
yoctòmetre | zeptòmetre | attòmetre | femtòmetre | picòmetre | nanòmetre | micròmetre | mil·límetre | centímetre | decímetre | metre
decàmetre | hectòmetre | quilòmetre | megàmetre | gigàmetre | teràmetre | petàmetre | exàmetre | zetàmetre | yotàmetre
Altres unitats
unitat astronòmica | any-llum | parsec | kiloparsec | megaparsec | gigaparsec
àngstrom | colze | vara | cana | estadi | milla nàutica
Altres sistemes
Anglosaxó | Japonès


Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Astronomia
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Any_llum»