Milla

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Milla romana».
Diverses milles / llegues històriques d'un llibre de text alemany datat el 1848 (donades en peus, metres i fraccions d'un meridià

Es coneix com a milla diverses unitats de longitud més o menys semblants emprades al llarg de la història, cap de les quals forma part del sistema mètric decimal. Les milles foren una de les principals unitats de distància del món occidental malgrat que el seu valor variava d'un país a un altre. Amb la introducció del sistema mètric, els països llatins -així com altres, començaren a fer ús del quilòmetre per a mesurar distàncies terrestres i, actualment, s'utilitza a tot el món, excepte en els països anglosaxons i els de la seva influència, on encara s'utilitza la milla.

Origen[modifica | modifica el codi]

Els orígens de la milla remunten a temps antics. Sembla haver estat heretada de l'antiga civilització romana i equivalia a mil parells de passes caminades per un home (en llatí: "mille passus", plural: "milia passuum"). Atès que una passa equivalia a uns 73 cm i que les passes eren dobles, la milla romana mesurava aproximadament 1.482 metres.[1]

Milles actuals[modifica | modifica el codi]

Avui, una milla terrestre anglosaxona equival a 1.609,344 metres i una milla nàutica o marina a 1.852 metres.[1]

En anglès rep el nom de Statute mile . En els països que utilitzen el sistema mètric, la milla apareix normalment en l'escala dels mapes per tal que aquests puguin ser estudiats també pels anglosaxons. De la mateixa manera, els països anglosaxons van incorporar gradualment el quilòmetre com a dada addicional en la seva cartografia.

Equivalències[modifica | modifica el codi]

mile
internacional US survey nàutica
1,609344 km 1,609347219 km 1.852 km
1,609.344 m 1,609.347 219 m 1,852 m

Cal parlar doncs de diferents tipus de milla:

Milla d'agrimensura[modifica | modifica el codi]

Anomenada survey mile (en anglès), la utilitza el Public Land Survey System (Sistema públic d'agrimensura de terres) dels Estats Units; equival a 5.280 peus d'agrimensura, aproximadament 1.609 m.

Milla terrestre[modifica | modifica el codi]

S'utilitza als Estats Units i el Regne Unit i s'abrevia mi als Estats Units i ml o m al Regne Unit). Es defineix com l'equivalent a 1.760 iardes internacionals (1 iarda = 0,9144 m); raó per la qual correspon exactament a 1.609,344 m. A efectes pràctics, per molts usos s'arrodoneix el seu valor a 1.609 metres. Així:

  • 1 milla terrestre = 1.609 metres
  • 1 milla terrestre = 1,609 km
  • 1 km = 0,621 milles terrestres

Milla marina[modifica | modifica el codi]

Article principal: Milla marina
Definició de la milla marina

S'introduí en la nàutica la milla marina fa segles. Encara avui és el referent per a tots els navegants del món, fins i tot, per a aquells acostumats a l'ús del sistema mètric. També s'utilitza en la navegació aèria. En anglès, sovint se l'abrevia nm. La divisió de la longitud del perímetre terrestre en sentit meridià (passant pels pols: 40.000 km) entre els 21.600 minuts que conté la circumferència terrestre (360º x 60') dóna com a quocient 1.851,85 metres, que normalment s'arrodoneixen en 1.852 m, el que és la longitud de la milla marina. Així:

  • 1 milla marina = 1 minut de l'arc terrestre
  • 1 milla marina = 1.852 m
  • 1 milla marina = 1,852 km
  • 1 km = 0,540 milles marines

Tanmateix, la Terra no és una esfera perfecta, raó per la qual si es pren una circumferència diferent de la línia meridiana (per exemple, l'equatorial), la mesura de la milla marina pot variar en uns quants metres atenent a la ubicació. Per tant, a fi d'evitar confusions, l'any 1929 es va decidir a la Conferència Hidrogràfica Extraordinària Internacional celebrada a Mònaco que la milla marina mesura exactament 1.852 metres. En un dia s'unificà el valor de la milla marina a tot el món, per bé que els EUA i el Regne Unit no s'afegiren a aquesta definició fins als anys 1954 i 1970 respectivament. Relacionat amb la milla marina hi ha el nus, una unitat de velocitat que equival a una milla marina per hora.

Altres milles[modifica | modifica el codi]

Altres contrades del món presenten o han tingut també la milla com a unitat:

  • Milla àrab (o milla aràbiga) era una unitat de longitud utilitzada pels geògrafs medievals musulmanes. La seva longitud precisa és incerta, però es creu que era al voltant de 1925 metres.
  • Milla de Colom:1735 m.[2]
  • Milla irlandesa: 2.048,3 m (oficialment en desús des de 1826 però utilitzada fins als nostres dies).
  • Milla russa: 1.066,8 m.
  • Milla escocesa: 1.814,2 m
  • Milla austríaca: 7.585,9 m
  • A Noruega i Suècia han utilitzat tradicionalment la denominació milla per a definir la distància equivalent a 10 km.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 milla a Optimot
  2. George Emra Nunn. The Geographical Conceptions of Columbus: A Critical Consideration of Four Problems. Ayer Publishing, 1924, p. 7–. ISBN 978-0-8369-6984-9 [Consulta: 26 setembre 2012].