Cristòfor Colom

De Viquipèdia

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.

L'exactitud de la informació d'este article és discutida. Si us plau, consulteu la pàgina de discussió al respecte.

Cristòfor Colom
Detall del quadre Verge dels Navegants d'Alejo Fernández fet entre 1505 i 1536 (Sala dels Almiralls, Reials Alzázares de Sevilla), l'únic retrat de Colom fet amb patrocini oficial
Naixement	1436/1451
Mort	Valladolid, 20 de maig del 1506
Altres noms	Genovès: Christoffa Corombo Castellà: Cristóbal Colón Llatí: Christophorus Columbus
Títol	Almirall de l'Oceà Atlàntic; virrei i governador de les Índies
Religió	Catòlica Romana
Espós/a (osos/oses)	Filipa Moniz (c. 1476-1485)
Fills	Diego Colom Fernando Colom
Signatura

Cristòfor Colom (1436/1451^{[n. 1]}-Valladolid, 1506), fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels Reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, establint les rutes marítimes i obrint el camí a la colonització americana.

Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment Índies Occidentals o Nou Món, fins l'aparició, l'any 1507, del mapa de Martin Waldseemüller i Maties Ringmann del taller cartogràfic de Saint-Dié, on es passen a anomenar Amèrica, en honor a un altre navegant, Amerigo Vespucci, del qual Waldseemüller havia llegit unes relacions sobre exploracions fetes en aquell continent.

Tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica^{[n. 2]}, Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, al ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen. Obrint d'aquesta manera un Nou Món per a explorar, i explotar, als vells regnes europeus.

Taula de continguts 1 Perfil històric 2 Biografia 2.1 Orígen 2.2 Primers anys (fins el 1476) 2.2.1 Formació i coneixements d'en Cristòfor Colom 2.2.2 Biografia de Colom abans de 1476 2.3 Estada a Portugal (1476-1485) 2.4 Estada a Castella (1485-1492) 2.4.1 La negociació amb els Reis 2.4.2 Bartomeu Colom a Anglaterra i França 2.4.3 El Consell d'homes principals 2.4.4 Les Capitulacions 2.5 Els viatges a les Índies (1492-1504) 2.5.1 Primer viatge 2.5.2 Colom a Barcelona 2.5.2.1 L'ampliació de l'escut d'armes 2.5.2.2 La Carta de la Primera Navegació 2.5.3 Segon viatge 2.5.4 Tercer viatge 2.5.4.1 La investigació de Bobadilla 2.5.4.2 Els viatges menors o andalusos 2.5.5 Quart viatge 3 Testament de Colom 4 Mort i enterraments 4.1 Les proves d'ADN 5 Signatura 6 Aparença física 7 Familiars d'en Colom 7.1 Ascendència 7.2 Descendència 8 Documents Colombins 9 Llegat d'en Colom 10 En la cultura popular 10.1 Dites al voltant d'en Colom 10.2 Cinema i Televisió 10.3 Música 10.4 Pintura 10.5 Literatura Històrica i de ficció 10.6 Monuments dedicats a Colom 10.7 Filatèlia i Numismàtica 11 Notes i referències 12 Bibliografia 12.1 Bàsica 12.2 Secundària 13 Vegeu també 14 Enllaços externs

[edita] Perfil històric

Cristòfol Colom és, actualment, un personatge històric controvertit. Al voltant de la seva figura existeixen diferents teories vers el seu origen, tant geogràficament (genovès, català, balear, gallec , portuguès, ...), com vers el seu llinatge (humil o noble) i la seva religió (cristià, jueu), com les seves habilitats (mentre algunes teories reforcen la imatge d'una persona hàbil, però poc dotada pel comandament i la navegació, d'altres ens el mostren amb grans dots per aquests). Així com tot el que envolta el descobriment d'Amèrica i de com Colom arribà la convenciment de què era possible trobar una ruta cap a les Índies navegant cap l'Oest.

Les contradiccions entre algunes fonts coetànies, incloent el propi Colom, així com posteriors interessos nacionals i religiosos per tal d'assignar-se la "paternitat" de Colom han propiciat que la figura d'aquest presenti tot un seguit de clars obscurs vers els quals no hi ha un consens clar en la comunitat històrica actual.

Amb tot hi ha un fet clarament indiscutible: Colom afirmava que podia arribar-se a l'orient llunyà (les Índies) des d'Europa viatjant cap a l'oest, i que era possible realitzar el viatge per mar amb possibilitats d'èxit i dedicà els millors anys de la seva vida a confirmar aquest extrem, assolint un èxit inesperat el 12 d'octubre de 1492: El descobriment del Nou Món a ulls de la vella Europa.

Si bé, com ja s'ha indicat, es probable que Colom no fos el primer Europeu en assolir les costes americanes,^{[n. 2]} en la seva època va ser molt nomenada, a més, la tradició d'un possible pre-descobridor,^[3] que segons les fonts seria més o menys creïble.^[4]; Colom no solament va assolir el Nou Món, sinó que retornà a Europa, realitzant un total de quatre viatges, i donant inici a un règim de viatges periòdics segurs des d'Europa fins a Amèrica. A partir dels viatges de Colom, altres exploradors i conqueridors el van succeir i s'establiren vincles permanents amb el nou continent.

En el context històric de l'època, el transit de mercaderies entre Orient i Europa es realitzava per la ruta que travessava Àsia fins a Europa, travessant l'Àsia Menor, però a partir de la presa de Constantinoble pels turcs, el 1453, aquesta via es va fer difícil i va quedar monopolitzada per aquests i els seus aliats, els mercaders genovesos. Les nacions més occidentals de Europa, Portugal, Castella i Aragó, requerits dels béns orientals volien adquirir aquestes mercaderies sense mitjancers.

Portugal prengué la iniciativa, gracies, principalment, al fet que la reconquesta del seu territori havia finalitzat en el segle XIII, els portuguesos s'havien llançat a navegar per tal d'ampliar els seus dominis i mirar de descobrir noves rutes comercials. L'any 1488, mitjançant el mariner Bartolomeu Dias, havien arribat al Cap de Bona Esperança, trobant d'aquesta manera una nova ruta cap l'orient, podent crear així al seu torn un nou monopoli, que competiria amb Gènova. Les corones Castellanoaragoneses, unides dinàsticament mitjançant els Reis Catòlics, a les acaballes de la Reconquesta amb la conquesta de Granada, es van interessar per la recerca d'una nova ruta.

Colom sostenia que navegant al Oest el camí era molt més curt, d'aquesta manera projectà el seu viatge com una oportunitat d'obrir una nova ruta comercial alternativa a les ja existents (la terrestre, monopolitzada per Gènova i els turcs, i la marítima, recentment descoberta pels portuguesos), recollint finalment el patronatge dels Reis Catòlics.

[edita] Biografia

[edita] Orígen

Article principal: Origen de Cristòfor Colom i Catalanitat de Cristòfor Colom

Principals teories vers l'origen de Colom
teoria	La teoria	Evidències	contra-evidències
Teoria Genovesa	Colom fou nascut Cristoforo Colombo, fill de Domenico Colombo, teixidor i comerciant	Vora 200 documents Genovesos detallen la vida de Cristoforo Colombo Incloent activitats a Portugal en mon de mercants genovesos en la dècada de 1470	El genovés Cristoforo Colombo podria no ser el famós descobridor. Colom no es referit com a Colombo en cap document oficial. Escriu en Llatí i castellà, inclús quant es dirigeix a amics italians. L'anàlisi de les restes, i la descripció de la seva mort, situen la naixença de Colom anterior a la de Colombo.
Teoria Catalana	Colom fou nascut amb aquest cognom a Catalunya, Ell mateix se'l canvia al castellà Colón per tal d'ocultar la seva participació en una rebel·lió contra el pare de Ferran	Els seus manuscrits semblen catalans i el seu castellà presenta errors que suggereixen que el català era la seva llengua materna. Es nomenat com Colom en documents castellans. A les seves tripulacions son formades per molts catalans, posseïa molts llibres en català.	Colom no digué mai que fos català i no s'ha conservat cap escrit de Colom en català.
Teoria Mallorquina	Colom fou nascut a Mallorca, sent fill del príncep Carles de Viana	Una carta suggereix que el príncep tingué un fill el 1459 amb Margalida Colom. Fet que permetria el matrimoni de Colom amb la noblesa Portuguesa i podria explicar el seu accés als reis catòlics.	Aquest Colom moriria amb 46 anys en loc dels vora 60 que mostren les restes del descobridor. La carta ha estat posada en dubte suggerint que es refereix a una amistançada coneguda de Palerm, amb cognom diferent.
Teoria Eivissenca	Colom fou nascut a Eivissa i era Jueu	Topònims relacionats amb les Pitiüses. Colom es formà en arts marítimes a Eivissa. Colom empra vocabulari naval present en català (algun mot exclusiu Eivissenc) i que no ho eren en castellà (essent Colom el primer en emprar-les).	Colom no digué mai que fos eivissenc, la documentació Eivissenca anterior a 1520 ha desaparegut.
Teoria Jueva	Colom o els seus ascendents recents, foren jueus que es convertiren per tal d'evitar la expulsió i la inquisició	Molts Jueus es convertiren, o simularen fer-ho, per tal d'evitar l'expulsió i la inquisició. Colom empra caràcters hebreus i dates hebrees en alguns escrits. Rep el suport de famílies hebrees destacades.	Els Catòlics cultes del segle XV solien estar interessats en els textos hebreus.
Teoria Gallega	Colom fou nascut a Galícia	Es presentaren diversos documents de l'època acotant dit origen. Suposats Galleguismes en els escrits de Colom.	Els documents aportats semblen haver estat manipulats. Alguns lingüistes sostenen que la llegua materna de Colom era el gallec.
Teoria Portuguesa	Colom fou nascut Salvador Fernandes Zarco, fill del príncep portuguès. fou enviat pels portuguesos als reis catòlics per que patrocinessin l'exploració d'una nova via cap a Àsia	Colom es casà amb la noble portuguesa Filipa Moniz, accedí a territoris portuguesos vetats als estrangers. Alguns noms del Nou Mon semblen nomenats amb topònims portuguesos. Alguns lingüistes creuen que les faltes gramaticals de Colom son degudes a que el seu idioma matern fou el Portuguès.	No existeixen document per a relacionar Colom amb Portugal. La família real portuguesa mai reclamà a Colom com a propi. Documents portuguesos contemporanis indiquen que Colom era genovès. Colom nomenà llocs amb topònims catalans i castellans també.
Altres Teories	castellà (Sevilla, Guadalajara, Plasencia) •  basc  •  grec  •  anglès  •  cors  •  noruec  •  croat

L'origen de Cristòfor Colom és un enigma sobre el qual no existeix unanimitat entre historiadors i investigadors. Popularment es creu que l'origen de Cristòfor Colom és genovès, i així queda reflectit en moltes obres i enciclopèdies. Amb tot l'origen de Colom és prou lluny de resoldre's com per a poder asseverar inequívocament tant el lloc de naixença com la seva edat. Actualment es mantenen algunes llacunes, contradiccions i misteris vers la seva biografia; algunes de les quals son provocades pel propi Colom: Hernando Colón (fill del Almirall), en la seva Historia del almirante Don Cristóbal Colón afirma que el seu progenitor no volia que fossin coneguts el seu origen i pàtria.^[5] La confusió inicial, unit a la pèrdua de documentació posterior o inclús a la falsificació de documentació^[6], ja iniciada pels descendents de Colom en els Plets Colombins,^[7] fets que han propiciat, junt amb altres motius més polítics que no pas historiogràfics, l'aparició de múltiples teories sobre el bressol de Colom.

La tesi, sostinguda majoritàriament, manté que Cristoforo Colombo va néixer l'any 1451 a Savona, Gènova. Els seus pares serien Doménico Colombo, mestre teixidor i després comerciant, i Susanna Fontanarrosa. Dels cinc fills del matrimoni, dos, Cristoforo i Bartolomeo, van tenir aviat vocació marinera. El tercer va ser Giacomo, que va aprendre l'ofici de teixidor. Essent els altres dos germans Giovanni, que va morir aviat, i Bianchinetta, l'única dona.^[8]

L'aparició, l'any 1892, del llibre: Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America^[9] donà noticia i recopilà els documents que formen la base d'aquesta teoria. Son uns 200 documents notarials genovesos (molts dels quals presenten defectes de forma i, apart, del seu origen aporten poca informació rellevant vers la vida de Colom. D'entre aquests documents, una mitja dotzena mencionen explícitament a Cristòfor.

Posteriorment, el 1929 i patrocinat per Benito Mussolini, es publicà el llibre COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE ...^[10], el qual amplia l'anterior. Entre aquests documents nous, cal destacar el document Assereto, datat el 25 d'agost de 1479, on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Gènova assegura tenir vint-i-set anys (nascut per tant el 1451) i que marxa al dia següent direcció Portugal.^[11].

Tanmateix també es d'especial menció, i importància, el document anomenat Fundación de Mayorazgo,^[6], datat el 22 de febrer de 1498, i la seva ratificació de 28 de setembre de 1501, en el qual el propi Colom assegura ser genovès:

Aquests últims documents, la Fundación de Mayorazgo i la seva ratificació, son força discutits: Per una banda hi ha historiadors que defenen que la Fundación de Mayorazgo és un document falsificat pels descendents de Colom per tal de defendre els seus drets davant els diferents plets que mantingueren amb la corona,^[7][12] mentre que d'altres en mantenen la seva veracitat.^[13]

Cronistes coetanis de Colom, o que visqueren els grans descobriments; Las Casas, Fernández de Oviedo i Andrés Bernal (o Bernáldez, Cura de los Palacios) sostingueren l'origen Genovès de Colom, mentre que Mártir de Anglería tan sols es referí al naixement d'aquest a Gènova, sense fer referencia al seu origen.^[14]

Molts historiadors segueixen sostenint, o han sostingut, aquesta teoria (com Consuelo Varela, Luis Arranz, Maria Lourdes Diaz-Trechuelo, Juan Manzano, Peréz-Embid o Charles Verlinden, per exemple).

Així mateix, existeix un altre corrent força nombrós, que sosté que Colom fou nat dins l'àmbit de la Corona d'Aragó, essent, per tant, català, tot emprant el terme dins d'un àmbit cultural, més que geogràfic, assignant a Colom, segons les diferents versions de la teoria, diferents llocs de naixença, ja sigui dins del territori català actual (bé a l'Empordà, Girona, Tarroja de Segarra, Barcelona, Tortosa, Lleida), o a les Illes Balears (Eivissa, Felanitx), o bé a Gènova o a Sardenya, però de família originària catalana o fent-lo fill del Príncep Carles de Viana.^[15] L'anomenada teoria catalana se sustenta en un seguit de proves relacionats en el usos i costums de l'època, anàlisis paleogràfics i lingüístics, així com les diferents incoherències que presenta la teoria genovesa. Amb tot aquesta teoria és poc sustentada en documents que reforcin la seva argumentació, en contraposició a la teoria genovesa.

Entre els arguments en què se sustenta la teoria es basa en el fet que el cognom Colom es emprat en vida de l'almirall,^[16] i que no s'empra Colombo mentre que la forma Colón apareix amb posterioritat.

A inicis del segle XX diversos historiadors, com el peruà Luis Ulloa^[17][18] o Ricard Carreras ^[19], cohesionaren i donaren forma a la teoria, la qual, en diferents versions, ha estat ampliada i recollida per altres historiadors i investigadors colombins en el transcurs dels anys (com ara Caius Parellada i Cardellach^[20], Pere Català i Roca, Francesc Albardaner, Nito Verdera^[21] o Charles J. Merrill, ^[22] com a tall d'exemple).

Entre els diferents arguments emprats per sustentar aquesta teoria cal destacar els diferents estudis lingüístics i paleogràfics realitzats a diferents documents autògrafs de Colom. Diferents autors sostenen que si bé, per una banda, Colom escriu majoritàriament en castellà, aquest no sembla conèixer l'italià de l'època. Diferents anàlisis lingüístics indiquen que les interferències fonològiques en els escrits autògrafs de Colom corresponen a les d'un parlant del català oriental central. ^[23] I estudis paleografics, segons els quals, la cal·ligrafia de Colom és d'una persona culta que utilitzava la lletra gòtica cursiva catalana amb gran precisió.^[24] reafirmarien el fet que el substrat cultural d'en Colom era català.

Així mateix, les diferents llacunes de la teoria genovesa, entre elles el fet que Colom es cassés amb una noble portuguesa, Filipa Monis (fet força improbable si es tractés Colom d'un plebeu d'origen estranger),^{[n. 4]} o que diferents fonts coincideixen en el fet que Colom va morir essent força gran ^{[n. 5]}. Amb tot les anàlisis paleontològiques del Prof Miguel Botella (Univ. de Granada) de les restes de Cristòfor Colom son les d'una persona de 50/70 anys al morir, junt a les de Diego Colón, germà de Cristòfor, certifiquen que al morir tenia 52/58 anys (i no 48 com hagués tingut el Giacomo Colombo genovès)^[32] no permeten concloure quina de les dues teories es certa.

Paral·lelament diversos autors (com Cristòfor Despuig, el 1557 ^[33], Jerónimo Zurita, el 1579^[34], com també els Fueros de Aragón de 1585^[35], entre d'altres i per citar-ne les primeres referencies) han sostingut la Catalanitat de la descoberta enfront de la tradicional genovesitat.

Tanmateix, existeixen igualment diferencies envers la religió de Colom. Diversos estudiosos han indicat el possible origen sefardita (jueu) de Colom. El primer en fomentar aquest tret de Colom fou Salvador de Madariaga ^[36] (Colom de família catalana, fugida a Gènova, pels problemes que van haver al final del segle XIV a Catalunya als calls jueus). Simon Wiesental, en el seu llibre Operación Nuevo Mundo,^[37] Afirma que l'expedició de Colom pretenia donar sortida als jueus de la península.

Aquesta vessant (Colom, Jueu) es basa en les següents hipòtesis, i fets: moltes de les personalitats que recolzen a Colom davant els reis són d'origen jueu: Lluís de Santàngel (família Ginillo), Alfons de Cavalleria (família Ben Labí), Luis i Juana de la Torre, Isaac Abravanel, Abraham Zacuto. També són descendents de jueus Luis de la Cerda, Pedro Gonzalez de Mendoza, Juan Cabrero, Diego de Deza, Gabriel Sanxís i Joan de Coloma.

El fet que al cantó superior esquerra de les cartes al seu fill Diego poses un anagrama compost per les lletres Bet i Hai de l'alfabet jueu, i que poden entendre's com abreviatura de Baruch Haschem (Alabat sia el Senyor) dona mes arguments als defensors d'aquesta teoria.^[38]

Els defensors d'aquesta teoria, sostenen que aquest origen jueu dona una explicació prou fonamentada al fet de què Colom i els seus descendents esmercessin tants esforços en mirar d'ocultar l'origen de l'almirall, principalment, a causa de la delicada situació en què es trobaven els jueus en aquesta època.^[39]

L'investigador Nito Verdera, en el seus llibres ^[40] ha reforçat aquesta teoria, situant el naixement de Colom a Eivissa, i afirmant que el Llibre de les Profecies, escrit per Cristòfor Colom només reflexa l'Antic Testament, i que Colom va posar a fer copies (estudiar) el llibre al seu fill Hernando just a l'edat que els joves hebreus s'inicien a la Torà.

Paral·lelament existeixen altres teories sobre el seu origen, si bé que aquestes ja més minoritaries i moltes de les quals presenten menys fonaments cientifics que les presentades anteriorment.

Entre aquestes cal destacar les teories vers un origen gallec, Celso García de la Riega va sostenir que Colom era d'origen gallec basant-se en documents de l'època colombina,^[41] tanmateix, posteriorment van ser rebutjats pels estudis realitzats tant pel paleògraf Eladio Oviedo Arce,^[42] com pel de la Reial Acadèmia de la Historia^[41] en el que van concloure que els esmentats documents, o bé eren falsos, o havien estat manipulats en dates posteriors a la seva creació. D'altres teories l'apunten com a portuguès, principalment basades en interpretacions de l'anagrama de la signatura de Colom o en suposats portuguesismes en els seus escrits, l'expert Ramón Menéndez Pidal va confirmar que eren portuguesismes^[43] en contra dels qui mantenien que eren reminiscències d'altres llengües^{[n. 4]}, posteriorment Romeu de Armas va matisar que això seria degut no a que fos nascut a Portugal sinó a una naturalització deguda als anys que va romandre a aquell país.^[46].

Així mateix també hi han altres teories, si cap, més minoritàries: Origen castellà, les quals entren en contradicció amb els documents oficials colombins on s'afirma que era estranger a Castella: ja sia de Sevilla ^[47], Guadalajara ^[48] o extremeny de Plasencia ^[49]; basc ^[50]; grec ^[51]; anglès ^[52]; cors ^[53]; noruec ^[54] o croat ^[55].

[edita] Primers anys (fins el 1476)

Vegeu també: Navegacions atlàntiques anteriors al 1492

v • d • e Cronologia Cristòfol Colom (vida i context històric) Antecedents 1412 Corona d'Aragó : Pel compromís de Casp es nomena rei a Ferran d'Antequera, la no acceptació del nou rei per part de Jaume d'Urgell dona lloc a la Revolta del comte d'Urgell. La dinastia Trastamara governa la corona. Primers anys (fins 1476) 1448-1449 Regne de Portugal : Guerra civil entre Alfons V i Pere de Coïmbra, gendre de Jaume d'Urgell, qui fou derrotat pel rei a la batalla d'Alfarrobeira el 20-5-1449 1460 Corona d'Aragó : Guerra civil catalana entre el rei Joan II i la Generalitat. El rei capitulà el febrer de 1461 amb la Concòrdia de Vilafranca, acceptant nomenar successor a En Carles de Viana, qui morí el 23 de Setembre d'aquell mateix any. 1462 Corona d'Aragó : esclata la revolta dels remences contra la Generalitat, i Joan II es posicionà a favor dels remences, i hipotecà el Rosselló i la Cerdanya a canvi de recolzament militar francès. La Generalitat aleshores ofereix la corona al rei Enric IV de Castella, el qual no la accepta després d'aconseguir de Joan II la seva renúncia als drets al tron de Castella. Aleshores la Generalitat nomenà rei a En Pere el Conestable (1464-1466) però mor a Granollers el 1466. La Generalitat oferí el tron a Reiner de Provença (1466-1472). Un cop mort Reiner, la Generalitat capitulà (16-10-1472), sis dies després de morir el seu president Francesc Colom Bertran. Malgrat això, els marins de la família Colom continuaren la guerra per mar contra les naus joanistes fins el 1474. 1465 Regne de Castella : part de la noblesa es revolta contra Enric IV. Isabel es nomenada reina pels revoltats a la mort de l'infant Alfons. Les hostilitats cessen quant Enric nomena hereva a Isabel. 1469 Isabel i Ferran es casen en secret, aquesta unió donarà lloc a la unió dinàstica dels regnes de Castella-Lleó i la Corona d'Aragó 1470 Regne de Castella : Enric IV canvia el seu testament nomenant hereva la seva filla Joana. 1474, 11 de desembre. Regne de Castella: mort d'Enric IV. Na Isabel es corona reina de Castella. 1474 Regne de Castella : Guerra civil entre partidaris de na Isabel, amb l'ajut de Ferran, i Joana, recolzada per Alfons V de Portugal. Maritimanent: Les naus genoveses recolzaven Castella i les franceses de l'Almirall Casanova-Colom o Coullon a Portugal. 1476 Regne de Castella : Batalla de Toro les tropes portugueses son derrotades per les castellanes, Joana perd totes les opcions al tron de Castella. Estada a Portugal (1476-1485) 1478 Regne de Castella : Es crea la Inquisició a Castella. a la corona d'Aragó aquesta existia des de 1248 1479 Corona d'Aragó : Mor Joan II essent succeït per Ferran II. 1479 Regne de Castella : es signa amb Portugal el Tractat d'Alcaçovas, annexió de les Illes Canàries (no es va fer efectiva fins el 1496 amb la conquesta de Tenerife). 1482 Corona d'Aragó : Revolta remença a Catalunya, finalitza amb la Sentència Arbitral de Guadalupe el 1486. 1483 Els Reis Catòlics unifiquen la inquisició sota el comandament de Tomàs de Torquemada, convertint-se la Inquisició en la única institució amb autoritat en els dos regnes. 1484-1487 Els Reis Catòlics inicien la conquesta de la part occidental del regne de Granada. 1484 França : mort de Lluís, el succeïx Carles VIII. Els reis catòlics son a Vitòria, Ferran envia ambaixada per mirar de recuperar els comptats de Rosselló i Cerdanya. 1485 Portugal : Fracassa l'intent de Dídac de Viseu, duc de Beja i Viseu, de derocar Joan II, Dídac es assassinat pel propi Joan. Els partidaris del Viseu fugiren de Portugal, entre ells Issaac Abrahavanel, cap de la comunitat sefardita peninsular. Aquest fet provoca un augment de tensió entre les corones ibèriques. Estada a Castella (1485-1492) 1488-1490 : conquesta de la part oriental del regne de Granada. 1490-1492 : Setge de Granada. 1492, Gener : rendició de Boabdil, finalitza la reconquesta 1492, 31 de març: els reis catòlics promulguen el Decret de l'Alhambra 1492, 3 d'agost : expulsió dels jueus dels regnes dels reis catòlics. Els viatges a les Índies (1492-1504) últims anys (fins 1506)

[edita] Formació i coneixements d'en Cristòfor Colom

En una carta als reis catòlics, datada el 1501, en la que hi adjuntà una esfera terrestre, Colom escriu:

Cristòfor Colom va observar la declinació magnètica amb la longitud, o sia que la desviació de l'agulla augmenta cap a l'Est (i la va anomenar nordestar) o cap a l'Oest (i la va anomenar noruestar).^[56]. Una prova més dels coneixements científics que tenia la trobem en el fet que obtenia la longitud d'un lloc tenint en compte la desviació de l'agulla (de la brúixola).^[56]. Així mateix, de la lectura del Diari de a Bord, es pot concloure que en Colom tenia en el seu poder Cartes de navegació on hi havien dibuixades unes terres mes enllà d'unes illes, tot i que encara no es coneix la procedència d'aquestes. En dites cartes la distància al Nou Món era la real de 2.800 milles.^[56]

Segons els experts en lingüística, Cristòfor Colom demostra tenir coneixements de varies llengües: castellà, portuguès, i català. ^{[n. 6]} Dominava també llatí i l'hebreu ^[58], i els textos sagrats, com demostra en la redacció del seu Llibre de les Profecies.^[59].

Al seus escrits s'hi troben rastres d'haver llegit a Ramon Llull, Eiximenis i Arnau de Vilanova.^[60]. En la seva biblioteca, hi havien entre molts d'altres un Imago Mundi, un Millione de Marco Polo, el Compendium Constitutionem Cataloniae de 1485, un Llibre del Consolat de Mar, i un LLibre de les Dones d'Eiximenis.

Així mateix, en els transcurs dels seus viatges Colom observà i reflectí un seguit de noves impressions i fets que posteriorment s'han pogut constatar. A la seva relació del Tercer Viatge, Colom escriu :

.

Aquesta descripció d'en Colom ha estat confirmada amb posterioritat: El satèl·lit americà Vanguard confirmà aquest extrem, i el CSIC en el seu informe diu que "...l'harmonic del tercer ordre es el responsable d'aquesta forma de pera de la Terra".^[61]

En la relació del Tercer Viatge diu "a les Açores.... les naus van alçant-se cap al cel com si pugessin"^[62]. L'Observatori Astrofísic Smithsonian de Massachussets, a partir de 40.000 observacions de tres satèl·lits van arribar a la conclusió que "en el mar dels Sargazos hi ha una depresió de -30 metres, en el Carib de -50 metros, i prop d'Anglaterra una corba de nivell de +50 metres.", confirmant la percepció reflectida.^[63]

Per altra banda, en el primer viatge, Cristòfor Colom seguí la ruta del paral.lel 28. Les modernes "pilots Charts" ens ensenyen que el paral.lel 28 és el dels vents al.lisis, és a dir, el dels millors vents cap a ponent entre gener i Setembre, i en l'actualitat els velers segueixen aquesta ruta. En canvi, en el viatge de tornada, el 16 de gener de 1493, no dubta, en contra l'opinió dels altres capitans, a fixar rumb N 1/4 NE, en comptes simplement navegar cap a l'Est, i el canvià al arribar al paral.lel 38º N, en una longitut 50º O. ^[64]. Això també es reflexa en les modernes "Pilot Charts" entre Gener i Setembre, per a tornar d'Amèrica es té que navegar entre els paral.lels 36º i 39º.

Proba de què la seva opinió era respectada i tinguda en compte la trobem en una carta de la reina Isabel a Colom, datada del 5 de setembre de 1493 ^{[n. 7]} i enviada en el transcurs de les diferents negociacions establertes amb el Papat i Portugal que acabarien desembocant en el tractat de Tordesillas, en la qual es fa referencia a la Butlla Inter caetera del 4 de maig de 1493,emesa pel Papa Alexandre VI, en la que s'establí un repartiment del Oceà Atlàntic entre Portugal i Castella:

Així mateix, Jaume Ferrer de Blanes, cartògraf eminent del seu temps i un dels negociadors del Tractat de Tordesillas, en una carta escrita l'agost de 1494 al rei Ferran diu:

De la seva coneixença i domini de les tècniques marítimes també en donen fe els dos cops que els reis el consultaren sobre trajectes. El primer, sobre el trajecte a fer per l'infanta Joana per casar-se amb Felip a Flandes, per una carta, del 18 d'agost de 1496, on la Reina Isabel li agraeix els seus consells. I el segon, en una altra carta, de 6 de febrer de 1502, on Colom aconsella a la Reina sobre el viatge de la princesa Margarita d'Àustria per a casar-se amb el príncep Joan.^[67] També en dona fe com va aconsellar a Nicolás de Ovando, governador de la Hispaniolades de 1502 fins 1509, a no emprendre el viatge cap a la península per que preveia un gran huracà, i com al no fer cas Ovando aquella flota es va perdre.^[67]

[edita] Biografia de Colom abans de 1476

Poques dades s'han conservat de la biografia de l'Almirall abans de 1476, així mateix les diferents teories sobre el seu bressol apunten diferents possibilitats vers com es desenvolupà la infantesa del personatge. No obstant existeix un fet comú en gran majoria d'aquestes: Colom s'inicià en l'art de la navegació de jove. El mateix Colom, mitjançant els seus escrits així ho indica.

L'any 1501 escriu,:

Per altra banda el seu fill Hernando al seu llibre Historie del Almirante...^[68] afirma que el seu pare va començar a navegar als 14 anys.^[69]

Així mateix, la teoria genovesa ens situa a Cristoforo Colombo a l'illa de Quios entre 1474 i 1475, fent de mariner i, probablement, de comerciant ^[70], no obstant la majoria dels autors sostenen que Colom va fer de corsari de 1472 al 1476^[71]

En una carta tramesa al rei, datada el gener de 1495, Colom afirma haver perseguit i atacat una nau anomenada Ferrandina a les ordres del rei Reiner (dins el context de la Guerra civil catalana)^{[n. 9]} :

Segons diferents autors Colom desenvolupà les seves activitats de cors a les ordres de diferents patrons: el 1463 ho feu al servei de l'Ordre de Sant Joan de Jerusalem, entre 1464 i 1466 al servei de Pere el Conestable de Portugal i de 1467 a 1472 a les ordres de Casanova Colom, el vell, Almirall de Provença, en aquests casos dits patrons s'enfrontaven, en el marc de la Guerra civil catalana a Joan II.^[72]. Posteriorment, segons alguns autors, seguí fent de corsari sota les ordres de Casanova Colom el jove, Vicealmirall de França; les naus franceses recolzaven els interessos de Joana i Portugal en la guerra de successió Castellana entre aquesta i Isabel.^[73] La cronologia d'aquestes activitats així com a les ordres de qui realitzà dites activitats varia segons els autors, especialment en el cas dels dos Casanova Colom ("vell" i "jove"), fet que no treu, com s'ha indicat anteriorment, que es força acceptat el fet que Colom exercí de corsari en el transcurs dels dos conflictes anteriorment mencionats.^[74]

En un altre carta dirigida als reis, la qual fou tramesa anys després de descobrir Amèrica, Colom escrigué:

Aquesta lletra indicaria que Colom participà l'any 1476 en l'expedició luso-danesa del rei Cristià I de Dinamarca i el rei Alfons V de Portugal, a Islàndia, Groenlàndia i que cercava una ruta a Àsia pel nord. Dita expedició salpà de Westward dirigida por Joao Vaz Córte-Real, Didrik Pining, Hans Pothurst. Alguns autors consideren que la prova d'aquesta participació en l'expedició es trobaria en les Capitulacions : Vuestras Altezas dan e otorgan a don Cristóbal Colón en alguna satisfacción de la que ha descubierto en las Mares Océanas....

El 13 d'agost de 1476 Colom resulta nàufrag en el transcurs d'una batalla entre mercants de cautxú genovesos i naus corsàries franceses davant les costes del Cap de Sant Vicenç^[75] , salvant-se nedant i assolint les costes de l'Algarve portuguès.^[76]

[edita] Estada a Portugal (1476-1485)

El 1476, viatjant rumb a Anglaterra, la seva nau va naufragar en una batalla entre mercants de cautxú i el corsari Casenove, també anomenat Colom el Vell^[77] o el Jove.^[75] Es va salvar nedant i va arribar a les costes de l'Algarve.^[75] Des d'allà va partir a Lisboa, a la recerca de l'ajuda del seu germà Bartolomé i d'altres coneguts.^[78]

Fins el 1485 va viure a Portugal com agent de la casa Centurione de Madeira^[79][80] i va realitzar nombrosos viatges amb destinacions variades, inclosa Gènova, Anglaterra i Irlanda. Possiblement en aquest viatge, l'any 1477, va arribar a Islàndia i escoltà llegendes d'un camí cap a Terranova navagant cap a l'oest.^[81][82] Sembla que també va viatjar per les rutes que els portuguesos freqüentaven a les costes occidentals de l'Àfrica com la Guinea i segurament hauria estat a les Canàries, la qual cosa implica que coneixeria la Volta da Mina i amb per tant també els alisis de l'Atlàntic.^[83][80]

El 1479 o el 1480 va contraure matrimoni amb Felipa Moñiz,^[84] filla del colonitzador de les illes Madeira, Bartolomé de Perestrello,^[85][86] probablement a Lisboa. Un cop casat va viure a Porto Santo i a Madeira,^[87] la qual cosa fa suposar que viatgés també a les Açores. La seva relació amb Felipa, de la classe alta portuguesa, li obriria portes per a la preparació del seu projecte.^[88] En 1480 van tenir el seu únic fill, Diego Colom.^[89]

Entre el 1483 i el 1485 va oferir per primera vegada el seu projecte al monarca de Portugal, el qual va encarregar que fos analitzat per una junta d'experts, anomenada Junta dos Matemáticos, que finalment va desestimar l'empresa.^[90][91] No obstant això, el rei Joan II, no va voler que es tanquéssin totalment les portes per a futures negociacions i possiblement concedí més veracitat al projecte colombí que el que li va donar la junta examinadora. Hernando Colom va escriure a la seva Historia del Almirante que Joan II va enviar secretament una caravel·la seguint el rumb que Colom havia indicat, però van tornar sense haver aconseguit arribar a cap terra nova.^[92]

Colom, motivat per la mort de Felipa el 1485^[93][94] i per la manca de suport al seu projecte, va abandonar Portugal i va viatjar cap a Castella^[95] a la recerca de patrocini per al seu projecte.

[edita] Estada a Castella (1485-1492)

La segona meitat de l'any 1485 es va dirigir al Monestir de La Rábida, gent interesada en en les necesitats dels mariners, amb molts coneixements i que els oferien ajuda técnica, fent amistat amb fra Juan Pérez i amb el frare astròleg fra Antonio de Marchena i els confià els seus plans. Els frares li donaren suport i el recomanaren a fra Hernando de Talavera, confessor de la reina Isabel I.^{[96] [97]} L'estiu de 1485, deixà el seu fill Diego Colom amb els seus cunyats Miquel Muliart i Briolanda Monis i es dirigí a Còrdova, on eren aleshores els reis, i on establí relacions amb personatges importants de l'entorn reial.^[94][95]. A La Cort va coneixer a Beatriz Enríquez de Arana, amb qui va tenir un fill, Fernando Colom. Va seguir als Reis i la seva cort per tota Castella i finalment va aconseguir una primera entrevista amb ells, gràcies a la intervenció del cardenal Pedro Gonzàlez de Mendoza, sent rebut el 20 gener de 1486, pels reis al palau del cardenal, i els hi va exposar el seu pla.^[98]

[edita] La negociació amb els Reis

El rei tenia una Geografia de Ptolomeu i estaba interesat en les illes Canaries i les mines d'or africanes. Fray Antonio de Marchena recolzá a Colom i propossa als reis es formes una comisió^[99], a lo que els reis accediren encarregant la seva formació a al confesor de la reina, Hernando de Talavera. Mentres duraren les deliberacions de la comisió, Colom va estar a sou de la Cort, i establi amistat amb el teoleg dominic Diego de Deza, tutor del príncep Joan. ^[100],amb Juana Velazquez de la Torre. El Consell es comença a reunir a la Universitat de Salamanca a l'hivern de 1986, i l'agost de 1987 va dictaminar que la distància que hi havia a les verdaderes Índies era excessiva, per la qual cosa va declarar que el projecte era inviable.^[101] apart de què si els reis accedient a les exigencies d'en Colom la seva autoritat es veuria mermada.^[102]

Colom decidí aleshores tornar a Portugal, on arribà l'octubre de 1488. Allí va coneixer que Pere de Covilhan havia arribat a Calicut, a la India, a bord d'una nau de peregrins musulmans desde el mar Roig, i que el rei Joao havia enviat una expedició a l'oest dirigida pel flamenc Fernao d'Ulmo a la recerca de l'illa de les set ciutats (Antilla), i que també n'havia enviat un altra al sud d'Africa dirigida per Bartomeu Dias amb el fi de trobar un camí a la India. Aquestes dues expedicions, el fracas de la primera i l'exit de la segona, van fer dessistir el rei Joao del projecte d'en Colom, i aquest tornà a la Rabida, i s'entrevistà amb el duc de Medina Sidonia, i posteriorment una altra cop amb la reina Isabel al castell de Jaen.

[edita] Bartomeu Colom a Anglaterra i França

Desprès d'un intent d'assasinar al rei de Portugal en el que no hi ha cap constancia que els Colom prenguesin part, Bartomeu Colom marxà a Anglaterra, segons alguns historiadors, per a oferir el projecte. Al Museu Britanic hi ha un mapa signat el 13 de febrer de 1488 per Barthomeus Columbus de Terra Rubra. ^[103]

Un cop el rei Enric VII d'Anglaterra va refusar el projecte, Bartomeu es traslladà a oferir-lo al rei Carles VIII de França, residínt a la cort de la regent de França, Anna de França fins que a meitats del 1493 rebé una carta de Cristòfor comunicant-li el descobriment, i demanant-li que tornès a Barcelona i es presentès davant el rei Ferran " porqué sería honrrado y acrecentado." Quan arribà a Barcelona els reis el van possar a les ordres d'una petita flota per a marxar al encontre del seu germà a Santo Domingo.

[edita] El Consell d'homes principals

Al no tenir nova resposta dels reis, Colom pensà en anar a oferir el seu projecte a la cort de França pero Diego de Deza el va convencer de seguir esperant. Aleshores va coneixer a Luis de la Cerda, primer duc de Medinaceli, gendre de Carles de Viana, i hereu al tron si s'extinguia la familia reial ^[104] qui es va mostrar molt interessat en el projecte, i a la casa del qual, al Puerto de Santa Maria, es va allotjar durant dos anys.^[98] i va escriure a la reina de la seva disposició a recolzar a Colom. ^[105],pero la reina presuntuosa va respondre que "tal empresa como aquella no era sino para reyes".^[106]

A l'estiu de 1491, va anar a veure als reis al campament de Granada, pero no va ser rebut, i es replantejà de nou anar a França, passa per Cordova, i anà al monestir de La Rábida a octubre.^[107] En assabentar-se fra Juan Pérez del nou rebuig, feu un últim intent, escrivint-li una carta a la reina Isabel, amb el resultat que Colom és cridat a Santa Fe (Granada), per començar a negociar.^[108]

El novembre de 1491, Colom arribava al campament real de Santa Fe, de nou va haver de sometre el seu projecte a una comisió de persones de rango eminentisimo, no se sap quines, pero es presuposen presidides per Talavera. La comisió no va pendre cap decisió, tots esperaben la rendició de Granada, que es va produïr el 28 de novembre de 1491, entrant els cristians a la ciutat el 2 de gener de 1492, estant Colom present. ^[109].

Aleshores es reuní la comisió, que novament va rebutjar el projecte i Colom marxà a Cordova. Aleshores intervinguè Santangel, convencent als reis que el cost de l'operació era poc en comparació al que es podia.

I un consell real "primoriorum hominum" format per Lluís de Santàngel (escrivà de ració del Rei Ferran), Giraldini (germà del nunci papal), Gabriel Sanxis (tresorer del rei) i Alfons de Cavalleria (vicecanceller del regne d'Aragó) aconsellaren als reis recolzar el projecte.^[110]

Santàngel, s'havia ofert per a finançar el projecte, això propicià que els monarques acceptesin les pretencioses condicions demanades pel futur Almirall, i asumí la direcció económica de l'empresa.

^{[113][114][115][116] [117]}

En abril de 1492 els reis manaren un missatger a cercar a Colom a Santa Fe i començaren les negociacions per a redactar les Capitulacions.

[edita] Les Capitulacions

Les negociacions entre Colom i la corona es van realitzar a través del secretari reial d'Aragó, Joan de Coloma^[95] i de fra Juan Pérez, en representació de Colom.^{[118][119][120]} En el transcurs de les negociacions, Colom va rebaixar les seves exigències, comprometent-se a aportar part dels diners (segons ell 500.000 morabatins); finalment, obtingué un resultat positiu.

El resultat de les negociacions van ser les Capitulacions de Santa Fe en les qual Colom obtenia les següents prebendes:^{[n. 12][121]}

• El títol d'Almirall a totes les terres que descobrís o guanyés a la mar oceana, amb totes les prerrogatives que Alfonso Enriquez ho era a Castella (exclusiu i hereditari).
• El títol de Virrei amb caràcter hereditari i Governador General a totes les illes o terres fermes que descobrís o guanyés en els esmentats mars, rebent el dret de proposar ternes per al govern de cada una d'elles.
• El delme del producte net de la mercaderia comprada, guanyada, trobada o canviada dins dels límits de l'Almirallat, quedant un cinquè per a la corona.
• La jurisdicció comercial dels plets derivats del comerç a la zona del seu almirallat, segons correspongués a tal ofici.
• El dret a contribuir amb un vuitè de l'expedició i participar dels guanys en aquesta mateixa proporció.

Les Capitulacions van ser signades a Santa Fe de Granada el 30 d'abril de 1492, per Joan de Coloma, secretari d'Aragó, i Cristòfor Colom.^[122]

A més d'aixó, van donar a Colom dos documents diplomatics: Una Carta comendaticía, de 30-4-1492, a reis i autoritats, usant la fórmula:"mittimus in presenciarum ...ad partes Indie..." ^[123]

I unaltra carta comendaticia, anomenat passaport pels historiadors, de 30-4-1492, a un "serenissimo prince amico nostro carisimo" amb el nom en blanc, segun el costum de la Cancelleria, per a ésser omplert amb posterioritat. ^[124]

Es van despatxar, a més, diverses cèdules per a l'organització del viatge.^[125] Segons una d'elles, Colom seria capità general de l'armada, constituïda per tres navilis. Una altra cèdula deia que certs veïns de la Vila de Palos havien de proporcionar dues caravel·les equipades i tripulades, com a pagament per una condemna, per haver robat unes naus portugueses que la Corona havia tingut d'imdenitzar.

[edita] Els viatges a les Índies (1492-1504)

Vegeu també l'article: Descobriment d'Amèrica.

[edita] Primer viatge

Quan Colom va arribar a la Vila de Palos, es va trobar amb l'oposició dels veïns, que desconfiaven de l'estrany. La reial provisió dirigida a Diego Rodríguez Prieto i altres veïns de Palos va ser llegida a la porta de l'església de San Jorge Mártir,^{[n. 13]} on estava situada la plaça pública. També hi va haver problemes en el reclutament de mariners, però els religiosos de La Rábida, en especial fra Juan Pérez i fra Antonio de Marchena, van aconseguir solucionar-lo, en posar en contacte a Colom amb Martín Alonso Pinzón, destacat navegant local, que va recolzar la possibilitat del viatge, contra la qual cosa la gent pensava del projecte, qui a més va posar també, de la seva hisenda personal, mig milió de morabatins, la tercera part de les despeses en metàl·lic de l'empresa.^[126][127]

Finalitzats tots els preparatius, l'expedició salpà del port de Palos de la Frontera el 3 d'agost de 1492, amb les caravel·les "La Pinta" i "La Niña", i amb la nau "Santa Maria", amb uns 90 homes reclutats amb l'ajut dels germans Pinzón.

El 9 de setembre arribaren a les Illes Canàries on s'hi havien amarrat durant uns dies. Primerament, van navegar fins a la La Gomera, on visità a Beatriz de Bobadilla que era la governadora de l'illa; i posteriorment, van amarrar a Gran anària on arreglaren el timó de La Pinta i substituïren les seves veles triangulars originals per unes quadrades que la convertiren en la caravel·la més ràpida de la flota.^{[n. 14]}

El dia 6 de Setembre salparen cap al desconegut, aribant el 12 d'octubre, trigant 36 dies de viatge. Quan els navegants ja estaven inquiets per no albirà terra des de feia més d'un mes, el grumet Rodrigo de Triana crida des de La Pinta: "Terra a la vista". Arribaren a una illa anomenada Guanahani, que rebatejà amb el nom de San Salvador, a l'arxipèlag de les Bahames.^{[n. 15][128][129]}

També desembarcà a l'illa de Cuba, a la que va anomenà Joana, i a de la Hispaniola. En aquesta, el 25 de desembre de 1492, s'enfonsà la nau capitana, la Santa Maria.^[129][130] Les seves restes van ser usades per construir el fort de La Nativitat, constituint així, el primer assentament espanyol a Amèrica.^[131][132] En la travessia de tornada, una tempesta separà les dues naus que quedaven, la Pinta, amb Martín Alonso Pinzón, desembarcà a Baiona; així mateix la Niña, amb Colom a bord, arribà el 4 de març a Lisboa.

El dia 9 de març, Colom s'entrevistà amb el rei de Portugal, convencent-lo que la expedició no interferia amb les seves propietats allen mar.^{[n. 16]}

El dia 13 partí de Portugal en direcció a Palos de la Frontera. Les dues caravel·les retornaren a port el 15 de març de 1493,^{[n. 17]} pocs dies després mor Martín Alonso Pinzón sent enterrat probablement a La Rábida, segons era la seva voluntat.^[133][134]

[edita] Colom a Barcelona

Segons Las Casas, al diari de navegació de Colom, el 15 de Març, diu ...estaba en propósito de ir a Barcelona por mar..., el rei li envià a Colom una carta, el 30 de Març ordenant-li anar a Barcelona. I Colom arribà a Barcelona el dia 3 d'abril 1493. O no estava molt lluny o ja hi era de camí quan la va rebre.

Els reis es trobaven a Barcelona desde el 24 d'Octubre de 1492 per tal que el príncep Joan fos jurat com hereu pels catalans. Desprès de l'atemptat de Joan de Canyamars el 7 de desembre, el rei malferit va ser treslladat a Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona.^[135] Al arribar a Barcelona Colom va ser rebut en primer terme a Monestir de Sant Jeroni de la Murtra al refetor del monestir.^[136]

Dies després el rei manà que se li fes una solemnial i molt honrosa recepció, i sortiren al seu encontre tots els que estaven a la ciutat i a la cort, arribant cavalcant Colom entre el rei i l'anomenat infant Fortuna, el Duc d'Empuries, i mes tard es feu una recepció oficial de caràcter solemne i honrosa al Palau Reial.^[137]

Posteriorment, els sis indis que acompanyaben Colom van ser batejats a la catedral de Barcelona, essent-ne padrins els mateixos reis i el príncep Joan.^[138][139]

El mes de maig, el rei Ferran comença a donar ordres de què es preparés una nova armada per a un segon viatge.^[140]

Colom començà la preparació del segon viatge a les Índies, mentre que Ferran inicià les gestions diplomàtiques per a que el Papa li atorgués el control sobre les noves terres descobertes; que dies més tard seria atorgat.^[141]

El 29 de maig els reis trameteren a Colom unes instruccions reials que indicaven unes normes a seguir en els nous territoris, com per exemple, la conversió al catolicisme dels indígenes.^[142] Colom partí de Barcelona cap a Sevilla a principis de Juny.^[143]. El 5 de Setembre, els reis li envien a Colom una copia del Llibre de Navegació.^[144]

Colom partí de Barcelona cap a Sevilla els primers dies de Juny. .^[145]. El 7 de Juny el monarca insisteix per a que la preparació de l'armada no es difereixi ni una hora .^[146] , i en la mateixa linia de cel.leritat, escriuen als seus procuradors a Roma per a que propossin al Papa el nomenament del Pare Boyl com a delegat pontifici de les noves terres. .^[147]

El 26 d'Agost es cridat a Cort en Jaume Ferrer de Blanes, per a que mostri el seu mapamundi i tracti temes de cosmografía.^[148]

El 5 de Setembre, els reis li envien a Colom una copia del Llibre de Navegació que ell havia reclamat, copia feta secretament per a que els portuguesos de la cort no s'asabentesin. ..^[149]

El 6 de setembre els reis católics partiren de Barcelona cap a Perpinyà. A la segona expedició, formada per disset vaixells, acompanyen a Colom fra Bernat Boïl, mil cinc-cents homes, el germà de Colom, Diego, Ponce de León, el tarragoní Miquel Ballester, fray Antonio de Marchena, Alonso de Ojeda, Juan de la Cosa, Pere Margarit (cap militar de l'expedició) i Ramon Paner Fra Ramon Paner, primer etnòleg d'Amèrica qui escribí el llibre la Relación de las Antigüedades de los Indios.

Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.

[edita] L'ampliació de l'escut d'armes

El 20 de maig, els monarques honoraren Colom ampliant el seu escut d'armes:

[edita] La Carta de la Primera Navegació

Colom envià des de Lisboa una carta dirigint-se a Gabriel Sanxis^{[152][153][154]} i una altra a Lluís de Santàngel^[155] que havia estat escrita el 15 de febrer, quan encara estaven a alta mar. A Barcelona es procedí a la impressió de la Carta que Colom trameté a Lluis de Santàngel el 15 de febrer de 1493 a l'impremta de Pere Posa, en català, i també en castellà. .^[156].

De la carta que en Colom trameté a Gabriel Sanxis, tresorer del rei, igual a la lliurada a Santàngel, en Leandré de Coscó va imprimir la primera versió en llatí, canviant el nom del secretari a Rafel i afegint-hi un epigrama d'en Lluis de Corbera, datada a Roma el 30 de maig de 1493 ^[157]. D'aquesta versió s'en van publicar varies reedicions a tota Europa, segons Porter fins a disset, i en totes el nom del descobridor es escrit Colom, amb m. I totes elles van dirigides al rei (rex hispanorum), .^[158] excepte l'impresa a Valladolid que especifica "por sus Altezas". .^[159]

[edita] Segon viatge

El 25 de setembre de 1493, Colom tornà a salpà amb disset vaixells, amb mil cinc-cents homes, direcció a les Índies des del port de Cadis acompanyat per l'aragonès fra Bernat Boïl a qui el papa valencià de Xàtiva Alexandre VI havia donat a través de les seues butlles tots els poders pontificis per erigir esglésies, predicar i aplicar les penitències que trobara convenients.^[160] L'objectiu d'aquest viatge fou explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris els quals havien descobert, sota l'aixopluc de les butlles alexandrines que protegien els territori descoberts de les reclamacions portugueses^[161][162] Un altre destacat acompanyant de Colom fou el català Pere Margarit,^[163] cap militar de l'expedició, el navegant Miquel de Ballester i fra Ramon Pané.^[164][165]

Un cop Cristòfor ja havia salpat, direcció Cadis i Amèrica, arribà de la Cort de França el seu germà Bartomeu Colom, i els reis li van proporcionar tres vaixells, i va anar a buscar el seu germà a Amèrica, trobant-lo a Santo Domingo, al fort de la Nativitat.

En aquest viatge desembarcà a l'illa de Puerto Rico el 19 de novembre. En el seu segon viatge a l'illa La Hispaniola, observà l'eclipsi lunar del 14 al 15 de setembre de 1494.^[166]

El 4 de novembre del 1493 descobrí l'illa de Guadeloupe, situada a uns 480 quilòmetres (300 milles) al sud-est de l'actual Puerto Rico, en el centre de l'arxipèlag de les Petites Antilles. El dia anterior havia vist en el mateix arxipèlag de Guadeloupe les illes La Désirade (la desitjada) i Maire-Galante que rebré el nom de la segona caravel·la. Desembarcà a Basse-Terre que és la part més muntanyosa de l'illa en el poble de Capesterre. El nom de Guadeloupe prové de la semblança del massís muntanyós de Basse-Terre amb el monestir extremeny de Santa María de Guadalupe. Els indis caribs l'anomenaven Karukera, illa de les aigües boniques. L'11 de juny de 1496 retornaren a Espanya.

[edita] Tercer viatge

El 30 de maig de 1498, Colom partí des de Sanlúcar de Barrameda capitanejant sis vaixells; navegant al costat del frare Bartolomé de Las Casas, que més endavant proporcionà una part de les transcripcions dels diaris de Colom.

La primera escala la realitzà a l'illa portuguesa de Porto Santo d'on procedia la seva dona. D'allà partí cap a Madeira i arribà el 31 de juliol a l'illa Trinitat. Des del 4 d'agost fins al 12 d'agost d'aquell mateix mes, explorà el golf de Paria que separa Trinitat de Veneçuela. Durant la ronda de reconeixement de la zona arribà fins al riu Orinoco; navegant per les illes de Chacachare i l'illa de Margarida i rebatejà Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció).

El 19 d'agost retornà a La Hispaniola i trobà que la majoria dels espanyols allà assentats estaven descontents, car se sentien estafats al no trobar les riqueses que Colom els havia promès. En repetides ocasions, Colom intentà pactar amb els revoltats: els taínos i els caribes. Alguns dels espanyols que havien tornat acusaren a Colom a la cort de mal govern.

[edita] La investigació de Bobadilla

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MiguelAngel fotografo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 19/03/2009.

Els reis enviaren l'administrador reial Francisco de Bobadilla a La Hispaniola l'any 1500, que en arribà, detingué a Colom i als seus germans; embarcant-los cap a Espanya.^{[cal citació]} Colom refusà que li traguessin els grillons en tot el viatge forçat de retorn, durant el qual escrigué una extensa carta als Reis Catòlics.^{[cal citació]}

El 25 de novembre de 1500 arribaren altre cop a Espanya, i allí, recuperà la seva llibertat, tanmateix havia perdut el seu prestigi i els seus poders.

[edita] Els viatges menors o andalusos

Malgrat la intenció de Colom de reservar-se el monopoli de la conquesta i colonització de les terres a les quals havia arribat, la corona no tenia aquestes idees. D'aquesta forma va capitular, va negociar les condicions de nous viatges, l'objectiu dels quals era "descobrir" terres desconegudes per als europeus, i en cap manera no colonitzar-les. Aquests viatges es van desenvolupar entre 1499 i 1519. Entre ells es pot destacar els següents: en 1499 Alonso de Ojeda i Amerigo Vespucci (el que a la fi donaria el nom al continent) arriben fins a Veneçuela, recollint notícies sobre riqueses. Aquestes notícies van ser investigades per altres marins que al final van trobar dipòsits de perles. El seu intent d'evadir el port andalús per no declarar-les els va costar una condemna. El mateix any, 1499, Vicente Yáñez Pinzón es va convertir en el primer europeu en arribar al riu Amazones. ^[167] Aquests viatges si bé van ser limitats en els seus objectius, van aportar gran informació a la corona.

[edita] Quart viatge

L'11 de maig de 1502 tornà embarcar-se des de Cadis; explorant, aquest cop, les costes actuals d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà, així com també el golf d'Urabá a l'actual Colòmbia. Des del golf d'Urabà, intentà retornar a la Hispaniola, però una tempesta els féu desembarcar a Jamaica on romangué fins a 1504.

L'any 1503, descobrí les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman que reberen el nom de "Les Tortugues", tanmateix Colom mai arribà a descobrir l'illa de Gran Cayman; aquest viatge fou el seu últim viatge per les Gran Antilles. El terme Les Tortugues vingué donat per la gran quantitat de tortugues que hi havia en elles i als voltants. Aquest últim viatge finalitzà el 7 de novembre.

[edita] Testament de Colom

El 19 de maig de 1506, un dia abans de la seva mort a Valladolid, Cristòfor Colom redacta el seu testament davant de Pedro de Inoxedo, escrivà de càmera dels Reis Catòlics. Com a testamentaris i complidors de la seva ànima va deixar el seu fill Diego Colom, el seu germà Bartolomé Colom i Juan de Porras, tresorer de Biscaia.

En aquest document apareix citat com a Almirall, Virrei i Governador de les illes i terra ferma de les Índies descobertes i per descobrir.

El testament diu:

D'on s'entén que té dos fills, Diego i Fernando, sent l'hereu el primogènit, sens dubte, segons el costum a l'ús. Cita altres germans després de Bartolomé, nomenant sol més tard en el text al seu germà Diego com a pertanyent a l'església. No nomena en el text cap altre germà.

Cita també al testament la poca quantitat (un conte de morabatís) que els Reis Catòlics van posar per a l'empresa del descobriment, havent de posar ell mateix una quantitat per al viatge.

Cita també la senyora Beatriu com a mare de Ferran, la qual cosa testifica que mai no es van casar, deixant dit al seu fill Diego que mai res no li faltés per raons que pesaven en la seva ànima.

[edita] Mort i enterraments

Cristòfor Colom morí a Valladolid el dia 20 de maig de 1506, i fou enterrat a la capella de Luis de Cerda, en el convent de Sant Francesc.

L'11 d'abril de 1509, va ser traslladat al Monestir de la Cartuja a Sevilla. Per desig del seu fill Diego. Desprès de mort el seu fill Diego el 1526, per intercessió de la seva vídua, Maria de Toledo al rei Carles I, que volia així complir el desig del seu marit i del seu sogre, es traslladaren les despulles de pare i fill a Santo Domingo el 1542, on varen ser enterrats també diversos descendents més de l'Almirall.

Després de la cessió, pel Tractat de Basilea, de l'illa de Santo Domingo el 1795 als francesos, es traslladen les restes del primer Almirall a l'Havana, quedant les del seu fill i nets a Santo Domingo.

Després de la guerra de la independència de Cuba el 1898, es tornen a traslladar a la Catedral de Sevilla,^[169] on reposen en un sumptuós cadafal.

Entorn de l'enterrament de Colom existeix una vella discussió sobre on es troben realment les seves restes. Segons alguns historiadors, en el moment d'exhumar les restes, de la catedral de Santo Domingo per enviar-les a Cuba, no va ser gaire clar quin era exactament la tomba de Cristòfor Colom, a causa del mal estat de les tombes, amb el que resulta almenys probable que només es recollissin part dels ossos, quedant l'altra part a la catedral de Santo Domingo. Malgrat això existeixen estudis dels emplaçaments de totes les tombes dels Colom: Cristòfor Colom I, Didac Colom I, Lluis Colom Toledo i Cristofor Colom (II) nets, i dos descendents mes Didac Colom III i IV, a l'altar major de Santa Maria de Santo Domingo, cosa que facilitaria coneixer quina era la tomba del primer Almirall. Tanmateix, falten estudis que siguin més concloents sobre això.

[edita] Les proves d'ADN

Segons els estudis de l'ADN realitzats als ossos que es troben a la Catedral de Sevilla, aquests serien els de l'Almirall, per comparació amb els del seu germà Diego i del seu fill Ferran. ^[170], "En els fragments d'ADN mitocondrial de Diego Colom que hem pogut anal.litzar –en una regió que es denomina HV1 i en otra regió de referencia que es denomina HV2–, hi ha una identitat absoluta, lo qual es propi de una relació maternofilial, es a dir de dos germans".

Segons els paleontolecs que han anal.lizat les restes, les de Sevilla nomès son el 15% del total, la qual cosa fa pensar que les restes que es troben a Santo Domingo poguessin ser la resta dels mateixos. Segons Miguel C.Botella, profesor d' Antropología Física de l'Universitat de Granada les restes atribuïdes a Colom descriuen : un varó, d'entre 50 i 70 anys, sense marques de patología, sense osteoporosis i amb alguna caries. Mediterráni, mitjanament robust, i de talla mitjana. Les restes de Diego corresponen a una persona de 65 anys. Això descartaria l'origen genovès, ja que el Diego Colom genovès va naixer el 1468 segons els documents genovesos, tindria per tant 47 anys al morir en 1515. Cristòfor Colom segons els historiadors coetanis va morir de senectute bona, cosa que quadra amb les anal.lisis paleontologics, i hauria nascut, per tant en 1436 i no en 1451 com afirmen els papers genovesos.

[edita] Signatura

Es coneixen diverses signatures de Colom encara que totes són posteriors descobriment d'Amèrica, 1492.

Signà amb el nom "Xpo Ferens" que consisteix en una barreja de grec i llatí que conforma el nom de Cristòfor. Xpo és una abreviatura del grec Xpistós que significa Crist Ferens que prové del llatí i es traduïda "el que porta a"; formant així "el que porta a Crist", és a dir, Cristòfor.^[171]

També signà cartes amb el nom de "L'Almirant" o "El Almirante", i en alguna ocasió com "El Virrey". La signatura va sempre acompanyada per una sèrie d'inicials que formen un anagrama (".S.", ".S.A.S." i "XMY"); tot i que actualment no existeix una resposta unitària sobre el seu significat, existeixen diverses teories al respecte.^[171]

[edita] Aparença física

Tot i que hi ha moltes obres amb retrats de Cristòfor Colom, no n'existeix cap que sigui contemporani i no es coneix la seva fesomia autèntica; alguns però, s'ajusten a la descripció feta per Las Casas, en canvi d'altres, són fantasiosos. Bartolomé de las Casas, un dels primers cronistes de Colom, descrigué l'aparença física de Colom així:

Hi ha una quadre pintat per Alejo Fernández, entre 1505 i 1536, titulat la Verge dels Navegants que es troba al Real Alcázar de Sevilla i és l'únic retrat de Colom fet amb patrocini oficial de la Corona. A l'Exposició Mundial Colombina de 1893, s'exposaren un total de 71 presumptes quadres amb el retrat de Cristòfor Colom, molts d'ells no es corresponien amb descripcions contemporànies.^[173] Altres versions el descriuen sistemàticament com un home alt i físicament fort d'aproximadament sis peus o més, possiblement més alt que l'alçada mitjana europea en els seus dies.^[174]

[edita] Familiars d'en Colom

Aquest article s'està elaborant i està inacabat. L'usuari MiguelAngel fotografo hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 19/03/2009.

[edita] Ascendència

[edita] Descendència

[edita] Documents Colombins

• Documents genovesos: Tota l'argumentació genovesista esta compilada al llibre Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, editat el 1896, i publicat pel Ministero della Publica Intruzione, Roma, i actualitzat al gran llibre COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. editat a Bergamo, per l'Istituto Italiano d'Arti Grafiche, l'any 1929, publicat en diversos idiomes. La majoria dels documents son notes notarials intrascendents, sense signatura notarial, ni tampoc expliquen gaires dades biografiques d'en Colom excepte dos:

• El document Assereto: El general Assereto trobà en l'Arxiu Notarial de Genova un document del 25 d'agost de 1479 on un tal Cristoforo Colombo, ciutadà de Genova assegura tenir vint-i-set anys i que marxa al dia següent direcció Portugal. Aquest document es el que serveix de base per afirmar que Colombo va naixer el 1451.^[175].
• I la Carta al Banc de Gènova, l'altre gran argument dels genovistes sobre la nacionalitat d'en Colom. Segons la Racolta diu "mi corazón esta en Gènova". L'original diu realment "mi corazon esta allí" ^[176].

• Documentaria Colom (resumida)

• Primer viatge:

• Abans de 1492 no tenim ni cap signatura, ni cap document de la seva ma, nomès unes apostil.les en alguns llibres seus.
• Carta de Colom a Lluis de Santangel i Gabriel Sanxis.

• Segon viatge:

• Memorial als Reis lliurat per Antoni de Torres
• Instrucció a Pere Margarit
• Fragment d'una carta als Reis
• Cel.lula nomenant a Bartomeu Colom governador de l'Hispaniola.
• Carta de Mossen Jaume Ferrer a Colom
• Relació de Miquel de Cuneo.
• Sobre les illes recentment descobertes del mar Meridià e Índic, Guillem Coma, 1497

• Tercer viatge

• Memorial als Reis sobre la població de les Índies
• Fragment d'un Memorial als Reis.
• Istitució del Majoratje
• Carta d'en Colom al seu fill Diego
• Carta a Miquel Ballester
• Fragments de varies cartes als Reis

• Quart viatge

• Carta de Colom a Juana de la Torre
• Carta als reis
• Llibre de les Profecies
• Carta a la reina
• Memorial al seu fill Diego i varies cartes.
• Carta a la Banca de Sant Jordi de Gènova
• Relació del quart viatge
• Carta als reis de Castella, Joana i Felip. ^[177]

• Relacions dels quatre viatges

Colom va escriure relacions dels quatre viatges.(No ens han arribat cap dels quatre) La del primer sabem que els reis van fer-ne una copia a Barcelona (que tampoc ens ha arribat) El que coneixem del primer i del tercer viatge, ho sabem gràcies a la copia resumida que va fer Bartomeu Casaus al seu llibre. ^[178] Per al segon viatge els historiadors prenen com a guia l'informe d'en Colom als Reis, malgrat es incomplert. ^[179] Del quart viatge, els historiadors prenen com a referencia, una copia d'autor anònim, d'una carta als reis de 7 de juliol de 1503, que avui en dia es a la Biblioteca Universitaria de Salamanca.^[180]

• Institució del Majoratge

Es perfectament posible que Colom instituis un Majoratje, l'any 1497, pero aquest document que estaba en poder del seu net Luis Colón va ser perdut. Existeixen actualment una copia i una confirmació que els historiadors coincideixen en què son falsificades (pels genovesos pels pleits colombins). La Copia o Minuta del Majoratje de 22-2-1498 es fals ^[181]perque possa que encomana al Princep Joan mort un any abans 4-10-1497, la signatura de Colom esta falsificada, van possar el .X.M.Y. amb punts. quan es anagrama (".S.", ".S.A.S." i "XMY"), i diu que l'almirall de Castella es diu Don Enrique, i es notori que l'Almirall de Castella es deia Fadrique Enriquez.^[182]

• Document que respalda el Majoratge de 28 Septembre 1501: A l'Archivo General de Simancas, dins el llibre de registres del Segell Reial de Cort, que correspon al mes de septembre de 1501, l'historiadora Alicia B.Gould trobà la suposada confirmació Reial de dit Majoratge, que els Reis li havíen concedit a Granada. En aquesta confirmació, igual que en la mencionada Institució del Majoratge, es torna a parlar del Príncep Joan, com persona en vida, quan com sabem ja feia quatre anys que havia finit, i està signat pèr Fernando Alvarez de Toledo, secretari reial, qui no ho era desde 1497..^[183]

• Mapa d'en Colom
  

  

  Carta nautica atribuida a Colom.

L'anomenat Mapa d'en Colón, va ser trobat l'any 1924 per l'historiador Charles Marie de la Ronciére a la Biblioteca Nacional de Paris, on encara es conserva^[184]

El mapa consta de dues parts, dibuixades sobre pergamí, de mida total 1.1 x 0.7 m; La part esquerra es una carta celeste que reflexa la concepció geocéntrica del sistema solar d'aquells temps. En ella apareixen la Lluna, Mercuri, Venus, el Sol, Mart, Júpiter i Saturn; el vuitè cercle es el dels estels i la novena la mansió del Cel, malgrat l'autor la deixa en blanc. Totes aquestes orbites rodejaben la Terra, representada per un planisferi del vell món amb centre a Jerusalem. L' autor explica al dibuix que encara que la representació sia plana, la realitat era esférica. A les costes de Cathai (Xina) l'autor dibuixà el paradis, rodejat de muntanyes.

La part dreta es un portolà de les terres conegudes a Europa al S XV, limitat per quatre roses dels vents, de les que parteixen les corresponents línies de navegació, detallant les costes mediterránees i del litoral atlántic, desde Escandinavia fins a la desembocadura del ríu Congo. El fet de que, entre les viles importants de l'interior figurin Granada i Santafé fa pensar que el mapa es posterior al 2 de gener de 1492. No se signat per Colom ni per cap autor.

• Llibre de les Profecies

Llibre o colecció d'autoritats, dites, sentencies i profecies envers la recuperació de la Sancta Ciutat i del Mont de Dèu, Sió, i envers l'invenció i la conversió de les illes de la India i de totes les gents i nacions,a nostres reis hispans.^[185] Manuscrit de 84 fulls (manquen 14), escrit per Colom de 1501 a 1502, que te com a fi explicar la grandiositat del descobriment d'Amèrica a la vista dels profetes de l'Antic Testament, i justificant la creuada per a conquerir Jerusalem. Manquen 14 fulls, i al fol 77, hi ha una nota, afegida per un bibliotecari que hi diu "mal feu qui furtà d'aquí aquests fulls, perque era lo millor de les profecies d'aquest llibre"^[186] D'aquest llibre Colom possa al seu fill Ferran a copiarlo, per trametre copies als reis católics, a diversos reis europeus i al Papa. Segons els hebraistes el fet de fer copiar aquest llibre al seu fill es, de facto, una iniciació al judaisme.^[187]

• Testament de 19-05-1506^[188]

Del testament de l'Almirall, de 19 de maig de 2006, es guarden dues copies, una notarial a l'Arxiu d'Indies de Sevilla, dins del grup de l'arxiu familiar dels Ducs de Veragua,^[189] i una copia al Patronato.,^[190]

• El document Borromeo

Aquest es un document, trobat sota la coberta d'un llibre de 1558 a la biblioteca de la familia Borromeo de Milá, publicat al diari ABC del 21 i 22 d'agost de 1931, amb traducció de l'historiador Manuel Rubio i Borràs, que es un document amb data de 1494, signat a Bergamo, afirma que en Giovani de Borromei, manifesta que en Pedro Martir d'Anghiera li confesá que en Colom era català de Mallorca i no pas genovès, cosa que s'ocultà per raons religioses i politiques, i que en cap cas es tracta de la mateixa persona que un tal Cristoforo Colombo fill de Giovan Colon. L'original d'aquest document no ha aparegut mai mes.^[191]

• Cronistes Colombins

• Ferran Colom, Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico: Nuovamente di lingua Spagnola tradotte nell'italiana del S. Alfonso Ulloa, publicat a Venecia el 1571 ^[192], i que no va ser publicat en castellà fins 1749, i del que no ha aparegut mai l'original castellà de la ma de Hernando. Hi han historiadors que afirmen que esta manipulat pel traductor, i hi han que afirmen que la manipuladora va ser Luisa de Carbajal, dona de Luis Colón amb el fi de defensar els interessos del seu fill Cristóbal Colón y Carbajal. D'aquest llibre es diu que l'original va ser venut al traductor per Luis Colón, net del descobridor, pero també hi ha qui pensa que no es de ma de Hernando sino que es tracta d'un esborrany del llibre de Bartomeu Casaus.^[193]

• Bartomeu Casaus o Las Casas (1474-1566), dominic i bisbe de Xiapas (Mèxic)Escriví i defensà els indigenes americans davant la cort de Carles I. En el seu testament indicaba que no volia que es publiquès el seu llibre Historia General de les IndiesDE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias, Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid, 1875. fins 40 anys desprès de la seva mort, amb instruccions concretes que el manuscrit no sortis del Col.legi de Sant Gregori si no era per a imprimir-lo. Als cinc anys de morir Casaus, el manuscrit fou portat al Consell d'ïndies, i mes tard, a l'arxiu de Simancas. La "Història General de les Índies" que ens ha pervingut s'acaba el 1520, malgrat l'original acababa el 1552. A la "Memoria de Antonio Herrera de los libros y papeles de Casas que se trajeron del Colegio de San Gregorio de Valladolid y están en poder de Juan Lopez de Velasco", hom diu que l'obra es composava de tres volums units, i que el primer tenia 624 pàgines. Però, de fet, el primer volum del manuscrit autògraf que es conserva, segons l'historiador Lewis Hanke, només té 496 folis. Aquest volum es el que narra la vida d'en Colom. Es publicà finalment el 1875, 350 anys desprès de ser escrita, totalment corregida i reduida.

• Francisco López de Gómara(1511–1566), escriví entre altres obres Historia general de las Indias ^{[194][195] [196] [197]}sense viatjar mai a Amèrica. Capellà de la casa d'Hernan Cortés.

• Andrés Bernáldez,( circa 1450 - 1513), conegut com el cura de los Palacios. Escrivi el llibre Memorias del reinado de los Reyes Católicos. Fou capellá de Diego de Deza, arquebisbe de Sevilla.

• Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés (1478-1557). Criat de la cort, primer al servei del rei de Nàpols, i desprès del duc de Calabria. Notari públic i secretari del Consell de la Santa Inquisició. Enfrontat a Bartomeu Casus, qui l'acusà a Barcelona de ser "partícep de les cruels tiraníes que a Castilla de l'Or s'han fet". Fou nomenat Cronista de Indias el 1532. A l'any següent aceptà el carrec d' alcaide de la fortalesa de Santo Domingo, lloc on morí. Escriví la Historia general y natural de las Indias, islas y tierra firme del mar océano, que relata aconteixements que van de 1492 a 1549. La primera part s' imprimí el 1535; la impressió de la segona part, a Valladolid quedà interrompida per la mort de l'autor el 1557, y no s'edità complerta fins 1851-1855, en quatre volúms editats per José Amador de los Ríos, per encarrec de la Academia de la Historia. Fernández de Oviedo no considerava als indigenes americans humans sino homúncles.

«	[...]naturalmente vagos y viciosos, melancólicos, cobardes, y en general gentes embusteras y holgazanas [...] Idólatras, libidinosos y sodomitas[...]¿Qué puede esperarse de gente cuyos cráneos son tan gruesos y duros que los españoles tienen que tener cuidado en la lucha de no golpearlos en la cabeza para que sus espadas no se emboten?	»

:^[198].

• Pietro Martire d´Anghiera (1457 - 1526). Membre del Consell d'Índies (1518), primer cronista d'Índies (1520). Tinguè diversos carrecs eclesiástics i diplomátics. Capellà de la reina Isabel des de 1501 fins a la mort d'aquesta el 1504. Bisbe de Jamaica, encara que mai visità Amèrica. El 1501 anà d'embaixador a Egipte. Escriví en llatí Decadas de Orbe Novo. ^[199]

[edita] Llegat d'en Colom

Encara que en el seu temps, fins el mapa de Martin Waldseemüller de 1507, es van anomenar Índies Occidentals o Nou Mòn, i tot i que possiblement no va ser el primer explorador europeu d'Amèrica (existeixen constàncies escrites d'expedicions de cartaginesos ^[200], àrabs hispànics ^[201], víkings, i hi ha qui afirma que també xinesos ^[202]), Colom va ser qui va descobrir un nou continent per a Europa i la història, al ser el primer navegant capaç de traçar una ruta d'anada i tornada aprofitant els corrents marins de l'Atlàntic que avui encara s'utilitzen.

L'arribada a Amèrica va obrir també camí a la introducció a Europa de nous productes agrícoles que es conreaven en aquelles terres, com el blat de moro, la patata, el cacau, el tabac, el pebrot, el zapallo, la carbassa, el poroto (noves varietats de mongeta o fesol) o la vainilla entre altres. Els investigadors han estimat que tres cinquenes parts dels cultius actuals de tot el món van ser importades des d'Amèrica. En sentit invers, l'arribada de Colom va portar a Amèrica la roda, el ferro, el cavall, el porc, l'ase, el cafè, la canya de sucre i les armes de foc entre d'altres.

[edita] En la cultura popular

Arran de la revolució que suposà la descoberta capitanejada per Colom, la seva figura i el seu nom, així com les seves variants, apareixen en un munt d'exemples, tant en les arts com en la cultura. Incomptables places i carrers porten el seu nom, així com escultures i monuments relacionats amb ell. La figura de Colom s'ha convertit en una icona mundial. Amb tot, com no podria ser d'altra manera, presenta la dualitat entre l'admiració, per haver dut a terme la descoberta, i l'animadversió, pels abusos comesos als pobles indígenes desprès de la descoberta.

En diferents Països es commemora el dia del "descobriment" d'Amèrica per part d'en Colom el 12 d'octubre de 1492. La data del descobriment s'ha convertit en dia festiu i reivindicatiu en moltes zones. A Espanya s'ha adoptat aquesta data, 12 d'octubre, com a Dia de la Hispanidad, als Estats Units d'Amèrica se celebra el Columbus Day, a diferents països de l'Amèrica llatina: Argentina (des de l'any 1917), Veneçuela (1921 - 2002) , Mèxic (1928)i Xile (1931), celebren el Día de la Raza ( a Espanya mantingué la mateixa denominació fins l'any 1957, en què passa a nomenar-se Dia de la Hispanidad). A Veneçuela, el president Hugo Chávez canvià la denominació de Día de la Raza per Día de la Resistencia Indígena.

Vers la toponímia el nom de Colom es emprat bastament arreu de la geografia terrestre: Colòmbia, país, deu el seu nom a l'Almirall, així com diferents regions, ciutats i rius com, per exemple, diverses capitals com: Columbia (Carolina del Sud, Estats units), Columbus (Ohio, Estats units), districte de Colúmbia districte federal on se situa la capital federal dels Estats units, La Colúmbia Britànica (Brititsh Columbia) província del Canadà, El Riu Columbia als Estats units, així com moltes altres ciutats: Colón (Panamà, així com la província homònima. a l'argentina hi han dues ciutats nomendades Colón (a les províncies de Buenos Aires i Entre Ríos), així com a Cuba. Puerto Colón (a Paraguai), Ciudad Colón (Costa Rica), Villa Colón (Mèxic), San Juan de Colón (Veneçuela), San Marcos de Colón (Hondures).

així mateix l'arxipèlag de Galápagos també rep el nom d'"archipiélago de Colón".

Com a excepció hem de mencionar la ciutat de Colombo a Sri Lanka ja que aquest topònim no deriva del nom de l'almirall (en l'atles català de 1375 ja apareix mencionada dita ciutat).

Així mateix,als Estats Units d'Amèrica, el referent femení similar al Oncle Sam es nomenat Columbia.

Les unitats monetàries principals de Costa Rica i d'El Salvador reben el nom de colón.

A Espanya, concretament a la província de Huelva, s'ha creat una ruta historico-artística al voltant de la figura de Colom i els fets que envoltaren el descobriment. Aquesta ruta es nomenada la ruta dels Lugares colombinos i fou declarada conjunt historico-artístic de la província^[203]

[edita] Dites al voltant d'en Colom

Escriu més que Colom

Dita en castellà força emprada a mitjans segle XVI fou recollida en temps de Carles V pèl seu bufó, Francesillo de Zuñiga. Fa referencia al fet que tant l'almirall com els seus descendents deixaren gran nombre d'escrits ^[204]

L'ou de Colom

El diccionario de la lengua española (RAE) defineix huevo de colón^[205] com: «Cosa que aparenta tenir molta dificultat però resulta ser fàcil al conèixer el seu artifici». L'origen d'aquesta dita està relacionat amb una anècdota publica per Girolamo Benzoni en el llibre Historia del Nuevo Mundo (Venècia, 1565). Aquesta anècdota ens situa en una juguesca entre Colom i grup de nobles. Com a resposta a una pregunta vers el descobriment Colom feu portar un ou a la taula i inquirí als nobles a provar que dit ou es mantingues dret per si sol. Els nobles no foren capaços de fer mantenir dret l'ou i quant aquest tornà a les seves mans, Colom colpejà l'ou contra la taula, trencant-lo un xic, i propiciant que l'ou restes dempeus. Si be que, probablement, aquesta anècdota és fantasiosa, ha fet fortuna i es força popular i coneguda.

[edita] Cinema i Televisió

La figura de Colom també ha estat retratada en el cinema i la televisió, incloent mini-sèries, pel·lícules i dibuixos animats.

• Cristóbal Colón (1949), dirigida per David MacDonald, basada en una novel·la de Rafael Sabatini i protagonitzada per Fredric March.
• Alba de América (1951), dirigida per Juan de Orduña, protagonitzada per Antono Vilar.
• Colón (1968), serie televisiva dirigida per Vittorio Cottafalvi, amb Francisco Rabal com protagonista.
• Cristobal Colón de oficio... descubridor (1982), parodia de la vida del descobridor dirigida por Mariano Ozores, amb Andrés Pajares com a protagonista.
• Cristóbal Colón (1985), serie televisiva dirigida per Alberto Lattuada, amb Gabriel Byrne en el paper protagonista.
• Réquiem por Granada (1990), serie televisiva de Vicente Escrivá, amb Juanjo Puigcorbé interpretant a Colom.
• Cristóbal Colón: el descubrimiento (1992), dirigida per John Glen, basada en una historia de Mario Puzo, amb George Corraface com a protagonista.
• 1492: La Conquista del Paraíso (1992), dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Gérard Depardieu.
• Carry On Columbus (1992), comèdia
• Christopher Columbus: The Discovery (1992), Biopic dirigit per Alexander Salkind

[edita] Música

• Alessandro Scarlatti (1660–1725): Il Colombo ovvera L'India scoperta, és la primera òpera que es coneix sobre Colom, estrenada a Itàlia (1690).
• Vincenzo Fabrici: Il Colombo, o La Scoperta delle Indie, òpera (1788).
• Wilhelm Friedrich Ernst Bach (1759–1845): Columbus oder Die Entdeckung Amerikas, cantata (nét de Johann Sebastian Bach).
• Francesco Morlacchi (1784–1841): Colombo, òpera (1828)
• Ramon Carnicer (1789-1855): Cristóforo Colombo, òpera, sobre un text italià de Felice Romani (1829)
• Gaetano Donizetti (1797–1848): Cristoforo Colombo, òpera
• Giovanni Bottesini (1821-1889): Cristoforo Colombo, òpera estrenada al Teatro Havana de Cuba (1848).
• Theodor Apel (1811-1867): Columbus, drama.
• Richard Wagner (1813-1883): Obertura per al drama de Theodor Apel Columbus (WWV 37).
• Heinrich von Herzogenberg (1843–1900): Columbus, cantata dramàtica
• Alberto Franchetti (1860-1942): Cristoforo Colombo, òpera, una de les més conegudes i estrenada a Gènova en commemoració del centenari del descobriment (1892)
• Darius Milhaud (1892-1974): Christophe Colomb òpera basada en l'obra Le livre de Christophe Colomb del poeta Paul Claudel (1930 i revisada el 1955).
• Werner Egk (1901–1983): Columbus, ràdio òpera (1933)
• Sir William Walton (1902–1983): Christopher Columbus Suite (1942)
• Manuel de Falla (1876–1946): Atlàntida, òpera (1962)
• Jacques Offenbach (1819–1880): Christopher Columbus, opereta, estrenada en motiu del bicentenari dels Estats Units d'Amèrica (1876).
• Philip Glass (1937): The Voyage, òpera (1992)
• Karl-Erik Welin (1934-1992): Christofer Columbus (1991)
• Lleonard Balada (1933): Cristòfol Colom, òpera (1986); Mort de Colom, òpera (1996)

[edita] Pintura

Quadre	Nom	Autor	Data	Dades tècniques
	Retrat de Colom	Sebastiano del Piombo (1485 — 1547)	1519	Ubicació: Museu Metropolità d'Art de Nova York (Nova York)
	Retrat de Colom	Ridolfo Ghirlandaio (1483-1561)	c.1520	Ubicació: Museu del mar i la navegació, Gènova
	Verge dels Navegants	Alejo Fernández (1475 – 1545)	1531-1536	Ubicació: Sala dels Almiralls, Reials Alzázares de Sevilla Oli sobre fusta, 225 x 135 cm. Colom apareix a l'esquerra de la verge (veure detall en l'inici de l'article)
	Colom oferint el nou món al reis catolics	González Velázquez, Antonio (1723-1793)	Segle XVIII
	Retrat de Colom	Rafael Tejedo (1798-1856).	1828	Ubicació: Museu Naval, Madrid 71 x 57 cm Aquest retrat serví per a il·lustrar un billet de 100 ptes.
	Desembarcament de Colom	Vanderlyn, John (1776-1852)	1847	Ubicació: Capitoli dels Estats units, Washington Oli sobre tela , 12' x 18'
	Desembarcament de Colom	Bierstadt, Albert (1830-1902)
	Colom partint de Palos a bord de la Santa Maria	Sorolla, Joaquim (1863 - 1923)	1910	Ubicació: The Mariner's Museum , Newport News (Estats units)

[edita] Literatura Històrica i de ficció

• Rodrigues dos Santos, José. El Códice 632. Barcelona: ROCA EDITORIAL DE LIBROS, S.L., 2006. ISBN 9788496544413. 
• Piqueras Gómez, Pedro. Colón. A Los Ojos De Beatriz. MR Ediciones, 2006. ISBN 978-84-270-3284-2. 
• Finley, Robert. Las Indias accidentales. Barcelona: EDICIONES BARATARIA, 2002. ISBN 9788495764058. 
• Vidal, Miguel Angel. El Jardí de les Hespèrides. Palma de Mallorca: MOLL, 2008. ISBN 9788427321847. 
• Marlowe, Stephen. Memorias de Cristóbal Colón. Madrid: Mondadori, 1987. ISBN 84-397-1199-9. 
• Ferrà i Martorell, Miquel. Memòries secretes de Cristòfor Colom. La Magrana, 1983. ISBN 9788474101287. 
• López Vergara, María Luisa. No serán las Indias. Tusquets, 1988. ISBN 9788472232631. 
• Blasco Ibañez, Vicente. En busca del gran Kan : (Cristóbal Colón). Varies edicions, 1929. ISBN 9788470307034. 
• Nacher, enrique. Guanche. Destino, 1957. 
• Melero, Luis. Colón El Impostor. Ediciones Temas de Hoy, 2006. ISBN 9788484605485. 
• Scott Card, Orson. Observadores del pasado : la redención de Cristobal Colón. Barcelona: Ediciones B, 1998. ISBN 8440681194. 
• Ruiz Montañez, Miguel. La Tomba de Colom. Barcelona: EDICIONES B, 02/10/2006. ISBN 84-666-3041-4. 
• Levinas, Marcelo Leonardo. El último crimen de Colón. Buenos Aires: Alfaguara, 2001. ISBN 9789505117376. 
• Rosset, Edward. Cristóbal Colón : rumbo a Cipango. Barcelona: Edhasa, 2002. ISBN 9788435060592. 
• Cifuentes, Paula. La ruta de las tormentas. Madrid: Martínez Roca, 2005. ISBN 9788427031845. 
• Eslava Galán, Juan. El enigma de Colón y los descubrimientos de América. Barcelona: Planeta, 2004. ISBN 9788408066798. 
• Roa Bastos, Augusto. Vigilia del almirante. Madrid: Alfaguara, D.L., 1992. ISBN 9788420481043. 
• Reston, James. Los perros de Dios : Colón, la inquisición y la caída de Granada. Barcelona: Destino, 2007. ISBN 9788423339181. 
• Hiriart, Hugo. La destrucción de todas las cosas. Madrid: Del Taller de Mario Muchnik, cop., 2008. ISBN 9788495303738. 

Infantil i Juvenil

• Corbella, Felicitas; il·lustrador Adán Ferrer. Mi Padre Don Cristóbal Colón. Saragossa: Edelvives, 1997. ISBN 84-263-1529-1. 
• Sierra i Fabra, Jordi. I li van dir Colom. Barcelona: EDEBE, 2006. ISBN 9788423681723. 
• Molina Llorente, Maria Isabel. Colón, tras la ruta de poniente. Alfaguara. ISBN 9788420469973. 
• Villanes Cairo, Carlos. La otra orilla. Madrid: Anaya, 2005. ISBN 9788420744902. 
• Villanes Cairo, Carlos. Memorias del segundo viaje de Colón. Madrid: Anaya, 2006. ISBN 9788466751797. 
• Villanes Cairo, Carlos. El ocaso del gran navegante. Madrid: Anaya, 2006. ISBN 9788466753579. 
• Plaza, José María; il·lustracions de Julius Pozuelo de Alarcón. ¡Tierra a la vista! : la historia de Cristóbal Colón. Madrid: Espasa Calpe, 2005. ISBN 9788467019575. 
• Baumann, Hans. El Hijo de Colón. Barcelona: Herder, cop., 1958. 

Còmic

• Mortadelo y Filemón - El quinto centenario. (Viquipèdia en espanyol).

[edita] Monuments dedicats a Colom

Enllaç Extern : Recull De monuments relacionats amb Colom

[edita] Filatèlia i Numismàtica

Segells

Monedes

[edita] Notes i referències

v • d • e Notes ↑ L'any 1451 és la data deduïda dels documents genovesos, però contradictòria amb les pròpies afirmacions de Colom que la podrien fer retrocedir fins a 15 anys abans. ↑ 2,0 2,1 existeixen constàncies escrites d'expedicions de cartaginesos [1], àrabs hispànics [2], víkings ↑ cita complerta, en castellà: «Item mando al dicho don Diego, mi hijo, o a la persona que heredare el dicho mayorazgo,que tenga y sostenga siempre en la ciudad de Génova una persona de nuestro linaje, que tenga allí casa y mujer, y le ordene renta con que se pueda vivir honestamente como persona llegada a nuestro linaje, y haga pie y raíz en la dicha ciudad como de ella, porque podrá haber de la dicha ciudad ayuda y favor en las cosas de menester suyo, pues de ahí salí y en ella nací.» ↑ 4,0 4,1 Els estudis de Jacques Heers [25], Ballesteros Beretta [26], com Henry Harrisse [27] demostren que no va existir mai cap familia noble genovesa cognomenada Colombo. ↑ tenint 70 anys [28],o que morí de "senectute bona" [29], o be "de hedad de setenta años" [30] per tant nascut sobre 1436.[31] ↑ No s'ha pogut demostrar que Colom dominés el genovès ni cap dialecte italià del Segle XV, doncs fins i tot quan escriu al Banc de Sant Jordi de Gènova ho fa en castellà. [57], i quan posa notes marginals a llibres italians ho fa segons Madariaga en una gerga indescriptiblement còmica. ↑ Arran de dita carta es pot afirmar que Colom proposà als reis l'establiment d'una línia divisòria entre les illes Açores i Cap Verdde manera que els territoris situats a l'occident d'aquesta quedessin sota domini castellà. Finalment la butlla estableix dita línia a 100 llegues a l'Oest del Cap Verd .[65] ↑ De muy pequeña edad entré en la mar navegando, e lo he continuado fasta hoy... Ya pasan de cuarenta años que yo voy en este uso. Todo lo que fasta hoy se navega, todo lo he andado ↑ La guerra civil catalana es desenvolupà entre els anys 1462 i 1472 enfrontant a Joan II, pare de Ferran el Catòlic, i la Generalitat, que va destituir al rei i va nomenar rei a Reiner de Provença. La nau Ferrandina lluitava a les ordres de Joan II ↑ A mi acaeció que el rey Reiner , que Dios tiene, me envió a Tunez para prender la galeaça Fernandina , y estando ya por la isla de San Pedro, en Cerdeña, me dixo una saltía que estavan con la dicha galeaça dos naos y una carraca... ↑ He navegado en el mes de Febrero del 1476 hasta cien leguas más alla de la isla de Thule. ↑ L'original de les Capitulacions no es conserva. Actualment, però, a l'Arxiu de la Corona d'Aragó de Barcelona es troben registrades a la Cancelleria, dintre de l'unitat Archivo Real (Real Cancillería), amb la signatura ARCHIVO DE LA CORONA DE ARAGÓN, REAL CANCILLERÍA, REGISTROS, NÚM.3569, als folis 135v-136v ↑  « Provisió original dels Reis Catòlics a Palos. A les esquenes de l'esmentada provisió està escrit el següent: En dimecres vint i tres de maig any del naixement del nostre salvador Ihesuchristo de mil i quatre-cents i noranta i dos anys. Sent a l'església de Sant Gorge d'aquesta vila de Palos, havent-hi ende presenti frey Juan Pérez i Cristòfor Colom, i així mateix estant aquí presents Álvaro Alonso Rascón i Diego Rodriguez Prieto, alcaldes grans, i Francisco Martín Nieto i Alonso Rodriguez Pietro i Alonso Gutierres, regidors, després la dita Cristòfor Colom va donar i va presentar als sobredits aquesta carta de les seves alteses, la qual va ser llegida per mi, Francisco Fernández escrivà públic d'aquesta l'esmentada vila, als els esmentats alcaldes i regidors, i els va demanar la compleixin segons les seves Alteses el manen anar va demanar per testimoni.  » —Arxiu General d'Índies. Signatura: PATRONATO, 295, N.3. Text complet. ↑ Dijous, 9 d'agost. « Fins al diumenge a la nit no va poder prendre l'Almirall la Gomera, i Martín Alonso es va quedar en aquella costa de Gran Canària per enviat de l'Almirall, perquè no podia navegar. Després va tornar l'Almirall a Canària, i van adobar molt bé la Pinta amb molta feina i diligències de l'Almirall, de Martín Alonso i dels altres; i al final van venir a la Gomera. Van veure sortir gran foc de la serra de l'illa de Tenerife, que és molt alta en gran manera. Van fer la Pinta rodona, perquè era llatina; va tornar a la Gomera diumenge a dos de setembre amb la Pinta adobada.  » —Diaris de Colom. Llibre de la primera navegació i descobriment de les Índies, COLOM, Cristòfor. Relació extractada de Fra Bartolomé de Las Casas. ↑ Dijous, 11 d'octubre. « Va navegar a l'oest-sud-oest. Van tenir molta mar i més que en tot el viatge havien tingut. Van veure baldrigues i un jonc verd al costat de la nau... A les dues hores després de mitjanit va semblar la terra de la qual estarien dues llegües van amainar totes les veles, i van quedar amb el treu, que és la vela gran sense bonetas, i es van posar la corredora, temporitzant fins al dia el divendres, que va arribar a un illot dels Lucayos, que s'anomenava en la llengua dels indis Guanahani ...  » —Diaris de Colom. Llibre de la primera navegació i descobriment de les Índies. COLOM, Cristòfor. Relació extractada de Fra Bartolomé de Las Casas. ↑ Dissabte, 9 de març « Avui va partir de Sacamben per anar on el Rei estava, la qual cosa era la vall del Paradís, nou llegües de Lisboa... El Rei li va manar rebre als principals de casa seva molt honradament, i el Rei també li va rebre amb molta honra... mes que entenia que en la capitulació que hi havia entre els Reis i ell que aquella conquesta li pertanyia . Al Qual va respondre l'Almirall que no havia vist la capitulació ni sabia una altra cosa sinó que els Reis li havien manat que no anés a la Mina ni a tot Guinea, i que així s'havia manat pregonar a tots els ports de l'Andalusia abans que per al viatge partís.  » —Diaris de Colom. Llibre de la primera navegació i descobriment de les Índies., COLOM, Cristòfor. Relació extractada de Fra Bartolomé de Las Casas. ↑ Divendres, 15 de març. « Ahir, després del sol posat, va navegar al seu camí fins al dia amb poc vent, i en sortir del sol es va trobar sobre Saltés, i a hora de migdia, amb la marea de muntant, va entrar per la barra de Saltés fins dins del port d'on n'havia partit 3 d'agost de l'any passat...  » —Diaris de Colom. Llibre de la primera navegació i descobriment de les Índies. COLOM, Cristòfor. Relació extractada de Fra Bartolomé de Las Casas.

v • d • e Notes i Referències ↑ Aristòtil, Mirabilis Auscultationes, cap 94, pàg 836 ↑ «El islam en américa en la época precolombina». [Consulta: 17-10-2008]. ↑ *LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Pàgs. 37-39. *Inca Garcilaso de la Vega. «Comentarios Reales De Los Incas». [Consulta: 14-10-2008]. *DE LORENO, Baldomero. «Capítol I, pàgs. 47-51», Cristobal Colon y Alonso Sanchez. Imprenta de El Guadalete, Jerez de la Frontera, 1892.  *LOSADA CASTRO, Basilio. pàg. 32. ↑ *De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo XIV.» *Cesáreo Fernández-Duro. «La tradición de Alonso Sánchez de Huelva, descubridor de tierras incógnitas». Cervantesvirtual.com. [Consulta: 14-10-2008]. *FERNÁNDEZ DURO, Cesareo. Colón y la historia póstuma. Imprenta Fundición de M. Tello, Madrid, 1885, pàg. 70.  *MANZANO MANZANO, Juan. Colón y su secreto. Ediciones de Cultura Hispánica, 1976. ISBN 978-84-7232-129-8.  *LÓPEZ FLORES, Manuel. Colón no descubrió América. Ediciones Guadalupe, 1974.  *ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 139-154. ↑ *COLÓN, Hernando. «Capítulo I, pàgs. 4-5», Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892.  *DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 25. ↑ 6,0 6,1 *Testamento de don Cristóbal Colón en el que fundó mayorazgo en su hijo don Diego. Archivo General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.101. PARES. * Congreso de Historia del Descubrimiento (1492-1556): actas (ponencias y comunicaciones). Tomo III. Real Academia de la Historia, 1992. ISBN 9788460082033.  ↑ 7,0 7,1 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Págs. 104-105. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 106. ↑ Raccolta di Documenti e Studi publicati della Reale comisione Per Quarto Centenario della Scoperta dell' America, 1896, Auspice il Ministero della Publica Intruzione, Roma ↑ COLOMBO, DOCUMENTI e PROVE della sua APPARTENENZA a GENOVA. Bergamo Istituto Italiano d'Arti Grafiche 1931,Citta de Genova, 1929, publicat en diversos idiomes ↑ * Aldo Agosto, La Sala Colombiana dell Archivio di Stato di Genova, 1974, pp 30-31 * Ugo Assereto, La data della nascita di Colombo accertata da un documento nuovo, Giornalle Storico e Letterario della Liguria 5, 1904, pp. 5-16 ↑ DE MADARIAGA, Salvador p.48 i pp. 59-60 ↑ *Yakov Svet. «I. La Patria. pàg. 26», Cristóbal Colón. Libresa, 1996. ISBN 9789978803776.  *DE ALTOLAGUIRRE Y DUVALE, Ángel. «Declaraciones hechas por Don Cristóbal, Don Diego y Don Bartolomé Colón acerca de su nacionalidad» (en castellà). Boletín de la Real Academia de la Historia, tomo 86 (1925), pp. 307-325. www.cervantesvirtual.com. [Consulta: 25 març 2009]. ↑ Cristóbal Colón en el V centenario de su muerta: Sus orígenes Lombardos ↑ *VERD MARTORELL, Gabriel. Cristóbal Colón y la revelación del enigma. AUTOR-EDITOR. G. Verd Martorell, 1986.  *VERD MARTORELL, Gabriel. Cristóbal Colón era noble y de sangre real. AUTOR-EDITOR. G. Verd Martorell, 1992.  ↑ *Humboldt, Alexander von. Examen critique de l'histoire de la géographie du nouveau continent et des progrès de l'astronomie nautique aux quinzième et seizième siècles (en francès). París: Gide, 1837, pàg. 389-392 [Consulta: 30 nov 2008]. «En els documents de final del segle XV se'l troba sovint mencionat sota els noms de Colom i Colomo»  * Pere Català Roca, Colom i el món català, pp 271-277 ↑ Ulloa, Lluís. Noves proves de la catalanitat de Colom. París: Llibreria Oriental-Americana, 1927.  ↑ Ulloa, Lluís. Cristòfor Colom fou Català. Barcelona: Llibreria Catalònia, 1927.  ↑ Ricard Carreras i Valls,La descoberta d'Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom(Reus, 1928) ↑ Caius Parellada, Cristòfor Colom i Catalunya: una relació indefugible, Barcelona, 1992, ISBN 978-84-7279-494-8 ↑ VERDERA, Nito. Cristóbal Colón, el libro de las Falacias y relación de cuatro Verdades (ISBN 978-84-611-8722-5) ↑ Charles J. Merrill, Colom of Catalonia: Origins of Christopher Columbus revealedRessenya del llibre Colom of Catalonia ↑ Yzaguirre, Lluís de. «Aproximació lexicomètrica a les interferències de base fonològica en els escrits autògrafs de Cristòfor Colom» (pdf). Simposi internacional colombí sobre la llengua materna de Cristòfor Colom, 2006. [Consulta: 6 desembre 2008]. ↑ Roura, Gabriel. «A propòsit de l'escriptura de Cristòfor Colom» (pdf). Col·loqui Internacional d'Estudis Colombins de Barcelona. Actes, volum IV, pàg. 5-8, 1993. [Consulta: 9 desembre 2008]. ↑ Jacques Heers, Gênes au XVe Siècle:Activité économique et problèmes sociaux, Ecole Practique des Hautes Études, Paris, 1961, pag 511-544 ↑ Ballesteros Beretta , Cristóbal Colón I, pag 180 ↑ Henry Harrisse, Christophe Colomb, Son Origine, Sa Vie, Ses Voyages, Sa Famille et Ses Descendeants, vol I, Paris 1884, p 250 ↑ Demetrio Ramos, Los ultimos dias de Cristobal Colón y sus testamentos, Testimonio Compañia Editorial, Madrid 1992 ↑ Andres Bernáldez, Memorias del Reinado de los Reyes Católicos, Ed. Manuel Gomez-Moreno y Juan de M.Carriazo, Real Academia de la História, 1962, pag 337 ↑ Demetrio Ramos, Los últimos dis de Cristóbal Colón y sus testamentos, Madrid, Testimonio Compañia Editorial,1992, p.52 ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 104 ↑ Nota de premsa del Dr J.A.Lorente del 13/10/2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324 ↑ DESPUIG, CRISTÒFOR Los Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa; edició a cura d'Eulàlia Duran, Biblioteca Torres Amat-12 ↑ Anales De La Corona De Aragon v.5 Historia Del Rey Don Hernando El Catolico : De Las Empresas Y Ligas De Italia Jeronimo Zurita y Castro Çaragoça Dormer 1670 ↑ Actos de cortes del reyno de Aragon sale aora de nvevo esta impression, por mandado de los señores disputados, con todas las annotaciones y escolios de fueros que tienen los actos de corte, impressos en el año 1584. A los quales se han añadido los actos de corte, hechos en las cortes de Monçon el año de 1585 y en Taraçona, el de 1592 por el Rey Don Felipe nuestro señor. Çaragoça, Lorenço de Robles, 1608 ↑ Salvador de Madariga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 2005, pàg. 87-90 ↑ Operación Nuevo Mundo: La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, pàg. 120-121 ↑ Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades, pag 166 Barcelona, 2007. ISBN 978-84-611-8722-5 ↑ Salvador de Madariaga, Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón, pag 161 a 165 i ,224-225 Ed. Espasa-Calpe; Madrid, 1940-2005, ISBN 84 2392261 8 ↑ * Nito Verdera, Tesis ibicenca de Cristóbal Colón: Cristòfor Colom fou eivissenc, 1979. * Nito Verdera, La verdad de un nacimiento: Colón ibicenco. Madrid: Kaydeda, 1988. ISBN 84-86879-07-8. *Nito Verdera, Cristòfor Colom, catalanoparlante. Eivissa: Mediterrània, 1994. ISBN 84-87883-36-2. Nito Verdera, Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudío. Eivissa: Consell Insular d'Eivissa i Formentera, 1999. ISBN 84-88018-42-8. * Nito Verdera, De Ibiza y Formentera al Caribe: Cristóbal Colón y la toponimía, 2000. * Nito Verdera, Cristóbal Colón: El Libro de las Falacias y Relación de cuatro verdades. Barcelona, 2007. ISBN 978-84-611-8722-5. ↑ 41,0 41,1 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 97-98. ↑ «La naturaleza de Colón. Colón no es gallego» (en castellà). Publicado en: "La Idea Moderna", diario de La Coruña, lunes 28 de mayo de 1917. www.cervantesvirtual.com, 1917. [Consulta: 29 març 2009]. ↑ MENÉNDEZ PIDAL, Ramón. La lengua de Cristóbal Colón: El estilo de Santa Teresa y otros estudios sobre el siglo XVI. Espasa-Calpe Argentina, S.A, 1942.  ↑ Verdera, Nito, Menendez Pidal y la lengua materna de Cristobal Colon, pp. 73-74 ↑ Josep M. Castellnou i Grau, el llenguatge de Colom, Colom i el món català, pp.413-419 ↑ ROMEU DE ARMAS, Antonio. El"portugués" Cristóbal Colón en Castilla. Ediciones Cultura Hispánica del Instituto de Cooperación Iberoamericana, 1982. ISBN 9788472322899.  ↑ Luis Astrana Martin, Cristóbal Colón, su patria, sus restos y el enigma del descubrimiento de America, Madrid 1929, Ed Voluntad ↑ Ricardo Sanz, Margarita del Olmo y Emilio Cuenca,Nacimiento y vida del noble castellano Cristóbal Colón Guadalajara, Ed Nueva Alcarria, 1980 ↑ Pascual Madoz, Diccionario geografico-estadistico histórico de España, Madrid 1849 ↑ Francisco Menendez Polo, Colón vizcaino, 1936 ↑ Aaron Goodrich, A History of the Character and Achievements of the So-called Christopher Columbus, New York, 1874 ↑ Charles Malloy, De Jure Maritimo et Navali, London 1682 ↑ Dr Savelli, 1826 In souvenirs historiques de la Legion Corse dans le royaume de Naples ↑ Tor Borch Sannes, Christopher Columbus- en Europeer fra Norge, Oslo, Norsk;Maritimt Forlag, 1991 ↑ Vincent Sinovcic Columbus: Debunking of a Legend, New york,Rivercross Publishing,inc.1990 ↑ 56,0 56,1 56,2 Nito Verdera, Colom d'Eivissa i criptojueu, pag 36 ↑ llibre Raccolta di documenti, 1892 ↑ CRISTOBAL COLON I EL DJUDEOESPANYOL,Estelle Irizarry, http://www.aki-yerushalayim.co.il/ay/084/084_01_colon.htm com ↑ Biblioteca Colombina ↑ Nito Verdera. Cristobal Colón, el libro de las Falacias y cuatro verdades pag. 162 ↑ Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8 ↑ de Las Casas, Bartolomé. Historia de las Yndias.Carta enviada al rei el 31 d'agost de 1498, ↑ Cristóbal Colón, originario de Ibiza y criptojudio,pag 36, Consell Insular d'Eivissa i Formentera, ISBN 84-88018-42-8 ↑ Consuelo Varela, "Cristóbal Colón, Textos y Documentos Completos", Relación del Tercer Viaje (1498) a les pp. 213, 214, 215. 1982 ↑ article wiki-es butlla Intercaetera ↑ Transcrita a LEÓN GUERRERO, p.54 ↑ 67,0 67,1 67,2 Consuelo Varela, Isabel la Católica y Cristóbal Colón, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/mcp/01159296108928369668813/p0000001.htm ↑ 68,0 68,1 Títol complert: Historie del S.D. Fernando Colombo; Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre: Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico: Nuovamente di lingua Spagnola tradotte nell'italiana del S. Alfonso Ulloa, Venècia, 1571,. Dita obra no fou traduïda al castellà fins l'any 1749. Originalment redactada en Castellà fou publicada traduïda a l'Italià. L'original fou heretat pel nebot d'Hernando, i nét de Cristòfol, Luis el qual el vengué a Baliano de Fornari, físic Genovès, a través del qual es publicà l'obra. El manuscrit original en Castellà no s'ha conservat. ↑ Hernando Colom--Historie del Almirante, 1571. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pág. 118. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg.125 ↑ Alfonso Enseñat de Villalonga, Cristóbal Colón, origenes, formación y primeros viajes (1446-1484),2009, Madrid,ISBN: 9788496813212 ↑ Luis Ulloa, Cristòfor Colom fou català, pag 146 ↑ Francesc Albardaner,Una visita als arxius de Paris, butlletí C.E.C.n 45,pp.14 a 22 http://www.cecolom.cat/media/files/file_460_1501.pdf ↑ 75,0 75,1 75,2 VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pág. 35. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg.122 a 125, vers la controvèrsia entorn dita batalla ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pág. 35. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 129. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 38. ↑ 80,0 80,1 ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 130. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 48-50. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 21-22. ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 49. ↑ COLÓN, Hernando. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892, Pàgs. 24-25.  ↑ DE LAS CASAS, Bartolomé. Pàgs. 53. ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàgs. 20-22. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 25. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Pàg. 130. ↑ BRIGHAM, Kay. Cristóbal Colón: Su vida y descubrimiento a la luz de sus profecías. Editorial Clie, 1990, Pàg. 88. ISBN 9788476454046].  ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Pàgs. 40-41. ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàgs. 28-29. ↑ COLÓN, Hernando. Historia del almirante Don Cristóbal Colón (en castellà), Madrid, 1892, Pàgs. 58-59..  ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàgs. 20-22. ↑ 94,0 94,1 «Cristóbal Colón». Portal Cristóbal Colón. Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 27 novembre 2008]. ↑ 95,0 95,1 95,2 «Cristòfor Colom». L'Enciclopèdia. [Consulta: 3 desembre 2008]. ↑ Hugh Thomas, El imperio Español, de Colón a Magallanes, Ed. Planeta, 2003, Rivers of Gold, p.78 ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg. 47-48. ↑ 98,0 98,1 LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XV, pàg. 41. ↑ Juan Manzano manzano,La Incorporación de las Indias a la Corona de Castilla, Madrid 1948 XXIV ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 157-158 ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg. 47-49. ↑ MartinFernandez de Navarrete,Colección de viajes y descubrimientos que hicieron por mar los españoles, Ed Carlos Seco Serrano, 4 vols, Madrid 1954, pag 348, TII ↑ Memorials of Columbus, Gio Batita Spotorno, London, 1823, pag 43 [1] ↑ Antonio Sanchez Gonzalez, Medinaceli y Colón, Madrid 1995,p133 ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 162-163 ↑ Bartolomé de las Casas, Historia de las Indias, vol I, p 163 ↑ MANZANO, Juan. pàg. 222-224. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 68-69. ↑ A. de Santa Cruz, Cronica de los reyes Católicos, 2 vols, Sevilla 1951, I, 47 ↑ ORTEGA, Ángel. Tom II, pàg. 128-130. ↑ Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón, Barcelona, 1976, p. 149 ↑ López de Gomara, Francisco. Hispania Victrix ↑ Armoria: En Barcelona se provey á Cristofol Colom (que fou qui descobrí las Indias) de 17 milia ducats ques prengueren prestats de Lluis de St. Angel, Escribá de Racions del rey catolich, com consta per escripturas auténticas reconditas en lo Racional de Barcelona, ab las cuals provehy Cristofol Colom la aramada que feu per lo principi del descobriment desta empresa Jaume Ramon Vila, Barcelona 1602 ↑ Lope de Vega, El nuevo mundo descubierto por Cristóbal Colón pag 13. [http://books.google.com/books?id=MRKCAZPwAWcC&pg=PA13&lpg=PA13&dq=Lope+de+Vega+Col%C3%B3n+ducados&source=bl&ots=4lK0HPCJcy&sig=8Yg7X4cxOwG9RbM75u_CLDX9pHc&hl=ca&ei=jCHjSfvFJs7LjAezotDUDQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4* ↑ Francisco López de Gómara (Historia General de las Indias Cap XV, http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02588400888014428632268/p0000001.htm#18] ↑ Simon Wiesenthal, Operación Nuevo Mundo. La misión secreta de Cristóbal Colón Barcelona, 1976, p.153 ↑ Rodrigo Méndez de Silva,"Catálogo real y genealógico de España".Ed. 1656,Según Méndez Silva, autor del siglo XVII, el viaje de Colón costó de 16.000 a 17.000 ducados, que representaban 6 cuentos de maravedís Medina sidonia, Africa vs america ↑ ORTEGA, Ángel. Tom II, pàg. 133. ↑ DÍAZ-TRECHUELO, María Lourdes. pàg. 72. ↑ LOSADA CASTRO, Basilio. Pàg. 52. ↑ DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. Capitulaciones colombinas. Pàg. 103-127. ↑ DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. Capitulaciones colombinas. Pàg. 117. ↑ Antonio Ballesteros Beretta, Cristobal Colón y el descubrimiento de Amèrica, p541 ↑ Antonio Ballesteros Beretta, Cristobal Colón y el descubrimiento de Amèrica, p542 ↑ PARES Carta als consells i justícies del Regne que donin facilitats a Cristòfor Colom a fi que pugui armar tres caravel·les i "vagi a certes parts de la mar oceà, com el nostre capità". Arxiu General de Simancas. Signatura: RGS,149204,17. Provisió original dels Reis Catòlics en la que se mana es donin a preus raonables a Cristòfor Colom la fusta i quant fos necessari per armar les tres Caravel·les. Granada, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.4. Cèdula original dels Reis Catòlics perquè no s'emportin drets per les coses que es traguessin de Sevilla i de qualssevol altres ciutats per a les tres caravel·les que porta Cristòfor Colom. Santa Fe, 30 d'abril de 1492. Arxiu General de Indias. Signatura: PATRONATO,295,N.6. ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo XXXIV, pág. 256.» ASENSIO, José María. Martín Alonso Pinzón: Estudio histórico. La España Moderna, 1892, pàg. 66-68.  MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988. (ISBN 978-84-7232-442-8). ORTEGA, Ángel.. Pàg. 37-110. RIVERA, Carlos. Martin Alonso Pinzón. Huelva: Imprenta Asilio Provincial, Ayamonte, 1945. ↑ Història de la navegació: Martín Alonso Pinzón (castellà) FERNÁNDEZ DURO, Cesáreo. "Pinzón, en el descubrimiento de las Índias". La ilustración española y americana. Any XXXVI, Núm. III. Madrid 22 de gener de 1892. Amputacions històriques. (castellà) IZQUIERDO LABRADO, Julio. Martín Alonso Pinzón. (castellà) ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 43. ↑ 129,0 129,1 FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VI. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 81. ↑ VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. pàg 82. ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. cap. XVI, pàg. 45. ↑ ORTEGA, Ángel. Tom III, pàg. 38-110. ↑ IZQUIERDO LABRADO, Julio. «Martín Alonso Pinzón», 1985. ÁLVAREZ DE TOLEDO, Luisa Isabel. «"El periodo colombino. - El primer viaje"», Africa versus América , la fuerza del paradaigma. Junta Islámica. Centro de Documentación y Publicaciones, 2000. ISBN 978-84-607-1135-3.  ↑ Antoni Rumeu de Armas, Colom i el món catalá,pp 199-204 ↑ Jaume Aymar Ragolta, Colom a Sant Jeroni de la Murtra, Colom i el món catalá,pp 213-223 ↑ Antonio Rumeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla, C.S.I.C., 1944. pp. 17-24 ↑ FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Cap. VII. ↑ Caius Parellada, Cristòfor Colom i Catalunya...pp 99-106 ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 9-12 ↑ Pere Català Roca, Preparació del segon viatge, a Barcelona, Colom i el món català, pp 229-235 ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. II, p.66 ↑ Antonio Rumeu de Armas, , Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 42 ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. II, p.108 ↑ Antonio Rumeu de Armas, , Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 42 ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 20 ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 17 ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 23 ↑ Martín Fernandez de Navarrete, Colección de viajes ....,II, p.108 ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Vol. 2. Pàgs. 36-37. ↑ Bibliografia Colombina de la Real Academia de la Historia pp 8 ↑ COLOM, Cristòfor. Carta a Rafael Sánchez. ↑ FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Pàg. 175. ↑ Primera epístola del Almirante Don Cristóbal Colón dando cuenta de su gran descubrimiento á D. Gabriel Sánchez, Tesorero de Aragón. Genaro de Volafan.  ↑ COLOM, Cristòfor. Carta a Lluís de Santàngel referint-li el seu primer viatge i les illes que havia descobert. ↑ Antonio Romeu de Armas, Colón en Barcelona, Sevilla 1944 p 41 ↑ http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/incunableBC&CISOPTR=7966&REC=19 ↑ Pere Catalá Roca, Colom i el món catalá,pp 271-277 ↑ Consuelo Varela, Cristobal Colón, textos y documentos completos,pp 140-142 ↑ Leandro Tormo Sanz, Les butlles alexandrines. Els Borja a Amèrica, dins de AAVV El temps dels Borja, Ajuntament de Xàtiva, Generalitat Valenciana, València, 1996. ↑ DIEGO FERNÁNDEZ, Rafael. «Etapa Colombina, pág. 75», Capitulaciones colombinas (1492-1506). Colegio de Michoacan, 1987. ISBN 978-9687-23030-6.  ↑ PATIÑO FRANCO, José Uriel. «Las bulas alejandrinas, pàg. 57», La Iglesia en América Latina : una mirada histórica al proceso evangelizador eclesial en el continente de la esperanza : siglos XV-XX. Editorial San Pablo, Bogotá (Colombia), 2002. ISBN 9789586923262.  ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo LXXXII, pág. 499.» ↑ LEÓN GUERRERO, M.ª Montserrat. «Aragoneses en el segundo viaje colombino», VII Congreso Internacional de Historia de América. Tomo I. La Corona de Aragón y el Nuevo Mundo: del Mediterráneo a las Indias. Gobierno de Aragón. Centro del Libro de Aragón, 1998, pàgs. 399-406. ISBN 978-84-7753-707-6.  ↑ M.ª Montserrat León Guerrero. «Los compañeros de Don Cristóbal Colón en su segundo viaje a las indias» (PDF) (en castellà) pàg. 7. Instituto Interuniversitario de Estudios de Iberoamérica y Portugal (UVa). ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo II. Capítulo XCVI, pág. 60.» ↑ IZQUIERDO LABRADO, Julio. Vicente Yáñez Pinzón. Els viatges andalusos. (castellà) MANZANO Y MANZANO, Juan; MANZANO FERNÁNDEZ-HEREDIA, Ana María: Los Pinzones y el Descubrimiento de América. 3 vols. Madrid: Ediciones de Cultura Hispánica, 1988. ↑ Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón ↑ «Cristóbal Colón: traslación de sus restos mortales a la ciudad de Sevilla». Biblioteca virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 17 març 2009]. ↑ Jose Antonio Lorente, comunicat del 13 d'octubre de 2006 http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=3324 ↑ 171,0 171,1 Lago y González, Manuel. «La firma de Cristóbal Colón», Boletín de la Real Academia de la Historia (volum 82), 1923, pp. 297-299..  ↑ De Las Casas, Bartolomé. «Tomo I. Capítulo II, pàgs. 43-44.» ↑ Morison, Samuel Eliot Admiral of the Ocean Sea: A Life of Christopher Columbus, pg. 47-48, Boston 1942. ↑ «DNA Tests on the bones of Christopher Columbus' bones, on his relatives and on Genoese and Catalin claimaints». [Consulta: 2009-02-09]. ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag 60 ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pag.84 ↑ Cristóbal Colón, textos i documentos completos, Consuelo Varela i Juan Gil. Alianza Editorial, 1992, Madrid ↑ Bartolome de las Casas, manuscrit guardat a la biblioteca Nacional de Madrid, Vitrina,6 ↑ Informe d'en Colom del tercer viatge, Arxiu dels Ducs d'Alba, Palau de Liria, Madrid ↑ Biblioteca Universitaria de Salamanca, Ms.2327. ff.14-26 ↑ [2] Entrevista de la Vanguardia a Francesc Albardaner del 12/10/2007] ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 72 a 77 ↑ Charles Merrill, Colom of Catalonia, origins of Cristopher Columbvus revealed, 2008 ISBN 978-0-9816002-2-2, pp. 78 a 80 ↑ Biblioteca Nacional de Paris, Cartes et Plans, Rés. Ge AA 562 ↑ [3] text integre] ↑ Cristobal Colón, lobro de las profecias, Kay Brigham, editorial Clie, Terrassa, ISBN 84-7645-696-x ↑ Nito Verdera, Cristobal Colon, el libro de las Falacias y cuatro verdades ↑ Testamento y Codicilo de Cristóbal Colón ↑ Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 295 ↑ Testamento de Cristóbal Colón, d'Indies de Sevilla, Patronato 9 ↑ Manuel Rubio Borrás, Director de la Biblioteca Universitaria de Barcelona.ABC 21 y 22 de agosto de 1931 http://www.yoescribo.com/documents/verdad/boletin23.pdf, pag 4-8 ↑ Historie del S.D. Fernando Colombo;Nelle quali s'ha particolare, e vera relatione della vita e de fatti dell' Almiriaglio D. CRISTOFORO COLOMBO, suo padre:Et dello scoprimento ch'egli fece dell'INDIE Occidentali, delle MONDO NUOVO, hora possedute dal Sereniss. Re Catolico. ↑ Virginia Martínez Costa de Abaria, Cristóbal Colón y España, Prosopon Editores, Madrid 2008 ISBN: 9788493578572 ↑ LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Historia General de las Indias. Edición de 1922 de CALPE, 1552.  ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia General, Edición de Martín Nucio, Amberes, 1554 ↑ López de Gómara. Facsímil de su Historia anotada por el Inca Garcilaso, Edición de Zaragoza, 1555 ↑ López de Gómara, cervantesvirtual ↑ Lewis Hanke.La lucha española por la justicia en la conquista de América. Ed. Aguilar, Madrid, 2ª edición,1967, pag. 34 ↑ Décadas I, II y III de De Orbe Novo (en anglès) ↑ Aristòtil, Mirabilis Auscultationes, cap 94, pàg 836 ↑ «El islam en américa en la época precolombina». [Consulta: 17-10-2008]. ↑ Gavin Menzies, 1421: The Year China Discovered the World ISBN 978-0-593-05078-1 ↑ Decret 553/1967, de 2 de març.BOE nº 69 de 22/03/1967. ↑ ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. p.31 ↑ entrada mot huevo en diccionario de la lengua española (RAE)

[edita] Bibliografia

[edita] Bàsica

• COLOM, Cristòfor. Diaris de Colom, Edició digital a partir de Viajes Medievales. Tom 2, edició i pròleg de Miguel Ángel Pérez Priego, Madrid, Fundació José Antonio de Castro, 2006, pp. 381-562. Alacant : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes ; Madrid : Fundació José Antonio de Castro, 2006. 
• DE LAS CASAS, Bartolomé. Historia de las Indias, Edición del Marqués de la Fuensanta del Valle. Imprenta de Miguel Ginesta, Madrid. 
• FERNÁNDEZ DE OVIEDO, Gonzalo. Historia general y natural de las Indias, islas y tierra-firme del mar océano. Real Academia de la Historia (1851), 1535. 
• LÓPEZ DE GÓMARA, Francisco. Historia General de las Indias. Edició de 1922 de CALPE, 1552. 
• FERNÁNDEZ DE NAVARRETE, Martín. Colección de los viages y descubrimientos que hicieron por mar los españoles desde fines del siglo XV. Tom I: Viages de Colon. Imprenta Real, Madrid, 1825. 
• COLOM, Cristòfor. Relaciones y cartas de Cristóbal Colón. Librería de Hernandoy Cº, 1892. Madrid. 
• ORTEGA, Ángel. La Rábida. Historia documental crítica. 4 vol. (Ed. facsímil). Diputación Provincial de Huelva. Servicio de Publicaciones. (1986), 1925 l'original. ISBN 978-84-500-3860-6. 
• ARRANZ MÁRQUEZ, Luis. Cristóbal Colón: misterio y grandeza (en castellà). Marcial Pons Historia, 2006. ISBN 9788496467231. 
• VERLINDEN, Charles; PÉREZ-EMBID, Florentino. Cristóbal Colón y el descubrimiento de América. Ediciones Rialp, 2006. ISBN 978-84-321-3585-9. 

[edita] Secundària

• MANZANO MANZANO, Juan. Cristóbal Colón. Siete años decisivos de su vida (1485-1492), Segona (en castellà). Ediciones Cultura Hispánica, 1989. ISBN 9788472324824. 
• LOSADA CASTRO, Basilio. Cristóbal Colón (en castellà). Ediciones Rialp, 1990. ISBN 9788432126369. 
• FERNÁNDEZ ARMESTO, Felipe. Colón, Editorial Crítica (1992), ISBN 8474265405
• VARELA, Consuelo. "Cristóbal Colón. De corsario a almirante." LUNWERG EDITORES, S.A. (Barcelona 2005), ISBN 978-84-9785-210-4
• VARELA, Consuelo. "La caída de Cristóbal Colón. El juicio de Bobadilla". Editorial Marcial Pons (Madrid 2006), ISBN 84-96467-28-7
• DÍAZ-TRECHUELO SPÍNOLA, Maria Lourdes. Cristóbal Colón, Segona (en castellà). Ediciones Palabra, 2006. ISBN 9788498400205. 
• VERDERA, Nito. Cristobal Colón : el libro de las falacias y relación de cuatro verdades. Eivissa (Vallirana): Autor; (Barcelona Comunicació Natural), 2007. ISBN 9788461187225. 
• De MADARIAGA, Salvador. Vida del muy magnífico señor don Cristóbal Colón. Madrid: Espasa-Calpe, 2005. ISBN 9788467019995. 

[edita] Vegeu també

• Capitulacions de Santa Fe
• Catalanitat de Cristòfor Colom
• Descobriment d'Amèrica
• Germans Pinzón
• Palos de la Frontera
• Reis Catòlics

[edita] Enllaços externs

Més informació de Wikimedia:
	Commons
	[{{localurl:Commons:Category:{{{commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]
	[[wikt:{{{wikt}}}|Viccionari]]
	Viquidites
	[{{localurl:Wikispecies:{{{species}}}|uselang=ca}} Viquiespècies].
	[[b:{{{b}}}|Viquillibres]]
	[[n:{{{n}}}|Viquinotícies]]
	[[:{{{w}}}:|Viquipèdies]]
	[[s:{{{s}}}|Viquitexts]]
	[[:en:v:{{{v}}}|Viquiversitat]]

• Cristòfor Colom. GREC.CAT, Enciclòpedia catalana.
• Portal sobre Cristòfor Colom a la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes (castellà)
• ArteHistoria. Cristòfor Colom. (castellà)
• L'almirall del Mar Oceà (francès)
• La vida de Cristòfor Colom (castellà)
• V Centenari de la Mort de Cristòfor Colom (castellà)
• Breu història de Palos de la Frontera (castellà)