Jordi Bilbeny

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Unbalanced scales.svg
 Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista.
El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu la discussió per a més informació. Aquest avís es pot treure una vegada s'hagi trobat un consens sobre els punts discutits.
Jordi Bilbeny

Jordi Bilbeny, durant la Consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt
Naixement Jordi Alsina i Bilbeny
14 d'octubre de 1961 (1961-10-14) (51 anys)
Arenys de Mar
Residència Arenys de Munt
Educació Llicenciat en Filologia Catalana per la UAB
Ocupació Investigador i escriptor. Cap de Recerca de l'Institut Nova Història
Conegut per Haver defensat la tesi de la catalanitat de Colom i haver anunciat les de Cervantes i l'obra El Lazarillo de Tormes
Obres destacades
  • La vida de Llàtzer de Tormos (2007)
  • Cristòfor Colom, príncep de Catalunya (2006)
  • La descoberta catalana d'Amèrica (1999)
Lloc web oficial
www.jordibilbeny.com

Jordi Alsina i Bilbeny (Arenys de Mar, 14 d'octubre de 1961) és escriptor i investigador, i signa com a Jordi Bilbeny. És conegut per les seves tesis sobre la catalanitat de Cristòfor Colom, de Miguel de Cervantes, de La Celestina i l'atribució de l'autoria del Lazarillo de Tormes a Joan Timoneda.[1]

Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctorand en Història Moderna a la Universitat de Barcelona, amb la tesi aturada en ser-li retirat el suport acadèmic.[n. 1] Ha estat professor de llengua catalana per a adults al Consell Islàmic Cultural de Catalunya i al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona (Wad-Ras) entre d'altres.[2] Fou l'iniciador del Simposi sobre la descoberta catalana d'Amèrica, que se celebra anualment a Arenys de Munt des del 2001.[3]

Des del 1990 va ser membre del Centre d'Estudis Colombins fins que l'abandonà per desavinences el 2004 i crea la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya (FEHC), que també abandonà durant l'estiu del 2007, passant a formar part de l'Institut Nova Història el 2008.[4]

És membre del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació i la CUP d'Arenys de Munt,[5] i fou un dels organitzadors de la Consulta per la independència de Catalunya a Arenys de Munt, component la lletra d'una cançó que va acabar esdevenint l'himne oficiós de la consulta.[6][7]

Taula de continguts

Recerca històrica [modifica]

A mitjans dels vuitanta, el recent llicenciat Bilbeny s'especialitza en heurística històrica i estudia la manipulació que han patit els textos religiosos històrics per eliminar-ne el que era contrari a l'ortodòxia vigent de la fe. Però en aquells anys no aconseguí gaire ressò i girà la seva atenció cap la teoria de la catalanitat de Cristòfor Colom, proposant-se escriure'n una novel·la històrica. En la fase de documentació s'adona que les dades al voltant del personatge i les seves gestes són incoherents i sovint contradictòries. Mogut per la curiositat, comença a fer investigació històrica del cas.[8]

Bilbeny considera que la Història de Catalunya ha sofert un procés de manipulació i tergiversació —«historicidi»— des del segle XVI ençà per tal d'afavorir la construcció d'un estat espanyol llunyà del protofederalisme de la Corona d'Aragó i proper al centralisme de la Corona de Castella. Minvant el protagonisme de Catalunya —o la Corona d'Aragó— en la història col·lectiva espanyola mitjançant la falsificació, l'ocultació i la censura —i l'«apropiació»—, s'afavorí el lideratge de la ideologia castellana en la construcció de l'estat espanyol naixent. Desconfia dels llibres històrics, gravats, etc. del segle XVI en endavant, considerant-los sospitosos de censura i manipulació.[9]

Centra la seva activitat en la recerca de documentació que aporti nova llum a la història, i de traces dels retocs en els llibres històrics. En conseqüència, s'ha relacionat en Bilbeny amb la teoria de la conspiració i amb el revisionisme històric. Declara que vol restituir l'autèntic paper català en la història espanyola i universal, desemmascarant identitats, fets, dades, etc., i sospita de la identitat oficial de figures històriques com Santa Teresa de Jesús, el pintor Velázquez, Marco Polo,[n. 2] sant Ignasi de Loyola... I d'altres de les que veurem de seguida (Colom, Cervantes, etc.), per les quals és conegut.

A l'esquerra es veu la firma de Colom com XpoFERENS (1504), a la dreta la seva firma com a "Al Almirant"(1498), segons en Bilbeny. En ambdós casos amb l'anagrama. Però per a Francesc Albardaner aquesta lectura és només un error d'interpretació paleogràfica.

La Tesi del port de Pals [modifica]

Article principal: Tesi del port de Pals

L'any 1987, Teresa Baqué, membre del Centre d'Estudis Colombins, a «Noves Dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya» (L'Herald "Paine de Jour"),[10] digué que Palos de la Frontera[n. 3] s'havia d'identificar amb Pals de l'Empordà, i que el port de sortida de l'expedició del Descobriment era el port de Pals. Bilbeny passa a esdevenir-ne el defensor i divulgador més conegut. Ho acaba considerant un cas de censura, i afirmarà que és un cas d'ocultació i «apropiació» de la verdadera identitat —en aquest cas d'un port—, aprofitant la semblances del noms de les viles "Pals" i "Palos" (Pals seria la vila fortificada de què es parla en els textos de l'època, i on residirien els germans Pinzón[n. 4]

Cervantes i El Quixot [modifica]

Article principal: Don Quixot de La Manxa#Crítica
Portada de la quarta edició del Quixot.

Una altra tesi d'en Bilbeny, anunciada a partir del 2005, és que Miguel de Cervantes era un noble valencià d'avantpassats antitrastàmara (Joan Miquel Servent), amb casa a Barcelona i llinatge a Xixona, i que el Quixot, llibre crític amb la política castellana i amb «tendència a la catalanofília»,[11] va ser en un principi escrit i publicat en català, però censurat i traduït al castellà.[12]

El Lazarillo de Tormes i la Celestina [modifica]

Articles principals: Catalanitat de La Celestina i La vida de Llàtzer de Tormos

Seguint la línia del Quixot traduït per la censura, el 2007 publicà un llibre en què afirma que l'autor del Lazarillo de Tormes era valencià, potser en Joan Timoneda, i que la trama de l'obra era ubicada al Regne de València abans de ser manipulada i reubicada a l'inexistent de Toledo, i escrita en valencià.[13]

Com en el cas del Quixot, també ho argumenta parcialment en una suposada sèrie de valencianismes del text (que ja havien estat assenyalats pel professor de la UNED Francisco Calero[14] ), i en el recorregut inversemblant dels personatges per terres peninsulars, que segons en Bilbeny és causat en substituir els topònims originals valencians per d'altres de castellans (Teulada per Tejares, Gandia per Escalona, València per Toledo,...). Fins i tot assegura que el lloc de naixement del protagonista és Tormos, de la Marina Alta, no pas Tormes.

Per Bilbeny, l'obra seria una al·legoria de la Revolta de les Germanies, i aquests dos casos de traducció i apropiació d'obres catalanes no són una excepció, sinó que s'hauria esdevingut amb una part substancial del Segle d'Or de la literatura espanyola. També seria el cas de La Celestina[n. 5], part de l'obra de Joan Lluís Vives, etc.[15]

Obra [modifica]

Temàtica colombina [modifica]

  • Petit manual de la descoberta catalana d'Amèrica, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2011. Bilbeny fa un recull de textos de l'Antic Règim que testimoniarien la participació catalana en la descoberta d'Amèrica. ISBN 9788496563407 .
  • El dit d'en Colom, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-965-6390-2. Recull d'articles.
  • Cristòfor Colom, príncep de Catalunya, Proa, Col. Perfils, Barcelona, 2006. ISBN 84-8437-833-0.
  • Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom: David Bassa entrevista Jordi Bilbeny, Llibres de l'Índex, Barcelona, 2003. ISBN 84-95317-25-7
  • Pero Vàzquez de Saavedra i Cristòfor Colom: una relació científica, ideològica i de parentiu a cavall de Portugal i Catalunya, que aclareix definitivament la descoberta catalana d'Amèrica, Arenys de Mar, Imp. Pons-Ribot, 2001.
  • La descoberta catalana d'Amèrica: Una reflexió sobre la manipulació de la Història, Edicions Gargot, Granollers, 1999, ISBN 84-930490-2-6.
  • Cristòfor Colom, ciutadà de Barcelona, Gallifa [s.n.], 1998. (ISBN desconegut)
  • Notícia històrica de la descoberta catalana d'Amèrica segons les fonts catalano-aragoneses de l'Antic Règim, Quaderns d'estudis colombins; Barcelona; Òmnium Cultural, 1998. (ISBN desconegut)
  • Brevíssima relació de la destrucció de la Història: La falsificació de la descoberta catalana d'Amèrica, El Set-ciències, Arenys de Mar, 1998. ISBN 84-930490-2-6

Lírica i articulisme [modifica]

  • El Falcó, en Roc i la Mercè: la reintroducció del falcó pelegrí a Barcelona. Per Pere Alzina Bilbeny, Pere Alzina Seguí, Jordi Bilbeny i l'Ajuntament de Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2003. ISBN 84-8334-425-4
  • «L'independentisme d'en Joan Salvat-Papasseit». Bilbeny i Albert Calls. Edicions Sírius, 1991. ISBN 84-86685-12-5. Assaig literari.
  • Diccionari Pornogràfic. El Llamp 1991. ISBN 84-7781-055-9. Obra en clau d'humor.
  • Esventrat esguard. Oikos-Tau, 1982. ISBN 84-281-0512-X. Poemari.

Difusió en els mitjans [modifica]

Cartell anunciador de la pel·lícula del 2006

El llibre del 2003 va inspirar un documental al David Grau, arran del qual el 2005 la TV3 va dedicar al tema de la catalanitat de Colom un documental al 30 minuts,[16] en què hi apareixia el mateix Bilbeny. A més, va ser entrevistat en diversos programes —entre els quals el de La nit al dia,[17] de Mònica Terribas.

L'any 2006, coincidint amb el cinc-cents aniversari de la mort del Descobridor i la presentació d'un seu nou llibre, reapareix als mitjans, tant en programes de televisió de lleure —el cas d'El Club, d'Albert Om—[18][19][n. 6] com en premsa —la revista de divulgació històrica "Sàpiens" hi dedicà un article en el número de novembre (nº49).

Les seves investigacions han inspirat el director David Grau per crear dos documentals, amb producció de la Pilar Montoliu, tots dos estrenats a cinemes de Catalunya, amb èxit de públic desigual.

  • L'apropiació del Descobriment d'Amèrica: Una conspiració d'Estat?, 2003, a partir de la tesi de catalanitat de Colom
  • Enigma Cervantes (2006), en referència a la de Cervantes,

Jordi Bilbeny va aparèixer com a actor a:

  • A la recerca del Grial (2005), de David Grau, en el paper d'Otto Rahn.[20]
  • Americae (2007),[21] documental de temàtica colombina com a treball de recerca dels estudiants Dani de la Orden i Roger Agustín, inspirats en la teoria bilbenyenca de l'ocultació de la descoberta catalana d'Amèrica. El mateix Bilbeny hi apareixia; fou produït per la Pilar Montoliu.
  • 42º: la història prohibida (2008). Documental d'en Xevi Mató (director de L'exèrcit del Fènix) i Marc Depoorter sobre la teoria de Bilbeny de Pals de l'Empordà com a port de partida.[22]
  • Colom i La Casa Reial Catalana (2011), direcció de Dani de la Orden i producció de Pilar Montoliu. Porta a les pantalles la tesi de Joan Colom i Bertran com al Descobridor.[23]

Notes [modifica]

  1. ↑ En una entrevista a l'Avui del 2004, declara: «Una vegada un periodista em va preguntar qui em dirigia la tesi, i em va trucar el director: “Escolta, el meu nom ha sortit a la premsa”. Al cap de quatre dies em va enviar un fax dient que em busqués algú altre.» [1]Al 2009, explicà, a la secció de "Combat retòric" dintre de la «27a Setmana del Llibre en Català», Sant Cugat del Vallès, 13 de març de 2009, minut 49: «Jo feia una tesi doctoral sobre la censura als llibres d'història del segle XVI. Em van dir [...] que això a la universitat no es podia fer, i jo: "Ah, encantat de la vida!"..., i en vaig sortir.»
  2. ↑ Segons diu: «Els paral·lismes entre un personatge de novel·la anomenat Marco Polo i que, segons els entesos, no es correspon amb la història, i el nostre Jaume Alarich són colpidors. Per començar, Polo viatja amb dos parents (el pare i un oncle) i Alarich, amb dos embaixadors mongols. Els Polo arriben d’un viatge a l’Àsia el 1269 i preparen el següent, que serà al cap de dos anys, després d’aconseguir un guiatge papal. Alarich torna d’una ambaixada a la cort del gran kha i al cap de dos anys, el 1269, obtinguts el permisos del Papa, s’embarca de tornada cap al país dels tàrtars en l’expedició dels croats a Terra Santa.»[2] Article a "Canvi 16".
  3. ↑ Malgrat l'existència de certes fonts que donen el nom de "Palos de Moguer" com a port d'origen (confusió que roman avui dia), en Bilbeny diu que «el millor de tot és que el poble de Palos de Moguer no existeix, ni ha existit mai: són dos pobles totalment diferents i separats: "Palos de la Frontera" i "Moguer". El poti-poti del nom ja et dóna una idea de la realitat del retoc [de la censura en aquelles fonts]». Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom..., (2005), pàg. 56
  4. ↑ Cita un document (a sota) trobat per Núria Coll el 1950 a l’Arxiu de la Corona d'Aragó Fitxer:Pinsons.jpg: una Carta dels Consellers de Barcelona al Príncep Ferran, l'any 1479, on se li comunica que entre els atacants al port de la Ciutat Comtal hi havia un «...Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals». La descoberta catalana d'Amèrica, pàg. 71.
  5. ↑ Crònica amb arxius d'àudio de la conferència sobre aquest tema
  6. ↑ De fet, aprofitant el seu talent comunicatiu i la seva forma didàctica d'explicar-se, ja feia anys que apareixia en programes de televisió i ràdio, com el del MikimotoEster Moreno entrevista en Jordi Bilbeny

Referències [modifica]

  1. ↑ «Jordi Bilbeny». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Català a les presons». Avui, 14 de juny del 2010. [Consulta: 10/8/2011].
  3. ↑ «Error intencionat?». Avui, 16/11/10. [Consulta: 10/8/2011].
  4. ↑ «Monografia sobre Jordi Bilbeny». Institut Nova Història, 1/5/2010. [Consulta: 16/4/2012].
  5. ↑ «Ximenis i Bilbeny analitzen les consultes en una xerrada a Besalú aquest divendres». Llibertat.cat, 03/11/2009. [Consulta: 14/4/2012].
  6. ↑ «Una discogràfica ripollesa edita l'himne de les consultes independentistes». El Ripollès.info, 22/4/2010. [Consulta: 28 maig 2011].
  7. ↑ [3]
  8. ↑ «Castella no té història». Diari de Balears, 30/11/2009. [Consulta: 17/4/2012].
  9. ↑ Forès i Malleu, Pere. «Esborrant la traça catalana». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19 de novembre de 2010, p. 28-31. GI-143-1965.
  10. ↑ «Noves dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya (L'Herald "Paine de Jour" », [mecanoscrit presentat al] «V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-Amèrica»; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, març del 1987.
  11. ↑ Segons Josep Maria Micó, professor de literatura espanyola a la Universitat Pompeu Fabra, a Enigma Cervantes (2005)
  12. ↑ Logoyoutube2011favicon.svg Jordi Bilbeny a Sant Cugat a YouTube
  13. ↑ [4]
  14. ↑ Vegeu la pàgina 20 en endavant del següent article de Calero en què analitza uns termes que considera "valencianismes"
  15. ↑ Entrevista a RAC1 sobre aquestes teories literàries
  16. ↑ Logoyoutube2011favicon.svg Codi Colom a YouTube
  17. ↑ Logoyoutube2011favicon.svg Entrevista Mònica Terribas: Bilbeny/Grau (1/4) a YouTube
  18. ↑ Logoyoutube2011favicon.svg El Club: Colom-Columbus a YouTube
  19. ↑ [5]
  20. ↑ A la recerca del Grial a Internet Movie Database (anglès)
  21. ↑ de la Orden, Dani; Agustín, Roger. «"Americae" La descoberta catalana d'Amèrica i Colom Català (XV-XVI)» (en català), 2007. [Consulta: 13/4/2012].
  22. ↑ «A la Corda porta avui el nou folk als jardins Pau Casals». El Punt Avui, 10/09/09. [Consulta: 20/4/2012].
  23. ↑ «Colom i La Casa Reial Catalana». El Punt Avui, 08/04/11. [Consulta: 20/4/2012].

Enllaços externs [modifica]

Crystal Clear app virussafe.png
 Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article.
Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets.
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Bilbeny&oldid=11851227»