Consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taula amb les diferents butlletes per votar.
Pancarta de la consulta del 13-S durant la diada de l'11 de setembre de 2009.

La consulta sobre la independència de Catalunya a Arenys de Munt, primera consulta municipal sobre la independència de Catalunya de la història que es va celebrar als Països Catalans,[1][2] va ser una consulta d'àmbit municipal no vinculant impulsada pel Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA) que se celebrà el 13 de setembre de 2009 a la localitat d'Arenys de Munt (Maresme). En aquesta consulta es formulà, exclusivament als veïns d'aquesta vila, la pregunta següent: «Està d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?».[3] Hi van poder votar els immigrants i els joves majors de setze anys, sectors no inclosos en els altres comicis.[4]

Passes prèvies[modifica | modifica el codi]

Comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt. D'esquerra a dreta, Jordi Bilbeny, Alfons López Tena, Josep Manel Ximenis, Uriel Bertran i Oriol Junqueras.

En el Ple del consistori del 4 de juny de 2009, l'Ajuntament d'Arenys de Munt acordà[5] donar suport a la consulta, cedint la Sala Municipal de l'Ajuntament per celebrar-la, mitjançant una moció presentada per la CUP d'Arenys de Munt, que fou aprovada amb el suport de tots els partits amb representació al consistori, amb l'excepció dels dos regidors del PSC, que s'hi oposaren. És a dir, els quatre regidors d'AM2000, els tres d'ERC, els tres de CiU i el de la CUP.[6][7]

L'exconseller de Justícia Agustí Bassols havia de presidir la comissió avaluadora de la consulta d'Arenys de Munt, l'equivalent de la junta electoral que s'ha habilitat per als comicis oficials, però a darrera hora fou substituït per l'exdirector general de Justícia de la Generalitat Antoni Castella després que el dia anterior transcendís que hi havia malestar en la direcció d'Unió per la seva participació.[8] A més de Castella, alguns dels noms més significatius de la comissió foren l'exvocal del CGPJ i president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, el diputat d'ERC Uriel Bertran,el diputat d'ERC a Madrid Joan Tardà, l'eurodiputat d'ERC Oriol Junqueras, la degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB Elisenda Paluzie i el jutge de pau d'Arenys de Munt, Antoni Marpons.[9]

Processos judicials[modifica | modifica el codi]

Suspensió del suport de l'Ajuntament[modifica | modifica el codi]

Després que Ciutadans hagués presentat una sol·licitud a la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per aturar la consulta, l'Advocacia de l'Estat espanyol va presentar un recurs[10] el dia 2 de setembre contra la celebració de la consulta. L'endemà mateix, la titular del jutjat contenciós número 14 de Barcelona va anul·lar l'acord del plenari al·legant que s'havia «extralimitat en les seves competències».

No obstant, la jutgessa cità a l'advocat de l'Estat i a l'Ajuntament, representat per l'exconseller i diputat Salvador Milà,[11] el 7 de setembre perquè presentessin les al·legacions corresponents abans de prendre un dictamen definitiu.[12] El mateix dia es va saber que l'advocat de l'Estat, Jorge Buixadé, havia estat candidat de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica a mitjans dels anys noranta.[13] Finalment, el 9 de setembre el jutjat número 14 de Barcelona ratificà[14] la invalidació del ple de l'Ajuntament d'Arenys on es donava suport a la consulta.

Manifestació de Falange[modifica | modifica el codi]

Manifestació de la Falange, que aplegà 58 persones.[15]

Després que la Falange Española de las JONS protestés per la decisió d'efectuar la consulta popular sobre la independència de Catalunya i demanar-ne l'anul·lació,[16] el Departament d'Interior va donar-li permís per manifestar-se, malgrat l'oposició de l'Ajuntament.[17] Interior, però, va assegurar que la dissoldria en cas d'enfrontaments.[18]

Es dóna el cas, a més, que a Arenys de Munt ja hi havia un precedent històric: l'ocupació de la vila durant dos dies per part d'un grup de falangistes, el 2 i el 3 de juny de 1979, arran de l'enderrocament d'un símbol franquista.[18][19][20]

El 23 d'agost la Falange anuncià que el dia de la votació es manifestarien pels carrers d'Arenys contra el «referèndum secessionista i a favor de la unitat d'Espanya».[21]

El departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya, presidit per Joan Saura, autoritzà la marxa falangista canviant-ne la ubicació, allunyant-la 500 metres del consistori. Tanmateix, fruit de les queixes d'inseguretat dels veïns i de l'Ajuntament d'Arenys de Munt, interior rectificà la seva decisió, ajornant una setmana la concentració per tal d'evitar possibles problemes d'ordre públic, en tenir constància d'una contramanifestació independentista.[22][23] Malgrat això, la Falange va advertir que es manifestaria pels carrers d'Arenys tot i la prohibició.[24]

El 9 de setembre, al mateix temps que la jutgessa suspenia l'acord de l'Ajuntament de donar suport a la consulta, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya revocà[25] l'ordre del departament Interior de retardar una setmana la manifestació de la Falange,[24][26] al·legant que el retard d'una setmana "equivalia a una prohibició" perquè privava als manifestants de la seva "finalitat legítima" de donar "resposta o reacció a un acte de participació ciutadana". També al·legava que si el Departament d'Interior havia permès en un principi la manifestació el mateix dia, era perquè no detectaven que fos prou perillosa.

Arran la decisió en ferm del jutjat, s'alçaren veus crítiques sobre la resolució per part de diversos juristes, com ara el magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que veia «irresponsable» l'autorització de la manifestació falangista. Una plataforma d'advocats formada per una vintena d'advocats impulsà un manifest crític sobre les dues resolucions judicials i de suport a la consulta.[27]

Reaccions prèvies a la consulta[modifica | modifica el codi]

A favor[modifica | modifica el codi]

Carles Móra, alcalde d'Arenys de Munt, es convertí en una de les personalitats clau de la consulta.

La consulta rebé un ampli suport dels sectors catalanista i sobiranista. A més a més, 86 personalitats del món polític, cultural, econòmic i empresarial, com per exemple, Pasqual Maragall, Joan Carretero, Josep Huguet, Jordi Bilbeny, Isabel-Clara Simó, Mathew Tree, Ernest Benach[28] donaren suport exprés a la consulta a través de la seva adhesió a un manifest de suport.[29] Les formacions polítiques que donaren suport a la celebració de la consulta van ser Arenys de Munt 2000, Convergència i Unió, Esquerra, la Candidatura d'Unitat Popular, Iniciativa per Catalunya Verds i Catalunya Acció; i alguns militants del Partit dels Socialistes de Catalunya.[30][31]

Arran de la moció de suport de l'Ajuntament d'Arenys de Munt a la consulta, els ajuntaments de Figueres, Sant Pere de Torelló, Calders, Seròs i Argentona aprovaren mocions de suport a la consulta d'Arenys, i els dos últims a més, proposaren impulsar una consulta similar a les seves localitats corresponents.[32][31][33] A més a més, el secretari general d'ERC, Joan Ridao, informà que la seva formació política impulsaria mocions de suport a la consulta d'Arenys en els ajuntament on tenen representació i impulsar votacions similars arreu dels Països Catalans a través de la plataforma Decidim!.[34] Ja el dia 13 de setembre, el nombre d'ajuntaments que havien manifestat la intenció d'impulsar consultes similars a la d'Arenys ascendí fins als 18 consistoris[n. 1] i, Figueres i Terrassa que donaven només suport explícit a la consulta d'Arenys.[35]

Amenaces i vandalisme[modifica | modifica el codi]

El PSC va denunciar públicament tant que van rebre amenaces telefòniques[36] com també la inscripció de diverses pintades a la façana del seu local, la qual va aparèixer embrutada diverses vegades al llarg de diversos dies. En aquestes pintades se'ls titllava de "feixistes",[37] apareixia la paraula "falange" amb una fletxa apuntant cap a l'escut de la seva organització,[36] i també l'expressió Gora ETA.[38] Motivat per aquesta sèrie d'amenaces i actes vandàlics, el PSC va emetre un comunicat de condemna el 5 de setembre.[39] En declaracions a EFE, l'alcalde del municipi, Carles Móra, va condemnar les pintades.[38]

En contra[modifica | modifica el codi]

Ja a principis juliol es va mobilitzar la Falange Española y de las JONS, repartint fulls volants[40] contraris a la consulta.[2] El 24 de juliol, la mateixa Falange Española de las JONS presentà una queixa a la Conselleria d'Administracions Públiques de la Generalitat, a l'Ajuntament d'Arenys i a la Delegació del Govern de Catalunya, defensant que es tractava d'un «referèndum secessionista encobert» pensat per evadir la llei i considerant que els arenyencs només podien ser consultats sobre qüestions que afectin exclusivament a aquell municipi.[41]

Ciutadans,[42] el Partit Popular,[43] el Partit Socialista Obrer Espanyol[44] i el Partit dels Socialistes de Catalunya,[30] a excepció d'alguns militants, juntament amb gran part dels sectors del nacionalisme espanyol, s'oposaren a la celebració de la consulta popular no vinculant d'Arenys de Munt i van aplaudir les decisions judicials contràries a la consulta.[45]

El govern espanyol va haver de pronunciar-se quan la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega va ser preguntada per la consulta en una roda de premsa el 6 de setembre. De la Vega va declarar: "L'autodeterminació i la independència no tenen cabuda a la Constitució".[44]

El 10 de setembre, el president José Montilla va dir que "la consulta dóna arguments a la caverna de la dreta espanyola", i defensà el dret de la Falange de manifestar-se el diumenge mentre esquivà donar suport a l'Ajuntament d'Arenys de Munt. Els organitzadors replicaren que el PSC també és la caverna.[46] El mateix dia de la votació, Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, intenta tirar aigua al vi. El socialista considera "exagerada" l'atenció a la consulta d'Arenys ja que "no porta enlloc".[47]

Intereconomía va fer un reportatge amb càmera oculta en què s'infiltraren per a espiar la comissió organitzadora per després criticar-la durament i indicant que només la seva cadena explicava la veritat, al contrari de TV3.[48] També varen tenir una conversa per telèfon amb l'alcalde d'Arenys, el qual va declarar, posteriorment, que va ser editada per a desacreditar-lo.[48]

Amenaces, coaccions i espionatge[modifica | modifica el codi]

La comissió organitzadora de la consulta denuncià públicament que havien rebut amenaces i coaccions per part de persones que no estan d'acord en la celebració de la consulta.[49] Fins i tot, l'organitzador principal de la consulta ha necessitat protecció policial durant les últimes dues setmanes abans de la consulta per la seva seguretat.[49] Segons denuncià Ramon Pujol, membre de la comissió organitzadora, informà que han rebut amenaces telefòniques que "els amenaçaven de cremar els bars i els boscos d'Arenys de Munt".[49] L'alcalde d'Arenys, Carles Móra, també requerirà de protecció policial tot i no haver rebut amenaces personals.[49] L'alcalde denuncià l'onze de setembre que s'havien descobert càmeres ocultes dins de les dependències municipals d'Arenys de Munt, l'origen de les quals roman desconegut tot i que alguns mitjans les atribueixen als serveis secrets espanyols o els cossos policials.[50][51]

Campanya[modifica | modifica el codi]

El 29 d'agost va començar la campanya informativa per a la consulta, a la qual es van inscriure els partits amb representació a Arenys de Munt que li havien donat suport a l'Ajuntament, (AM2000, CiU, Esquerra i CUP) i Catalunya Acció.[52][53]

El 5 de setembre es va fer un míting unitari amb la participació de Jordi Fàbrega d'AM2000, Àngel Colom per CiU, Francesc Ribera per la CUP i Anna Simó per Esquerra, demanant el vot afirmatiu a la consulta.[31]

El dia abans de la consulta, el 12 de setembre, es va tancar la campanya amb un acte en què hi van participar personalitats del món polític, econòmic i cultural del país.[54]

Cap partit no va fer cap acte per argumentar el vot negatiu. Els partits que presumiblement el defensaven van centrar-se a demanar que no s'autoritzés la consulta.

Desenvolupament de la jornada[modifica | modifica el codi]

La riera d'Arenys s'omplí de gom a gom durant gran part de la jornada.

Finalment, al mateix dia 13 s'anuncià que se celebraria la consulta al Centre Moral de la vila situat al costat de l'Ajuntament, després que es dictaminés que no es podia celebrar a una de les sales del consistori.[55] La consulta va transcórrer en un ambient festiu, gràcies a les activitats preparades per l'organització, i a l'afluència de centenars de simpatitzants sobiranistes de fora d'Arenys.[56][57] Algunes de les activitats van ser recitals poètics, actuacions musicals, geganters, bastoners, dinars populars, entre d'altres. Entre les actuacions musicals hi hagué tant grups locals com d'arreu de Catalunya com per exemple, Cesk Freixas, Gerard Sesé, Skafam, Francesc Ribera "Titot" o David Rossell.[58] A més a més, més de 300 periodistes d'arreu del món es van acreditar per seguir la jornada.[56]

El Centre Moral va acollir el col·legi electoral per fer aquesta consulta.

La manifestació de la Falange va ser molt minoritària i no va tenir cap efecte intimidatori. Només es van presentar dos autocars (58 persones),[15] que van quedar rodejats per un cordó de Mossos d'Esquadra i una colla de manifestants que van corejar consignes tant independentistes com a favor de l'organització desapareguda Terra Lliure.[59] L'únic fet de violència constatat contra Falange va ser el trencament del vidre d'un dels autobusos amb un cop de roc.[56] Acabat l'acte, van tornar a marxar sense incidents remarcables.[56][60][57]

Els informatius de Telemadrid van denunciar que durant la consulta uns manifestants van rodejar la periodista Berta Queralt, cridant esbroncs i consignes amenaçadores,[61] aquests fets van ocasionar que el canal de televisió decidís no emetre el directe.[62] Tanmateix, d'altres mitjans acusaren Telemadrid de tenir una versió molt particular dels fets, argumentant que les imatges no reflectien aquests suposats radicals, on a més s'hi podien trobar nens i persones grans, ni tampoc aquests insults ni amenaces.[63]

Malgrat el caràcter extraoficial de la consulta, la participació va ser superior a la de les últimes votacions oficials que s'hi havien celebrat. A les 14:00 havia votat el 25,98% del cens (1.693 electors).[56] [55][64] En el segon avanç de participació de les 18:00, el nombre d'electors que havien dipositat el seu vot era ja de 2.309 (35,44%).[55] Al tancament dels col·legis, havia estat d'un 40,99%, el que significava 2.671 vots.[65]

Resultats[modifica | modifica el codi]

Proclamació dels resultats de la consulta.
Consulta per la independència del 13 de setembre de 2009
Opcions de vot Vots Percentatge
A favor 2.569 96,2%
En contra No 61 2,3%
Blanc 29 1,1%
Vots vàlids 2.659 99,6%
Vots invàlids 12 0,4%
Vots totals 2.671 100%
Participació 41,0%
Electors 6.517
Fonts: Nació Digital, Llibertat.cat, 3cat24.
Resultats de la consulta popular del 13S a Arenys de Munt
Resultats de les consultes

Reaccions posteriors a la consulta[modifica | modifica el codi]

A Catalunya[modifica | modifica el codi]

ERC va indicar que es mostraria partidària a promoure més consultes en altres ajuntaments. CiU va indicar que sense promoure'ls els respectaria, tot i que dins el partit hi havia veus discrepants com les d'Àngel Colom que apostaven per promoure'ls.[66] Tanmateix, les JNC van felicitar la població, demanant a CiU que col·laborés en noves consultes.[67] ICV va optar per una posició oficial semblant a la de CiU.[68] El PSC va voler indicar que aquesta mena d'actes servien per dificultar la defensa de l'estatut.[69] Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va indicar que l'atenció era estèril per què no duia enlloc.[70] D'altra banda, Carme Chacón, Ministra de Defensa, va fer servir per igual els independentistes i els feixistes, el que va provocar la indignació d'ERC.[71] El PP va indicar que Arenys no representava la "Catalunya real" i l'Alicia Sánchez Camacho, cap del PPC, va incitar les administracions públiques a actuar si la consulta es repetia en més municipis.[72] C's va indicar que els partits catalans eren un "colpistes institucionals" i l'Albert Rivera va dir que en aquest referèndum "els gossos que tenen xip també voten" i que era un "desafiament en tota regla de la democràcia".[73]

A títol personal, Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de Catalunya, va qualificar la consulta de "festa del nacionalista".[74]

La plataforma Decidim va convocar per al 3 d'octubre d'aqueix mateix any els alcaldes interessats en promoure una consulta en el seu municipi.[75] De 940 que té Catalunya, 195 havien signat el seu manifest, i almenys una seixantena semblaven disposats a repetir l'experiència en el seu municipi.[75]

El dia 17 de setembre l'Ajuntament de Berga, seguint l'exemple d'Arenys de Munt, aprovà preguntar a la ciutadania si està a favor de la independència de Catalunya, tot aprovant una moció de la CUP a favor de convocar la consulta amb el suport de CiU, que governa, i del regidor d'ERC i el vot en contra d'un regidor exmilitant del PPC, els regidors del PSC no anaren al ple al·legant que el tema a debat no era urgent i només responia a una "urgència mediàtica".[76]

El president del casal argentí, Diego Arcos, donà suport a les consultes d'autodeterminació perquè el "Regne d'Espanya" amb la seva llei d'estrangeria els discrimina i insta els estrangers a apostar per la independència de Catalunya. El president de l'associació afirmà que donaven suport a altres iniciatives d'independència com la d'Arenys, perquè "volem ser ciutadans de Catalunya", i afirmà que vénen "d'una república que s'ha format derrotant els espanyols" i que aquesta característica "la porten als gens".[77]

Un any després, durant el I Aplec per la Independència celebrat a Arenys de Munt,[78] es va inaugurar una estàtua commemorativa.[79] El monument, obra dels escultors Jaume Rodri i Pep Soló, consisteix en quatre columnes amb una estrella a dalt d'una d'elles.[80]

A l'Estat Espanyol[modifica | modifica el codi]

El president del Govern, Zapatero, va trigar dies a referir-se a la consulta, per a finalment treure'n ferro posant en dubte que hagués de contagiar-se a més ajuntaments, quan ja n'hi havia una seixantena que havien mostrat la seva predisposició.[81] El cap de l'oposició, Mariano Rajoy, havia demanat una resposta contundent.[81]

César Vidal va cridar en antena als seus radioseguidors a fer boicot al municipi d'Arenys de Munt.[82] González Pons, vicesecretari de comunicació del PP, va indicar que l'executiu no defensava la constitució i que deixava els catalans no nacionalistes (no catalanistes) indefensos, en no oposar-se a la consulta.[83] El president de Cantàbria, Miguel Ángel Revilla, la va qualificar de "patochada".[84] Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, de "demència" i "bogeria", aclarint-ho amb la frase "els referèndums del 96 per cent en què s'apedrega els que estan en contra (en referència al cop de roc rebut per un autocar ple de falangistes)[56] m'aixequen l'estómac, em recorden els països totalitaris".[85] UPyD va demanar "depurar responsabilitats" per haver-se permès dur a terme el referèndum.[86]

Eusko Alkartasuna anuncià que la seva formació intentarà, acordant amb l'esquerra abertzale, exportar la consulta d'Arenys als municipis del País Basc.[87][88] Aralar per la seva part va destacar la «normalitat del 13 de setembre», encara que no tenien previst impulsar consultes similars.[88]

Ressò a la premsa:

  • El Mundo (Espanya): Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación[89]
  • El País (Espanya): Convergència y ERC llaman a extender el alarde soberanista de Arenys[90]

Internacionalment[modifica | modifica el codi]

La premsa internacional es féu àmpliament ressò de la consulta sobre la independència. Diverses televisions van ser a Arenys de Munt per tal de seguir de prop l'esdeveniment. Hores després de tancades les urnes, la notícia començava a córrer arreu del món i es publicà a:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Vídeo[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Seròs, Argentona, Berga, Girona, Lleida, Sant Pere de Torelló, Calders, Caldes de Montbui, Sant Cugat del Vallès, Sant Vicenç de Calders, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Santpedor, L'Estany, Santa Maria d'Oló, Les Borges Blanques i Arbúcies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «La independència arrasa a Arenys». VilaWeb, 13 de setembre de 2009.
  2. 2,0 2,1 «Arenys de Munt consulta sobre la independència de Catalunya». Vilaweb, 12 de juliol. [Consulta: 21 setembre 2009].
  3. «Consulta per la independència de Catalunya» (en català). Comissió Organitzadora de la Consulta per la independència de Catalunya, 20 de juny de 2009. [Consulta: 5 de setembre de 2009].
  4. «Tret de sortida a la consulta sobre la independència a 167 municipis» (en català). Avui+El Punt, 11 de desembre de 2009. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  5. Acta del ple municipal d'Arenys de Munt del 4 de juny
  6. «L'autodeterminació comença a Arenys» (en català). Diari Avui, 30 d'agost del 2009. [Consulta: 5 de setembre de 2009].
  7. «""Por de preguntar, o potser por de la resposta?"", article d'Alfons Molons». Diari Avui. [Consulta: 14 de setembre de 2009].
  8. «Bassols deja en el último momento la presidencia de la comisión evaluadora» (en català). La Vanguardia, 13 de setembre del 2009. [Consulta: 13 de setembre de 2009].
  9. «L'exconseller Agustí Bassols, president de la 'junta electoral' de la consulta d'Arenys» (en català). Diari Avui, 10 de setembre del 2009. [Consulta: 10 de setembre de 2009].
  10. «Recurs presentat per l'advocat de l'Estat» (en espanyol), 2 de setembre de 2009. [Consulta: 8 de setembre de 2009].
  11. «L'exconseller i diputat Salvador Milà defensarà la consulta d'Arenys davant la jutge» (en català). Diari Avui, 6 de setembre del 2009. [Consulta: 8 de setembre de 2009].
  12. «El jutjat prohibeix la consulta però Arenys de Munt la manté» (en català). Diari Avui, 4 de setembre del 2009. [Consulta: 5 de setembre de 2009].
  13. «L'advocat que representa l'Estat en el cas d'Arenys, excandidat de la Falange» (en català). Diari Avui, 7 de setembre del 2009. [Consulta: 8 de setembre de 2009].
  14. «Auto del jutjat en contra de l'Ajuntament d'Arenys de Munt» (en espanyol). Vilaweb, 9 de setembre de 2009. [Consulta: 9 de setembre de 2009].
  15. 15,0 15,1 «Fracassa la manifestació de la Falange» (en català). Racó Català. [Consulta: 13 setembre 2009].
  16. «Exigència de paralització de la consulta» (en castellà). Falange, 24 de juliol de 2009. [Consulta: 15 de setembre de 2009].
  17. «Interior permet la manifestació de la Falange» (en català). Diari El Punt, 18 d'agost de 2009. [Consulta: 15 de setembre].
  18. 18,0 18,1 «Interior dissoldrà la manifestació si hi ha risc» (en català). 19 d'agost de 2009. [Consulta: 15 de setembre].
  19. «La transició política i la democràcia a Arenys de Munt» (en català). Ajuntament d'Arenys de Munt, 7 de novembre de 2005. [Consulta: 16 de setembre de 2009].
  20. «Enllaç al vídeo de la manifestació de 1979» (en català). Pàgina web d'ERC. [Consulta: 16 de setembre de 2009].
  21. «FE JONS Barcelona llama a acudir el 13-S a Arenys de Munt» (en castellà). Falange Española de las JONS, 23 d'agost. [Consulta: 7 setembre 2009].
  22. «Interior rectifica i fa ajornar una setmana la manifestació de la Falange a Arenys de Munt» (en català). Diari Avui. [Consulta: 7 setembre 2009].
  23. «Interior autoritza una manifestació de la Falange a Arenys de Munt malgrat l'oposició de l'Ajuntament» (en català). Diari Avui. [Consulta: 7 setembre 2009].
  24. 24,0 24,1 «Falange pretén manifestar-se el dia 13 a Arenys malgrat la prohibició d'Interior» (en català). Racó català, 4-09-2009. [Consulta: 7 setembre 2009].
  25. «Sentència del TSJC favorable a la manifestació de la Falange» (en espanyol). Vilaweb, de setembre de 2009. [Consulta: 9 de setembre de 2009].
  26. «Consulta d'autodeterminació sense suport oficial i amb la Falange» (en català). Diari Avui, 9 de setembre del 2009. [Consulta: 9 de setembre de 2009].
  27. «Juristes per Arenys i contra Falange» (en català). Diari Avui, 12 de setembre del 2009. [Consulta: 12 de setembre de 2009].
  28. Benach, Ernest. «El valor de la democràcia», 8 de setembre de 2009.
  29. «86 personalitats en donen suport» (en català). Comissió Organitzadora de la Consulta per la independència de Catalunya, 27 Agost 2009. [Consulta: 7 de setembre de 2009].
  30. 30,0 30,1 «Argentona s'afegeix a Seròs i Arenys de Munt i anuncia una consulta independentista» (en català). Racó Català. [Consulta: 7 setembre 2009].
  31. 31,0 31,1 31,2 «Clam unitari a Arenys de Munt en favor de la consulta per la independència de Catalunya» (en català). Vilaweb, 5-09-2009. [Consulta: 7 setembre 2009].
  32. «Argentona s'afegeix a Seròs i Arenys de Munt i anuncia una consulta independentista» (en català). Racó català, 6-09-2009. [Consulta: 6 setembre 2009].
  33. «Calders també aprova fer la consulta independentista abans d'acabar el 2009» (en català). Diari Avui, 8-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  34. «ERC anuncia mocions de suport als ajuntaments a la consulta d'Arenys de Munt» (en català). Racó català, 8-09-2009. [Consulta: 8 setembre 2009].
  35. «Consultes a tort i a dret» (en català). Diari Avui, 13-09-2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  36. 36,0 36,1 «Apareixen pintades amb la paraula "Falange" a la façana de la seu del PSC».
  37. «El PSC d'Arenys de Munt denuncia un altre cop que els pinten «feixistes» al local». El Punt, 15 de setembre de 2009.
  38. 38,0 38,1 «Apareixen diverses pintades amenaçadores a la seu del PSC d'Arenys de Munt». 3cat24. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 5 de setembre de 2009.
  39. «El PSC condemna amb rotunditat l’atac contra la seu socialista a Arenys de Munt». PSC, 5 de setembre de 2009.
  40. «Full volant de la Falange en contra de la consulta». directe!cat, 8 de juliol. [Consulta: 7 setembre 2009].
  41. «FE JONS exige la paralización del referéndum secesionista de Arenys de Munt» (en castellà). Falange Española de las JONS, 24 de juliol. [Consulta: 7 setembre 2009].
  42. «C's logra que el Gobierno español reaccione para evitar la consulta ilegal en Arenys de Munt» (en castellà). Ciutadans - Partit de la Ciutadania, 3-09-09. [Consulta: 7 setembre 2009].
  43. «Camacho creu que el suport de Mas i CDC a la consulta d'Arenys mostra la seva radicalització» (en català). Diari Avui, 7-09-09. [Consulta: 7 setembre 2009].
  44. 44,0 44,1 «"L'autodeterminació no hi cap, a la Constitució, no hi ha lloc per als dubtes"» (en català). Diari Avui. [Consulta: 7 setembre 2009].
  45. «Reaccions a les decisions judicials del 9 de setembre». Vilaweb, 9 de setembre de 2009. [Consulta: 9 de setembre de 2009].
  46. «ERC i ICV justifiquen el menyspreu de Montilla a la consulta d'Arenys de Munt». Vilaweb, 10 de setembre de 2009. [Consulta: 10 de setembre de 2009].
  47. «Seguiment del vespre d'Arenys». Nació Digital, 13 de setembre de 2009. [Consulta: 14 de setembre de 2009].
  48. 48,0 48,1 «L'Ajuntament d'Arenys denuncia tècniques d'espionatge de la Brunete mediàtica». avui. [Consulta: 13 setembre 2009].
  49. 49,0 49,1 49,2 49,3 «L'organitzador de la consulta d'Arenys de Munt rep protecció policial» (en català). Diari Avui, 12-09-2009. [Consulta: 12 setembre 2009].
  50. «L'alcalde d'Arenys de Munt denuncia l'espionatge amb càmeres ocultes a les dependències municipals». Llibertat.cat, 12 setembre de 2009.
  51. «L'alcalde d'Arenys denuncia la col·locació de càmeres ocultes en dependències municipals». 3cat24, 11 de setembre de 2009.
  52. «Nota de premsa sobre la campanya informativa». Comissió organitzadora de la consulta, 29 d'agost. [Consulta: 8 de setembre].
  53. «Notícia de l'inici de campanya al web d'Arenys de Munt». Ajuntament d'Arenys de Munt, 12-09-2009. [Consulta: 14 setembre 2009].
  54. «'Visca Arenys de Munt!'». VilaWeb, 13 de setembre. [Consulta: 13 de setembre]..
  55. 55,0 55,1 55,2 «Arenys vota sense incidents la consulta sobre la independència al Centre Moral de la població». 3cat24.cat, 13 d'agost. [Consulta: 13 de setembre].
  56. 56,0 56,1 56,2 56,3 56,4 56,5 «Afluència multitudinària a les urnes d'Arenys de Munt». VilaWeb, 13 d'agost. [Consulta: 13 de setembre].
  57. 57,0 57,1 «Un pueblo bajo los focos» (en castellà). Diari El País, 14 de setembre. [Consulta: 14 de setembre].
  58. «13 DE SETEMBRE: FESTA DE LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA A ARENYS DE MUNT». Comissió Organitzadora Consulta 13-09-2009, 11 d'agost. [Consulta: 15 de setembre].
  59. «Arenys de Munt vota a favor de la independencia de Cataluña» (en castellà). El Comercio Digital, 14 de setembre de 2009.
  60. «Tan sols una seixantena de falangistes s'oposen al referèndum independentista». directe!cat, 13 d'agost. [Consulta: 13 de setembre].
  61. «Gritos de «Terra Llure» e insultos para boicotear el «directo» de Telemadrid en Arenys» (en castellà). La Razón, 15 de setembre de 2009.
  62. «LA NOVA RÀDIO DE LOSANTOS FA UNA CRIDA A BOICOTEJAR ARENYS I TELEMADRID ES FA LA VÍCTIMA». Ràdio Catalunya, 15 de setembre de 2009.
  63. «Telemadrid suspèn una connexió amb la consulta d'Arenys per por a un 'boicot'». sms25, 15 de setembre de 2009. [Consulta: 18 de setembre de 2009].
  64. «L'afluència de votants d'Arenys supera les previsions i registres d'anteriors eleccions». Avui, 13 d'agost. [Consulta: 13 de setembre].
  65. «Tanquen els col·legis a Arenys després d'una jornada de votacions sense incidents». 3cat24.cat, 13 de setembre del 2009. [Consulta: 13 setembre 2009].
  66. «Àngel Colom, de Convergencia Democrática de Cataluña, que ‘sacó pecho’ por el referéndum independentista en Arenys de Munt y equiparó al PSOE y PP con Falange» (en castellà). El confidencial autonómico. [Consulta: 15 de setembre de 2009].
  67. «La JNC demana a CiU que col·labori en noves consultes per l'autodeterminació» (en català). Racó Català. [Consulta: 9 setembre 2009].
  68. «Figueres dóna suport al referèndum d'Arenys de Munt» (en català). Diari de Girona. [Consulta: 13 setembre 2009].
  69. «Iceta: “Amb la consulta d’Arenys de Munt s’ha posat de relleu la deriva radical de CIU”» (en català). Partit Socialista de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2009].
  70. «Arenys de Munt, exemple a seguir» (en català). vilaweb. [Consulta: 13 setembre 2009].
  71. «Carme Chacón vincula independentisme i falangistes» (en català). Racó Català. [Consulta: 14 setembre 2009].
  72. «Camacho en COPE responsabiliza al Gobierno de no evitar una consulta prohibida por la justicia» (en castellà). COPE. [Consulta: 14 setembre 2009].
  73. «Albert Rivera: El referéndum de Arenys es "un desafío en toda regla a la democracia"" por la consulta de Arenys» (en castellà). COPE. [Consulta: 14 setembre 2009].
  74. «Maragall tilda la consulta de Arenys de Munt de "fiesta del soberanismo"» (en castellà). Rac1. [Consulta: 14 setembre 2009].
  75. 75,0 75,1 «Decidim.cat convoca els alcaldes el 3 d'octubre per coordinar les consultes» (en català). Nació Digital. [Consulta: 14 setembre 2009].
  76. «Berga agafa el relleu d'Arenys i vota a favor d'una consulta sobre la independència» (en català). 3cat24. [Consulta: 17 setembre 2009].
  77. «El casal argentí de Barcelona insta els estrangers a apostar per l'autonomia de Catalunya» (en català). Avui. [Consulta: 13 setembre 2009].
  78. «Arenys de Munt acull el I Aplec per la Independència» (en català). Racó Català, 13 de setembre de 2010. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  79. «Arenys de Munt aixeca el monument de la independència» (en català). Avui+El Punt, 5 de setembre de 2010. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  80. «Comencen a instal·lar el monument de la independència a Arenys de Munt» (en català). directe.cat, 10 de setembre de 2010. [Consulta: 19 de setembre del 2010].
  81. 81,0 81,1 «Zapatero no espera un "efecto contagio" del referéndum de Arenys de Munt» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 15 setembre 2009].
  82. «La nova ràdio de Losantos crida a boicotejar Arenys» (en castellà). e-notícies. [Consulta: 14 setembre 2009].
  83. «González Pons acusa a Zapatero de no hacer nada ante la consulta» (en castellà). el Periódico. [Consulta: 13 setembre 2009].
  84. «Arenys.- Revilla dice que és una "patochada y un error" y cree que la mayoría de los catalanes no comparten el resultado» (en castellà). msn notícias. [Consulta: 15 setembre 2009].
  85. «Aguirre tacha de «locura» el referendo independentista en Arenys de Munt» (en castellà). ABC. [Consulta: 14 setembre 2009].
  86. «UPyD exige "responsabilidades" por la consulta de Arenys» (en castellà). Público. [Consulta: 13 setembre 2009].
  87. «EA promourà acords entre l'esquerra abertzale per impulsar consultes com la d'Arenys» (en català). Directe!cat. [Consulta: 16 setembre 2009].
  88. 88,0 88,1 «Eusko Alkartasuna anima que Euskadi imiti Arenys de Munt» (en català). Nació Digital. [Consulta: 15 setembre 2009].
  89. «Sí masivo en la consulta independentista, que tuvo un 41% de participación». El Mundo. [Consulta: 16 setembre 2009].
  90. «Convergència y ERC llaman a extender el alarde soberanista de Arenys». El País. [Consulta: 16 setembre 2009].
  91. «Catalan Town Votes For Independence From Spain». The New York Times. [Consulta: 15 setembre 2009].
  92. «Espagne: vote massif pour l'indépendance catalane lors d'un référendum symbolique». France Press. [Consulta: 15 setembre 2009].
  93. «La Catalogne se mobilise pour défendre son statut d'autonomie élargie». Le Monde. [Consulta: 15 setembre 2009].
  94. «Katalanischer Ort gegen Spanien». n-TV. [Consulta: 15 setembre 2009].
  95. «Katalanische Gemeinde stimmte über Unabhängigkeit ab». Der Standard. [Consulta: 15 setembre 2009].
  96. «Katalonya'nın bağımsızlığına referandum!». CNN Turk. [Consulta: 15 setembre 2009].
  97. «Barcelona'da Katalonya için bağımsızlık gösterisi...». Milliyet. [Consulta: 16 setembre 2009].
  98. «Espanha/Catalunha: Maioria de votantes em Arenys de Munt apoia independência em referendo com 41% de participação». Expresso. [Consulta: 16 setembre 2009].
  99. «Catalaans dorp wil los van Spanje». Nos TV. [Consulta: 16 setembre 2009].
  100. «Catalan town votes for independence from Spain». STV. [Consulta: 16 setembre 2009].
  101. «Une commune de Catalogne vote pour l'indépendance de la région». Ouest France. [Consulta: 16 setembre 2009].
  102. «Katalanisches Dorf stimmt für die Unabhängigkeit». ORF. [Consulta: 16 setembre 2009].
  103. «Référendum polémique sur l'autodétermination de la Catalogne». 7sur7. [Consulta: 16 setembre 2009].
  104. «Realizan en España consulta no vinculante por la independencia de Cataluña». El Universal. [Consulta: 17 setembre 2009].
  105. «Catalan town votes for independence». Euronews. [Consulta: 16 setembre 2009].
  106. «Espagne: référendum local controversé sur l'autodétermination catalane». France24. [Consulta: 16 setembre 2009].
  107. «Catalaanse gemeente stemt over onafhankelijkheid». De Morgen. [Consulta: 17 setembre 2009].
  108. «Vote massif en faveur de l'indépendance de la Catalogne». Nouvel Observateur. [Consulta: 16 setembre 2009].
  109. «Stort stöd för fritt Katalonien». Dagens Nyheter. [Consulta: 15 setembre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]