Caldes de Montbui
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Vallès Oriental | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental |
||||
| Gentilici | Montbuienc, montbuienca Calderí, calderina |
||||
| Superfície | 37,5 km² | ||||
| Altitud | 203 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
17.271 hab. 460,56 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 430658 4609352Coord.: 41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E / 41.63278,2.16750 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
4 Jordi Solé i Ferrando |
||||
| Codi postal | 08140 |
||||
| Codi territorial | 080333 |
||||
| Agermanament | Taunusstein (Alemanya)Saint Paul les Dax (França) | ||||
Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Oriental.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Caldes de Montbui | 13.914 |
| Can Valls i Torre del Negrell | 1.651 |
| Lledoners, els | 173 |
| Saulons i la Finca Ribó, els | 1.448 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
Caldes de Montbui és un poble que, situat a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la Península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu, i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que brollen a 74 °C de temperatura, una de les més elevades d'Europa.[2] Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.
El centre del nucli antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu del Ajuntament, les termes romanes, i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça de l'Àngel, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.
Caldes de Montbui està en la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balneària, i conseqüentment també turística, de la vila.
Dos eixos de comunicació principals travessen el terme municipal, en el sentit dels quatre punts cardinals: nord del Vallès amb Mollet-Barcelona, i Granollers amb Sabadell-Terrassa. A més, el mateix nucli urbà de Caldes està situat en l'encreuament de les vies de comunicació entre Mollet-Centelles i Terrassa-Granollers. Té també una important empresa de transport de viatgers (Companyia Sagales), de segur com a conseqüència d'aquesta ubicació privilegiada com enllaç de camins, i de les seves històriques empreses de diligencies que voltaven per tota la comarca. Tanmateix, al restar al marge, com a ciutat, dels grans eixos viaris-econòmics que han donat el gran auge industrial de tota la zona del Vallès, i malgrat el seu creixement constant, no ha patit el gran impacte demogràfic i industrial d'altres nuclis de la zona; s'ha mantingut com una població mitjana i amb poca influència sobre els municipis veïns. Existeix sota la denominació d'aquesta localitat el títol nobiliari del marquesat de Caldes de Montbui. Aquest títol fou concedit l'any 1917 a Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel i vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona 1817-1911), alcalde de la ciutat comtal entre 1906 i 1909. El fill primogènit i successor del títol, com a segon marquès, fou l'historiador Carles Sanllehy i Girona (Barcelona 1882-1973).
El topònim del municipi, Caldes de Montbui, dóna fe de l'establiment romà de les termes, com ha estat freqüent a Catalunya: Caldes de Malavella, Caldes de Boí o Caldes d'Estrac són alguns dels exemples. L'existència d'aquests tipus de memòria és un dels millors indicis de la importància de la romanització a casa nostra. Caldes va formar part de la sotsvegueria del Vallès fins, part de la vegueria de Barcelona, fins al 1716. Entre els anys 1716 i 1833, Caldes estigué integrat en el corregiment de Mataró, i en crear-se la divisió provincial espanyola passà a formar part de la província de Barcelona. El seu partit judicial és el de Granollers.
-
Conjunt de la plaça Font del Lleó
-
Font del Lleó
-
Font del Lleó
-
Termes Romanes
-
Esglèsia
-
Esglési parroquial des del Pont del Balneari Rius
-
Balconada Modernista del Balneari Rius
-
Antic safareig públic
Llocs d'interès [modifica]
Si ens introduïm a través dels emblemàtics carrers del casc antic, descobrirem l'històric itinerari termal, en el qual trobarem les antigues termes romanes, la Font del Lleó, l'església parroquial de Santa Maria i els balnearis. També es poden visitar el Museu de Caldes (Thermalia), la Casa-museu els Delger, el pont romànic i l'ermita del Remei.[3]
Balnearis [modifica]
- Broquetas (pl.del Lleó, 1)
Aigües hipotermals (emergents a més de 70º), clorurades sòdiques i carbonatades. Especialment indicades per afeccions reumàtiques, traumatologia, patologia respiratòria, sistema nerviós, obesitat i estrès. Aquest centre inicià la seva activitat el 1729 i serà reedificat el 1770. està catalogat com a monument artístic protegit. Des del seu origen consta de tres plantes, amb el temps ha anat incorporant edificis veïns un parc privat, així el seu caràcter arquitectònic resulta un tant heterogeni. Mereixen especial comentari les zones modernistes: escales, vestíbul, galeria de banys, terrasses i balcons, ceràmiques vidriades, vidrieres, marqueteries i escultures , així com també el vaporarium romà del segle II en forma d'estufa natural de pedra, coberta per una volta.
- Vila de Caldes (pl. de l'Àngel, 5)
Aigües hipotermals (emergents a 70º), clorurades sòdiques i carbonatades. També indicades per afeccions reumàtiques i estrès. Aquest centre és el més modern de tots ja que ha estat edificat de nou al 1992, anteriorment era conegut com el Balneari Solà (des de 1680). El nou edifici conserva la façana de 1849 en els dos pisos superiors i en els detalls de la pedra tallada de les façanes laterals.
- Termes Victòria (c.de Barcelona, 12)
Ubicades en la zona de l'antic barri jueu, el call, de la vila medieval. El seu origen arquitectònic està en les cases que anirà ocupant, totes d'origen medieval, i en l'interior es poden veure exposats els antics conductes de la Font del Lleó, d'aquella mateixa època.
- Banys Forns (c.Forn,12)
Aquí només trobarem galeria de banys, car no té oferta d'hotel; de fet depèn de les termes Victòria i complementa els seus serveis. Els orígens arquitectònics d'aquests banys els trobarem tot just al segle XIX.
Torre Nova [modifica]
Aquesta torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui. Esta situada a dalt d'un turonet entre la riera i la muntanya del Farell. La torre és de planta regular i l'edifici principal té tres pisos d'alçada. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Avui en dia es fa servir com a mas.
Llegenda el mas de les serps: aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial. Tothom fuig d'aquesta casa perquè està habitada per serps, especialment per una de molt gran que ha travessat dues vegades el mar.
Història [modifica]
La presència de l'home en el territori que actualment ocupa Caldes de Montbui es remunta al Neolític, a l'any 3500 a.C. Els primers pobladors agrícoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva la Torre Roja.
Els conqueridors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aquae Calidae. Ho van realitzar aprofitant fonts naturals d'aigua calenta que brollaven des de les capes freàtiques del subsol. La temperatura de l'aigua al sortir era d'aproximadament uns 74 graus. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes en són una mostra, ja que van començar a ser visitades per forasters, que venien per curar-se algunes malalties o per passar una estona de lleure. Aquestes termes són les que millor es conserven de tota la península ibèrica.[4]
A l'edat mitjana, el municipi es va consolidar com un important centre comarcal i des de principis del segle XII va tenir un mercat setmanal.
Entre els segles XIII i XIV, Caldes, que va començar a denominar-se "de Montbui" per la seva proximitat als barons dels senyors Montbui, es va convertir en un prestigiós centre comercial i menestral, amb nombroses indústries.
La vitalitat de la població es va posar de manifest al llarg del segle XVI amb l'inici de diferents obres urbanes, com la construcció del nou ajuntament, la remodelació de l'hospital medieval i la construcció de la nova església parroquial.
Després de les guerres dels Segadors i de Successió, Caldes va entrar en una decadència de la que no es va recuperar fins després de la Guerra del Francès al segle XIX.
Tal com va succeir en els seus orígens, la prosperitat tornà al municipi de la mà de les aigües termals. L'impuls econòmic va acabar l'any 1880 amb l'arribada de la línia de ferrocarril de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França entre Mollet-Caldes.
A principis del segle XX la indústria tèxtil i l'explotació de les pedreres de granit van obrir camí a la industrialització del municipi. Però el desenvolupament industrial no va adquirir les dimensions d'altres municipis de la comarca com Terrassa, Sabadell, Mollet, o Granollers. Això va afavorir que Caldes de Montbui es convertís en una residència secundària de moltes famílies de l'àrea metropolitana de Barcelona.
En els últims anys han aparegut nombroses urbanitzacions al poble. L'economia de Caldes gira al voltant de la indústria, sobretot la tèxtil i la construcció.
Llista d'entitats [modifica]
Esports
- Club Natació Caldes
- Club Bàsquet Caldes
- Club de Futbol Caldes (Caldes CF)
- Club Hoquei Caldes
- Esport Ciclista de Caldes De Montbui
- Club Escacs Caldes
- Club Futbol Sala Caldes(Legea Bugarai)
Cultura
- Agrupació Sardanista Calderina
- Ball de Diables
- Ball de Pastorets
- Castellers de Caldes de Montbui
- Colla de geganters
- Bastoners de Caldes de Montbui
- Setmanari Montbui
Solidaritat
- Caldes Solidària
- Càritas Caldes
- Creu Roja Caldes
Juvenils
- La Guspira
- Agrupament Escolta El Pasqualet
- El Toc
- Esplai Grifoll
- Arran Caldes
Proximitats [modifica]
- Barcelona a 27 km.
- Monestir de Sant Miquel del Fai a 20 km.
- Costa Brava a 70 km.
- Monestir de Montserrat a 65 km.
- Parc Natural del Montseny a 65 km.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Fills il·lustres [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Termalisme». Ajuntament de Caldes de Montbui. [Consulta: 21/12/2011].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 42-43. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Raventós, Joan. «L'aigua feta medecina». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 27-30. ISSN: 1695-2014.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caldes de Montbui |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Balneari Termes Victòria
- Mapa topogràfic de Caldes de Montbui
- La Guspira
- Centre Democràtic i Progressista
