Caldes de Montbui

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Caldes».
Caldes de Montbui
Bandera de Caldes de Montbui Escut de Caldes de Montbui
(En detall) (En detall)
Localització

Caldes de Montbui situat respecte Catalunya
Caldes de Montbui situat respecte Catalunya

Localització de Caldes de Montbui respecte del Vallès Oriental


Municipi del Vallès Oriental
Església de Santa Maria de Caldes de Montbui
Església de Santa Maria de Caldes de Montbui
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Oriental
Gentilici Montbuienc, montbuienca
Calderí, calderina
Superfície 37,5 km²
Altitud 203 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
17.156 hab.
457,49 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 430658 4609352Coord.: 41° 37′ 58″ N, 2° 10′ 3″ E / 41.63278°N,2.16750°E / 41.63278; 2.16750
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

4
Jordi Solé i Ferrando
Codi postal 08140
Codi territorial 080333
Agermanament Taunusstein (Alemanya)Saint Paul les Dax (França)

Caldes de Montbui és una vila i municipi de la comarca del Vallès Occidental.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Caldes de Montbui 13.914
Can Valls i Torre del Negrell 1.651
Lledoners, els 173
Saulons i la Finca Ribó, els 1.448
Dades: 2011. Font: Idescat
Ajuntament.

Caldes de Montbui és una vila que, situada a poc més de 25 km de Barcelona, gira des de temps remots entorn de l'aigua calenta. Té el privilegi de ser el primer poble termal de Catalunya i de posseir les termes romanes més ben conservades de la península Ibèrica. Aquest atractiu es completa amb altres al·licients que fan de la vila termal un centre turístic, cultural, esportiu i natural. Disposa d'una bona situació geogràfica, un clima suau i unes aigües que brollen a 74 °C de temperatura, una de les més elevades d'Europa.[2] Aquestes estadístiques han configurat la vida d'aquesta població de 15.536 habitants segons el cens de l'any 2004.

El centre del nucli antic està situat a la plaça de la Font del Lleó, seu de l'Ajuntament, les termes romanes i la Font del Lleó. La plaça comparteix protagonisme amb la Plaça de l'Àngel, situada entre el carrer Major i el de Pi i Margall, on realment està situat el cor comercial i social de la població.

Caldes de Montbui està en la comarca del Vallès Oriental al límit amb el Vallès Occidental, creix en part sobre la plana i en part sobre la serralada septentrional que tanca la comarca vers el nord (el pic del Vent o de Sant Sebastià, i el Farell, de 805 m.). És travessat, de nord a sud, per la riera de Caldes, que envolta la població i conflueix amb diversitat de torrenteres. Però, sens dubte, el més destacat de la seva hidrologia són els seus afloraments d'aigües minerals i termals, condicionats per les fractures i plegaments propis de la seva geologia particular. Amb presència econòmica dels tres sectors de producció segueix, però, progressant la general tendència cap a la terciarització professional i un abandonament sistemàtic del treball agrícola. No es aliena a aquesta inversió econòmica la revitalització de la funció balneària, i conseqüentment també turística, de la vila d'Espanya.

Dos eixos de comunicació principals travessen el terme municipal, en el sentit dels quatre punts cardinals: nord del Vallès amb Mollet-Barcelona, i Granollers amb Sabadell-Terrassa. A més, el mateix nucli urbà de Caldes està situat en l'encreuament de les vies de comunicació entre Mollet-Centelles i Terrassa-Granollers. Té també una important empresa de transport de viatgers (Companyia Sagales), de segur com a conseqüència d'aquesta ubicació privilegiada com enllaç de camins, i de les seves històriques empreses de diligències que voltaven per tota la comarca. Tanmateix, al restar al marge, com a ciutat, dels grans eixos viaris-econòmics que han donat el gran auge industrial de tota la zona del Vallès, i malgrat el seu creixement constant, no ha patit el gran impacte demogràfic i industrial d'altres nuclis de la zona; s'ha mantingut com una població mitjana i amb poca influència sobre els municipis veïns.

Existeix sota la denominació d'aquesta localitat el títol nobiliari del marquesat de Caldes de Montbui. Aquest títol fou concedit l'any 1917 a Anna Girona i Vidal, filla del banquer Manuel Girona i Agrafel, i vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich (Barcelona 1817-1911), alcalde de la ciutat comtal entre 1906 i 1909. El fill primogènit i successor del títol, com a segon marquès, fou l'historiador Carles Sanllehy i Girona (Barcelona 1882-1973).

El topònim del municipi, Caldes de Montbui, dóna fe de l'establiment romà de les termes, com ha estat freqüent a Catalunya: Caldes de Malavella, Caldes de Boí o Caldes d'Estrac són alguns dels exemples. L'existència d'aquests tipus de memòria és un dels millors indicis de la importància de la romanització a casa nostra. Caldes va formar part de la sotsvegueria del Vallès fins, part de la vegueria de Barcelona, fins al 1716. Entre els anys 1716 i 1833, Caldes estigué integrat en el corregiment de Mataró, i en crear-se la divisió provincial espanyola passà a formar part de la província de Barcelona. El seu partit judicial és el de Granollers.

Festes i Festes[modifica | modifica el codi]

Caldes de Montbui és una vila dinàmica i festiva que conserva les seves[3] centenàries, com ara la Festa de Sant Antoni, la Festa de Corpus, la celebració de la Festa Major o l'Aplec del Remei. En els darrers anys també ha incorporat algunes festes que han arrelat al territori, com ara l'Escaldàrium (la festa del foc i l'aigua) o la Fira de Titellaires Romà Martí. D'altra banda, cal destacar el Fem bullir l'Olla (Mercat de l'olla i la caldera) i la Fira de Nadal, com activitats de referència a la comarca.

Calendari de Festes i tradicions:

  • Festa de Sant Antoni Abat: gener, diumenge següent a Sant Antoni
  • Fem bullir l'olla (Mercat de l'olla i la caldera i mercat d'artesans): 3r cap de setmana de març
  • TACA'M (Concurs de Teatre Amateur Vila de Caldes): cada diumenge, de gener a abril
  • La diada de la bicicleta: mes d'abril
  • Aplec de Sant Sebastià: 1 de maig
  • Fira de Titellaires Romà Martí: 3r cap de setmana de maig. Neix l'any 1993 en homenatge al titellaire Romà Martí. Des d'aleshores, la Fira ha esdevingut un punt de trobada de titellaires d'arreu del món que conviden a tothom a gaudir de l'art dels titelles amb una gran diversitat artística oberta a tots els públics, que ocupa durant tres dies els carrers del nucli antic.
  • Caldes Flor-Festa de Corpus: juny
  • Jornades Gastronòmiques de les cireres: de mitjans de maig a finals de juny
  • Escaldàrium, la festa del foc i l'aigua: 2n dissabte de juliol
  • MIAU, Mostra Internacional d'Art Urbà: setembre
  • Festa Major: 2n cap de setmana d'octubre. S'organitzen tota mena d'actes, tant durant els dies com a la nit, en els quals hi participen totes les colles culturals de la vila. Els dies amb més activitats programades són sempre el cap de setmana final. Els últims dos anys ha sigut organitzada una festa major autogestionada per un col·lectiu que no està d'acord amb el model de festa que organitza l'ajuntament.
  • Aplec del Remei (Capvuitada): 3r diumenge d'octubre. Just una setmana després de la festa Major hi ha la Capvuitada. La festa es concentra al passeig del Remei, el qual s'omple de paradetes d'artesania, menjar, organitzacions benèfiques i d'altres. També desfilen carrosses de cavalls i cotxes antics. L'acte més multitudinari és el cercavila de colles culturals.
  • Cursa de muntanya del Farell: darrer cap de setmana de novembre
  • Fira de Nadal: 1r cap de setmana de desembre

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Si ens introduïm a través dels emblemàtics carrers del nucli antic, descobrirem l'històric itinerari termal, en el qual trobarem les antigues termes romanes, la Font del Lleó, l'església parroquial de Santa Maria i els balnearis. També es poden visitar el Museu de Caldes (Thermalia),[4] la Casa-museu els Delger, el pont romànic i l'ermita del Remei.[5]

Balnearis[modifica | modifica el codi]

  • Broquetas (pl.del Lleó, 1)

Aigües hipotermals (emergents a més de 70º) clorurades sòdiques i carbonatades. Especialment indicades per afeccions reumàtiques, traumatologia, patologia respiratòria, sistema nerviós, obesitat i estrès. Aquest centre inicià la seva activitat el 1729 i serà reedificat el 1770. Està catalogat com a monument artístic protegit. Des del seu origen consta de tres plantes, amb el temps ha anat incorporant edificis veïns un parc privat, així el seu caràcter arquitectònic resulta una mica heterogeni. Mereixen especial comentari les zones modernistes: escales, vestíbul, galeria de banys, terrasses i balcons, ceràmiques vidriades, vidrieres, marqueteries i escultures, així com el vaporarium romà del segle II en forma d'estufa natural de pedra, coberta per una volta.

  • Vila de Caldes (pl. de l'Àngel, 5)

Aigües hipotermals (emergents a 70º) clorurades sòdiques i carbonatades. També indicades per afeccions reumàtiques i estrès. Aquest centre és el més modern de tots, ja que ha estat edificat de nou el 1992, anteriorment era conegut com el Balneari Solà (des de 1680). El nou edifici conserva la façana de 1849 en els dos pisos superiors i en els detalls de la pedra tallada de les façanes laterals.

  • Termes Victòria (c.de Barcelona, 12)

Ubicades en la zona de l'antic barri jueu, el call, de la vila medieval. El seu origen arquitectònic està en les cases que anirà ocupant, totes d'origen medieval, i en l'interior es poden veure exposats els antics conductes de la Font del Lleó, d'aquella mateixa època.

  • Banys Forns (c.Forn,12)

Aquí només trobarem galeria de banys, car no té oferta d'hotel; de fet depèn de les termes Victòria i complementa els seus serveis. Els orígens arquitectònics d'aquests banys els trobarem tot just al segle XIX.

Torre Nova[modifica | modifica el codi]

Aquesta torre està situada a la defensa de la vall de la riera de Caldes de Montbui. Està situada a dalt d'un turonet entre la riera i la muntanya del Farell. La torre és de planta regular i l'edifici principal té tres pisos d'alçada. Va ser propietat de Vidal de Vallgornera i Branciforte quart duc de l'Aranella. Avui en dia es fa servir com a mas.

Llegenda el mas de les serps: aquesta casa es coneix amb el nom de mas de les serps. La tradició popular diu que va pertànyer a un poderós cavaller que hi va construir una casa senyorial. Tothom fuig d'aquesta casa perquè està habitada per serps, especialment per una de molt gran que ha travessat dues vegades el mar.

Història[modifica | modifica el codi]

La presència de l'home en el territori que actualment ocupa Caldes de Montbui es remunta al Neolític, a l'any 3500 aC. Els primers pobladors agrícoles vivien dispersos a la vall i van acabar coexistint amb poblats ibèrics, dels quals es conserva la Torre Roja.

Els conqueridors romans van fundar una estació balneària, al voltant de la qual es va desenvolupar el nucli urbà Aquae Calidae. Ho van realitzar aprofitant fonts naturals d'aigua calenta que brollaven des de les capes freàtiques del subsòl. La temperatura de l'aigua al sortir era d'aproximadament uns 74 graus. Es va iniciar així el període de prosperitat de les quals les famoses termes en són una mostra, ja que van començar a ser visitades per forasters, que venien per curar-se algunes malalties o per passar una estona de lleure. Aquestes termes són les que millor es conserven de tota la península Ibèrica.[6]

A l'edat mitjana, el municipi es va consolidar com un important centre comarcal i des de principis del segle XII va tenir un mercat setmanal.

Entre els segles XIII i XIV, Caldes, que va començar a denominar-se "de Montbui" per la seva proximitat als barons dels senyors Montbui, es va convertir en un prestigiós centre comercial i menestral, amb nombroses indústries.

La vitalitat de la població es va posar de manifest al llarg del segle XVI amb l'inici de diferents obres urbanes, com la construcció del nou ajuntament, la remodelació de l'hospital medieval i la construcció de la nova església parroquial.

Fets del 1714[modifica | modifica el codi]

El 14 de gener de 1714, el comandant borbònic José Carrillo de Albornoz, comte de Montemar, es va presentar davant de la vila de Caldes amb mil efectius d’infanteria i mil de cavalleria. A l'interior de la vila, els calderins retenien seixanta-vuit soldats borbònics amb els seus oficials, que havien acudit a la població per recaptar les quinzenades, un impost de Felip V per sufragar el seu exèrcit.[7]

Davant la negativa d'obrir-ne les portes, el comte de Montemar va ordenar que els minadors fessin una bretxa a la muralla durant la nit, a més de forçar els portals de Vic i d'en Bellit. Fruit de la feina nocturna, l'esvoranc obert permeté que les tropes entressin a sang i foc. Els civils que resistiren foren executats, mentre que els restants van fugir atemorits. Tot seguit, els borbònics van saquejar i incendiar Caldes, fins que no van deixar cap casa sencera.[7]

Després de les guerres dels Segadors i de Successió, Caldes va entrar en una decadència de la que no es va recuperar fins després de la Guerra del Francès al segle XIX.

Tal com va succeir en els seus orígens, la prosperitat tornà al municipi de la mà de les aigües termals. L'impuls econòmic va acabar l'any 1880 amb l'arribada de la línia de ferrocarril de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França entre Mollet-Caldes.

A principis del segle XX la indústria tèxtil i l'explotació de les pedreres de granit van obrir camí a la industrialització del municipi. Però el desenvolupament industrial no va adquirir les dimensions d'altres municipis de la comarca com Terrassa, Sabadell, Mollet, o Granollers. Això va afavorir que Caldes de Montbui es convertís en una residència secundària de moltes famílies de l'àrea metropolitana de Barcelona.

En els últims anys han aparegut nombroses urbanitzacions al poble. L'economia de Caldes gira al voltant de la indústria, sobretot la tèxtil i la construcció.

Llista d'entitats[modifica | modifica el codi]

2 de 6 carregat pels Castellers de Caldes de Montbui en la diada de Sant Jordi a Esplugues, l'any 2006
Esports
  • Club Natació Caldes
  • Club Bàsquet Caldes
  • Club de Futbol Caldes (Caldes CF)
  • Club Hoquei Caldes
  • Esport Ciclista de Caldes De Montbui
  • Club Escacs Caldes
  • Club Futbol Sala Caldes(Legea Bugarai)


Cultura


Solidaritat


Juvenils

Proximitats[modifica | modifica el codi]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
138 157 197 1.391 1.694 3.595 3.693 3.737 3.474 3.627
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.308 4.777 4.388 4.729 5.986 8.161 10.168 11.003 11.501 12.126
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
12.788 12.673 12.464 13.244 15.096 15.941 16.518 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Termalisme». Ajuntament de Caldes de Montbui. [Consulta: 21/12/2011].
  3. festes i tradicions
  4. «Museu Thermàlia - Cultura i Tradicions de Caldes». [Consulta: 24 juliol 2013].
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 42-43. ISBN 84-393-5437-1. 
  6. Raventós, Joan. «L'aigua feta medecina». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 27-30. ISSN: 1695-2014.
  7. 7,0 7,1 Viles Cremades. Ruta 1714

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caldes de Montbui