Granollers

Granollers

(En detall)
Localització
Municipi del Vallès Oriental
Ajuntament de Granollers
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Vallès Oriental
Gentilici	Granollerí, granollerina
Superfície	14,9 km²
Altitud	145 msnm (màx.:512 mín.:0)
Població (2011)   • Densitat	60.000 hab. 4.026,85 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 440600 4606575
Distàncies	26,5 km de Barcelona
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Josep Mayoral i Antigas (PSC)
Codi postal	08400-08404, 08401 (centre), 08402 (perifèria)
Codi territorial	080961
Festa major	Fira i Festes de l'Ascenció, maig-juny Festa Major de Blancs i Blaus, últim dijous d'agost
Patró/Patrons	Sant Esteve i Sant Plàcid
Dies de mercat	Dijous
Web	Ajuntament de Granollers

Granollers és la capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

La Porxada, edifici renaixentista que servia de llotja de gra, n'és l'edifici més emblemàtic. La Porxada es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d'un projecte que havia encarregat el Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. L'edifici té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d'ample i està format per 15 columnes d'ordre toscà que sostenten una teulada de quatre vessants.

Al carrer de Corró trobem l'antic hospital de Sant Domènec, ara sala Francesc Tarafa, un exemple d'arquitectura gòtica restaurada. Granollers viu del comerç i de les indústries. Però a la part sud del terme, el paratge de Palou encara conserva zones agrícoles.

Història

Els vestigis més antics que s'han trobat a Granollers tenen una antiguitat de més de 4.000 anys, encara que les troballes arqueològiques més importants són les de la necròpolis de Can Trullàs, de l'època romana. Fins l'any 944 no apareixerà la primera referència del topònim Granollers, citat com a Granularios Subteriore. A partir de l'any 1040 ja s'esmenta el mercat granollerí.

Durant els segles XIII, XIV i XV, l'Església, el senyor feudal de la Roca i la Corona es disputen el territori de Granollers. Aquesta continua situació de bescanvi va fer que els granollerins recaptessin 10.000 florins que van posar en mans del rei Alfons IV perquè comprés la vila i la incorporés definitivament a la Corona. Des d'aquest moment, Alfons IV declarava la vila com a carrer de Barcelona (1418).

Les muralles es van començar a bastir el 1291 i es van aixecar entre el 1366 i el 1380 sota el regnat de Pere III. Van ser enderrocades a finals del segle XIX però es conserven restes de les refetes en el segle XVI. Tenien un traçat hexagonal amb onze torres de defensa i un camí de ronda conegut com "corredossos". Els cinc portals d'entrada coincideixen amb les vies de comunicació que existien i tenien una capella al damunt: el de Barcelona (Sant Cristòfol), el de Caldes (Santa Anna), el de Corró (Sant Antoni), el de Bell-lloc (Sant Roc) i el de la Roca (Santa Esperança). Quan es van enderrocar les muralles es van traslladar les capelles a un costat del carrer.

Durant deu anys, entre 1462-1472, es va produir una guerra civil que enfrontava la monarquia de Joan II i la Generalitat. La vila de Granollers, sota el domini dels senyors de Pinós, va prendre partit per la Generalitat. Durant aquest conflicte (1466) va morir a Granollers el Conestable de Portugal, candidat a la Corona d'Aragó. Tot i que Granollers va prendre posició contra Joan II, en acabar la guerra el monarca va atorgar els privilegis que ja havia donat el rei Alfons IV, el 1418. El segle XV encara havia de dur més conflictes a Granollers, a causa de la Segona Guerra de Remença.

L'estabilitat del segle XVI, l'augment demogràfic i la prosperitat del mercat consolidaren el desenvolupament de Granollers exemplificat amb la construcció d'importants edificis com la nova església parroquial gòtica de Sant Esteve, sobre la romànica del segle XI; el desaparegut Convent dels Caputxins; l'església de Sant Francesc o la Porxada. Altres aspectes d'aquest segle d'or, tal com qualificà el metge i historiador Alfred Canal el segle XVI, són la gran activitat del Consell o Universitat o la construcció de noves capelles sobre les muralles . Aquesta prosperitat es va truncar de nou per la lluita durant la Guerra dels Segadors en la qual va intervenir el síndic granollerí Joan Domènec.

Durant la Guerra del Francès (1808-1814), Granollers es va oposar a l'ocupació napoleònica i va ser seu de la Junta del Partit del Vallès. El conflicte de la tercera carlinada (1875) va ser el que va afectar més la vila. 3.000 carlins van assaltar Granollers i van segrestar l'alcalde i trenta-tres persones més que van ser alliberats previ pagament d'un rescat.

A mitjan segle XIX l'activitat econòmica de la capital del Vallès Oriental va anar evolucionant a partir del desenvolupament de les vies de comunicació i va esdevenir gradualment més industrial i comercial que agrícola. La inauguració del nou traçat de la carretera de Barcelona a Vic (1848) i l'arribada de les dues línies de tren (1854 i 1876) van ser-ne les causes principals. Al principi del segle passat, s'incorporen a Granollers el Lledoner (1922), segregat de les Franqueses del Vallès i el municipi de Palou (1928). D'aquesta forma, la ciutat consolidava la configuració longitudinal amb l'actual carretera com a eix principal.

Durant la Segona República, la ciutat va viure un procés de canvi social i polític general, amb alguns esdeveniments especials com els Fets d'Octubre de 1934. La Guerra Civil (1936-1939) també es va patir amb molta duresa: hi ha haver quatre bombardejos de l'aviació italo-germana, el primer dels quals, el 31 de maig de 1938, va causar centenars de ferits, morts i molts estralls. Un dels fets més destacats de la postguerra és la celebració de la primera Fira de l'Ascensió el 1943, i que amb els anys depassarà l'àmbit local. Són anys de mancances i de recessió econòmica i no és fins al 1952 que se suprimeix el racionament dels productes de primera necessitat. Entre 1956 i 1975 hi va haver un creixement demogràfic molt destacat, a causa principalment de la immigració i de l'augment de la natalitat, que va propiciar un important increment del parc d'habitatges i el desenvolupament de la trama urbana.

D'altra banda, la crisi del tèxtil de meitat dels anys 60 va donar pas a una indústria més diversificada, un dels trets destacats de l'economia granollerina. La mort del general Franco, el novembre de 1975, comporta la legalització de diversos partits polítics que concorreran a les primeres eleccions generals de 1977, primer, i a les municipals de 1979, després, que guanya Rafel Ballús, del PSC, el qual serà alcalde fins al 1986, quan serà substituït per Josep Pujadas. El 1988 es constitueix a Granollers el Consell Comarcal, el primer president del qual va ser Josep Serratusell, de CiU.

La Porxada

L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona '92 en la modalitat d'handbol.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 193 233 236 1.581 1.901 5.260 6.369 6.888 7.419 8.048

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 9.153 12.699 13.960 15.480 20.194 30.066 45.300 50.562 52.303 53.012

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 50.951 51.600 52.423 54.634 56.456 58.940 60.122 59.691 - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Administració

Resultats electorals de Granollers, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Josep Mayoral i Antigas	8.858	13	42,49%
	Convergència i Unió	Pius Canal i Canals	4.458	6	21,38%
	Partit Popular	M. Àngels Olano García	2.641	4	12,67%
	ICV-EUiA-Entesa	Josep Casasnovas Vaquero	1.240	1	5,95%
	Acció Granollers-Esquerra-Reagrupament-GI-AMl	Pep Mur i Planas	1.216	1	5,83%
	Solidaritat Catalana per la Independència	Elies Canyelles i Ballús	398	-	1,91%
	Plataforma per Catalunya	Ricardo Costa Liñares	377	-	1,81%
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania	Eduardo Beltran Ortega	311	-	1,49%
	Som! Granollers	Miquel Acedo Labat	289	-	1,39%
	Partit Família i Vida	Lluís Balsells Abeleira	52	-	0,25%
	En blanc		1.007	-	4,83%
Total		21.239		25

Festa Major de Blancs i Blaus

Considerada una de les millors festes majors de Catalunya, la Festa Major, que té lloc la setmana de l'últim dijous d'agost, es basa en la recuperació d'una antiga aposta feta a la ciutat l'any 1897. Aquell any, dos rajolers, el Rayo i l'hereu Maynou, van dividir la ciutat un dilluns de juliol competint entre ells per veure qui era capaç de fer més rajoles en una hora. Aquesta és l'anècdota que va generar la creació de les colles de Blancs i Blaus, veritables protagonistes de la festa.

La Festa Major de Granollers té dues característiques molt clares: la rivalitat únicament festiva entre les colles dels Blancs i dels Blaus i la massiva participació de públic, que reuneix a desenes de milers de persones a la festa. L'eix central és una competició entre les dues colles per veure quina anima més la Festa Major. La Colla guanyadora disposarà del privilegi d'escollir i portar el pregoner de l'any següent.

Parcs i jardins

Parcs Urbans

• Parc Torras i Villà
• Parc del Congost
• Parc de Ponent
• Parc de la Creu
• Parc del Ramassar
• Parc Firal
• Jardins Lluís Companys

Parcs Periurbans

• Parc del Passeig Fluvial
• Parc Forestal del Bosc de Can Cabanyes
• Parc Forestal de la Verneda de Can Gili
• Parc Forestal de la Font del Ràdium

Llista d'entitats

Esport

Els principals clubs esportius de la ciutat de Granollers són:

• Club Natació Granollers (natació)
• Esport Club Granollers (futbol)
• Club Balonmano Granollers (handbol)
• Club Bàsquet Granollers (bàsquet)
• Club Atlètic Granollers (atletisme)
• Club Tennis Granollers (tennis)
• Club Ciclista Granollers (ciclisme)
• Club Voleibol Granollers (voleibol)
• Club Atlètic del Vallès (futbol)
• Club Futbol Americà Granollers Fènix (futbol americà)
• Club de Futbol Ponent (futbol)
• Agrupació Excursionista Granollers

Cultura

Museu de Granollers

• Museu de Granollers
• Adoberia de Granollers
• Xics de Granollers
• Blancs i Blaus
• Diables de Granollers
• Drac de Granollers
• Esbart Dansaire de Granollers
• Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers
• Agrupació Sardanista
• AEiG Sant Esteve
• Colònies Sant Esteve de Granollers
• Societat Coral Amics de la Unió
• Cor femení de Granollers
• Arxiu Comarcal del Vallès Oriental

Centres educatius

• IES Escola Municipal de Treball
• IES Celestí Bellera
• IES Carles Vallbona
• IES Antoni Cumella
• CEIP Salvador Espriu
• CEIP Salvador Llobet
• CEIP Ferrer i Guàrdia
• CEIP Joan Solans
• CEIP Granul·larius
• CEIP Pereantón
• CEIP Lledoner · Comunitat d'aprenentatge
• Col·legi L'Estel
• Escola Mª Anna Mogas
• Escola Pia Granollers
• Col·legi Jardí
• Escola Cervetó
• CTUG - Centre Tecnològic i Universitari de Granollers
• CEIP Mestres Montaña

Solidaritat

• El Xiprer

Vegeu també

• Arxiu Municipal de Granollers.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya