Comarca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre geografia. Si cerqueu la comarca descrita a l'obra literària El Senyor dels Anells, vegeu «La Comarca».

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que té una certa unitat a causa de les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els pobles que la formen.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

A l'edat mitjana, com a mínim des del segle XIII, s'usava l'expressió chomarcha, comarquia o commarca com a sinònim de marca, terra fronterera.

Tipus de comarca[modifica | modifica el codi]

A partir de l'Edat Moderna la comarca comença a prendre el sentit de terra veïna a territoris d'assenyalament popular, encara que amb un ús més aviat imprecís. Avui dia i atès que les comarques naturals, ço és geogràfiques, no es corresponen necessàriament amb les comarques reconegudes per l'administració, cal diferenciar dos tipus de comarca: la comarca geogràfica i la comarca administrativa.

Comarca geogràfica[modifica | modifica el codi]

La comarca geogràfica, o natural, és una extensió de territori reduïda dotada d'una unitat fonamentada en factors físics i naturals, criteris econòmics i/o factors històrics. Per exemple: la Ribagorça, la Ribera del Xúquer o Menorca.

Comarca administrativa[modifica | modifica el codi]

La comarca administrativa és una demarcació local de caràcter politicoadministratiu i/o estadístic. Per exemple: l'Alta Ribagorça, el Baix Maestrat o la Ribera Alta.

Als Països Catalans hi ha hagut diferents propostes de divisió comarcal, les primeres de les quals daten dels anys 30 del segle XX. La primera proposta aprovada per una institució administrativa va ser la Divisió territorial de Catalunya de 1936 proposada pel geògraf Pau Vila, on va establir a partir dels centres de mercat, unes unitats regionals amb certs trets homogenis.

Algunes de les propostes de divisió comarcal però no aconseguiren ser aprovades, per bé que hi hagué diverses aportacions que serien la base de les divisions comarcals actuals. Als anys 60 Joan Soler, inspirant-se en la divisió de 1936, realitzà una recerca sobre la divisió comarcal dels Països Catalans, que serviria per a la futura divisió territorial aprovada l'any 1987 per la Generalitat Valenciana. D'altra banda, alguns autors com Vicenç M. Rosselló i Ferran Dídac Lluch han proposat dividir Mallorca en mancomunitats.

Actualment, només són reconegudes oficialment com a tals i són un nivell de l'organització territorial de l'administració 41 comarques per la Generalitat de Catalunya i 34 per la Generalitat Valenciana, encara que en aquest darrer cas amb el nom de delimitacions territorials homologades de 2a categoria. Únicament en el primer cas, les comarques disposen de consell comarcal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Comarques dels Països Catalans[modifica | modifica el codi]