Comarques de Catalunya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Divisió comarcal actual de Catalunya

L'actual divisió de Catalunya en comarques té el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 (divisió comarcal de 1936), que tingué vigència fins al 1939, quan fou suprimida pel franquisme. Posteriorment, el 1987, la Generalitat adoptà de nou aquesta divisió territorial, si bé el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça, i el 1990 es modificà algun límit territorial. Actualment Catalunya està dividida en 41 comarques, cada una administrada pel seu consell comarcal.

Història[modifica | modifica el codi]

Els romans van anomenar civitates als principals poblats ibers i al seu territori d'influència. El nom d'algunes d'aquelles tribus ha perdurat en la denominació del territori: Ceretans (Cerdanya), bergistans (Berguedà), ausetans (Osona).

Sota l'estructura administrativa romana, la província Tarraconense va ser dividida en convents jurídics. El convent de Tàrraco es corresponia aproximadament a l'actual Catalunya, sense la plana de Lleida i amb el Maestrat. Plini el Vell diu que al convent de Tàrraco hi havia 42 civitates, que venien a ser demarcacions territorials. Les denominacions que han perdurat com a comarcals són: gerundenses (Gironès), segarrensis (Segarra), a més del territorium tarraconensis (Camp de Tarragona i Tarragonès).

En l'època visigoda, es van constituir els bisbats al voltant de les principals ciutats mantenint una cohesió del seu territori. Entre altres: Bàrcino (Barcelonès), Emporiae (Empordà), Orgellia (Bisbat d'Urgell).

La Reconquesta va portar un règim feudal amb dominis senyorials variables estructurats en comtats, vescomtats i altres senyorius menors. A més de les denominacions ja tradicionals, apareixen els comtats del Rosselló, Pallars o Ribagorça.

Durant l'Edat mitjana sorgeix la denominació de comarca com a sinònim de marca, terra fronterera, i es consolida com a denominació popular. A partir del 1600 alguns escriptors descriuen el Principat de Catalunya per comarques. Pere Gil (1551-1622) diu «Tot Catalunya pot dividir-se en vint-i-set parts, o climes, o comarques, o parts de terra». Andreu Bosch (1628) diu «Tota sa terra es divideix en quaranta-vuit parts». Josep Aparici (1708) anota trenta comarques: «Catalunya és coneguda per la seva repartició en comarques».[1]

Políticament, el concepte de comarca no apareix fins a l'últim quart del segle XIX. El catalanisme polític va manifestar el seu rebuig a la divisió provincial de 1833 plantejant com a alternativa una organització en comarques. El 1882, el projecte de Constitució per a l'Estat Català elaborat al Congrés Federal Regionalista propugnava una divisió en comarques. El 1892, la cinquena de les Bases de Manresa declarava: «La divisió territorial sobre la qual es desenrotlla la gradació jeràrquica dels poders governatiu, administratiu i judicial, tindrà per fonament la comarca natural, el municipi».[2]

Esteve Sunyol va fer, el 1897, la primera concreció d'una divisió comarcal com a base politicoadministrativa. Diversos tractadistes van proposar una gran varietat de divisions comarcals i de nomenclatures. La majoria de comarcalitzacions proposades fins al 1930 tenien un caràcter naturalista i historicista. Pau Vila va donar un gir a aquest model donant prioritat als factors socials seguint els principis de geografia regional de l'escola geogràfica francesa.[2]

L'octubre del 1931 la Generalitat va crear la Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya, amb Pau Vila com a vice-president. Els treballs es van concretar en la divisió comarcal de 1936 amb trenta-vuit comarques.

El 1939, la dictadura franquista va anul·lar la comarcalització. El 1987 es va recuperar la mateixa divisió comarcal del 1936, amb algunes modificacions el 1988 i 1990.

Llista de comarques[modifica | modifica el codi]

Convencions[modifica | modifica el codi]

El nom de les comarques catalanes s'escriu sempre precedit dels articles el/la, segons convingui. No obstant això, cal recordar que hi ha una excepció: la comarca d'Osona, que no el duu mai; i que és optatiu de posar-lo en tres més: Anoia, Garraf i Terra Alta.[3] L'article inicial s'escriu sempre amb minúscula, tant en els mapes com en un text, tret que es tracti del començament d'una frase.

Els codis de dos dígits alfabètics són els usats en bases de dades a proposta de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu de la Generalitat.[4]

Comarques actuals[modifica | modifica el codi]

Comarca Codi
alfan.
Codi
terr.
Hab.
(2013)[5]
Sup.
(km2)

Dens.

(hab./km2)

Capital
l'Alt Camp AC 01 44.771 538,01 83,2 Valls
l'Alt Empordà AE 02 141.351 1.357,53 104,1 Figueres
l'Alt Penedès AP 03 106.242 592,77 179,3 Vilafranca del Penedès
l'Alt Urgell AU 04 21.128 1.447,48 14,6 la Seu d'Urgell
l'Alta Ribagorça AG 05 4.097 426,86 9,6 el Pont de Suert
l'Anoia AI 06 118.467 866,28 136,8 Igualada
el Bages BG 07 185.718 1.295,08 143,0 Manresa
el Baix Camp BC 08 193.455 697,07 277,5 Reus
el Baix Ebre BB 09 81.514 1.002,72 81,3 Tortosa
el Baix Empordà BM 10 133.787 701,69 190,7 la Bisbal d'Empordà
el Baix Llobregat BT 11 808.644 485,70 1.663,9 Sant Feliu de Llobregat
el Baix Penedès BP 12 101.100 296,24 341,0 el Vendrell
el Barcelonès BR 13 2.240.437 144,72 15.366,5 Barcelona
el Berguedà BD 14 40.555 1.184,89 34,2 Berga
la Baixa Cerdanya[nota 1] CD 15 18.630 546,57 34,1 Puigcerdà
la Conca de Barberà CB 16 20.992 650,24 32,3 Montblanc
el Garraf GF 17 146.609 185,28 792,1 Vilanova i la Geltrú
les Garrigues GG 18 20.058 797,61 25,1 les Borges Blanques
la Garrotxa GX 19 56.106 735,39 76,4 Olot
el Gironès GN 20 185.085 575,40 321,6 Girona
el Maresme MM 21 437.431 398,91 1.097,7 Mataró
el Montsià MT 22 71.577 735,37 97,3 Amposta
la Noguera NG 23 39.828 1.784,06 22,3 Balaguer
Osona OS 24 155.069 1.260,12 123,0 Vic
el Pallars Jussà PJ 25 13.607 1.343,08 10,1 Tremp
el Pallars Sobirà PS 26 7.330 1.377,92 5,3 Sort
el Pla de l'Estany PE 27 31.325 262,83 122,1 Banyoles
el Pla d'Urgell PU 28 37.249 305,13 119,2 Mollerussa
el Priorat PR 29 9.756 498,60 19,6 Falset
la Ribera d'Ebre RE 30 23.477 827,31 28,4 Móra d'Ebre
el Ripollès RI 31 25.955 956,24 27,2 Ripoll
la Segarra SR 32 22.971 722,67 31,8 Cervera
el Segrià SI 33 210.141 1.396,65 150,5 Lleida
la Selva SV 34 173.128 995,11 174,0 Santa Coloma de Farners
el Solsonès SL 35 13.621 1.001,21 13,6 Solsona
el Tarragonès TR 36 251.226 318,86 786,6 Tarragona
la Terra Alta TT 37 12.310 743,36 16,6 Gandesa
l'Urgell UR 38 36.863 579,73 63,6 Tàrrega
la Vall d'Aran VN 39 10.090 633,60 15,9 Vielha
el Vallès Occidental VC 40 898.921 583,17 1.541,6 Sabadell i Terrassa
el Vallès Oriental VR 41 402.989 850,99 473,5 Granollers
  1. Oficialment Cerdanya, s'utilitza el mot Baixa Cerdanya per diferenciar-la de l'Alta Cerdanya a França.[6]

Revisió comarcal[modifica | modifica el codi]

El gener del 1990 es va modificar l'adscripció comarcal d'alguns municipis:[7]

Municipi Comarca anterior Comarca actual
Alfarràs Noguera Segrià
Arbolí Priorat Baix Camp
Bonastre Tarragonès Baix Penedès
Caldes de Montbui Vallès Occidental Vallès Oriental
Castellet i la Gornal Garraf Alt Penedès
Esplugues de Llobregat Barcelonès Baix Llobregat
els Garidells Tarragonès Alt Camp
Masllorenç Alt Camp Baix Penedès
la Molsosa Anoia Solsonès
Montesquiu Ripollès Osona
Montornès de Segarra Urgell Segarra
Olesa de Bonesvalls Garraf Alt Penedès
la Portella Noguera Segrià
Sant Jaume d'Enveja Baix Ebre Montsià
Sant Just Desvern Barcelonès Baix Llobregat
Sant Quirze de Besora Ripollès Osona
Santa Maria de Besora Ripollès Osona
Vallfogona de Riucorb Segarra Conca de Barberà
Vidrà Ripollès Osona

Propostes i reivindicacions[modifica | modifica el codi]

L'any 2000, en l'Informe Roca, un equip format per Miquel Roca i Junyent i Jesús Burgueño, entre altres, van proposar de crear alguna comarca més: El Moianès (capital: Moià), la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord, el Baix Llobregat Nord, amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals.

Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i el Baix Montseny (capital: Sant Celoni), a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.).[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pau Vila, La divisió territorial de Catalunya (1937), ISBN 84 322 9508 6
  2. 2,0 2,1 Jesús Burgueño, De la vegueria a la província. ISBN 84-232-0487-1
  3. «Municipis i comarques». Manual de Documents per a l'Empresa. [Consulta: 7/4/2014].
  4. Abreviacions, editat per la Secretaria de Política Lingüística.
  5. «Distribució per comarques. Any 2013.». IDESCAT. [Consulta: 1 de febrer de 2010].
  6. «Baixa Cerdanya». L'Enciclopèdia. [Consulta: 1 de febrer de 2010].
  7. Llei 3/1990 de 8 de gener Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  8. Burgueño, J. Reflexions i propostes al voltant del sisteme electoral a Catalunya: consells comarcals, diputacions, Parlament i representació a Corts, Scripta Nova.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]