Mollerussa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaMollerussa
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 37′ 54″ N, 0° 53′ 46″ E / 41.631666666667°N,0.89611111111111°E / 41.631666666667; 0.89611111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaPla d'Urgell Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalMollerussa Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població15.037 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.117,89 hab./km²)
Llars30 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciMollerussenc, mollerussenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície7,1 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud250 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Batlle Modifica el valor a WikidataMarc Solsona i Aixalà (2010–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25230 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25137 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT251370 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmollerussa.cat Modifica el valor a Wikidata

Mollerussa és un municipi de Catalunya capital de la comarca del Pla d'Urgell.

El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Mollerussa té una superfície de 7,1 km² i una població de 15.301 habitants (2023). És el municipi amb més densitat de població de la província de Lleida. La ciutat està comunicada per l'autovia A2 i té una estació de la línia de ferrocarril Lleida-Manresa.

El patró de Mollerussa és Sant Isidori màrtir de Quios, anomenat a la població Sant Isidori (Els catòlics celebren la festa el 15 de maig i els ortodoxos el 14 del mateix mes). La Festa Major se celebrava fins a l'any 1974, el dia 15 de maig, però es va acordar que se celebrés el tercer divendres i dissabte del mes de maig, passat el 15 d'aquest més.[1]

L'esdeveniment més conegut és el Concurs dels vestits de paper, on diferents modistes i dissenyadors (professionals i amateurs) presenten les seves creacions (sempre vestits fets de paper) en una "passarel·la" que se celebra al teatre de l'Amistat, normalment un dissabte de la setmana de Santa Llúcia.

També és molt important la fira de Sant Josep - una de les més importants de Catalunya del seu ram- especialitzada en maquinària agrícola, la qual és una evolució de les antigues fires de bestiar.

Geografia[modifica]

Història[modifica]

Primera menció[modifica]

La primera menció escrita de Mollerussa, data de l'any 1079, - Mulieruciam- document en el qual els comtes de Barcelona (Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II) donen a Berenguer Gombau d'Anglesola un territori, perquè sigui reconquerit, repoblat, fortificat, etc. Mollerussa, com bona part de l'actual comarca del Pla d'Urgell, pertanyia a la casa d'Anglesola, els quals eren feudataris del comte de Barcelona. Els almoràvits eren una secta islàmica originària del Sàhara, i eren fanàtics religiosos. Van passar a la península Ibèrica i van tornar a conquerir llocs que anteriorment havien estat islàmics. Una d'aquestes lluites, podria ser que hagués estat a Mollerussa, una batalla, entre el comte Ermengol V i els almoràvits, en la qual morí Ermengol d'Urgell, l'any 1102. D'altres autors localitzen aquesta batalla en algun punt del regne de Castella.

Orígens de Mollerussa[modifica]

Un possible origen de Mollerussa estaria en uns Vilars. Els Vilars és un topònim del municipi del qual se'n parlava en un document del 1157, ja que és el nom d'una partida del terme municipal que actualment perviu a Mollerussa. Etimològicament, Vilar prové del llatí tardà Villare. Una altra possibilitat estaria, en un hostal o casa de postes al camí ral de Barcelona a Lleida,[2]

Senyors Feudals[modifica]

El 1210, Mollerussa deixa de figurar entre les possessions dels Anglesola, i sembla que la família Sassala passa a obtenir-ne la possessió en temps del rei Jaume, és a dir, que devia passar a la casa dels Sassala a partir del 1213. Però no va ser fins al 1419 quan Mollerussa passa a la casa dels Olzinelles.[3]

Bisbat de Vic[modifica]

La veritable restauració de parròquies i centres religiosos s'acabava el 1150 després de la reconquesta de Lleida, per aquest motiu el bisbat de Vic arribà fins a Sidamon i fins i tot alguns pobles tarragonins. Les parròquies més occidentals eren Sidamon, Miralcamp, Golmés i Mollerussa. Mollerussa va dependre del bisbat de Vic fins al 1597, que va passar, definitivament, al bisbat de Solsona.[4]

Vegueria de Tàrrega[modifica]

La vegueria era una organització administrativa i territorial a Catalunya que tenia jurisdiccions governatives, judicials i administratives. Es tractava d'una autoritat delegada de la corona, per això en alguns aspectes. Els pobles, estaven sotmesos a la jurisdicció reial a través del veguer, per altra part també estaven sotmesos a la jurisdicció del senyor de Mollerussa. En cas de guerra, en conflictes de jurisdicció entre batlles, s'havia d'estar sota la jurisdicció del veguer. El batlle era qui representava l'autoritat i els interessos del senyor del poble, que abans d'obtenir el seu càrrec havia de passar una sèrie de requisits com ara els besamans i l'homenatge al senyor corresponent. Mollerussa va pertànyer a la veguera de Tàrrega.[5]

La Revolució industrial (finals del segle xix i principis del XX)[modifica]

L'arribada del ferrocarril (1861) i la seva situació geogràfica central van fer de la població seu de l'administració del nou canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. Segons Miquel Polo, la Fira de Sant Josep es celebra des del 1885.[6] L'octubre de 1880 s'inaugura el col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat.[7] El 1900 es crea l'empresa "La Forestal de Urgel", a instància presentada per Josep Duran i Ventosa.[8] El 1902, es va construir el ferrocarril de via estreta Mollerussa-Balaguer per al transport de mercaderies, sobretot remolatxa, i per assortir la Sucrera del Segre, ubicada a Menàrguens. El tren sortia de Mollerussa i passava per El Palau d'Anglesola, El Poal, Bellvís i Térmens -d'on sortia un ramal fins a Menàrguens- Vallfogona de Balaguer i Balaguer.[9] Un dels seus fundadors va ser l'industrial barceloní Manuel Bertrand el 1902. L'any 1904 va arribar l'aigua potable a les cases particulars de Mollerussa i el maig del mateix any es va inaugurar la primera font pública.[10] L'octubre de 1905, comença a funcionar el col·legi de sant Josep, més conegut com La Salle, dirigit pels germans de les escoles cristianes.[7] El 1934 es funda l'empresa, casa Granja Castelló, dedicada al tractament i embotellament de la llet.[11]

Creixement[modifica]

Vegeu també: Fira de Sant Josep

L'any 1960, arran de la mecanització del camp, comença una nova era per la Fira de Sant Josep. La maquinària agrícola augmenta la seva presència, en detriment del bestiar. Es crea una nova institució independent. El Sr. Leopoldo Segarra Garrabou, assumeix el càrrec de director de la Fira de Sant Josep.[12]

El 1973 es van iniciar les obres d'unes càmeres frigoríques per la fruita, ubicades a la carretera de Mollerussa al Palau d'Anglesola, iniciativa de l'empresari Sr. Francesc Argilés i la seva empresa Nufri S.L.[13][14] El 7 de gener de 1974 es va concedir una llicència a Miquel Pujol Oliva per instal·lar una fàbrica dedicada a la fabricació de pretensats, que amb el temps esdevindria Prefabricats Pujol.[15]

Des de l'any 1975, Mollerussa té el títol de ciutat, per Decret i publicat al BOE.[16] El curs escolar 1980-1981 es va inaugurar el primer institut de Batxillerat, que a partir de l'any 1984 es va anomenar "Terres de Ponent".[17] El 20 de març de 1983, el delegat d'esports de la Generalitat, Sr. Vilaseca, va inaugurar el primer pavelló poliesportiu de Mollerussa.[18] El 16 de març de 1988, el Parlament de Catalunya, en sessió plenària, aprovava unànimement, la creació de la nova comarca del Pla d'Urgell, amb setze municipis, una superfície de 307'4 quilòmetres quadrats i una població (segons cens de 1986) de 28.673 habitants, amb capital a Mollerussa.[19] La temporada futbolística 1988-1989, el Club de Futbol Joventut Mollerussa va jugar a Segona divisió A, fita mai no aconseguida per cap club d'un municipi similar a Mollerussa.[20] El 1989 s'inaugura el saló Autotrac.[21] El 1995, s'inaugura el saló Autotardor.[22]

Política[modifica]

Mollerussa. Casa de la Vila

A les eleccions municipals de 2019 es van donar aquests resultats:

Partit polític Vots Percentatge Regidors
Junts per Catalunya 2.727 49,6% 9
Esquerra Republicana de Catalunya 1.369 29,9% 5
PSC 722 13,13% 2
PP 299 5,44% 1
Ciutadans 148 2,69% 0

A les eleccions municipals de 2023 es van donar aquests resultats:

Partit polític Vots Percentatge Regidors
Mollerussa Primer - Ara Pacte Local 952 19,93% 4
Junts per Catalunya 941 19,7% 4
Esquerra Republicana de Catalunya 872 18,26% 3
PSC 642 13,44% 2
CUP 620 12,98% 2
PP 480 10,05% 2
VOX 160 3,35% 0

L'actual composició del ple municipal és:

Llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979[modifica]

Alcalde Inici del mandat Fi del mandat Partit
Joan Roca Llardén 1979 1983 CiU
Magí Carné Tella 1983 1987 CiU
Josep Grau Seris 1987 1999 CiU
Antoni Bosch Miquel 1999 2007 CiU
Teresa Ginestà Riera 2007 2010 PSC
Marc Solsona Aixalà 2010 - CiU

JxCAT

MP

Clima[modifica]

Dades climàtiques a Mollerussa
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 21.0
(69.8) 		22.0
(71.6) 		27.0
(80.6) 		30.0
(86) 		36.0
(96.8) 		40.0
(104) 		43.0
(109.4) 		42.0
(107.6) 		39.0
(102.2) 		32.0
(89.6) 		25.0
(77) 		20.0
(68) 		43.0
(109.4)
Màxima mitjana °C (°F) 8.5
(47.3) 		12.3
(54.1) 		16.0
(60.8) 		18.7
(65.7) 		23.1
(73.6) 		28.0
(82.4) 		32.0
(89.6) 		31.3
(88.3) 		26.7
(80.1) 		20.6
(69.1) 		13.1
(55.6) 		8.9
(48) 		20.0
(68)
Mitjana diària °C (°F) 3.8
(38.8) 		6.3
(43.3) 		9.3
(48.7) 		11.8
(53.2) 		16.2
(61.2) 		20.5
(68.9) 		23.9
(75) 		23.7
(74.7) 		19.8
(67.6) 		14.5
(58.1) 		8.0
(46.4) 		4.6
(40.3) 		13.6
(56.5)
Mínima mitjana °C (°F) −0.8
(30.6) 		0.2
(32.4) 		2.5
(36.5) 		4.9
(40.8) 		9.2
(48.6) 		13.1
(55.6) 		15.9
(60.6) 		16.1
(61) 		13.0
(55.4) 		8.4
(47.1) 		2.9
(37.2) 		0.4
(32.7) 		7.2
(45)
Mínima rècord °C (°F) −18.0
(−0.4) 		−10.0
(14) 		−8.0
(17.6) 		−4.0
(24.8) 		0.0
(32) 		3.0
(37.4) 		8.0
(46.4) 		8.0
(46.4) 		3.0
(37.4) 		−3.0
(26.6) 		−9.0
(15.8) 		−10.0
(14) 		−18.0
(−0.4)
Precipitació mitjana mm (polzades) 23.9
(0.941) 		13.4
(0.528) 		26.7
(1.051) 		38.0
(1.496) 		53.7
(2.114) 		35.6
(1.402) 		10.3
(0.406) 		23.6
(0.929) 		48.3
(1.902) 		42.4
(1.669) 		35.5
(1.398) 		26.0
(1.024) 		373.9
(14.72)
Mitjana de dies de precipitació 6.6 4.3 4.5 6.4 7.5 5.2 2.5 3.7 4.2 5.9 6.3 7.2 64.3
Mitjana de dies de gelada 20.1 15.0 7.9 2.6 0.1 0.0 0.0 0.0 0.0 0.5 9.2 16.0 71.4
Font: meteocat.cat (climatologia per comarques)[23]

Demografia[modifica]

El creixement econòmic de les darreres dècades ha anat acompanyat d'un augment de la població de la ciutat que l'han convertit en una de les principals ciutats de la província amb clara rivalitat amb Balaguer i Tàrrega.

D'ençà que va començar el segle xxi, la localitat ha experimentat una forta immigració d'estrangers, especialment musulmans, que l'han convertit en el segon municipi de la província de Lleida amb més estrangers.

L'alta població contrasta amb l'escàs terme municipal, fet que ha provocat que Mollerussa tingui més densitat de població que grans ciutats com Saragossa o Lleida.

Pels motius del creixement de població, expansió urbanística, desenvolupament industrial i de comerç, riquesa agrícola i l'òptima posició geogràfica, l'any 1975 li fou concedit el títol de "Ciutat" al municipi.[24]


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
34 30 30 132 193 967 996 1.464 1.759 1.940

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.015 3.185 3.290 3.705 4.848 6.685 8.349 8.792 9.012 9.012

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
9.400 9.477 9.581 10.184 11.087 12.569 13.675 14.733 14.729
 14.963

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
14.585
 14.740
 14.649
 14.730 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès[modifica]

Casa del Canal d'Urgell, seu de l'Espai Cultural del Canal d'Urgel

Galeria fotogràfica[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Miquel Polo. "Mollerussa de poble a ciutat (1939-1988)", pàg. 225
  2. ↑ «Història». Ajuntament de Mollerussa. [Consulta: 29 juliol 2013].
  3. ↑ «Mollerussa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 gener 2020].
  4. ↑ «bisbat de Vic». enciclopèdia.cat. [Consulta: 31 gener 2020].
  5. ↑ «vegueria de Tàrrega». Gran enciclopèdia catalana. Fundació Enciclopèdia.
  6. ↑ Miquel Polo. "Fires i mercats de Mollerussa", pàg. 17
  7. ↑ 7,0 7,1 Joan Yeguas. "Mollerussa", pàg. 63
  8. ↑ Miquel Polo "Mollerussa de lloc petit a poble (1889-1938)", pàg. 85 i 86
  9. ↑ Tomàs Badia, Mollerussa detalls per a una història, pàg. 83
  10. ↑ Miquel Polo. Mollerussa de lloc petit a poble (1889-1938), pàg. 120
  11. ↑ Joan Yeguas. "Mollerussa", pàg.44
  12. ↑ Miquel Polo. "Fires i mercats de Mollerussa" pàg. 115 i 116
  13. ↑ Mir, Conxita. Diccionari biogràfic de les terres de Lleida (en catala). primera. Lleida: alfazeta, 19/04/2016, p. 639. ISBN 9788493771553. 
  14. ↑ Miquel Polo. " Mollerussa de poble a ciutat 1939-1988", pàg. 218
  15. ↑ Miquel Polo. "Mollerussa de poble a ciutat (1939-1988)", pàg. 223
  16. ↑ Miquel Polo. Mollerussa de poble. a ciutat 1939-1988, pàg. 232
  17. ↑ Francesc Rebolledo "Personatges i Història de Mollerussa a través dels seus carrers" pàg. 44
  18. ↑ Miquel Polo " Mollerussa de poble a ciutat (1939-1988)", pàg. 291
  19. ↑ Miquel Polo. Mollerussa de poble a ciutat 1939-1988, pàg. 332
  20. ↑ Miquel Polo. "Els vuitanta anys de la història del futbol a Mollerussa (1919-1919)", pàg. 479
  21. ↑ Miquel Polo. " Fires i mercats de Mollerussa", pàg. 351
  22. ↑ Miquel Polo. "Fires i mercats de Mollerussa", pàg.351
  23. ↑ «Climatologia. El Pla d'Urgell. 1961-1990». Servei Meteorològic de Catalunya. [Consulta: 12 maig 2016].
  24. ↑ «Mollerussa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 82. ISBN 84-393-5437-1. 

Bibliografia addicional[modifica]

Història general[modifica]

Temàtics[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mollerussa
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mollerussa&oldid=33225733»