Mollerussa
|
|||
| Localització | |||
  
|
|||
| Municipi del Pla d'Urgell | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Pla d'Urgell |
||
| Gentilici | Mollerussenc, mollerussenca | ||
| Superfície | 7,1 km² | ||
| Altitud | 250 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
14.705 hab. 2.071,13 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 324750 4611025(i) | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Marc Solsona Aixalà (CiU) |
||
| Codi postal | 25230 |
||
| Codi territorial | 251370 |
||
Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d'Urgell.
El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Mollerussa té una superfície de 7,1 km² i una població de 14.319 habitants (2009). És el municipi més densament poblat de la demarcació de Lleida.
La ciutat està comunicada per l'autovia A2 i té una estació de la línia de ferrocarril Lleida-Manresa.
La festa major se celebra el tercer cap de setmana de maig i és dedicada a Sant Isidori. L'esdeveniment més conegut de la vila és el concurs de vestits de paper, on diferents modistes (professionals i amateurs) presenten les seves creacions (sempre vestits fets en paper) en una "passarel·la" que se celebra al teatre de l'Amistat, normalment un dissabte de la setmana de Santa Llúcia.
També és molt important a tota la comarca la fira de Sant Josep, especialitzada en maquinària agrícola, la qual és una evolució de les antigues fires de bestiar.
Taula de continguts |
[modifica] Història
La batalla de Mollerussa, en la que morí Ermengol V d'Urgell tingué lloc el 1102[2] deguda als atacs musulmans resultants de la primera reconquesta cristiana de Balagi, el 1101.
[modifica] Política
A les eleccions municipals de 2003 es van donar aquests resultats:
| Partit polític | Ideologia | Vots | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | lliberal-democristià i nacionalista | 2.968 | 52,87 | 10 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | socialdemòcrata i catalanista | 1.748 | 31,31 | 6 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | socialista i independentista | 562 | 10,01 | 1 |
| Partit Popular | conservador i espanyolista | 194 | 3,46 | 0 |
Gràcies als quals es va investir Antoni Bosch Miquel, de CiU, batlle per majoria absoluta.
Mentre que a les del 2007, en què per primera vegada es va presentar ICV, els resultats van ser:
| Partit polític | Ideologia | Vots | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | socialdemòcrata i catalanista | 2.197 | 39,33 | 8 |
| Convergència i Unió | lliberal-democristià i nacionalista | 1.858 | 33,26 | 6 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | socialista i independentista | 924 | 16,54 | 3 |
| Iniciativa per Catalunya Verds | ecosocialista i catalanista | 239 | 4,28 | 0 |
| Partit Popular | conservador i espanyolista | 228 | 4,08 | 0 |
Dels quals en va sortir un pacte de govern entre PSC i ERC mitjançant el qual s'investí a Teresa Ginestà Riera com a nova batllessa.
El 18 de setembre de 2008 ERC va abandonar el govern municipal i des d'aleshores governa el PSC en solitari.
El 13 de desembre de 2010, Teresa Ginestà va renunciar a l'alcaldia, que fou ocupada de manera interina per Eduard Comalada fins l'elecció del nou alcalde, que tingué lloc el 17 de desembre del mateix any.[1]
A les eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011, els resultats varen ser:
| Partit polític | Ideologia | Vots | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | lliberal-democristià i nacionalista | 2178 | 46,07 | 10 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | socialdemòcrata i catalanista | 923 | 19,52 | 4 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | socialista i independentista | 432 | 9,14 | 1 |
| Partit Popular | conservador i espanyolista | 404 | 8,54 | 1 |
| Plataforma per Catalunya | feixista,racista i xenòfob | 311 | 6,58 | 1 |
[modifica] Demografia
El creixement econòmic de les darreres dècades ha anat acompanyat d'un augment de la població de la ciutat que l'han convertit en una de les principals ciutats de la província amb clara rivalitat amb Balaguer i Tàrrega.
Des de què va començar el segle XXI la localitat ha experimentat una forta immigració d'estrangers, especialment musulmans, que l'han convertit en el segon municipi de la província de Lleida amb més estrangers.
L'alta població contrasta amb l'escàs terme municipal, fet que ha provocat que Mollerussa tingui més densitat de població que grans ciutats com Saragossa o Lleida.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
[modifica] Llocs d'interès
- Espai Cultural dels Canal d'Urgell
- Museu de Vestits de Paper[3]
[modifica] Entitats i Associacions
Club Bàsquet Mollerussa
El Club Bàsquet Mollerussa és una entitat privada constituïda en data 26-9-81. Formada per persones fisiques, amb personalitat jurídica propia i capacitat d'obrar, que té com a objectiu el foment, el desenvolupament i la pràctica continuada de l'activitat física i esportiva sense finalitat de lucre. L'activitat esportiva principal de l'entitat es el bàsquet federat. El C.B.Mollerussa amb quasi vint-i-cinc anys d'història té una vinculació i identitat força arrelades al nostre poble. Socis, jugadors, tècnics, afeccionats, pares i directius, treballem i treballarem per aconseguir un volum de socis adequats, uns jugadors i jugadores, tècnics formats i implicats en aquesta tasca, que ens permetran portar a tots els nostres equips des de l'escola de bàsquet fins els sèniors, a les màximes categories, tractant d'impregnar un esperit esportiu i social, que ens sigui reconegut allà on juguem, i que mantingui la il·lusió tant pels que ens han precedit com pels que ens precediran.
[modifica] Galeria fotogràfica
-
Plaça Major
-
Església de Sant Jaume
-
Campanar de l'Església de Sant Jaume
-
Font de la Plaça de l'Ajuntament
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 82. ISBN 84-393-5437-1.
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Mollerussa
|
|||||||
