Mollerussa
|
|||
| Localització | |||
 
|
|||
| Municipi del Pla d'Urgell | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Pla d'Urgell |
||
| Gentilici | Mollerussenc, mollerussenca | ||
| Superfície | 7,1 km² | ||
| Altitud | 255 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
14.729 hab. 2.074,51 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 324750 4611025Coord.: 41° 37′ 54″ N, 0° 53′ 46″ E / 41.63167,0.89611 | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Marc Solsona i Aixalà (CiU) |
||
| Codi postal | 25230 |
||
| Codi territorial | 251370 |
||
Mollerussa és la capital de la comarca del Pla d'Urgell.
El terme municipal forma una conurbació amb el Palau d'Anglesola, Golmés (barri del Codís), Miralcamp i Fondarella. Mollerussa té una superfície de 7,1 km² i una població de 14.705 habitants (2011). És el municipi més densament poblat de la demarcació de Lleida.
La ciutat està comunicada per l'autovia A2 i té una estació de la línia de ferrocarril Lleida-Manresa.
La festa major se celebra el tercer cap de setmana de maig i és dedicada a Sant Isidor de Quios, anomenat a la població Sant Isidori (la festa litúrgica del sant és el 14 de maig). L'esdeveniment més conegut de la vila és el concurs de vestits de paper, on diferents modistes (professionals i amateurs) presenten les seves creacions (sempre vestits fets en paper) en una "passarel·la" que se celebra al teatre de l'Amistat, normalment un dissabte de la setmana de Santa Llúcia.
També és molt important a tota la comarca la fira de Sant Josep, especialitzada en maquinària agrícola, la qual és una evolució de les antigues fires de bestiar.
Taula de continguts |
Història [modifica]
La batalla de Mollerussa, en la que morí Ermengol V d'Urgell tingué lloc el 1102[2] deguda als atacs musulmans resultants de la primera reconquesta cristiana de Balagi, el 1101.Té el seu origen en un hostal o casa de postes al camí ral de Barcelona a Lleida, reglamentat ja en temps de Jaume I, i va estar sota el domini dels Olzinelles (des del segle XVIII marquesos d'Alfarràs), que hi tingueren una casa forta.
L'arribada del ferrocarril (1861) i la seua situació central respecte al pla d'Urgell van fer de la població seu de l'administració del nou canal d'Urgell i del Sindicat de Regants, fets decisius en el desenvolupament dels sectors comercials i de serveis. La Fira de Sant Josep es remunta al 1872, i també el mercat del dimecres.
Política [modifica]
A les eleccions municipals de 2003 es van donar aquests resultats:
| Partit polític | Ideologia | Vots | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | lliberal-democristià i nacionalista | 2.968 | 52,87 | 10 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | socialdemòcrata i catalanista | 1.748 | 31,31 | 6 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | socialista i independentista | 562 | 10,01 | 1 |
| Partit Popular | conservador i espanyolista | 194 | 3,46 | 0 |
Gràcies als quals es va investir Antoni Bosch Miquel, de CiU, batlle per majoria absoluta.
Mentre que a les del 2007, en què per primera vegada es va presentar ICV, els resultats van ser:
| Partit polític | Ideologia | Vots | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya | socialdemòcrata i catalanista | 2.197 | 39,33 | 8 |
| Convergència i Unió | lliberal-democristià i nacionalista | 1.858 | 33,26 | 6 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | socialista i independentista | 924 | 16,54 | 3 |
| Iniciativa per Catalunya Verds | ecosocialista i catalanista | 239 | 4,28 | 0 |
| Partit Popular | conservador i espanyolista | 228 | 4,08 | 0 |
Dels quals en va sortir un pacte de govern entre PSC i ERC mitjançant el qual s'investí a Teresa Ginestà Riera com a nova batllessa.
El 18 de setembre de 2008 ERC va abandonar el govern municipal i des d'aleshores governa el PSC en solitari.
El 13 de desembre de 2010, Teresa Ginestà va renunciar a l'alcaldia, que fou ocupada de manera interina per Eduard Comalada fins l'elecció del nou alcalde, que tingué lloc el 17 de desembre del mateix any.[1]
A les eleccions municipals celebrades el 22 de maig de 2011, els resultats varen ser:
| Partit polític | Ideologia | Vots | Percentatge | Regidors |
|---|---|---|---|---|
| Convergència i Unió | lliberal-democristià i nacionalista | 2178 | 46,07 | 10 |
| Partit dels Socialistes de Catalunya | socialdemòcrata i catalanista | 923 | 19,52 | 4 |
| Esquerra Republicana de Catalunya | socialista i independentista | 432 | 9,14 | 1 |
| Partit Popular | conservador i espanyolista | 404 | 8,54 | 1 |
| Plataforma per Catalunya | feixista,racista i xenòfob | 311 | 6,58 | 1 |
Demografia [modifica]
El creixement econòmic de les darreres dècades ha anat acompanyat d'un augment de la població de la ciutat que l'han convertit en una de les principals ciutats de la província amb clara rivalitat amb Balaguer i Tàrrega.
Des de què va començar el segle XXI la localitat ha experimentat una forta immigració d'estrangers, especialment musulmans, que l'han convertit en el segon municipi de la província de Lleida amb més estrangers.
L'alta població contrasta amb l'escàs terme municipal, fet que ha provocat que Mollerussa tingui més densitat de població que grans ciutats com Saragossa o Lleida.
Pels motius del creixement de població, expansió urbanística, desenvolupament industrial i de comerç, riquesa agrícola i l'òptima posició geogràfica, l'any 1975 li fou concedit el títol de "Ciutat" al municipi, d'acord amb el Real Decreto 1082 de 24 d'abril.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Llocs d'interès [modifica]
_04.JPG)
- Espai Cultural dels Canal d'Urgell
- Museu de Vestits de Paper[3]
- Teatre l'Amistat
- Capella de Sant Isidori
- Església de Sant Jaume
Galeria fotogràfica [modifica]
-
Plaça Major
-
Església de Sant Jaume
-
Casa Niubó, edifici modernista seu del Consell Comarcal del Pla d'Urgell
-
Resclosa del Canal d'Urgell, al seu pas per la vila
-
Cementiri de Mollerussa
_03.JPG)
_01.JPG)
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Sobrequés i Vidal, Santiago. Història de Catalunya. Cupsa Editorial, 1979, p. vol.2, p.46-47. ISBN 8439001258.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 82. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mollerussa |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic de Mollerussa
|
|||||||
