Lleida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleida
Bandera de Lleida Escut de Lleida
(En detall) (En detall)
Localització

Lleida situat respecte Catalunya
Lleida situat respecte Catalunya

Localització de Lleida respecte del Segrià


Municipi del Segrià
La Seu Vella
La Seu Vella
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segrià
Lleida
Gentilici Lleidatà, lleidatana
Pressupost 168.270.134,28 €
Superfície 211,7 km²
Altitud 155 msnm
(màx.:512 mín.:145)
Població (2013[1])
  • Densitat
139.809 hab.
660,41 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 302200 4610300Coord.: 41° 37′ 12″ N, 0° 37′ 33″ E / 41.62000°N,0.62583°E / 41.62000; 0.62583
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Àngel Ros i Domingo (PSC)
Codi postal 25xxx
Codi territorial 251207
Festa major Sant Anastasi i Sant Miquel
Patró/Patrons Sant Anastasi
Dies de mercat Dijous i dissabte
Fira tradicional Sant Miquel
Agermanament Vegeu l'apartat corresponent
Web

Lleida (Àudio ? i  escolteu-ne la pronunciació en català nord-occidental) és una ciutat situada a la depressió central, capital de la comarca del Segrià, de la província de Lleida, cap del partit judicial i seu del Bisbat de Lleida. El seu extens terme municipal, el més gran i poblat de la comarca, és format per la ciutat, les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs i 56 partides; les més properes a la ciutat conformen l'Horta de Lleida.[2] Es troba dins de l'àmbit funcional de Ponent o Lleida. El municipi de Lleida compta amb 139.834 habitants,[3] i és el sisè de Catalunya per població.

La ciutat és al voltant d'un turó esglaonat situat a la vora del riu Segre. Aquest turó és conegut com el Turó de la Seu, on es troba la Seu Vella. Se situa a 154,65 msnm (al pòrtic de la Seu Nova).

El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (77,1% del VAB de 2001), seguit de la construcció (10,6%), la indústria (10,1%) i l'agricultura (2,1%).[4]

Districtes i entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Basses d'Alpicat, les 846
Butsènit 1.053
Gualda 1.059
Lleida 121.396
Llívia 955
Raimat 464
Sucs 577
Torres de Sanui, les 964
Font: Municat


Demografia[modifica | modifica el codi]

La ciutat de Lleida té 139.834 habitants (padró municipal 2012), amb una àrea metropolitana de 250.000 habitants amb previsions d'arribar als 300.000 habitants; el seu terme municipal té 212 km², i la província 425.593 habitants segons INE 2008. Les poblacions limítrofes a Catalunya són Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells, Torrefarrera i Torre-serona, i a Aragó amb Tamarite de Litera / Tamarit de Llitera.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432 24.531
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573 111.825 112.282 114.234
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 131.731 137.387 139.834 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Clima[modifica | modifica el codi]

Clima de Lleida (Observatori)

El clima és continental, o més específicament continental de forta influència mediterrania, i sobre el qual la seua situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid a l'estiu, i humit a la tardor i l'hivern, amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16 °C i oscil·lacions que van entre els 38 °C de l'estiu a una mitja de 0 °C a l'hivern.

Les precipitacions són escasses i irregulars i són habituals els bancs de boira per la seua situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.

Clima Paràmetres climàtics mitjans de Lleida
Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Anual
Temperatura màxima mitjana (°C) 9,4 13,1 16,7 19,4 23,7 28,2 32 30,9 27,4 21,4 14 9,4
20,5
Temperatura mínima mitjana (°C) 1,3 2,3 4,3 6,9 10,6 14,6 17,5 17,3 14,6 9,8 4,7 1,8
8,8
Precipitacions (mm) 24,1 20,7 25,3 39,7 46,8 36,7 12,5 24,3 37,2 36,4 32,5 22,8
359
Font: Servei Meteorològic de Catalunya

Història[modifica | modifica el codi]

Article principal: Història de Lleida
El Claustre de la Catedral
Capitell de la Seu Vella

La història de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina La Suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal com ho va fer.

De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments. La ciutat fou atacada el 449 pels bagaudes[5] liderats per Basili aliats amb el rei sueu Requiari.[6]

Estàtua d'Indíbil i Mandoni, grup escultòric representant aquests caps ilergetes

Entre els anys 712-714, paral·lelament amb la conquesta àrab de la vall de l'Ebre, les tropes islàmiques ocuparien Lleida. Amb la conquesta dels omeies, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els regnes cristians del nord peninsular que estan en procés de formació.

La història de la Lleida sota el domini musulmà és ben poc coneguda. El 801 Lluís el Pietós, el mateix any que conquereix Barcelona, intentarà infructuosament conquerir-la. Després serà reconstruïda per la família Banu Qassi que governarà la ciutat i el seu territori fins a la fragmentació del Califat de Còrdova el 1035. A partir d'aquesta data Lleida governada per la família dels Tugíbides formarà un regne taifa independent, a vegades és tributari del de Saragossa i unes altres pagant tributs als comtes de Barcelona a mesura que la línia fronterera que la separa del món cristià se l'hi apropa més i més.

L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona,[7] arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat andalusina de Larida, on foren derrotats (setge de Làrida) per l'exèrcit musulmà[8] i en la seva fugida per traspassar els Pirineus van ésser derrotats a la batalla de Baltarga[9] per les hosts conjuntes catalanes i provençals.

Només a tall d'exemple cal esmentar que Balaguer és conquerida el 1105 i Saragossa el 1118 per part d'Alfons el Bataller. Finalment, després de gairebé set mesos de setge, l'octubre del 1139, Lleida és conquerida per Ramon Berenguer IV i Ermengol d'Urgell.[10] Un any abans, ambdós comtes acordaven repartir-se el territori. Repoblada per persones provinents del Pallars, de l'Urgell, de la Ribagorça i de Barcelona, Lleida no només s'integrarà en l'àrea de domini lingüístic català sinó també dins l'esfera del món jurídic i polític clarament feudal. Per una banda servirà de punta de llança per a la conquesta de la resta de la Catalunya Nova; per una altra entrarà dins el sistema econòmic feudal i per la seva situació geogràfica s'integrarà dins una doble nova xarxa de rutes econòmiques. Una de nord a sud, estructurada als voltants dels rius Ebre, Segre i Noguera-Pallaresa. Una altra d'est a oest cap a les terres aragoneses, de la qual durant un cert temps dependrà tant monetàriament com eclesiàsticament i d'aquí cap a Tortosa, Barcelona i a Santiago de Compostel·la. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades. A més dins l'ordenament jurídic feudal el 1150 se li concedeix a Lleida una carta de poblament amb amples drets i llibertats. El 1197 Pere I li dóna la categoria de municipi i el 1264 Jaume el Conqueridor li atorga el Privilegi de Concessió de la Paeria.[11] Gairebé trenta anys després, el seu fill Jaume el Just li concedeix el 1297 l'Estudi General de Lleida, assimilable a la universitat contemporània.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642 però va caure en mans espanyoles després del setge de 1644 i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins a Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647 sense èxit.

Segle XVIII[modifica | modifica el codi]

Durant la Guerra de Successió Espanyola poc després de la presa de Barcelona, l'ofensiva aliada per ocupar els països catalans continua, Lleida cau en mans de Manuel Desvalls i de Vergós el 23 de setembre de 1705,[12]. Resolta la batalla d'Almansa amb la consegüent victòria del bàndol borbònic, aquests inicien l'ocupació de tot el territori, i Lleida esdevé un primer objectiu[13].

Setge[modifica | modifica el codi]

L'any 1707, Lleida va sofrir el Setge de Lleida, la qual cosa va suposar la seva caiguda en mans borbòniques, l'ocupació militar en què la Seu Vella esdevé un fortí, la destrucció de bona part de les seves edificacions, la pèrdua de la Universitat i, com la resta de Catalunya, la pèrdua de tots els seus drets i llibertats en virtut del Decret de Nova Planta del 1716.

Segle XIX[modifica | modifica el codi]

El 1860 li arriba el ferrocarril que permetrà comunicar la capital del Segrià amb Saragossa i Tarragona-Barcelona.

Segle XX[modifica | modifica el codi]

El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola i després d'un setge i forta lluita les tropes nacionals del general Franco conquerien Lleida.

Economia[modifica | modifica el codi]

Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen. Aquesta situació explicaria en part, el perquè del major desenvolupament d'indústries agroalimentàries del que és un dels centres més importants de Catalunya i fins i tot d'Europa. Empreses com la cervesera San Miguel, Nanta, Vall-Companys o la CAG i tenen factories. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tota l'actual demarcació provincial i bona part del territori de la Franja de Ponent. Lleida és un important nucli de serveis i és la ciutat de referència en matèria d'assistència hospitalària, centres educatius, oferta cultural i de lleure, etc. en una àmplia zona que inclou les comarques de la província lleidatana i algunes aragoneses. Segons un estudi econòmic, l'àrea d'influència comercial de Lleida té 494.435 habitants.[14]

Fira de Lleida és ja la segona institució firal catalana després de Fira Barcelona, i per a potenciar aquest mercat i afavorir l'anomenat "turisme de congressos" Lleida ha estrenat el 2010 La Llotja de Lleida, un edifici que fa les funcions de palau de congressos i teatre.

El Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida neix amb la intenció de convertir-se en una de les principals plataformes científiques i tecnològiques en l'àmbit agroalimentari de tot l'estat espanyol i ésser un pol d'innovació, capaç d'atreure empreses de base tecnològica.

Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides, anomenades torres, que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de la Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alfès.

Fira de Lleida[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fira de Lleida

La Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de l'organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any se celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant Miquel que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions.

Lleida és la segona ciutat de Catalunya en nombre de fires i congressos celebrats anualment, només superada per Barcelona. També s'hi celebra el solidàrium a l'octubre. El solidàrium és la segona fira d'entitats socials de l'Estat.

Universitat de Lleida[modifica | modifica el codi]

L'edifici del Rectorat
Nou Campus
Article principal: Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) és la universitat més antiga de la desapareguda Corona d'Aragó i de Catalunya i una de les Universitats més antigues de l'actual Estat espanyol.

Els orígens de la Universitat de Lleida es troben en l'antic Estudi General, creat l'1 de setembre 1300, mitjançant el privilegi fundacional atorgat pel rei Jaume II a petició dels estaments municipals. Prèviament, i a sol·licitud del rei, el papa Bonifaci VIII havia atorgat, l'1 d'abril de 1297, la butlla que aprovava la creació d'un Estudi General en les terres del rei d'Aragó i Catalunya.

Actualment la UdL està considerada com una de les millors universitats de l'Estat, primera universitat pública espanyola en qualitat docent, segons l'informe de la Fundación Conocimiento y Desarrollo corresponent al 2008,[15] i setena pel que fa a l'impacte dels treballs de recerca del seu personal investigador en la llista que elabora Scimago,[16] organisme independent de valoració d'institucions.

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Lleida, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Àngel Ros i Domingo 18.864 15 42,07
Convergència i Unió Joan Ramon Zaballos i Rubio 8.212 6 18,31
Partit Popular Inma Manso i Ferrándiz 7.410 6 15,52
ICV-EUiA-EPM Ramon Camats i Guàrdia 2.080 - 4,64
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Montse Bergés i Saura 1.890 - 4,21
Altres 4.445 - 8,34
En blanc 1.943 - 4,33
Vots Nuls 721 - 1,58
Total 45.565 27 100

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Lleida, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
CiU Artur Mas 19,150 32,28
PPC Alicia Sánchez-Camacho 9.904 16,69
PSC Pere Navarro 8.826 14,87
ERC Oriol Junqueras 7.719 13,01
ICV-EUiA Joan Herrera 4.329 7,29
C's Albert Rivera 3.692 6,22
CUP David Fernández 1.560 2,62
Altres 2.910 7,54
Vots en blanc 1.226 2,04
Total 60.013

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Modernisme[20][modifica | modifica el codi]

  • Teatre de l'Escorxador (1918), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Antic Cinema Vinyes (1920), la façana mostra una barreja d'estils entre modernista i noucentista.
  • Aquàrium (1915), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Casa Morera (1922).
  • Casa Baró (La Vinícola), del 1921 i projectat per Joan Bergós.
  • Casa Magí Llorens (1905), anomenat com la pedrera lleidatana va ser projectat per Francesc Lamolla i Morante.
  • Casa Melcior (1910), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Casa Bergós (1906), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Casa Xammar (1920), projectat per Francesc de P. Morera i Gatell.
  • Casas Balasch (1914), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Casa Florensa (1905).
  • Antic Hotel Pal·las (1912), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Farinera la Meta (1913).
  • Mercat del Pla (1920), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Celler de Raimat (1918), projectat per Joan Rubio i Bellver.
  • Església Sagrat Cor de Raimat (1916), projectat per Joan Rubio i Bellver.
  • Cases dels colons de Raimat (1918), projectat per Joan Rubio i Bellver.
  • Xalet Queralt (1910).
  • Xalet Vila Remei (1924).
  • Panteó del comte de Torregrossa (1912), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.
  • Plaça Sant Francesc (1920), projectat per Francesc de Paula Morera i Gatell.

Transports[modifica | modifica el codi]

Xarxa viària[modifica | modifica el codi]

Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, l'autovia A-22, entre Lleida i Osca, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Tarragona, Osca i Reus, la N-230 que és la via ràpida cap a França, així com la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda també com l'eix de l'Ebre. Actualment està en obres trams de la N-230 per transformar-la en l'autovia A-14.

Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segrià i d'altres de Catalunya, i Europa.

Quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 10 línies de bus, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a les empreses Tele Radio Taxi Lleida i Loteutaxi.[21]

Des de 2005 Lleida forma part de l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida (ATM Lleida),[22] un consorci que gestiona el transport públic de la ciutat i les comarques catalanes de la seva àrea d'influència (Segrià, la Noguera, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues). L'ATM Lleida va iniciar el 2008 el Sistema Tarifari Integrat (STI) de l'Àrea de Lleida, que permet utilitzar un únic bitllet per utilitzar els autobusos urbans, interurbans i els Ferrocarrils de la Generalitat (tram Lleida-Àger de la Línia Lleida-la Pobla de Segur). Els trens regionals estan actualment exclosos del STI, però s'espera la seva incorporació després del traspàs de les competències a la Generalitat, signat el novembre de 2010.

L'STI de l'àrea de Lleida inclou 149 municipis amb 360.510 habitants (INE 2010), en una extensió de 5.543 km2.

Ferrocarril[modifica | modifica el codi]

Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses línies regionals, nacionals i, des de 2003, d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la línia Lleida - la Pobla de Segur des de 2004.

Cal fer esment que amb l'arribada del tren d'alta velocitat l'estació i el seu entorn van ser objecte d'una profunda remodelació, dintre del Pla de l'Estació que comportà el cobriment de la pràctica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que ofereixen serveis relacionats amb l'oci i el comerç. Així mateix també està previst la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.[23]

AVE Talgo 350 a Lleida
Estació Lleida-Pirineus

Aeroport[modifica | modifica el codi]

Torre i terminal de l'Aeroport
Article principal: Aeroport de Lleida-Alguaire

La ciutat disposa de l'Aeroport Lleida-Alguaire, turísticament conegut com a Lleida-Pirineus. Va ser inaugurat el 17 de gener de 2010, comptant amb unes modernes instal·lacions i un disseny avantguardista. Està situat a 15 quilòmetres de la ciutat, al terme municipal d'Alguaire. Actualment operen dues companyies, Air Nostrum i Thomas Cook Airlines, amb destinacions fixes a Palma, estacionals d'estiu a Maó i Eivissa i estacionals d'hivern a Londres, Manchester, Birmingham, Bristol i Belfast.

Aeròdrom[modifica | modifica el codi]

Hangar principal de l'Aeròdrom
Article principal: Aeròdrom d'Alfés

L'Aeròdrom d'Alfés s'ubica a quatre kilòmetres al nord d'Alfès i a vuit al sud de la ciutat. L'Aeròdrom fou inaugurat el 1929 després que el Reial Aeri Club de Lleida abandonés les seues instal·lacions del barri lleidatà dels Magraners.[24]

Inicialment s'afirmà que es clausuraria amb l'obertura del nou aeroport de Lleida-Alguaire, però el vigent Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015) contempla el seu manteniment.[25] No obstant això, el mateix pla recomana la cerca d'un espai alternatiu per construir un nou aeròdrom, al qual es podria redirigir l'activitat esportiva i de lleure d'Alfés, reservant aquest a l'ús dels bombers.

Ponts[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ponts de Lleida

Lleida en ser una ciutat partida pel riu Segre disposa d'una sèrie de ponts que la uneixen. Avui dia (2011) disposa de 9 ponts sobre el riu Segre. (5 transitables per cotxes, 1 ferroviari i tres vianants). Una altra passarel·la que està prevista, unirà la Llotja amb el parc dels Camps Elisis. Ponts (vehicles i vianants):

Pont de Príncep de Viana
  • Anterior al S. II &bsp; d.C., Pont Vell
  • 1973, Pont Nou
  • 1993, Pont de la Universitat
  • 1995, Pont de Pardinyes
  • 1997, Passarel·la de Blondel
  • 2003, Passarel·la dels Camps Elisis
  • 2010, Pont Príncep de Viana
  • 2010, Passarel·la dels Maristes

Festes i cultura[modifica | modifica el codi]

Festes de Maig[modifica | modifica el codi]

L'Avinguda de Catalunya

La Festa Major de Lleida se celebra l'11 de maig en honor al seu patró Sant Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303. Dintre de les festes de maig cal fer esment de la recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de la qual ja se'n té constància al segle XII i compta amb 12 edicions.

Festes de la Tardor[modifica | modifica el codi]

Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la fira agrària que porta el seu nom.

Mostres de Cinema[modifica | modifica el codi]

  • Mostra Internacional de Cinema d'Animació (Animac) és una mostra no competitiva, que se celebra l'ultima setmana de febrer que és dedicada a tot allò relacionat amb l'animació cinematogràfica. Web Oficial.
  • Mostra de cinema Llatinoamericà és un certamen competitiu que se celebra durant el mes d'abril, i que a part de la Secció Oficial a Concurs, incorpora com tots els festivals de cinema les seccions retrospectives i per a noves propostes. Web Oficial.

Aplec del Caragol[modifica | modifica el codi]

Article principal: Aplec del Caragol de Lleida

L'Aplec del Caragol és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a finals de maig. L'Aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombrosos actes paral·lels.

L'Aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones - prop de 12 colles -, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. El 2007, 210.000 persones van participar dels tres dies de festa de l'Aplec, i es van consumir 12 tones de caragols. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu de l'Estat i d'Europa.

A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 "Festa tradicional d'interès nacional",[26] i l'any 2004, commemorant-ne el 25è aniversari, el Govern Espanyol va declarar "Fiesta de Interés Turístico Nacional".[27]

Els Fanalets de Sant Jaume[modifica | modifica el codi]

La capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada al carrer Major, commemora el pas de l'apòstol Sant Jaume per Lleida, on segons una llegenda, l'apòstol es va clavar de nit una espina al peu dret, i un àngel amb un fanalet li va fer llum perquè pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els nens i nenes de Lleida recorden aquest fet, anant en romeria fins a la Seu Nova proveïts de fanalets, que donen a la processó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pels Gegants de la Ciutat i les principals autoritats.

Música[modifica | modifica el codi]

A mitjan segle XIX ja existia amb una banda municipal que dirigia el compositor Francesc Oliver i Aymauri que ensems era organista de l'església de Sant Joan.

La ciutat compta amb una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. Habitualment la banda és formada per una seixantena de músics.[28]

També hi trobem l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida des de 2002 per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.[29]

Lleida disposa de diverses sales de concerts, entre les que es pot destacar el Cotton Club i La Boite, i els pubs Epap, Stones, Línia, Les Paul, etc., que també ofereixen actuacions musicals en directe.

La Paeria també organitza cada any un concurs per nous talents musicals, l'anomenat "Directe", que es premia amb actuacions en els grans escenaris de les festes de Primavera i de Tardor.

El "Pepe Marín Rock Festival", és un concurs musical adreçat als nous talents de la música rock, en totes les seves variants.

Teatre[modifica | modifica el codi]

Ja el 1940, tot just després de la Guerra Civil Espanyol ja van organitzar els primer Jocs Florals tot i que per les circumstàncies era prohibit d'actuar en català. La ciutat va reconstruir a poc a poc una tradició teatral bé desenvolupada, tant al teatre semiprofessional que amateur: entre les dues primeres categories cal esmentar el Teatre Estable de Lleida i Teatredetext, dedicats íntegrament al teatre, mentre que Xip Xap, El Sidral i La Pasterada es dediquen més a l'animació.[30] Entre els diversos grups d'afeccionats, hi ha l'AEM Teatre i el Cercle Dramàtic Talia. Tota aquesta activitat es va concretar en la creació de l'Aula Municipal de Teatre.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Gràcies als fruits de l'Horta de Lleida, la gastronomia de la ciutat es basa en matèries primeres fresques i de primera qualitat. Parlar de la cuina de Lleida és parlar de fruita, de caragols, de verdures fresques, de bolets i de carns (sobretot de porc). Amb aquests ingredients s'elaboren plats caracteritzats principalment per la qualitat de la matèria primera.[31] Així mateix, Lleida forma part de la Denominació d'Origen Costers del Segre, aportant la producció de l'EMD de Raimat. Alguns plats i productes típics són:

Entitats i associacions[modifica | modifica el codi]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Esports[modifica | modifica el codi]

Vista de Lleida des del riu Segre

Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:

Associacions[modifica | modifica el codi]

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Fills i filles il·lustres de Lleida[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Lleidatans

Esportistes

Cantants

Músics

Poetes i Escriptors

Periodistes

  • Rosa Maria Molló (Lleida, 1963), periodista catalana.
  • Josep Pernau i Riu (Lleida, 1930 - Barcelona, 2011), periodista català

Polítics

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

La ciutat té dotze gegants: donya Violant i l'infant Berenguer, Rei Jaume I "el Conqueridor" i Reina donya Lionor, els Gegants Xinesos, el Rei Moro i donya Zobeida, els Faraons, i cal fer esment que té els dos gegants originals en actiu més antics de Catalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840.

Els Gegants de Lleida davant de la Paeria

[34]

L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedica una cançó a la ciutat, sota el títol "Lérida".[35]

El compositor Lluis Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada del 1980. «El Castell de Lleida» i «Lleida, Terra Ferma» que esdevingué molt popular en un xou de la televisió de Catalunya, anomenat Sense Títol i presentat per Andreu Buenafuente.[36]

L'any 2006 la cantant Malú va rodar el videoclip del seu primer single "Si estoy loca" del seu sete disc "Desafío".[37]

El 2007 Lleida va esdevenir Capital de la Cultura Catalana[38]

L'any 2008 esdevé Ciutat Europea de l'Esport[39]

El 2010 surt publicat Lo nou diccionari lleidatà-català, un recull de paraules i expressions característiques del parlar de Lleida i rodalia.[40]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la ciutat de Lleida

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Mapa general de Lleida. Seleccioneu "Partides" dins de "Bàsics"
  3. INE 2012
  4. Institut Català d'Estadística 2001
  5. Hispania Tardoantigua y Visigoda (en castellà). Akal, 2007, p.328. ISBN 8470904825. 
  6. Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 85 entrada: "bagaudes". ISBN 84-297-3521-6. 
  7. Diversos autors, Santa Coloma de Farners a l'alta edat mitjana: La vila, l'ermita, el castell
  8. Museu d'Història de Catalunya, Princeses de terres llunyanes. Catalunya i Hongria a l'edat mitjana
  9. Antoni Carreras Casanovas, A propòsit del poblament de la Conca de Barberà abans del domini comtal
  10. Jerónimo Pujades. Cronica universal del principado de Cataluña: escrita a principios del siglo XVII por Geronimo Pujades. Impr. de J. Torner, 1832, p. 427– [Consulta: 9 setembre 2012]. 
  11. Valls i Taberner, Ferran; Soldevila i Zubiburu, Ferran. Història de Catalunya. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 146. 
  12. Esteve Perendreu, Francesc. Mestrescoles i rectors de l'Estudi General de Lleida (1597-1717). Universitat de Lleida, 2007, p. 322. ISBN 8484094545. 
  13. Mata, Jordi. «Lleida, la primera terra cremada». Serra d'Or, 575, Novembre 2007, pàg. 15.
  14. Paeria de LleidaNoia 64 mimetypes pdf.pngPDF(castellà)
  15. Presentació oficial de la UdL
  16. WEB SIR.
  17. Sàez, Anna. «El segle de l'energia». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 55. ISSN: 1695-2014.
  18. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 72-73. ISBN 84-393-5437-1. 
  19. Notícies de La Paeria de Lleida.
  20. Turisme de Lleida.
  21. Diari Segre.
  22. [www.atmlleida.cat ATM. Àrea de Lleida.]
  23. Televisió de Catalunya.
  24. Anuari Territorial de Catalunya 2003 - Societat Catalana d'Ordenació del Territori
  25. Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2015)
  26. RESOLUCIÓ per la qual es declara festa tradicional d'interès nacional l'Aplec del Cargol de Lleida
  27. RESOLUCIÓ de 5 de març de 2004, de la Secretaria General de Turisme, per la que es concedeix el títol de "Fiesta de Interés Turístico Nacional" a la festa de L'Aplec del Caragol de Lleida.
  28. Web de la Banda Municipal de Lleida.
  29. Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida.
  30. «Lleida: Les activitats culturals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  31. Oficina Municipal de Turisme.
  32. «Joventut participa en unes jornades tècniques a Perpinyà». La peria - Ajuntament de Lleida, 9/7/2007. [Consulta: 2 febrer 2011].
  33. «Una delegació lleidatana viatjarà a Hefei per tractar sobre universitat i agroalimentació». La peria - Ajuntament de Lleida, 12/7/2007.
  34. Informació Turística Municipal.
  35. En aquesta WEB francesa en podeu escoltar un fragment: «Véronique Sanson - Lerida (dans La Ville De)».
  36. Informació Municipal de Lleida.
  37. Informació Municipal de Lleida.
  38. WEB de l'Organització Capital de la Cultura Catalana.
  39. Notícies de la Diputació de Lleida.
  40. Diari la Mañana. El ‘diccionari lleidatà' triunfa en un Sant Jordi pasado por agua [Consulta: 24 abril 2010]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]