Lleida

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleida
Localització

Localització del Segrià.svg Localització de Lleida al Segrià.png


Municipi del Segrià
La Seu Vella
La Seu Vella
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segrià
Lleida
Gentilici Lleidatà, lleidatana
Superfície 211,7 km²
Altitud 155 m
(màx.:512 mín.:145)
Població (2008)
  • Densitat
131.731 hab.
622,25 hab/km²
Coordenades 41° 37′ 12″ N, 0° 37′ 33″ E / 41.62, 0.62583(i) 41° 37′ 12″ N, 0° 37′ 33″ E / 41.62, 0.62583
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

8
Àngel Ros i Domingo (PSC)
Codi postal 25xxx
Festes majors Sant Anastasi i Sant Miquel
Patró/Patrons Sant Anastasi
Dies de mercat Dijous i Dissabte
Fira tradicional Sant Miquel
Web
Escut tradicional de la ciutat (no oficialitzat)

Lleida és la ciutat capital de la comarca del Segrià i de la demarcació provincial del mateix nom. El seu extens municipi, el més gran i poblat de la comarca, inclou les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.

La ciutat de Lleida està situada al voltant d'un turó esglaonat situat a la banda dreta del riu Segre. Aquest turó es conegut com el Turó de la Seu, per la ubicació de La Seu Vella. La ciutat se situa a 154,65 m d'altitud (al pòrtic de la Seu Nova) i dista 151 km de Barcelona i 140 de Saragossa.

El municipi de Lleida compta amb 131.731 habitants (INE 2008), i és el setè de Catalunya per població.

El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (77,1% del VAB de 2001), seguit de la construcció (10,6%), la indústria (10,1%) i l'agricultura (2,1%).[1]

Taula de continguts

[edita] Districtes i entitats de població

Entitat de població Habitants
Basses d'Alpicat, les 865
Butsènit 1.052
Gualda 1.042
Lleida 125.761
Llívia 1.005
Raimat 489
Sucs 578
Torres de Sanui, les 939
Font: Municat

[edita] Demografia

La ciutat de Lleida té actualment 136.292 habitants (padró municipal 2007), amb una àrea metropolitana de 200.000 habitants amb previsions d´arribar als 300.000 habitants; el seu terme municipal té 212 km², i la província 425.593 habitants segons ine 2008. Les poblacions limítrofes són Alcarràs, Almacelles,Alpicat*,Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells, Torrefarrera i Torre-serona.

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
24.531 38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573 111.825
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008
112.282 114.234 112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 131.731
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

[edita] Clima

Clima Lérida (España).PNG

El clima és continental, o més específicament mediterrani de forta influència continental, i sobre el qual la seua situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16º i oscil·lacions que van entre els 38º de l'estiu a una mitja de 0º a l'hivern.

Les precipitacions són escasses i irregulars i són habituals els bancs de boira per la seua situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.

[edita] Història

Article principal: Història de Lleida
La Paeria seu de l'Ajuntament de Lleida
El Claustre de la Catedral
Capitell de la Seu Vella

La historia de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina La(Suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer.

De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.

Amb la conquesta dels àrabs, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Galícia. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642 però va caure en mans espanyoles després del setge de 1644 i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647 sense èxit.

El 1707, durant la Guerra de Successió Espanyola, va sofrir un nou setge que va suposar la seva caiguda en mans borbòniques i la destrucció de bona part de les seves edificacions.

El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola les tropes nacionals de Francisco Franco conquerien Lleida.

[edita] Economia

Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen, no com a inici o final, sinó com a important lloc de pas. Aquesta situació explicaria en part el perquè del menor desenvolupament industrial d'aquest nucli: les indústries es troben en d'altres nodes, i en aquest només conflueixen xarxes de transport. Però la realitat no és tan simple: Lleida també és el centre d'una important regió agrícola i ramadera, que centralitza la distribució dels seus productes cap als nodes industrials. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tota l'actual demarcació provincial i bona part del territori de la Franja de Ponent.

Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de La Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alfès.

El 2007 Lleida ha esdevingut Capital de la Cultura Catalana [1]

[edita] Política

Resultats electorals de Lleida, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Àngel Ros i Domingo 22.172 15
Convergència i Unió Isidre Gavín i Valls 9.613 6
Partit Popular Ismael Zapater Zapater 5.690 3
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Xavier Aluja i Farré 3.336 2
ICV-EUiA-EPM Mercè Rivadulla Gràcia 2.737 1
Altres 3.075 -
En blanc 1.335 -
Total 48.200 27

[edita] Llocs d'interès

Portalada de l'església de Sant Martí

[edita] Festes i cultura

[edita] Festes de Maig

L'Avinguda de Catalunya

És la Festa Major de Lleida se celebra el 11 de maig en honor al seu patró San Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303. Dintre de les festes de maig cal fer esment de la recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de qual es té constància al segle XII i ja compta amb 12 edicions.

[edita] Festes de la Tardor

Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la fira agrària que porta el seu nom.

[edita] Mostres de Cinema

  • Mostra Internacional de Cinema d'Animació (Aminac) és una mostra no competitiva, que se celebra l'ultima setmana de febrer que es dedicada a tot allò relacionat amb la animació cinematogràfica. Web Oficial.
  • Mostra de cinema Llatinoamericà és un certamen competitiu que se celebra durant el mes d'abril, i que apart de la Secció Oficial a Concurs, incorpora com tots els festivals de cinema les seccions retrospectives i per a noves propostes. Web Oficial.

[edita] Aplec del Caragol

L’Aplec del Caragol de Lleida és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a finals de maig. L'Aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombroses actes paral·lels.

L'Aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones - prop de 12 colles -, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. Al 2007, 210.000 persones van participar dels tres dies de festa de l'Aplec, i es van consumir 12 tones de caragols. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu de l'Estat i d'Europa.

A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 "Festa tradicional d'interès nacional",[2] i l'any 2004, commemorant-ne el seu 25è aniversari, el Govern Espanyol va declarar "Fiesta de Interés Turístico Nacional".[3]

[edita] Els Fanalets de Sant Jaume

La capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada al carrer Major, commemora el pas de l'apòstol Sant Jaume per Lleida, on segons una llegenda, l'apòstol es va clavar de nit una espina al peu dret, i un àngel amb un fanalet li va fer llum per a que pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els nens i nenes de Lleida recorden aquest fet, anant en romeria fins la Seu Nova proveïts de fanalets, que donen a la processó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pels Gegants de la Ciutat i les principals autoritats.

[edita] Fira de Lleida

La Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de la organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any es celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant Miquel que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions.

Lleida és la segona ciutat de Catalunya en nombre de fires i congressos celebrats anualment, només superada per Barcelona.

[edita] Música

Lleida compta amb una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. En l'actualitat la banda compta amb més de 60 músics.

També compta amb la Orquestra simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida actualment per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.

[edita] Transports

[edita] Xarxa viària

Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Tarragona, Osca i Reus, la N-230 que és la via ràpida cap a França, així com la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda també com l'eix de l'Ebre. Actualment està en obres trams de la N-240 per transformar-la en autovia i mig termini començaran les obres de transformació en autovia de la N-230 que serà la A-14.

Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segrià i d'altres de la seua província, Catalunya, Espanya i Europa.

En quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 17 línies de bus, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a l'empresa Tele Radio Taxi Lleida.

Des del 2005 l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida gestiona el transport públic a la demarcació.

[edita] Ferrocarril

Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses línies regionals, nacionals i, des de 2003, d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la línia Lleida - la Pobla de Segur des de 2004.

Cal fer esment que amb l'arribada del tren d'alta velocitat la estació va ser objecte d'una profunda remodelació i que actualment el seu entorn també s'està remodelant, dintre del Pla de l'Estació que comportarà el cobriment de la practica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que oferiran serveis relacionat amb el oci i el comerç, així mateix també està previst la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.

AVE Talgo 350 a Lleida
Estació Lleida-Pirineus

[edita] Aeroport

També cal esmentar aviat es podrà arribar a Lleida per via aèria ja que s'ha iniciat la construcció del futur aeroport de Lleida-Alguaire.Que segons el seu pla director te una previsió de 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies cada any.

[edita] Ponts

Article principal: Ponts de Lleida

La ciutat de Lleida disposa actualment de sis ponts per a vehicles i vianants (un d'ells en construcció), un pont per al ferrocarril i dues passarel·les de vianants (més dues més en projecte). El més antic de tots es coneix com Pont Vell, l'estructura original del qual data de l'època romana.

[edita] Gastronomia

[edita] Entitats i associacions

[edita] Mitjans de comunicació

[edita] Esports

Vista de Lleida des del riu Segre

Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:

[edita] Associacions

[edita] Fills i filles il·lustres de Lleida

Vegeu també: Lleidatans

Esportistes


Cantants

Músics

Poetes i Escriptors

Polítics

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Curiositats

La ciutat té dotze gegants: donya Violant i l'infant Berenguer, Rei Jaume I "el Conqueridor" i Reina donya Lionor, els Gegants Xinesos, el Rei Moro i donya Zobeida, els Faraons, i cal fer esment que té els dos gegants més antics de Catalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840.

L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedica una cançó a la ciutat, sota el títol "Lérida".

El compositor Lluis Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada dels 80. El Castell de Lleida i Lleida, Terra Ferma que esdevinguè molt popular en un xou de la televisió de Catalunya, anomenat Sense Títol i presentat per Andreu Buenafuente.

A l'any 2006 la cantant Malú va rodar el videoclip del seu primer single "Si estoy loca" del seu sete disc "Desafío".

A l'any 2007 la cantant Lorena Gómez va rodar el videoclip del seu primer single "Sin medida" del seu primer disc "Lorena".

[edita] Articles relacionats

[edita] Referències

[edita] Enllaços externs

Commons-logo.svg
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Lleida
Portal Articles relacionats amb Lleida