Lleida
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Segrià | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca • Partit judicial |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Segrià Lleida |
||
| Gentilici | Lleidatà, lleidatana | ||
| Superfície | 211,7 km² | ||
| Altitud | 155 m (màx.:512 mín.:145) |
||
| Població (2008) • Densitat |
131.731 hab. 622,25 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
8 Àngel Ros i Domingo (PSC) |
||
| Codi postal | 25xxx |
||
| Festes majors | Sant Anastasi i Sant Miquel | ||
| Patró/Patrons | Sant Anastasi | ||
| Dies de mercat | Dijous i Dissabte | ||
| Fira tradicional | Sant Miquel | ||
| Web | |||
Lleida és la ciutat capital de la comarca del Segrià i de la demarcació provincial del mateix nom. El seu extens municipi, el més gran i poblat de la comarca, inclou les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.
La ciutat de Lleida està situada al voltant d'un turó esglaonat situat a la banda dreta del riu Segre. Aquest turó es conegut com el Turó de la Seu, per la ubicació de La Seu Vella. La ciutat se situa a 154,65 m d'altitud (al pòrtic de la Seu Nova) i dista 151 km de Barcelona i 140 de Saragossa.
El municipi de Lleida compta amb 131.731 habitants (INE 2008), i és el setè de Catalunya per població.
El principal motor de l'economia lleidatana és el sector de serveis (77,1% del VAB de 2001), seguit de la construcció (10,6%), la indústria (10,1%) i l'agricultura (2,1%).[1]
Taula de continguts |
[edita] Districtes i entitats de població
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Basses d'Alpicat, les | 865 |
| Butsènit | 1.052 |
| Gualda | 1.042 |
| Lleida | 125.761 |
| Llívia | 1.005 |
| Raimat | 489 |
| Sucs | 578 |
| Torres de Sanui, les | 939 |
| Font: Municat | |
- Centre històric
- Rambla de Ferran - Estació
- Universitat
- Príncep de Viana - Clot
- Instituts - Templers
- Xalets - Humbert Torres
- Camp d'Esports
- Joc de la Bola
- La Mariola
- Balàfia
- Secà de Sant Pere
- Pardinyes
- Cappont
- La Bordeta
- Els Magraners
- Polígon - Vilanoveta
- Ciutat Jardí
[edita] Demografia
La ciutat de Lleida té actualment 136.292 habitants (padró municipal 2007), amb una àrea metropolitana de 200.000 habitants amb previsions d´arribar als 300.000 habitants; el seu terme municipal té 212 km², i la província 425.593 habitants segons ine 2008. Les poblacions limítrofes són Alcarràs, Almacelles,Alpicat*,Albatàrrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alamús, Corbins, Gimenells, Torrefarrera i Torre-serona.
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Clima
.PNG)
El clima és continental, o més específicament mediterrani de forta influència continental, i sobre el qual la seua situació en una depressió i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influència cabdal. És força sec i àrid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16º i oscil·lacions que van entre els 38º de l'estiu a una mitja de 0º a l'hivern.
Les precipitacions són escasses i irregulars i són habituals els bancs de boira per la seua situació a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.
[edita] Història
La historia de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Turó de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina La(Suda de Lleida) i la mesquita, i més tard la catedral (la Seu Vella). El turó era, a més, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'ésser útils amb l'arribada de la revolució industrial i demogràfica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, això sí, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren, que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer.
De fet, la seua situació com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa més de vint segles, a la conversió del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la península. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el camí entre l'interior (Osca i el nord-oest de la península) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aquí a la península Itàlica).
Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el període romà. Era la capital dels ilergets i estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per Cèsar que va narrar el setge personalment i és un document rellevant de la història militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar, i no van fer després honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i després municipi. D'un pont romà sobre el Segre encara es conserven els fonaments.
Amb la conquesta dels àrabs, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Galícia. És en aquesta època medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades.
Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castellà el 1642 però va caure en mans espanyoles després del setge de 1644 i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647 sense èxit.
El 1707, durant la Guerra de Successió Espanyola, va sofrir un nou setge que va suposar la seva caiguda en mans borbòniques i la destrucció de bona part de les seves edificacions.
El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola les tropes nacionals de Francisco Franco conquerien Lleida.
[edita] Economia
Lleida és des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen, no com a inici o final, sinó com a important lloc de pas. Aquesta situació explicaria en part el perquè del menor desenvolupament industrial d'aquest nucli: les indústries es troben en d'altres nodes, i en aquest només conflueixen xarxes de transport. Però la realitat no és tan simple: Lleida també és el centre d'una important regió agrícola i ramadera, que centralitza la distribució dels seus productes cap als nodes industrials. Aquesta regió, lluny de divisions polítiques, inclou tota l'actual demarcació provincial i bona part del territori de la Franja de Ponent.
Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida és ocupat per conreus de regadiu, fet possible gràcies a la construcció de canals (des de l'edat mitjana, però sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides que són una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de La Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alfès.
El 2007 Lleida ha esdevingut Capital de la Cultura Catalana [1]
[edita] Política
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal | Àngel Ros i Domingo | 22.172 | 15 | ||
| Convergència i Unió | Isidre Gavín i Valls | 9.613 | 6 | ||
| Partit Popular | Ismael Zapater Zapater | 5.690 | 3 | ||
| Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal | Xavier Aluja i Farré | 3.336 | 2 | ||
| ICV-EUiA-EPM | Mercè Rivadulla Gràcia | 2.737 | 1 | ||
| Altres | 3.075 | - | |||
| En blanc | 1.335 | - | |||
| Total | 48.200 | 27 | |||
[edita] Llocs d'interès
1637.JPG)
- La Seu Vella o Catedral Vella: Símbol de la ciutat, és el temple que se situa en un turó al centre de la ciutat.
- L'església de Sant Joan de construcció estil neogòtic, correspon al final del segle XIX i el disseny va ser obra de Julio de Saracíbar i Celestí Capmany, així com la Seu Nova que és l'actual catedral.
- El carrer major i els seus trencalls, diversos carrers plens de botigues.
- L'església de Sant Llorenç i la de Sant Martí.
- El Castell de Gardeny és un conjunt monumental medieval,situat al damunt d'un dels dos turons de la ciutat, format per un castell Templer i l'església de Santa Maria de Gardeny.
- La Mitjana: Un parc natural, creuat pel riu Segre, situat a l'extrem de Pardinyes.
- Els Camps Elisis: parc urbà, situat a Cappont, dividit en àrees de jardins d'estil francès i romàntic anglès, construïts sobre la base de terrenys boscosos. Conté el Palau de Vidre i la font de la sirena.
- Estàtua d'Indíbil i Mandoni: estàtua de bronze situada a sota de l'Arc del Pont.
- Diversos edificis medievals: Hospital de Santa Maria seu de (Institut d'Estudis Ilerdencs), La Paeria seu de l'Ajuntament, i altres.
- Museus:
- Centre d'Art la Panera (centre d'art contemporani, amb exposicions temporals, activitats, biblioteca,...)
- Museu de Lleida Diocesà i Comarcal
- Museu d'Art Jaume Morera
- Sala Sant Joan
- Museu Arqueològic i d'Art de l'Institut d'Estudis Ilerdencs
- Museu de l'Aigua...
- Jaciment arqueològic del Portal de Magdalena.
- Edificis Modernistes: Teatre de l'escorxador, la farinera de la Meta, Casa Baró (la Vinícola), Casa Morera (de la Lira), Antic Cinema Vinyes, Casa Magí Llorens, Casa Melcior, Antic Hotel Pal·las, Casa Bergós, el Mercat del Pla,...
- Arquitectura moderna: les Noves facultats de la UdL, els Edifici del Jutjats, l'ascensor de la Seu Vella, l'Auditori Enric Granados, les passarel·les del Segre, el pont penjant en construcció sobre el Segre, el futur teatre i palau de congressos conegut com La Llotja de Lleida.
[edita] Festes i cultura
[edita] Festes de Maig
És la Festa Major de Lleida se celebra el 11 de maig en honor al seu patró San Anastasi, un soldat romà fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Dioclecià l'any 303. Dintre de les festes de maig cal fer esment de la recuperació de la Festa de Moros i Cristians, de qual es té constància al segle XII i ja compta amb 12 edicions.
[edita] Festes de la Tardor
Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la fira agrària que porta el seu nom.
[edita] Mostres de Cinema
- Mostra Internacional de Cinema d'Animació (Aminac) és una mostra no competitiva, que se celebra l'ultima setmana de febrer que es dedicada a tot allò relacionat amb la animació cinematogràfica. Web Oficial.
- Mostra de cinema Llatinoamericà és un certamen competitiu que se celebra durant el mes d'abril, i que apart de la Secció Oficial a Concurs, incorpora com tots els festivals de cinema les seccions retrospectives i per a noves propostes. Web Oficial.
[edita] Aplec del Caragol
L’Aplec del Caragol de Lleida és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a finals de maig. L'Aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats més tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombroses actes paral·lels.
L'Aplec va néixer el 1980 amb només 300 persones - prop de 12 colles -, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Però ja en la seva segona edició incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització. Al 2007, 210.000 persones van participar dels tres dies de festa de l'Aplec, i es van consumir 12 tones de caragols. En l'actualitat, l'Aplec és una gran festa coneguda arreu de l'Estat i d'Europa.
A causa de la rellevància de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 "Festa tradicional d'interès nacional",[2] i l'any 2004, commemorant-ne el seu 25è aniversari, el Govern Espanyol va declarar "Fiesta de Interés Turístico Nacional".[3]
[edita] Els Fanalets de Sant Jaume
La capella gòtica del Peu del Romeu (s. XIII) situada al carrer Major, commemora el pas de l'apòstol Sant Jaume per Lleida, on segons una llegenda, l'apòstol es va clavar de nit una espina al peu dret, i un àngel amb un fanalet li va fer llum per a que pogués treure-se-la. La vesprada de Sant Jaume els nens i nenes de Lleida recorden aquest fet, anant en romeria fins la Seu Nova proveïts de fanalets, que donen a la processó religiosa un insòlit caràcter de festa i revetlla. El pas processional està format per una imatge en fusta de l'apòstol, acompanyada pels Gegants de la Ciutat i les principals autoritats.
[edita] Fira de Lleida
La Fira de Lleida és una fundació privada encarregada de la organització de fires i congressos a la ciutat de Lleida. La seva fundació data de 1946. Cada any es celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agrària de Sant Miquel que se celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions.
Lleida és la segona ciutat de Catalunya en nombre de fires i congressos celebrats anualment, només superada per Barcelona.
[edita] Música
Lleida compta amb una banda de música, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcció del mestre Amadeu Urrea. En l'actualitat la banda compta amb més de 60 músics.
També compta amb la Orquestra simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida actualment per Alfons Reverté Casas i que té com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.
[edita] Transports
[edita] Xarxa viària
Les principals vies d'accés a la ciutat per carretera són l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Tarragona, Osca i Reus, la N-230 que és la via ràpida cap a França, així com la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda també com l'eix de l'Ebre. Actualment està en obres trams de la N-240 per transformar-la en autovia i mig termini començaran les obres de transformació en autovia de la N-230 que serà la A-14.
Al seu torn, diverses línies d'autobús connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segrià i d'altres de la seua província, Catalunya, Espanya i Europa.
En quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 17 línies de bus, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a l'empresa Tele Radio Taxi Lleida.
Des del 2005 l'Autoritat Territorial de la Mobilitat de l'Àrea de Lleida gestiona el transport públic a la demarcació.
[edita] Ferrocarril
Lleida disposa d'una estació de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses línies regionals, nacionals i, des de 2003, d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la línia Lleida - la Pobla de Segur des de 2004.
Cal fer esment que amb l'arribada del tren d'alta velocitat la estació va ser objecte d'una profunda remodelació i que actualment el seu entorn també s'està remodelant, dintre del Pla de l'Estació que comportarà el cobriment de la practica totalitat de les vies i la construcció, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que oferiran serveis relacionat amb el oci i el comerç, així mateix també està previst la construcció d'una nova estació d'autobusos a la zona.
|
[edita] Aeroport
També cal esmentar aviat es podrà arribar a Lleida per via aèria ja que s'ha iniciat la construcció del futur aeroport de Lleida-Alguaire.Que segons el seu pla director te una previsió de 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies cada any.
[edita] Ponts
La ciutat de Lleida disposa actualment de sis ponts per a vehicles i vianants (un d'ells en construcció), un pont per al ferrocarril i dues passarel·les de vianants (més dues més en projecte). El més antic de tots es coneix com Pont Vell, l'estructura original del qual data de l'època romana.
[edita] Gastronomia
[edita] Entitats i associacions
[edita] Mitjans de comunicació
- Grup Segre.
- Diari Segre
- Segre Radio
- Lleida Televisió
- Grup de Manyana.
- Diari La Mañana
- La Manyana Televisió
- Edicions Locals de Diaris Gratuits
[edita] Esports
Entre les societats esportives més importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:
- Unió Esportiva Lleida (Futbol)
- Club Esportiu Lleida Basquetbol
- Lleida Llista Blava (Hoquei sobre patins)
- Club Handbol Pardinyes
- Club Natació Lleida
- Sícoris Club
- Centre Excursionista de Lleida
- Reial Aeri Club Lleida
[edita] Associacions
- Centre Excursionista de Lleida
- Castellers de Lleida
- Associació d'Amics de la Seu Vella
- Associació de la Festa de Moros i Cristians
- FECOLL (Federació de Colles de l'Aplec del Caragol)
- Orfeó Lleidatà
[edita] Fills i filles il·lustres de Lleida
- Vegeu també: Lleidatans
- Samuel Gili Gaya (Lleida, 1892 - Madrid, 1976), gramàtic català.
- Joan Oró i Florensa (Lleida, 1923 - Barcelona, 2004), bioquímic.
- Jaume Balagueró (Lleida, 1968), director de cine.
Esportistes
- Albert Costa (Lleida, 1975), és un tennista català, campió al Torneig de Roland Garros del 2002.
- Sergi Escobar (Lleida, 1974), és un ciclista català, Campió del món en Persecució Individual a Melbourne en 2004.
- Saúl Craviotto Rivero (Lleida, 1984), piragüista català, medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín en 2008
Cantants
- Lorena Gómez (Lleida, 1986), guanyadora de la cinquena edició del concurs musical "Operación Triunfo" 2006 de Telecinco, es una cantant de pop.
Músics
- Enric Granados (Lleida, 1867 – Canal de la Mànega, 1916), compositor i pianista català.
- Ricard Viñes (Lleida, 1875 - Barcelona, 1943), pianista i compositor de fama mundial.
- Lo Parrano: cantant i autor d'"El garrotín de Lleida".
Poetes i Escriptors
- Màrius Torres i Pereña (Lleida, 1910 - Puigdolena, 1942), poeta català.
- Josep Vallverdú i Aixalà (Lleida, 1923), és un narrador, poeta, dramaturg, lingüista, traductor i assagista de reconeguda trajectòria en la literatura infantil.
- Celia Viñas (Lleida, 1915 - Almería, 1954), escriptora.
- Manuel del Palacio (Lleida, 1831 - Madrid, 1906), periodista i poeta satíric.
- Alexandre Plana (Lleida, 1889 - Banyuls, 1940), crític i poeta.
Polítics
- Salvador Seguí Rubinat (Lleida, 1887 - Barcelona, 1923), conegut com El noi del sucre, fou un dels líders més destacats del moviment anarcosindicalista de Catalunya de principis del segle XX.
- Antoni Siurana i Saragosa (Lleida, 1943), alcalde de Lleida en durant els períodes 1979-1987 i 1989-2003 i conseller d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (2003-2006).
- Landelino Lavilla Alsina (Lleida, 1934), polític i jurista català, Ministre de Justícia (1977-1979), i President del Congrés dels Diputats (1979-1982).
- Àngel Ros i Domingo (Lleida, 1952), alcalde de Lleida (2003- ).
[edita] Ciutats agermanades
[edita] Curiositats
La ciutat té dotze gegants: donya Violant i l'infant Berenguer, Rei Jaume I "el Conqueridor" i Reina donya Lionor, els Gegants Xinesos, el Rei Moro i donya Zobeida, els Faraons, i cal fer esment que té els dos gegants més antics de Catalunya, la Cleòpatra i el Marc Antoni, construïts el 1840.
L'any 1979 la cantant francesa Véronique Sanson dedica una cançó a la ciutat, sota el títol "Lérida".
El compositor Lluis Payà dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la dècada dels 80. El Castell de Lleida i Lleida, Terra Ferma que esdevinguè molt popular en un xou de la televisió de Catalunya, anomenat Sense Títol i presentat per Andreu Buenafuente.
A l'any 2006 la cantant Malú va rodar el videoclip del seu primer single "Si estoy loca" del seu sete disc "Desafío".
A l'any 2007 la cantant Lorena Gómez va rodar el videoclip del seu primer single "Sin medida" del seu primer disc "Lorena".
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
- ↑ Institut Català d'Estadística 2001
- ↑ RESOLUCIÓ per la qual es declara festa tradicional d'interès nacional l'Aplec del Cargol de Lleida
- ↑ RESOLUCIÓ de 5 de març de 2004, de la Secretaria General de Turisme, per la que es concedeix el títol de "Fiesta de Interés Turístico Nacional" a la festa de L'Aplec del Caragol de Lleida.
[edita] Enllaços externs
|
Articles relacionats amb Lleida |
- Turisme de Lleida
- Ajuntament de Lleida
- Institut d'Estudis Ilerdencs
- Fira de Lleida
- Lleida Basquet
- Club Bàsquet Lleida (Bàsquet femení)
- Hockey Club Llista Blava
- Festa de Moros i Cristians
- U.E. Lleida
- Centre Excursionista de Lleida
- Rutes i monuments de Lleida
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- Mapa de Lleida al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- Les constitucions catalanes a l'Ajuntament de Leida,
- Monestirs de Catalunya. Lleida
- Web de la Banda Municipal de Lleida
- Petit diccionari i gramàtica del parlar de Lleida
- Skateboard de Lleida.
|
|||||||||||||
|
|||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||
