Joan Rubió i Bellver

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan Rubió i Bellver
Naixement 24 d'abril de 1871
Reus
Mort 30 de novembre de 1952 (als 81 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Influenciat per Antoni Gaudí Francesc de Paula Villar Lluís Domènech i Montaner
Obra
Principals edificis Torre Espinal
Casa Canals
Casa Golferichs
Casa Alemany
Casa Roviralta (Frare Blanc)
Cripta de la Colònia Güell

Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1871 a Reus al carrer de Sant Pere d'Alcàntara - actualment carrer de Llovera-.[1] Va ser deixeble d'Antoni Gaudí amb el que va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Jaume Rubió i Almirall era del Vendrell però per motius laborals s'instal·la a Reus on es casaria amb Bonaventura Bellver i Tarrats i formarien una família amb quatre fills. Cal destacar, que el fill gran, Marià, va estudiar per ser enginyer militar però va acabar dedicant-se a l'enginyeria civil cosa que influenciaria en Joan i junts treballaran amb força freqüència.

Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Reus i als 15 anys quan obté el títol (octubre de 1886), es va traslladar a Barcelona per matricular-se a l'Escola d'Arquitectura. Tot i que va perdre un any perquè va haver de repetir el projecte final de carrera, va obtenir el títol d'arquitectura l'1 de setembre de 1893,[2] quan encara no tenia 22 anys. Durant aquests anys va tenir com a professors a: Francesc de Paula Villar, Joan Torras, Joaquim Bassegoda, Rovira i Rabassa, Josep Vilaseca i Domènech i Montaner entre d'altres. A partir de l'obtenció del títol, mai va tenir cap tipus de relació amb l'Escola d'Arquitectura, mai va ser professor. Aquest distanciament es manifesta en una sèrie de tres articles publicats a La Veu de Catalunya el 1916,[3][4] en els quals ja amb una formació pròpia i autònoma, critica en general l'ensenyament impartit des de les càtedres.

Oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i de l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí.

Va ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, amb el que va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on construí la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900).

Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la més destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el Palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe, que contribueix a donar caràcter a l'anomenat "Barri Gòtic". La seva particular visió del que havia de ser la Ciutat Vella està resumida en l'obra Taber Mons Barcinonensis (1927). Va guanyar dos cops el Concurs anual d'edificis artístics (premi municipal al millor edifici barceloní) els anys 1913, per la Casa Roviralta, i 1917, per la Torre dels Pardals, avui desapareguda.

Fou militant de la Lliga Regionalista i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914).

Les seves obres principals són: la Casa Golferichs (1901), la casa Pomar (1904), edificis de l'Escola Industrial de Barcelona (1912) i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o "Frare Blanc", la Casa Fornells i la Casa Casacuberta. Fora de la capital catalana féu l'església de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll, el Monestir de la Sagrada Família a Manacor, l'edifici de les caves Raventós i l'asil del Sant Crist a Igualada.

També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista. Era l'avi dels arquitectes barcelonins Ignasi de Solà-Morales i Rubió i Manuel de Solà-Morales i Rubió.

Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.

Al taller de Gaudí[modifica | modifica el codi]

Joan Rubió i Bellver va estar molt vinculat a Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d'arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte d'importància. En un principi, va començar a treballar al taller de Gaudí amb regularitat i a mesura que va obtenint seguretat en ell mateix i va començar a rebre encàrrecs va començar a treballar de manera independent però mantenint la relació amb Gaudí. Aquesta relació es podria classificar en tres períodes:

  • De 1893 a 1900 on Rubió pràcticament no té cap encàrrec particular. Va participar en molts dels projectes de Gaudí d'aquests anys. Es va consolidar com un fiable col·laborador de Gaudí, sobretot en tots aquells aspectes tècnics i constructius, especialment en els càlculs gràfics de les estructures.
  • De 1900 a 1906, anys de gran intensitat pel seu compte. Es desmarcà de l'entorn de Gaudí per les discrepàncies amb Jujol, encara que seguirà col·laborant ocasionalment amb el seu mestre i sempre defensarà el projecte gaudinià en els seus articles o pronunciaments.[5]
  • De 1906 a 1926, treballa en plena autonomia com arquitecte col·laborant en algunes obres en concret amb Gaudí.

Quan Rubió comença a treballar al taller de Gaudí, estaven treballant en els edificis d'Astorga i en el convent de les Teresianes de Barcelona. El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard i en el Park Güell.

D'altra banda, cal destacar la col·laboració entre Rubió i Gaudí en les obres de restauració de la catedral de Palma de Mallorca. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el propi Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

« ¿Sabéu qué és, dins de la Historia del Art cristià, el Temple de la Sagrada Família? ¡Es la última manifestació dels problemas del goticisme a les seves acaballes, barrejats ab tot l'esplendor del nou estat de cosas que la forsa del esperit del senyor Gaudí ha creat! El goticisme encara té en ell molta forsa, ¡sembla gótich! ¡les formas encara son góticas!... »
— Joan Rubió i Bellver[5]

Els primers anys 1900 – 1914[modifica | modifica el codi]

Joan Rubió Bellver

Durant aquests anys arriba a la plenitud de la seva producció i ràpidament el seu prestigi professional augmenta. El 1900, projecta un dels primers edificis de certa ressonància, la casa Golferichs a l'Eixample de Barcelona i obtindrà el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901.

En aquests catorze anys farà més de quaranta edificis. També, publicarà els textos més importants de la seva producció teòrica on definirà la seva concepció de l'arquitectura sintetitzant la seva pròpia experiència i el seu treball d'investigació. És en aquest moment el de la seva acció política més activa per la participació en el moviment d'ascens de la Lliga Regionalista i per la seva incorporació a l'equip de Prat de la Riba a la Mancomunitat. L'augment de prestigi personal i professional el van portar a figurar en la candidatura regionalista per les eleccions municipals per consellers de l'Ajuntament de Barcelona el 1905. També, igual que Gaudí va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc i cap al 1910 va arribar a ser president del Cercle fins al 1914.

En aquests anys, la producció arquitectònica de Rubió es va dur a terme principalment entre Barcelona, Ripoll i Mallorca encara que també va fer alguna obra a Saragossa, Gijón i Loiola. A Barcelona i als voltants, va fer diferents obres residencials que seran cases amb jardí. A Palma se li atribueixen la reforma de la casa Corbella, les dues cases bessones de la família Casasayas. També, va intervenir a l'Església Nova de Son Servera, a l'església del monestir de la Santa Família a Manacor, a la façana de la parròquia i del Banc de Sóller. Just a Sóller realitza la casa Can Prunera encara que està en dubte si és obra seva o obra d'Antoni Gaudí[6]

Etapa 1914 - 1936[modifica | modifica el codi]

A partir d'aquest moment l'arquitectura tindrà un significa diferent marcat pel retorn a l'academicisme. Ara Rubió és l'arquitecte de la Diputació Provincial de Barcelona i per això, bona part de les obres d'aquest període seran encàrrecs oficials. Si en el període de 1900 – 1914 predominen les torres suburbanes ara abundaran obres de caràcter públic.

Farà algunes restauracions monumentals com la intervenció en les obres del Palau de la Generalitat de Catalunya, en el monestir de Vallbona de les Monges, restauració de la catedral de Ciutadella i una proposta de recuperació monumental del centre històric de la ciutat de Barcelona.

Per últim, en els seus últims anys, farà un important treball de reflexió teòrica, des de qüestions constructives de recuperació de les tècniques rurals fins a publicacions sobre càlculs funiculars o d'estabilitat i reflexions sobre el temple cristià. Les seves últimes obres destacables van ser: un asil d'avis a Igualada i l'Església del Carme de Manresa, obra que culminà el 1952 any en què va morir a Barcelona.

El Rubió polític[modifica | modifica el codi]

A més de ser arquitecte de professió, Joan Rubió i Bellver va ser polític per vocació i era també un gran orador. En un primer moment, es va interessar a militar a la Lliga Regionalista i tot sembla indicar que va col·laborar constantment amb Prat de la Riba - que era amic seu personal -, concretament a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat de Catalunya.[7]

El 1906 va entrar a la Diputació Provincial de Barcelona, a la secció de Serveis Tècnics, com a arquitecte, lloc que va ocupar fins que es va jubilar el 1943. Després de les eleccions de 1905 va passar a ocupar un càrrec com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona. També l'havien anomenat president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va exercir el càrrec durant dos anys i el 1912 el van reelegir per dos anys més fins al 1914

Cronologia de les obres[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1899–1900 Casa dels Matons o Casa Canals[8] Barcelona, Carrer Dolors Montserdà. Probablement, es tracta del primer edifici que va construir. Primer es coneixia com a Casa Canals[9][10] Desapareguda
1900–1901 Casa Golferichs Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 491 Encàrrec de Macari Golferichs. Premi de l'Ajuntament de Barcelona Correcte Casa Golferichs
1900–1901 Casa Alemany Barcelona, General Vives 29 Al Tibidabo, conegut amb un origen com "El Castell" Correcte RiB-casaAlemany-grl.vives 29-08019.2280-6560
1900–1914 Ca l'Espinal, Colònia Güell Santa Coloma de Cervelló Habitatge destacat pels alts càrrecs de la Colònia Correcte Ca l'Espinal (Rubió)
1900–1916 Reforma de la Catedral de Mallorca Palma de Mallorca Col·labora amb Antoni Gaudí Correcte Catedral de Palma de Mallorca
1901–1902 Casa Sánchez Barcelona, c/Escoles Pies Actualment molt reformada Correcte
1901–1902 Casa Joan Valls Barcelona Actualment molt reformada Correcte
1903 Casa Salvador Llobet Barcelona, Carretera de la Sagrera al barri d'Horta Desapareguda
1903–1913 Casa Roviralta: El Frare Blanc Barcelona, Avinguda del Tibidabo Premi de l'Ajuntament de Barcelona 1914. Construït damunt una masia antiga. Un cop finalitzat va servir de residència a la família Roviralta[11] Correcte Frare Blanc
1903–? Casa Caietà Fornells Barcelona, Avinguda del Tibidabo, 35 Popularment coneguda com "La Mona de Pasqua" pel material emprat. Correcte Casa Fornells
1903–1905 Safareig del Sanatori Antituberculós c.Júpiter,7. Les Planes. Barcelona Popularment coneguda com "Los Lavaderos" o "El castillo de Las Planas". En decadència. Rehabilitació pendent. 06 Sanatori antituberculós del Tibidabo
1904–1905 Cases Génova i Parellada Barcelona, Carrer Girona cantonada Rosselló Correcte
1904–1906 Casa Pomar Barcelona, Carrer Girona 86 Finca estreta amb façana allargada. Correcte Casa Pomar
1904–1912 Façana Església Parroquial de Sóller Sóller,Mallorca. Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears Correcte Iglesia de San Bartolomé. Sóller. Fachada
1905 Reforma Santes Creus Tarragona Reforma interior i xemeneia Correcte de Santes Creus 01
1905–1906 Casa Clarasó Barcelona, Carrer Enric Granados 2 Molt reformada Correcte
1906 Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat Montserrat Col·laboració amb Gaudí. Ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat Correcte. Restaurat al 1947 per Francesc Folguera Gaudí-Rosario Monumental de Montserrat
1906–1907 Algodonera Canals[12] Barcelona, Carrer Pacífic Desapareguda
1906–1907 Casa Dolcet Barcelona, Av.de Vallvidrera, 44bis Correcte 31 Casa Manuel Dolcet
1906–1908 Monestir de la Santa Família Manacor, Mallorca Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears
1906–1910 Reforma de la casa Corbella Palma de Mallorca, Plaça de Cort 6 Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears Correcte Can Corbella - Palma
1907–? Casa Casacuberta Barcelona, Av.Tibidabo 56 Casa d'Hermenegild Casacuberta, construcció característica de l'arquitecte Correcte Casa Casacuberta (I)
1908–1910 Casa Rialp Barcelona, Carrer dels Dominics 14 L'interior de la casa ha estat renovat diverses vegades però es conserven les pintures originals de Joaquim Torres Garcia[13] Correcte Casa Rialp
1908–? Farmacia Puig Saragossa, Carrer Azoque Destruïda per poder realitzar un carrer
1909–1910 Casa Ripol-Noble Barcelona, Passeig de la Bonanova 57 Desapareguda
1909–1913 Rosari Monumental del Sanatori de Lluc Mallorca Lloc de peregrinació de centenars de persones situat al camí que porta al Santuari de Lluc. Ajuda de Guillem Reynés Correcte
1910 Reforma del Mas d'en Perdiu Botarell, Baix Camp Reforma modernista. Correcte
1910–1911 Casa Casasayas Palma Correcte
1910–1912 Banc de Sóller Sóller Mallorca Reformat posteriorment Correcte Mallorca - Banco de Soller building
1910–? Església Nova de Son Servera[14] Mallorca Obres es paren al 1929 per problemes econòmics Inacabada Son Servera Església Nova 01
1911–1912 Xalet Serra[15] Reus, Carretera de Reus a Castellvell del Camp Sr. Serra amic i familiar de Rubió i Bellver. Pintures del reusenc Tomàs Bergadà Correcte 067 Xalet Serra, de Joan Rubió i Bellver
1911–1912 Laboratoris Serra Reus, Carretera de Reus a Alcover Laboratoris de Antoni Serra i Pàmies
1912 Baldaquí del Monestir de Ripoll>[16] Ripoll Destruït durant Guerra Civil
1912 Església de Sant Miquel de la Roqueta Ripoll Petita capella de peregrinació Correcte Sant miquel de la roqueta
1912–1913 Casa Miquel Benimelis Palma de Mallorca, Plaça del Ferrocarril. Correcte
1912–1914 Casa Bonada Ripoll Encàrrec del doctor Bonada Correcte Casa Bonada
1913–1921 Església del Sagrat Cor Gijón Coronada per imatge del Sagrat Cor de Serafín Basterra Correcte Gijon - Basilica del Sagrado Corazon de Jesus 01
1915–1918 Casa Roig: Torre dels Pardals Barcelona, Av.Verge de Montserrat Premi Ajuntament de Barcelona Desapareguda Casa Roig, Torre Pardals
1916–1918 Església, poble i celler Raimat Lleida Se li va encarregar la construcció dels cellers, les cases dels colons i l'església. Correcte
1916–1934 Foment de la Pietat i Biblioteca Balmes[17] Barcelona, Carrer Duran i Bas Correcte Foment Pietat, Biblioteca Balmes Barcelona
1917 Hospital de Campdevànol Campdevànol, Ripollès, Carretera de Gombrén, 20 Correcte Hospital Campdevànol
1919–1922 Casa Fontana Rupit
1922 Restauració Monestir de Vallbona de les Monges Vallbona de les Monges Intervé en la restauració del cimbori Correcte Monestir de Santa Maria de Vallbona (Vallbona de les Monges) - 9
1923–1925 Can Trinxet – Casa Fi Vallès Sant Feliu de Codines Casal modernista que ocupa l'indret de l'antic Mas Bosc o Can Bosc dels Rufets. El 1920 va ser adquirit per Francesc Trinxet, que el va fer reedificar per Rubió i Bellver. Actualment hi ha ubicat el restaurant "La Baronia" propietat dels descendents de Francesc Trinxet.[18]

El mateix any es va erigir al costat del casal una granja avícola anomenada Fi-Vallès, què fa anys que resta abandonada.

Correcte StFeliuCodines, Can Trinxet
1923–1929 Pont neogòtic del carrer del Bisbe Barcelona Per unir el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, residència oficial del President. Correcte Barcelona - Carrer del Bisbe
1924 Caves Raventós Raimat Correcte
1924–1926 Casa Quadrada o Casa Serra[19] Reus Mateixa família que el Xalet Serra Correcte Reus casa Serra
1925 Reforma Casa Figueras (Torre Bellesguard) Barcelona Realitza el viaducte Correcte Bellesguard
1925 Projecte Manicomi de Salt[20] Salt
1927–1931 Obres i residència d'estudiants de l'Escola Industrial Barcelona Realitza la residència d'estudiants i una ampliació de la façana Correcte Conjunt del recinte de l'Escola Industrial (Barcelona) - 2
1927–1929 Parc Natural i Estació Sanitària del Montseny. Montseny
1929 Projecte Casa de la Caritat a Horta Barcelona
1931–1942 Asil del Sant Crist Igualada Donació de tres germanes que volien un lloc de residència per gent gran. Correcte Asil del Sant Crist
1939–1941 Restauració Catedral de Ciutadella Menorca Correcte Ciutadella cathedral inside
1940–1952 Església del Carme de Manresa Manresa Durant la Guerra Civil va ser derruïda i per això Rubió i Bellver la torna a alçar. No es va acabar per problemes econòmics Innacabat

Textos publicats[modifica | modifica el codi]

Va escriure sobre alguns edificis en què va intervenir i sobre d'altres relacionats amb la seva professió com a arquitecte.[21]

« El programa d'estudis de l'escola és fet a base d'un sistema analític. Potser aquí i a tot arreu l'enseyança ha de basar-se principalment en l'anàlisi de totes les circumstàncies del fet que es pretén ensenyar, i llavors és clar que el sistema analític s'imposa includiblement. Però és el cas que l'ensenyança de l'arquitectura, per lo mateix que es tracte de l'ensenyança d'una bella art, ha de tenir un altre aspecte i aqueix és él de l'estudi i consideració de la importància relativa que en l'obra arquitectònica tenen totes i cada una de les qualitats que concórren o l'existencia del fet artístic. »
— Joan Rubió i Bellver[4]
  • 1904 "El coronament de la Llotja", al Diario de Mallorca, 27 de juny de 1904.
  • 1905 "Lo coronament de la Llotja", a La Ilustració Catalana, año III pp.400-409.
  • 1905 "En Joan Maragall té rahó" a La Veu de Catalunya, 14 de novembre de 1905.
  • 1906 "Lo Círcol artístic de Sant Lluc al Cabildo de la Seu de Barcelona als Barcelonins i al públic de tot lo Bisbat", Sense signatura ni data (publicat cap al 1906).
  • 1906 "La Seu de Mallorca" a La Veu de Catalunya, 12 de gener de 1906.
  • 1906 "Lo temple de la Sagrada Família". Idea del que serà el temple acabat. Dibuix de l'arquitecte D.Joan Rubió en vista dels croquis i projectes de l'arquitecte de la Sagrada Família D.Antoni Gaudí, La Ilustració Catalana, any IV nº146, Barcelona, 18 de març de 1906.
  • 1907 "El torrent de Parreys", a La Veu de Catalunya: I, 5 de septembre de 1907; II 14 de septembre de 1907; III, 24 de septembre de 1907.
  • 1912 "Conferencia acerca de los conceptos orgánicos, mecánicos y constructivos de la Catedral de Mallorca" a Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1912, pp.87-140.
  • 1912 "Los pilares del Pilar" al El Noticiero, Saragossa: I 8 de febrer de 1912; II 10 de febrer de 1912; III 14 de febrer de 1912; IV 16 de febrer de 1912.
  • 1912 "El baldaquí de Ripoll" a La Veu de Catalunya, 2 de maig de 1912.
  • 1912 "Carta oberta al Sr. Just Cassador" a La Veu de Catalunya, 16 de maig de 1912.
  • 1912 "Continuació" a La Gazeta Montanyesa, Vic, 23 de maig de 1912.
  • 1912 "Cop a la liquidació" a La Veu de Catalunya, 30 de maig de 1912.
  • 1912 "Més ciència i menys contorsions" a La Gazeta Montanyesa, Vic, 30 de maig de 1912.
  • 1913 "Dificultats per arribar a la síntesis arquitectònica" a L'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1913, pp.63-79.
  • 1914 "Construccions de pedra en sec" a L'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1914, pp.33-105.
  • 1915 "Obra Santa" a El Correo Catalán, 26 de gener de 1915.
  • 1915 "Pro - Sagrada Família Reacció", a la revista L'Àpat, Sant Sadurní d'Anoia, 31 de juliol de 1915.
  • 1916 "El Saló d'Arquitectura. L'ensenyança a l'Escola de Barcelona". Signat amb el pseudònim "Un africionat" a La Veu de Catalunya, I 5 de juny de 1916; II 19 de juny de 1916; III 1 de juliol de 1916 (Pàgina artística).
  • 1921 "Entre el ideal y la técnica", Revista Ibérica I, II i III.
  • 1923 "La forma en un templo cristiano" a Páginas Escolares, Gijón, pp.12-14.
  • 1927 "Visions del Taber Mons Barcinonensis" Barcelona, pp.66.
  • 1932 "Rectes i plans" a El Matí, 31 de juliol de 1932.
  • 1943 "Records d'una nit gloriosa" a la Revista Juventus, nº43, any IV, juliol 1943 pp.271-274.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Solé i Gasull, 2002, p. 13.
  2. «Llista de Arquitectos Españoles» (en castellà). Anuario Arquitectos de Cataluña, 1900, p. 307 [Consulta: 8 setembre 2013].
  3. de Solà-Morales, 1975, p. 139.
  4. 4,0 4,1 "El Saló d'Arquitectura. L'ensenyança a l'Escola de Barcelona", signat amb el pseudònim "Un aficionat" a La Veu de Catalunya: 5 de juny, 19 de juny i 1 de juliol de 1916
  5. 5,0 5,1 Rubió i Bellver, Joan. «En Joan Maragall té rahó». La Veu de Catalunya, 14 de novembre de 1905.
  6. Corral Juan, Luis Antonio. «La restauració de Can Prunera». IV Jornades d'Estudis Locals a Sóller, 2010, pàg. 13-38 [Consulta: 8 desembre 2014].
  7. Solé i Gasull, 2002, p. 16.
  8. Jové Ibáñez, Joan Pere. «Torre Canals, maqueta 3d». YouTube. [Consulta: 5 juny 2014].
  9. Solé i Gasull, 2002, p. 65: En un primer moment es va conèixer com a Casa Canals, ja que el matrimoni Canals-Tarrats li'n va encarregar la construcció.
  10. Jové Ibáñez, Joan Pere. «Glorieta de la Torre Canals». YouTube. [Consulta: 8 desembre 2014].
  11. Solé i Gasull, 2002, p. 29: «Rubió confiava en la idea del Sr.Andreu, metge que volia realitzar una zona residencial i especulativa al peu de la muntanya del Tibidabo- [...] Va sorgir la Sociedad Anónima del Tibidabo, propietària d'una extensa finca coneguda com a El Frare Blanc. El desig de tirar endavant aquest espai residencial va motivar obrir-hi una gran avinguda amb carrers laterals.»
  12. Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Centre de Documentació i Museu Tèxtil i Museu d’Arenys de Mar, 2010, p. 59 [Consulta: 8 desembre 2014]. «Algodonera Canals empresa tuvo sus inicios en Reus, aún cuando fue más conocida por su posterior sede en Barcelona, en Sant Andreu» 
  13. Solé i Gasull, 2002, p. 41.
  14. Liaño Gibert, Soledad. «Rubió i Bellver en la Església Nova. Modernismo catalán en Son Servera (Mallorca)» (en castellà). Locus Amoenus, 9, 2007-2008, pàg. 363-384 [Consulta: 8 desembre 2014].
  15. Fargas, Carles. «Xalet Serra». [Consulta: 8 desembre 2014].
  16. Pilar Soler, M. El Cimbori de Ripoll: una de les obres més significatives del Patrimoni Modernista català. 
  17. Biblioteca Balmes d'estudis religiosos: http://ddd.uab.cat/pub/postals/posbib/posbib_2A@jgescofet.jpg
  18. «Can Trinxet». Ruta Modernista. Ajuntament de Sant Feliu de Codines. [Consulta: 06 novembre 2012].
  19. Garcia Solé, Àngela. La Casa Serra, Casa Cuadrada Joan Rubió i Bellver (tesi de màster). Universitat Politècnica de Catalunya, 2004 [Consulta: 8 desembre 2014]. 
  20. Gil Tort, R. M.. Girona i l'arquitectura psiquiàtrica catalana. 
  21. de Solà-Morales, 1975, p. 138, Textos publicados por J. Rubió i Bellver.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Rubió i Bellver Modifica l'enllaç a Wikidata