Joan Rubió i Bellver

Joan Rubió i Bellver
Dades biogràfiques
Nom	Joan Rubió i Bellver
Nacionalitat	Catalunya
Nascut el	24 d'abril de 1871
Nascut a	Reus
Mort el	30 de novembre 1952
Mort a	Barcelona
Influenciat per	Antoni Gaudí Francesc de Paula Villar Lluís Domènech i Montaner
Obra
Principals edificis	Torre Espinal Casa Canals Casa Golferichs Casa Alemany Casa Roviralta (Frare Blanc) Cripta de la Colònia Güell

Casa Golferichs, a la Gran Via de Barcelona (1901)

Banc de Sóller (Mallorca)

Joan Rubió i Bellver fou un arquitecte modernista català que va néixer el 24 d'abril de 1871 a Reus al carrer de Sant Pere Alcàntara - actualment carrer Llovera-. Va ser deixeble d'Antoni Gaudí amb el que va col·laborar en diverses obres, regidor de l'Ajuntament de Barcelona i president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va morir el 30 de novembre de 1952.

Biografia

El seu pare, Jaume Rubió i Almirall era d'El Vendrell però per motius laborals s'instal·la a Reus on es casaria amb Bonaventura Bellver i Tarrats i formarien una família amb quatre fills. Cal destacar, que el fill gran, Marià, va estudiar per ser enginyer militar però va acabar dedicant-se a l'enginyeria civil cosa que influenciaria en Joan i junts treballaran amb força freqüència.

Va estudiar el batxillerat a l'Institut de Reus i als 15 anys quan obté el títol (octubre de 1886), es va traslladar a Barcelona per matricular-se a l'Escola d'Arquitectura. Tot i que va perdre un any perquè va haver de repetir el projecte final de carrera, va obtenir el títol d'arquitectura el 1893, quan encara no tenia 22 anys. Durant aquests anys va tenir com a professors a: Francesc de Paula Villar, Joan Torras, Joaquim Bassegoda, Rovira i Rabassa, Josep Vilaseca i Domènech i Montaner entre d'altres. A partir de l'obtenció del títol, mai va tenir cap tipus de relació amb l'Escola d'Arquitectura, mai va ser professor. Aquest distanciament es manifesta en una sèrie de tres articles publicats a La Veu de Catalunya al 1916, en els quals ja amb una formació pròpia i autònoma, critica en general l'ensenyament impartit des de les càtedres.

Oncle de l'arquitecte Nicolau Maria Rubió i Tudurí i de l'enginyer Santiago Rubió i Tudurí.

Va ser deixeble i ajudant d'Antoni Gaudí, amb el que va treballar a la Sagrada Família, la Casa Batlló, el Parc Güell, la Casa Calvet, la Torre Bellesguard, la restauració de la Catedral de Mallorca i la Colònia Güell, on construí la Cooperativa (amb Francesc Berenguer i Mestres, 1900) i diverses cases particulars, com Ca l'Ordal (1894) i Ca l'Espinal (1900).

Fou també regidor de l'Ajuntament de Barcelona i arquitecte de la Diputació, des d'on va realitzar obres al Palau de la Generalitat de Catalunya, la més destacada de les quals va ser la construcció del pont neogòtic que uneix el Palau amb la casa dels Canonges, al carrer del Bisbe, que contribueix a donar caràcter a l'anomenat "Barri Gòtic". La seva particular visió del que havia de ser la Ciutat Vella està resumida en l'obra Taber Mons Barcinonensis (1927). Va guanyar dos cops el Concurs anual d'edificis artístics (premi municipal al millor edifici barceloní) els anys 1913, per la Casa Roviralta, i 1917, per la Torre dels Pardals, avui desapareguda.

Fou militant de la Lliga Regionalista i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914).

Les seves obres principals són: la Casa Golferichs (1901), la casa Pomar (1904), edificis de l'Escola Industrial de Barcelona (1912) i diverses cases situades a la muntanya del Tibidabo: la Casa Roviralta o "Frare Blanc", la Casa Fornells i la Casa Casacuberta. Fora de la capital catalana féu l'església de Sant Miquel de la Roqueta a Ripoll, el Monestir de la Sagrada Família a Manacor, l'edifici de les caves Raventós i l'asil del Sant Crist a Igualada.

També va ser un teòric de l'arquitectura, bon coneixedor de l'arquitectura gòtica i estudiós i defensor de les idees de Gaudí, ja que considerava que els dissenys de l'insigne arquitecte superaven els problemes constructius de l'eclecticisme arquitectònic imperant abans del paradigma racionalista. Era l'avi dels arquitectes barcelonins Ignasi de Solà-Morales i Rubió i Manuel de Solà-Morales i Rubió.

Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952.

Al taller de Gaudí

Joan Rubió i Bellver va estar molt vinculat a Antoni Gaudí. Tenint en compte que Francesc Berenguer, la mà dreta de Gaudí, no va arribar a obtenir el títol d'arquitecte, Rubió esdevé el primer arquitecte titulat que va col·laborar amb Gaudí. Probablement, Rubió va establir relació amb Gaudí tan aviat com va acabar la carrera al març de 1893, quan Gaudí ja era un arquitecte d'importància. En un principi, va començar a treballar al taller de Gaudí amb regularitat i a mesura que va obtenint seguretat en ell mateix i va començar a rebre encàrrecs va començar a treballar de manera independent però mantenint la relació amb Gaudí. Aquesta relació es podria classificar en tres períodes:

- De 1893 a 1900 on Rubió pràcticament no té cap encàrrec particular. Va participar en molts dels projectes de Gaudí d'aquests anys. Es va consolidar com un fiable col·laborador de Gaudí, sobretot en tots aquells aspectes tècnics i constructius, especialment en els càlculs gràfics de les estructures.

- De 1900 a 1906, anys de gran intensitat pel seu compte. Es desmarcà de l'entorn de Gaudí per les discrepàncies amb Jujol, encara que seguirà col·laborant ocasionalment amb el seu mestre i sempre defensarà el projecte gaudinià en els seus articles o pronunciaments.

- De 1906 a 1926, treballa en plena autonomia com arquitecte col·laborant en algunes obres en concret amb Gaudí.

Quan Rubió comença a treballar al taller de Gaudí, estaven treballant en els edificis d'Astorga i en el convent de les Teresianes de Barcelona. El primer projecte en el que coneixem que va intervenir va ser a la Casa Calvet. També, va col·laborar a la cripta de la Colònia Güell, en el viaducte de l'edifici Bellesguard i en el Park Güell.

D'altra banda, cal destacar la col·laboració entre Rubió i Gaudí en les obres de restauració de la catedral de Palma de Mallorca. Es tracta de la col·laboració més madura entre aquests dos arquitectes i aquestes obres les acabarà el propi Rubió. En un principi, només s'encarregava de les qüestions d'estabilitat però la seva intervenció es va tornar més específica des del moment en què Gaudí va abandonar les obres per una discussió amb el canonge Antoni Maria Alcover i Sureda cap al 1912. Rubió desenvoluparà algunes idees començades per Gaudí: els vitralls, confessionaris, llampades i la restauració de la capella de Sant Bernat.

«	¿Sabéu qué és, dins de la Historia del Art cristià, el Temple de la Sagrada Família?¡Es la última manifestació dels problemas del goticisme a les seves acaballes, barrejats ab tot l'esplendor del nou estat de cosas que la forsa del esperit del senyor Gaudí ha creat! El goticisme encara té en ell molta forsa, ¡sembla gótich!¡les formas encara son góticas!...	»
— Joan Rubió i Bellver

Els primers anys 1900 – 1914

Durant aquests anys arriba a la plenitud de la seva producció i ràpidament el seu prestigi professional augmenta. Al 1980, projecta un dels primers edificis de certa ressonància, la casa Golferichs a l'Eixample de Barcelona i obtindrà el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901.

En aquests catorze anys farà més de quaranta edificis. També, publicarà els textos més importants de la seva producció teòrica on definirà la seva concepció de l'arquitectura sintetitzant la seva pròpia experiència i el seu treball d'investigació. És en aquest moment el de la seva acció política més activa per la participació en el moviment d'ascens de la Lliga Regionalista i per la seva incorporació a l'equip de Prat de la Riba a la Mancomunitat. L'augment de prestigi personal i professional el van portar a figurar en la candidatura regionalista per les eleccions municipals per consellers de l'Ajuntament de Barcelona al 1905. També, al igual que Gaudí va pertànyer al Cercle Artístic de Sant Lluc i cap al 1910 va arribar a ser president del Cercle fins el 1914.

En aquests anys, la producció arquitectònica de Rubió es va dur a terme principalment entre Barcelona, Ripoll i Mallorca encara que també va fer alguna obra a Saragossa, Gijón i Loiola. A Barcelona i als voltants, va fer diferents obres residencials que seran cases amb jardí. A Palma de Mallorca se li atribueixen la reforma de la casa Corbella, les dues cases bessones de la família Casasayas. També, va intervenir a l'Església Nova de Son Servera, a l'església del monestir de la Santa Família a Manacor, a la façana de la parròquia i del Banc de Sóller. Just a Sóller realitza la casa Can Prunera encara que està en dubte si és obra seva o obra d'Antoni Gaudí

Etapa 1914 - 1936

A partir d'aquest moment l'arquitectura tindrà un significa diferent marcat pel retorn a l'academicisme. Ara Rubió és l'arquitecte de la Diputació Provincial de Barcelona i per això, bona part de les obres d'aquest període seran encàrrecs oficials. Si en el període de 1900 – 1914 predominen les torres suburbanes ara abundaran obres de caràcter públic.

Farà algunes restauracions monumentals com la intervenció en les obres del Palau de la Generalitat de Catalunya, en el monestir de Vallbona de les Monges, restauració de la catedral de Ciutadella i una proposta de recuperació monumental del centre històric de la ciutat de Barcelona.

Per últim, en els seus últims anys, farà un important treball de reflexió teòrica, des de qüestions constructives de recuperació de les tècniques rurals fins a publicacions sobre càlculs funiculars o d'estabilitat i reflexions sobre el temple cristià. Les seves últimes obres destacables van ser: un asil d'avis a Igualada i l'Església del Carme de Manresa, obra que culminà al 1952 any en què va morir a Barcelona.

El Rubió polític

Joan Rubió Bellver

A més de ser arquitecte de professió, Joan Rubió i Bellver va ser polític per vocació i era també un gran orador. En un primer moment, es va interessar en militar a la Lliga Regionalista i tot sembla indicar que va col·laborar constantment amb Prat de la Riba - que era amic seu personal -, concretament a la Diputació de Barcelona i a la Mancomunitat.

Al 1906 va entrar a la Diputació Provincial de Barcelona, a la secció de Serveis Tècnics, com a arquitecte, lloc que va ocupar fins que es va jubilar el 1943. Després de les eleccions de 1905 va passar a ocupar un càrrec com a regidor de l'Ajuntament de Barcelona. També l'havien anomenat president del Cercle Artístic de Sant Lluc. Va exercir el càrrec durant dos anys i el 1912 el van reelegir per dos anys més fins el 1914

Cronologia de les obres

Any	Nom	Ubicació	Descripció	Estat	Foto
1899 - 1900	Casa dels Matons	Barcelona, Carrer Dolors Montserdà.	Probablement, es tracta del primer edifici que va construir. Primer es coneixia com a Casa Canals	Desapareguda
1900-1901	Casa Golferichs	Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes, 491	Encàrrec de Macari Golferichs. Premi de l'Ajuntament de Barcelona	Correcte
1900 – 1901	Casa Alemany	Barcelona, General Vives 29	Al Tibidabo, conegut amb un origen com "El Castell"	Correcte
1900 – 1914	Ca l'Espinal, Colònia Güell	Santa Coloma de Cervelló	Habitatge destacat pels alts càrrecs de la Colònia	Correcte
1900 – 1916	Reforma de la Catedral de Mallorca	Palma de Mallorca	Col·labora amb Antoni Gaudí	Correcte
1901 – 1902	Casa Sánchez	Barcelona, c/Escoles Pies	Actualment molt reformada	Correcte
1901 – 1902	Casa Joan Valls	Barcelona	Actualment molt reformada	Correcte
1903	Casa Salvador Llobet	Barcelona, Carretera de la Sagrera a Horta		Desapareguda
1903 – 1913	Casa Roviralta: El Frare Blanc	Barcelona, Avinguda del Tibidabo	Premi de l'Ajuntament de Barcelona 1914. Construït damunt una masia antiga. Un cop finalitzat va servir de residència a la família Roviralta	Correcte
1903 - ?	Casa Caietà Fornells	Barcelona, Avinguda del Tibidabo, 35	Popularment coneguda com "La Mona de Pasqua" pel material emprat.	Correcte
1903 - 1905	Safareig del Sanatori Antituberculós	c.Júpiter,7. Les Planes. Barcelona	Popularment coneguda com "Los Lavaderos" o "El castillo de Las Planas".	En decadència. Rehabilitació pendent.
1904 – 1905	Cases Génova i Parellada	Barcelona, Carrer Girona cantonada Rosselló		Correcte
1904 – 1906	Casa Pomar	Barcelona, Carrer Girona 86	Finca estreta amb façana allargada.	Correcte
1904 – 1912	Façana Església Parroquial de Sóller	Sóller,Mallorca.	Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears	Correcte
1905	Reforma Santes Creus	Tarragona	Reforma interior i xemeneia	Correcte
1905 – 1906	Casa Clarasó	Barcelona, Carrer Enric Granados 2	Molt reformada	Correcte
1906	Primer Misteri de Glòria del Rosari Monumental de Montserrat	Montserrat	Col·laboració amb Gaudí. Ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat	Correcte. Restaurat al 1947 per Francesc Folguera
1906 – 1907	Algodonera Canals	Barcelona, Carrer Pacífic		Desapareguda
1906 – 1907	Casa Dolcet	Barcelona, Av.de Vallvidrera, 44bis		Correcte
1906 – 1908	Monestir de la Santa Família	Manacor, Mallorca	Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears
1906 – 1910	Reforma de la casa Corbella	Palma de Mallorca, Plaça de Cort 6	Obra de l'estada de Rubió i Bellver a les Illes Balears	Correcte
1907 - ?	Casa Casacuberta	Barcelona, Av.Tibidabo 56	Casa d'Hermenegild Casacuberta, construcció característica de l'arquitecte	Correcte
1908 – 1910	Casa Rialp	Barcelona, Carrer dels Dominics 14	L'interior de la casa ha estat renovat diverses vegades però es conserven les pintures originals de Joaquim Torres Garcia	Correcte
1908 -?	Farmacia Puig	Saragossa, Carrer Azoque		Destruïda per poder realitzar un carrer
1909 – 1910	Casa Ripol-Noble	Barcelona, Passeig de la Bonanova 57		Desapareguda
1909 – 1913	Rosari Monumental del Sanatori de Lluc	Mallorca	Lloc de peregrinació de centenars de persones situat al camí que porta al Santuari de Sant Lluc. Ajuda de Guillem Reynés	Correcte
1910	Reforma del Mas d'en Perdiu	Botarell, Tarragona	Reforma modernista.	Correcte
1910 – 1911	Casa Casasayas	Palma		Correcte
1910 – 1912	Banc de Sóller	Sóller Mallorca	Reformat posteriorment	Correcte
1910 -?	Església Nova de Son Servera	Mallorca	Obres es paren al 1929 per problemes econòmics	Inacabada
1911 – 1912	Xalet Serra	Reus, Carretera de Reus a Castellvell	Sr. Serra amic i familiar de Rubió i Bellver. Pintures del reusenc Tomàs Bergadà	Correcte
1911 – 1912	Laboratoris Serra	Reus, Carretera de Reus a Alcover	Laboratoris de Antoni Serra i Pàmies
1912	Baldaquí del Monestir de Ripoll	Ripoll		Destruït durant Guerra Civil
1912	Església de Sant Miquel de la Roqueta	Ripoll	Petita capella de peregrinació	Correcte
1912 – 1913	Casa Miquel Benimelis	Palma de Mallorca, Plaça del Ferrocarril.		Correcte
1912 – 1914	Casa Bonada	Ripoll	Encàrrec del doctor Bonada	Correcte
1913 – 1921	Església del Sagrat Cor	Gijón	Coronada per imatge del Sagrat Cor de Serafín Basterra	Correcte
1915 – 1918	Casa Roig: Torre dels Pardals	Barcelona, Av.Verge de Montserrat	Premi Ajuntament de Barcelona	Desapareguda
1916 – 1918	Església, poble i celler Raimat	Lleida	Se li va encarregar la construcció dels cellers, les cases dels colons i l'església.	Correcte
1916 – 1934	Foment de la Pietat i Biblioteca Balmes	Barcelona, Carrer Duran i Bas		Correcte
1917	Hospital de Campdevànol	Campdevànol, Ripollès, Carretera de Gombrén, 20		Correcte
1919 – 1922	Casa Fontana	Rupit
1922	Restauració Monestir de Vallbona de les Monges	Vallbona de les Monges	Intervé en la restauració del cimbori	Correcte
1923 – 1925	Casa Trinxet – Casa Fi Vallès	Sant Feliu de Codines
1923 – 1929	Pont neogòtic del carrer del Bisbe	Barcelona	Per unir el Palau de la Generalitat amb la Casa dels Canonges, residència oficial del President.	Correcte
1924	Caves Raventós	Raimat		Correcte
1924 – 1926	Casa Quadrada o Casa Serra	Reus	Mateixa família que el Xalet Serra	Correcte
1925	Reforma Casa Figueras (Torre Bellesguard)	Barcelona	Realitza el viaducte	Correcte
1925	Projecte Manicomi de Salt	Salt
1927 – 1931	Obres i residència d'estudiants de l'Escola Industrial	Barcelona	Realitza la residència d'estudiants i una ampliació de la façana	Correcte
1927 – 1929	Parc Natural i Estació Sanitària del Montseny.	Montseny
1929	Projecte Casa de la Caritat a Horta	Barcelona
1931 – 1942	Asil del Sant Crist	Igualada	Donació de tres germanes que volien un lloc de residència per gent gran.	Correcte
1939 – 1941	Restauració Catedral de Ciutadella	Menorca		Correcte
1940 – 1952	Església del Carme de Manresa	Manresa	Durant la Guerra Civil va ser derruïda i per això Rubió i Bellver la torna a alçar. No es va acabar per problemes econòmics	Innacabat

´

Textos publicats

Va escriure sobre alguns edificis en què va intervenir i sobre d'altres relacionats amb la seva professió com a arquitecte.

«	El programa d'estudis de l'escola és fet a base d'un sistema analític. Potser aquí i a tot arreu l'enseyança ha de basar-se principalment en l'anàlisis de totes les circumstancies del fet que es pretén ensenyar, i llavors és clar que el sistema analític s'imposa includiblement. Però és el cas que l'ensenyança de l'arquitectura, per lo mateix que es tracte de l'ensenyança d'una bella art, ha de tenir un altre aspecte i aqueix és él de l'estudi i consideració de la importància relativa que en l'obra arquitectònica tenen totes i cada una de les qualitats que concórren o l'existencia del fet artístic.	»
— Joan Rubió i Bellver

• 1904 "El coronament de la Llotja", al Diario de Mallorca, 27 de juny de 1904.
• 1905 "Lo coronament de la Llotja", a "La Ilustració Catalana", año III pp.400-409.
• 1905 "En Joan Maragall té rahó" a La Veu de Catalunya, 14 de novembre de 1905.
• 1906 "Lo Círcol artístic de Sant Lluc al Cabildo de la Seu de Barcelona als Barcelonins i al públic de tot lo Bisbat", Sense signatura ni data (publicat cap al 1906).
• 1906 "La Seu de Mallorca" a La Veu de Catalunya, 12 de gener de 1906.
• 1906 "Lo temple de la Sagrada Família". Idea del que serà el temple acabat. Dibuix de l'arquitecte D.Joan Rubió en vista dels croquis i projectes de l'arquitecte de la Sagrada Família D.Antoni Gaudí, La Ilustració Catalana, any IV nº146, Barcelona, 18 de març de 1906.
• 1907 "El torrent de Parreys", a La Veu de Catalunya: I, 5 de septembre de 1907; II 14 de septembre de 1907; III, 24 de septembre de 1907.
• 1912 "Conferencia acerca de los conceptos orgánicos, mecánicos y constructivos de la Catedral de Mallorca" a "Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya" 1912 pp.87-140.
• 1912 "Los pilares del Pilar" al "El Noticiero", Saragossa: I 8 de febrer de 1912; II 10 de febrer de 1912; III 14 de febrer de 1912; IV 16 de febrer de 1912.
• 1912 "El baldaquí de Ripoll" a La Veu de Catalunya, 2 de maig de 1912.
• 1912 "Carta oberta al Sr. Just Cassador" a La Veu de Catalunya, 16 de maig de 1912.
• 1912 "Continuació" a "La Gazeta Montanyesa", Vic, 23 de maig de 1912.
• 1912 "Cop a la liquidació" a La Veu de Catalunya, 30 de maig de 1912.
• 1912 "Més ciència i menys contorsions" a "La Gazeta Montanyesa", Vic, 30 de maig de 1912.
• 1913 "Dificultats per arribar a la síntesis arquitectònica" a "L'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya" 1913 pg.63-79.
• 1914 "Construccions de pedra en sec" a "L'Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya" 1914 pg.33-105.
• 1915 "Obra Santa" a El Correo Catalán, 26 de gener de 1915.
• 1915 "Pro - Sagrada Família Reacció, a la revista "L'Àpat", Sant Sadurní d'Anoia, 31 de juliol de 1915.
• 1916 "El Saló d'Arquitectura. L'ensenyança a l'Escola de Barcelona". Signat amb el pseudònim "Un africionat" a La Veu de Catalunya, I 5 de juny de 1916; II 19 de juny de 1916; III 1 de juliol de 1916 (Página artística).
• 1921 "Entre el ideal y la técnica", "Revista Ibérica" I, II i III.
• 1923 "La forma en un templo cristiano" a "Páginas Escolares, Gijón, pg.12-14.
• 1927 "Visions del Taber Mons Barcinonensis" Barcelona, pg.66.
• 1932 "Rectes i plans" a "El Matí", 31 de juliol de 1932.
• 1943 "Records d'una nit gloriosa" a la "Revista Juventus", nº43, any IV, juliol 1943 pg.271-274.

Galeria

• 

  Carrer del Bisbe

• 

  Casa Pomar

• 

  Sanatori antituberculós del Tibidabo

• 

  Ca l'Ordal, Colònia Güell

• 

  Xalet Serra

• 

  Foment Pietat Biblioteca Balmes Barcelona

• 

  Església Parroquial Sóller

• 

  Casa Casacuberta

Bibliografia

• de Solà-Morales, Ignasi. Joan Rubió i Bellver y la fortuna del gaudinismo. Barcelona: COAC, 1975, p.  [Consulta: desembre 2012]. 
• Joan Rubió i Bellver, arquitecte modernista. Barcelona: COAC, 2007. http://www.salondethe.net/cat/proyectos/editorial/pro-Rubio.htm
• Solé Gasull, Domènec. Les obres de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver: Reus, 1871 - Barcelona, 1952. Reus: Quaderns biogràfics, 2002. 
• Alsina, Claudi; Serrallonga, Jaume. Els arquitectes de Gaudí. Barcelona: Col·legi d'Arquitectura de Catalunya, 2002. , p. 50-62
• Bohigas i Guardiola, Oriol. Reseña y catalogo de la arquitectura modernista. Barcelona: Editorial Lumen, 1968. , p. 137-140.
• Fontbona de Vallescar, Francesc; Miralles i Bofarull, Francesc. Del modernisme al noucentisme: 1888 – 1917. Barcelona: Edicions 62, 1985. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Rubió i Bellver

• Joan Rubió i Bellver
• El Poder de la Palabra, Joan Rubió i Bellver