Vitrall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vitrall del sostre del Palau de la Musica Catalana fet per Antoni Rigalt

Un vitrall o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de color units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom. El vidre pot haver adquirit el color tant durant la fusió quan s'afegeix un pigment que en fondre's el dona a la massa vitrificada o mitjançant l'aplicació d'un tint o esmalt superficial o qualsevol procediment que doni color mantenint les propietats translúcides del vidre.

L'art dels vitralls[modifica | modifica el codi]

Rosassa de la Catedral de Reims. Illa de França. Segona meitat del segle XIII

A partir dels cartons dibuixats pels tallers artístics, l'art de fer vitralls consistia, a l'edat mitjana i fins al segle XX en la realització d'un gran nombre de trossos de vidre que són tintats o tenyits de color en la seva massa i realçats amb traços de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La pròpia tècnica, per no esborrar les figures amb la irradiació dels finestrals, imposa una composició plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precís i una certa riquesa de color.

Els vitralls romànics[modifica | modifica el codi]

L'art dels vitralls es desenvolupà en les esglésies de l'Illa de França durant el romànic: en el cor gòtic de la Catedral de Le Mans amb els seus vitralls del segle XII que contenen ja representacions dels arts i oficis, i en la vidriera de l'Ascensió del segle XI (la més antiga d'Europa en un edifici religios), també en els vitralls de les catedrals de Sens[1] o de Saint-Pierre de Poitiers, amb la vidriera de la Crucifixió[2] i en la Basílica de Sant Denis de París amb les vidrieres de La infància de Jesús, L'àrbre de Jesse, etc..,[3] són els exemples més destacats d'aquest art durant la transició del romànic al gòtic.[4] Aquests vitralls tenen una gamma càlida i brillant, les seves composicions segueixen les lleis de l'encaix superficial en sèries de motius geomètrics equivalents com medallons, lòbuls etc.

Moisès al Sinai i Moisès davant el Faraó. Detall en dos lòbuls d'una vidriera de la catedral de Colònia, Alemanya. Segona meitat del segle XIII

Els vitralls gòtics[modifica | modifica el codi]

La vidriera, pel lloc que pren a les esglésies i catedrals és, en la França del segle XIII, la veritable pintura gòtica. Els vitralls substitueixen a la pintura mural que s'havia desenvolupat àmpliament durant el període romànic però que en el gòtic resta com un art complementari. Durant el període gòtic, l'art dels vitralls esdevé l'art hegemònic del color i del dibuix, pren les funcions simbòliques-docents de la pintura mural amb els seus complets programes iconogràfics que fan convergir a la major part dels tallers i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels cartons que és el pas previ de la realització d'un vitrall.

La catedral gòtica evoca la imatge del “Jerusalem Celestial” i constitueix l'obra col·lectiva dels habitants (burgesos) de les ciutats de la Baixa edat mitjana. Cada nova generació de paletes i artesans, en prendre el relleu de la generació anterior, fera avançar la construcció de la catedral de la seva ciutat, continuarà el presbiteri o construïra les capelles laterals o el creuer etc. Cada nova església o catedral fera les seves naus més altes que les anteriors, tot suprimint progressivament el mur de fàbrica i substituint-lo pel que s'ha anomenat el "mur translúcid", és a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglésies i catedrals una atmosfera càlida, acolorida i irreal on els fidels poden sentir-se segurs a l'empara de l'Església tot contemplant la "llum d'essència divina" tal com poèticament deia l'abat Sugger que fou qui impulsà la construcció dels vitralls del cor de la Basílica de Saint-Denis de París, cap a mitjans del segle XII.

L'art dels vitralls domina a les restants tècniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composició emmarcada en medallons, nínxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; són pautes estètiques que hi ha també en la il·lustració de llibres i miniatures esteses àmpliament per tot Europa. Aquest predomini del vitrall té l'excepció a Itàlia, on la tradició muralista no s'havia interromput des de l'antiguitat, o en altres llocs que com Catalunya acusaven ja des del romànic les influències italianes.

Els seus temes són els grans temes de l'Antic i Nou Testament, les històries de la Mare de Déu i dels sants i també les representacions d'activitats gremials o escenes de la vida quotidiana, les quals, progressivament pugen també a dalt dels vitralls de les catedrals.

En avançar l'estil es modificà la tècnica amb una nova gama de color basada en els fons incolors o grisos, en els tons trencats i els temes més humanitzats. L'invent del color groc de plata portarà a l'art dels vitralls, durant el segle XIV, a un preciossisme daurat i una lleugeresa que constitueix la seva culminació.

Un recorregut per les esglésies i catedrals amb els vitralls més destacats comença per la Catedral de Chartres, a França, ja que els seus vitralls constitueixen el més bell i ensems el conjunt de vitralls més ben conservat d'Europa. Comprèn 146 finestres amb 1.359 temes dels quals el vitrall de "Notre-dame de la Belle-Verrière" n'és el més famós. També són destacats els vitralls de Sant Eustaqui, les rosasses i el vitrall del Zodíac.

L'expansió de l'art gòtic per tot Europa tingué lloc durant la primera meitat del segle XIII, assolint la seva plenitud vers la dècada de 1260 quan s'acabaren les catedrals de Beauvais a França, de Colònia (Alemanya) i de Lleó a Espanya. És en aquesta etapa clàssica quan l'arquitectura es fa més complexa: les naus s'aixequen fins a unes alçades mai vistes, els arcbotants es dupliquen para sostenir aquestes voltes tan elevades i els pinacles es fan més voluminossos. En aquesta etapa les portades passen de les tres portades clàssiques de Reims o Amiens a les cinc portades de Bourges o Lleó. Els finestrals deixen de ser perforacions en el gruix del mur per a transformar-se en panys de paret translúcids, plens de vidre entre filigranes de pedra.

Els vitralls de l'Art Modern[modifica | modifica el codi]

Al segle XX, l'art modern representat per Marc Chagall, Georges Rouault i altres grans pintors, tornaran al disseny de cartons per a la confecció de vitralls, els quals continuaran tenint el seu lloc en la Història de la Pintura.

Tipus de vidres utilitzats als vitralls[modifica | modifica el codi]

  • Catedral: És un vidre llis per una cara i lleugerament irregular per l'altra amb el què s'aconsegueix fer vibrar la llum.
  • Americà o Tiffany: És un vidre opalescent amb llepades de color més intens o de diferents colors que s'aconsegueix amb la barreja de diferents òxides en el procés de fabricació. Va ser creat per Louis Comfort Tiffany.
  • Imprès: vidre de planxa que representa un dibuix en relleu (estrella, ratllat,..) que reforça la seva lluminositat.
  • Ciba: Vidre en forma de disc amb gruixàries concèntriques diferents que aporta al vitrall diverses intensitats de color segons el gruix. La part central acostuma a ser la de major grossor i color.
  • Emmotllat:Vidre fet amb motllo amb relleus en formes ornamentals: flors, lliris, fulles, etc.
  • Marmolita:Vidre opalescent fabricat a França i emprat en exclusiva pel vitraller Joan Espinosa. S'assembla al Tiffany i el seu nom prové del marbre que imitava.
  • Gravats a l'àcid:Vidres tractats amb àcid fluorhídric i vernís per formar dibuixos, sanefes o lletres a partir del contrast de les parts atacades per l'àcid que són mats, i les reservades pel vernís que són transparents.
  • Mussolines: Vidres molt fins gravats a l'àcid que tenen la funció de filtrar la llum com si es tractés d'una cortina o mussolina. El motius que acostumen a tenir són dissenys de blondes o teixits de seda.
  • Pintats: Vidres sobre els que s'aplica pintura en fred, habitualment a l'oli, i que té una durada limitada.
  • Glaciers:Vidres plans coberts d'un paper translúcid molt fi amb dibuixos impresos que es col·locaven a les portes dels armaris de cuina, que separaven estances o als celobert d'escales.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vitralls de la catedral de Sens
  2. Vidriera de la Crucifixió
  3. La infància de Jesús, L'arbre de Jesse, etc.
  4. Universitat de Pittsburgh

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vitrall

Conjunts de vitralls més destacats corresponents al període clàssic de l'art gòtic: