Arc (arquitectura)
De Viquipèdia
Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció. La seva utilitat principal és la de salvar llums relativament elevades amb peces petites (anomenades dovelles, que solen ser de pedra, ceràmica o de formigó prefabricat) o amb materials que no resisteixen la tracció, com el formigó en massa.
Un arc funciona com un mecanisme de transport de càrregues (ja siguin del seu pes propi o addicionals) que rep fins als murs o els pilars que el suporten. Per la seva morfologia treballa bàsicament sotmès a compressió (evitant l'aparició d'esforços de tracció), per la qual cosa té la peculiaritat d'originar empentes horitzontals cap a enfora en els punts de suport, de manera que tendeix a provocar-ne la desestabilització per bolcada. Per contrarestrar aquestes accions, quan els murs o pilars no disposen de prou massa, es disposa d'un sistema de travats mitjançant contraforts (boterells), arcbotants (arcs boterells) o tirants.
També s'anomena així a les estructures construïdes actualment amb forma arquejada, encara que siguin d'una sola peça, i que, en els seus suports, funcionen de la mateixa manera que els construïts amb dovelles.
A més, cal considerar la seva relació amb la volta i la cúpula. Una volta es genera mitjançant suma d'arcs iguals, adequadament travats, per obtenir un element constructiu "superficial"; si els arcs són de mig punt la superfície serà semicilíndrica. Una cúpula es construeix mitjançant conjunció d'arcs iguals que es recolzen en una circumferència; si els arcs són de mig punt la superfície serà semiesfèrica.
Taula de continguts |
[edita] Origen i història
Segons Alexandre Deulofeu i Torres, l'origen de l'arc a la mediterrània es troba en els inicis de les primeres cultures Mesopotàmiques. En un país on no existia la pedra ni la fusta, els únics materials de construcció que la naturalesa proporcionava eren el fang i les canyes, i se'n servien per realitzar les primeres construccions, de la forma següent: Consistia a lligar juntes formant un feix, una bona quantitat de canyes i aquests feixos es plantaven fortament a terra formant dues línies paral·leles. Els feixos verticals s'inclinaven cap endins i es lligaven els uns cap els altres formant una successió d'arcs. Recobrien la part externa amb una grossa capa de fang. La casa de canyes o cabanya solia ser un túnel allargat, es a dir un recinte amb sostre de volta. Quan una d'elles s'encenia casualment, podia quedar en peu una part del teulat amb la seva grossa coberta de fang endurida per l'escalfor; i així s'originarà l'arc. Per construir vertaders arcs n'hi havia prou en col·locar els rajols sobre una carcassa de canyes.
Per tant, l'arc va aparèixer a l'Antiga Mesopotàmia, però també a la civilització de la vall de l'Indus. Es va utilitzar en l'Antic Egipte, Assíria, Etrúria i més endavant en la Antiga Roma. L'arc s'utilitzava en edificacions auxiliars, estructures subterrànies i de drenatge; van ser els romans els primers a usar-los en edificis monumentals, encara que es pensava que els romans van aprendre el seu ús dels etruscs. L'arc ha estat utilitzat en alguns ponts a la Xina des de les dinastia Sui i en tombes des de la dinastia Han.
El denominat arc romà és de forma semicircular i construït a partir d'un nombre senar de dovelles, perquè hi hagi una dovella central o clau. Els romans van fer servir aquest tipus d'arc semicircular en moltes de les seves estructures tradicionals, com aqüeductes, palaus i amfiteatres
A l'edat mitjana, l'ús de l'arc amb dovelles de pedra va arribar a un elevat desenvolupament tècnic en la construcció de catedrals; encara s'usa avui en dia en algunes estructures com en els ponts, encara que amb variats materials.
[edita] Elements constructius d'un arc
- Directriu (1): La línia descrita per l'arc. Se sol considerar equidistant de l'intradós i l'extradós.
- Dovelles (2): Peces en forma de tascó que componen l'arc i es caracteritzen per la seva disposició radial. La dovella del centre, que tanca l'arc, s'anomena clau (1), i les dues dovelles adjacents contraclaus. Les dovelles dels extrems, que reben el pes de l'arc, s'anomenen salmer, coixins o dovelles d'arrencada. Les dovelles properes a aquestes s'anomenen ronyons.
- Extradós (3): La cara exterior de l'arc.
- Imposta (4): Peça o filera de peces on arrenca l'arc. Solen tenir una mica de sortint o volada, de funció decorativa, en forma de cornisa.
- Intradós (5): La cara interior de l'arc.
- Carcanyol (8): Espai comprès a sobre de l'arc i els elements propers.
[edita] Dimensions de l'arc
- Fletxa (6): alçada de l'arc, que es mesura des de la línia d'arrencada fins a la clau.
- Llum (7): amplada de l'arc.
- Fondària: profunditat de l'arc.
- Cantell: gruix de les dovelles.
[edita] Tipus d'arcs segons la forma de l'intradós
Arcs segons la forma de l'intradós:[1]
[edita] Arcs circulars d'un sol centre
- Arc de mig punt, rodó, de "formaret" o de semicircumferència. El centre de la circumferència està a l'altura de les impostes, per tant la seva fletxa és igual a la meitat de la seva llum.
- Arc rebaixat o de punt furtat. Quan la fletxa és menor que la semillum. Així és l'arc escarser la corba no arriba a semicircumferència i el centre està per sota de les impostes.
- Arc peraltat. Quan l'altura de la seva fletxa és més gran que el seu semillum.
- Arc peraltat destacat. Quan el peralt és rectilini. Així són els arcs asturians.
- Arc de ferradura o arc àrab. Quan el peralt no és rectilini sinó curvilini. La corba de l'arc passa del semicercle i el centre es troba per sobre de la línia d'impostes.
-
- Quan l'arc de ferradura es tanca a 2/3 del radi és el més peraltat.
- El arc califal es tanca a 1/2 del radi; el 2n més peraltat.
- El arc visigòtic es tanca a 1/3 del radi; el menys peraltat.
[edita] Arcs circulars de més d'un centre
- Arc carpanells o apainelat: Amb dos centres en la línia de les impostes i un altre per sota d'ella.
- Arc rampant, per tranquil o arc coix: És el que té els seus salmers a diferent alçada.
[edita] Arcs no circulars de dos centres
- Arc apuntat: Les dues corbes formen angle a la clau. Segons on estigui situat el centre, es diuen:
-
- De tot punt quan els seus centres estan en les arrencades, en la línia de les impostes.
- De terç punt quan, dividida la seva llum en tres parts, els centres es troben en els extrems del terç central.
- De quart punt, quan, dividida la llum en quatre, els centres estan en els extrems dels 2 quarts
[edita] Arcs no circulars de tres centres
- Arc túmid (tumidus-a-um = inflat). És l'arc de ferradura apuntat. També se l'anomena arc àrab.
- Arc lobulat. Importat d'Orient a mitjans del segle X ja que els àrabs també es van inspirar en l'arquitectura oriental. Aquest arc s'obre sobre un arc apuntat, els lòbuls són de ferradura i senars, perquè un correspongui a la clau i pot presentar des de tres a set lòbuls. En el món de la simbologia es diu que és la representació simbòlica del món del que neixen altres mons o del cel del qual sorgeixen altres cels.
-
- Arc trilobulat
[edita] Arcs segons la forma de la seva directriu
- Arc de mig punt o de semicircumferència
- Arc rebaixat
- Arc capalçat: el que té una forma diferent, amb més amplada i alçada en un parament que en l'oposat.[2] Parlem d'arc atrompetat si es maté la forma en els dos paraments però varia la mida.
- Arc ogival o de punta d'ametlla
- Arc de ferradura
- Arc de cordill, de jardiner o el·líptic: amb la directriu en forma d'el·lipse
- Arc carpanell o d'ansa de cistell, d'ansa de paner o d'ansa-paner
- Arc parabòlic: amb la directriu en forma de paràbola
- Arc pla o de llinda adovellada
- Arc guerxo o de doble curvatura
- Arc escarçer
- Arc esbiaixat
[edita] Altres tipus d'arcs
Atenent a altres aspectes formals, a la disposició que ocupen dins dels edificis oa la seva funció estructural, existeixen aquests altres tipus d'arcs:[3]
- Arc abocinat. La llum augmenta o disminueix d'una a altra cara del mur en el qual s'obre el buit. Va ser molt utilitzat en l'arquitectura romànica i gòtica en formació de finestrals i, sobretot, de portades. En les petites finestres el abocinament podia ser llis, a tall d'una espitllera invertida. De les portades era freqüent realçar ornamentalment amb una successió d'arquivoltes més o menys decorades[4]
- Arc arcbotants o botaret. Arc rampant l'extrem inferior càrrega sobre un contrafort o botarel, mentre que el superior absorbeix l'empenta d'un altre arc o d'una volta. És un arc exclusiu de l'arquitectura gòtica que es va utilitzar en les grans catedrals les altes naus havien de ser estabilitzades per aquest procediment.
- Arc conopial. Arc format per quatre segments d'arc de cercle, dos dels quals estan invertits i tenen el seu centre per damunt de l'arc i es troben en la clau formant una escotadura. La paraula conopial, prové etimològicament de la paraula llatina conopeum, que significa cortinatge que a manera de dosser o baldaquí cobreix una cama. Aquest arc és molt utilitzat durant els segles XIV, XV i XVI en l'arquitectura gòtica tardana.
- Arc de descàrrega. Arc cec que se situa sobre una llinda o d'un altre arc per baixar de pes. Normalment, absorbeix les càrregues superiors només parcialment (ja que en cas contrari serien inútils les llindes o arcs inferiors). Tanmateix, no és infreqüent que la llinda inferior obeeixi únicament a motius estètics, quan es pretén mantenir una imatge d'arquitectura adovellat, com passa per exemple en el període neoclàssic.
- Arc fajón o perpiaño. Arc encastat a la volta d'una nau i ressaltat pel seu interior que serveix per reforçar-la. Volteja entre les columnes laterals marcant la subdivisió del canó en trams.
- Arc former. Cada un dels arcs que suporten una volta. També es dóna aquest nom als arcs sobre els quals recolza una volta d'aresta o de creueria. En particular es fa servir aquesta denominació per referir-se a un dels casos anteriors quan l'arc és paral·lel a l'eix de la nau per la seva pertinença a algun dels seus trams.
- Arc toral. Cadascun dels quatre arcs que defineixen l'espai del creuer i que sostenen la cúpula o el cimbori. De aquests arcs, els que són fajones per la nau longitudinal són formers per a la transversal i els fajones per a la transversal són formers longitudinalment.
- Arc triomfal. Arc que a les esglésies separa el presbiteri de la resta de la nau principal. És freqüent que vagi decorat.
Arc enviajat. L'arc enviajat o arc aviajat és aquell que presenta els mascles o suports col·locats obliquament respecte a la seva planta. Sovint s'utilitza per crear perspectives i efectes visuals que intenten enganyar a l'espectador (efecte trompe-l'oeil), creant un efecte de major profunditat en una finestra o porta.
 Arc de mig punt |
 Arc de ferradura |
 Arc parabòlic |
[edita] Arcs segons la seva disposició en el conjunt de la construcció
- arc boterell o arcbotant
- arc cec, arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals, molt característic en l'estil romànic llombard.
- arc de creuer
- arc diafragma
- arc faixó
- arc former
- arc invertit
- arc tercelet
- arc toral
[edita] Referències
- ↑ Vegeu el diccionario.coag.es diccionario.coag.es.3-06 i 3-07
- ↑ FULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed. Palma de Mallorca, 1988. Ed. Moll ISBN 84-273-0372-6
- ↑ Vegeu el diccionario.coag.es diccionario.coag.es.3-08 3-08 i 3-09
- ↑ recursos.cnice.mec.es
[edita] Bibliografía de referència
DEULOFEU, ALEXANDRE. Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia, ed. AACC i CEE 2005
[edita] Enllaços externs
|
||||||||||||||
