Abadia de Fontfreda
L'abadia de Fontfreda (en francès Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el segle XI (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145. Avui dia resta gairebé intacta. El claustre es del segle XIII. L'església es del segle XII. Té una roserar amb 3.000 rosers. L'abadia està catalogada com a "monument històric" des de 1862.[1]
[modifica] Història
L'abadia fou contraria als albigesos i durant la croada fou el centre de l'ortodòxia enfront del catarisme i es va beneficiar de les expropiacions als senyors càtars. Pere de Castellnou, monjo de l'abadia, fou legat del papa Innocenci III per a combatre l'heretgia càtara (1203). Fracassà en la seva missió davant de Ramon VI, comte de Tolosa, al que va excomunicar. Fou assassinat a Sant Geli, es diu que a mans d'un home del mateix comte de Tolosa (1208), i la seva mort provocà que al març de 1208, Innocenci III declarés la croada contra les terres occitanes.
Un dels seus abats, Jacques Fournier, fou el papa Benet XII (1334-1342). El 1791 fou venuda. La vida monàstica es va reprendre el 1858 però els darrers cistercencs van sortir el 1901. A partir del 1908 fou comprada per Gustave i Madeleine Fayet i restaurada a partir de llavors.
[modifica] Vegeu també
[modifica] Referències
- ↑ Referència n. PA00102787, a la base de dades Mérimée, del Ministeri de Cultura francès.
