Monestir de Sant Quirze de Colera
| Monestir de Sant Quirze de Colera | |
 |
|
| Localització: | Camí vell del coll de Banyuls, Rabós (Alt Empordà) |
| Coordenades: | (i) |
| Consagració: | 935, 1123 |
| Construït: | segles ix-xii |
| Estil: | Preromànic, romànic català Pedra, arquitravat i voltat |
| Bé Cultural d'Interès Nacional | |
| Tipus: | Monument històric |
| Declaració: | 03/06/1931 |
| Identificador: | IPA: 188 BCIN: 175-MH BIC: RI-51-0000562 |
  Localització a Catalunya
|
|
El monestir de Sant Quirze de Colera fou una abadia benedictina de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'actual terme municipal de Rabós (Alt Empordà).
Taula de continguts |
[modifica] Història
El comte Gausbert d'Empúries va cedir els terrenys l'any 927; es va reconstruir i es va consagrar l'any 935 pel bisbe Guiu de Girona. Va ampliar-se i renovar-se successivament a través dels anys. El seu béns van ser pròspers i es van estendre per tot l'Empordà i el Rosselló. L'any 1123 fou posada sota la veneració dels sants Quirze, Andreu i Benet, procedint-se a una segona consagració pel bisbe Berenguer Dalmau de Girona en presència del de Carcassona. El 1288 fou fugaçment ocupat i saquejat per un exèrcit francès al servei de Jaume II de Mallorca, que envaí l'Empordà. Es va unir al monestir de Sant Pere de Besalú l'any 1592.
L'any 1836, per la desamortització de Mendizábal, la comunitat de Sant Pere de Besalú es va extingir i tots els seus béns van ser posats a subhasta. El monestir de Sant Quirze de Colera, amb tots les seves pertinences i terres, va ser adquirit pel general liberal Ramon de Nouvilas i de Ràfols, els descendents del qual n'han estat propietaris fins que el 1994 el van vendre a l'Ajuntament de Rabós per la quantitat simbòlica de 1.000 pessetes.
[modifica] Arquitectura
La seva església està restaurada i consta d'una planta de tres naus que formen l'edifici, amb volta de canó la nau central i de quart de canó les laterals, totes reforçades amb arcs que arrenquen de pilars cruciformes. La capçalera conserva tres absis semicirculars, el central amb ornamentació d'un fris de arquets.
Té tres portes, dues a les façanes nord i oest i la del mur del sud que duu al claustre, del qual es conserva la galeria de ponent amb quatre finestres geminades. La façana occidental fou reconstruïda al segle XII.
De la fortificació es conserva una torre de defensa i restes de muralla.
[modifica] Protecció i situació actual
El conjunt fou declarat Monument Historicoartístic Nacional el 1931 i està emparat per la llei del Patrimoni Cultural català de 1993 com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Es troba inclòs en el Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera.
Després de l'adquisició dels edificis a la família Nouvilas (1994), l'Ajuntament de Rabós creà el Patronat Municipal de Sant Quirze de Colera, amb representació de diferents institucions, que té per objectiu promoure'n la recuperació, l'estudi i la difusió. Des d´aleshores s'hi han efectuat campanyes d'excavacions arqueològiques i intervencions de consolidació i restauració.
En el marc d'aquestes campanyes i intervencions, s'han recuperat pintures romàniques del segle XII en un dels arcs i s'han localitzat tombes antropomòrfiques al refetor que confirmen la primera ocupació medieval de la zona en el segle VIII.[1]
Després d'estar tancat al públic durant molts anys, el monument és visitable des de 2007 i s'hi celebren concerts d'estiu.
[modifica] Galeria d'imatges
-
Capçalera -
Capçalera -
Claustre -
Absis central -
Detall -
Vista des de la font -
Finestra oriental del transepte
-
Porta adovellada per accedir a les dependències
[modifica] Referències
- ↑ A banda de la bibliografia citada, vegeu les informacions aparegudes al diari El Punt (Girona) i al setmanari Hora Nova (Figueres).
[modifica] Vegeu també
[modifica] Bibliografia
- Joan Badia i Homs, L'arquitectura medieval a l'Empordà, 2a ed., 2 vols., Girona, Diputació Provincial de Girona, 1985, vol. II-B, pp. 156-178, [il.] 182-190 i 600-605.
- Catalunya Romànica, 27 vols., Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1984-1998, vol. 9.
- Joan Badia i Homs, Benjamí Bofarull i Gallofré, Enric Carreras i Vigorós, Miquel-Dídac Piñero i Costa, "El dolmen de Dofines, fita del territori del monestir de Sant Quirze de Colera", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 16 (1983), 369-390.
- Bibiana Agustí i Farjas, Dolors Codina i Reina, Didier Delhoume, Imma Lorés i Otzet i Mireia Teixidor i Murlà, "Sant Quirze de Colera entre els segles XII i XIV: d'edifici religiós a fortificació militar", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 31 (1998), 111-132.
- Dolors Codina Reina, Mireia Teixidor i Murlà i Bibiana Agustí i Farjas, "Primers resultats de l'excavació del monestir de Sant Quirze de Colera", Tribuna d'Aqueologia (1997-1998), 145-163.
- Albert Pibernat i López, "Sant Quirze de Colera: límits territorials", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 85-95.
- El meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, vol. 3 (2005). ISBN 84-297-5570-5
[modifica] Enllaços externs
- Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Monestir de Sant Quirze de Colera
- Els monestirs de Catalunya: Monestir de Sant Quirze de Colera
- Art Medieval a Catalunya: Monestir de Sant Quirze de Colera
- Les rutes de l'Albera: Sant Quirze de Colera
- Biblioteca de Catalunya: Fons fotogràfic Salvany (fotografies de 1918)
