Monestir de Sant Esteve de Banyoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Monestir de Sant Esteve de Banyoles
Monestir st esteve.PNG
Situació
• Territori Catalunya
• Comarca Pla de l'Estany
• Municipi Banyoles
• Coordenades 42° 7′ 13.86″ N, 2° 46′ 11.026″ E / 42.1205167°N,2.76972944°E / 42.1205167; 2.76972944Coord.: 42° 7′ 13.86″ N, 2° 46′ 11.026″ E / 42.1205167°N,2.76972944°E / 42.1205167; 2.76972944
Fitxa tècnica
Acabament 812
Característiques
Planta una nau i 3 absis
Campanar bàrroc. octogonal ( 1692 )
Claustre neoclàssic ( s.XVIII )

El Monestir de Sant Esteve de Banyoles es troba situat al nucli antic del municipi. Es pot considerar una de les primeres fundacions monàstiques benedictines a Catalunya i és considerat el bressol de la ciutat de Banyoles.

Pels seus valors històrics, arqueològics i arquitectònics, el conjunt abacial fou declarat Monumento Histórico-artístico de Interés Nacional (1973) i, en virtut dels traspassos a la Generalitat de Catalunya, està considerat, a hores d'ara, com a Bé Cultural d'Interès Nacional (1973).

En les obres fetes a la cripta el maig de 1980 hom descobrí fragments de murs de dos absis, un de romànic i l'altre preromànic. Malauradament foren soterrats de nou l'agost del mateix any.

Història[modifica | modifica el codi]

Es data la fundació del Monestir abans de l'any 812, a càrrec de l'abat Bonitus, el qual obtingué del comte Odiló de Girona el dret d'aprisió sobre un erm anomenat "Baniola", del pagus de Besalú. La llegenda, fins que al segle XIX es va demostrar la veritat històrica, deia que el fundador havia estat sant Emeri de Banyoles o Sant Mer, que n'hauria estat el primer abat.

  • La primera notícia de l'existència del Monestir de Sant Esteve la trobem en el document datat l'any 822, on es cita una autorització del comte Odiló de Girona per treballar en un "lloc erm que es diu Baniola".

L'abat Mercoral, successor de Bonitus, va obtenir de Lluís el Pietós, el precepte que li confirmava la propietat de l'Estany de Banyoles, les seves aigües i les terres del voltant. Els primers habitants de Banyoles s'instal·laren a l'entorn del Monestir i hi restaren durant segles, sota el poder feudal de l'abat.

En 1250, l'abat Cartellà va comprar la castellania de Porqueres, i, amb ella, part de la jurisdicció feudal de Banyoles.

En 1303, l'abat fra Bernat de Vallespirans es va veure obligat a concedir una Carta Municipal a la vila de Banyoles, sota l'arbitratge d'Eymeric d'Usall, tot i que encara en 1333 intentava mantenir els banyolins sotmesos al mal ús de la remença, quan, a causa de la crisi d'aquell any, intentaven fugir a la nova vila que els permetia construir a Sant Andreu de Mata el mateix Eymeric d'Usall. Finalment, el seu successor, fra Ramon de Coll, va haver de renunciar a la remença dels banyolins.

Malgrat això, els abats van seguir pugnant, amb èxit, per mantenir la jurisdicció civil de Banyoles.

Els edificis que va constituir el cenobi van patir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment, el conjunt arquitectònic que es coneixen com a Monestir és una barreja d'estils produïts en diferents èpoques.

Etapes de construcció[modifica | modifica el codi]

Els edificis que constituïen el cenobi van sofrir diverses destruccions al llarg del temps. Actualment el conjunt arquitectònic que coneixem com a monestir és una barreja d'estils produïts en diferents èpoques.

  • La primera església que s'hi va construir va ser destruïda a mitjans del segle X, tot i que es va reedificar i consagrar el 957 pel bisbe de Girona, Amulf. Aquesta nova església va ser feta amb volta de pedra i tres absis.
  • Durant el segle XI el monestir va ser destruït, però es va tornar a reformar i consagrar l'any 1086.
  • El monestir també es va veure afectat pel terratrèmol de Catalunya de 1428.
  • Durant l'any 1655, a les invasions franceses, es va destruir el campanar del monestir, el claustre romànic i una part del temple.
  • La reconstrucció comença a finals del segle XVII:

Estructura del Monestir[modifica | modifica el codi]

Claustre del Monestir de Sant Esteve

Les principals edificacions actuals del Monestir són:

Tanmateix, anteriorment el Monestir de Sant Esteve era una fortalesa, amb murs exteriors de gran gruix, torres i l'envoltaven els recs que feien de fossat.

Existien tota una sèrie de dependències com són el refectori, el dormitori, la sala capitular, les cases dels monjos i de l'abat, el celler, el rebost, el graner, l'estable, la cuina, les presons i la porteria.

Els tresors del Monestir[modifica | modifica el codi]

El Monestir de Sant Esteve conserva unes singulars obres d'art.

  • Retaule de la Mare de Déu de l'Escala, datat a mitjans del segle XV i atribuït al mestre Joan Antigó. Al cos central del retaule, hi ha l'escultura gòtica d'alabastre policromat de la Mare de Déu de l'Escala, del segle XIV.
  • Arqueta de Sant Martirià. Es tracta d'una altra peça d'estil gòtic, emblemàtica de la ciutat, considerada un dels elements més remarcables de l'orfebreria gironina. És una peça del segle XV i es tracta del recobriment de plata d'una caixa de fusta de xiprer on hi ha les despulles de Sant Martirià, patró de Banyoles. L'arqueta té forma de temple gòtic i estava envoltada per vint-i-quatre figures del mateix metall. Va ser espoliada el 1980 quan es trobava a la sagristia del Monestir i, en aquests moments, s'està en procés de recuperació de les peces.
  • Els capitells romànics. Durant les obres de rehabilitació del claustre, acabades l'any 2003, van aparèixer diferents restes de capitells romànics, valorats com de gran importància patrimonial, datats el segle XI, així com unes pintures policromades d'època tardogòtica (segle XV).
  • Orgue del Monestir de Sant Esteve. Situat a sobre el vestíbul de l'església. És d'estil barroc, també del segle XVIII.
  • Elements lapidaris medievals que actualment es troben dispersos entre el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i el mateix claustre.
  • Col·lecció de pintura, amb obres que daten del segle VI al segle XVIII.

Enllaç intern[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Monestir de Sant Esteve de Banyoles Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Elisabeth Oliva, et alt. 2005. El patrimoni del Pla de l'Estany. Inventari històric i arquitectònic de la comarca. Consell Comarcal del Pla de l'Estany (ed.), p. 152.