Llinda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llinda de pedra a Stonehenge

Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques. És l'element superior que permet obrir forats en els murs per conformar portes i finestres.[1] Per extensió, el tipus d'arquitectura, o construcció, que fa servir llindes per cobrir els espais en els edificis s'anomena arquitectura arquitravada o construcció arquitravada. La que utilitza arcs o voltes s'anomena arquitectura voltada. En el centre del ventall és on se sofreixen els majors esforços, que són de compressió en la cara superior i de tracció en la inferior. Habitualment els més difícils de suportar són els esforços de tracció, i per això la patologia més habitual en les llindes són les fissures o forats que pugen des de la cara inferior. Els millors exponents d'arquitectura arquitravada són els edificis monumentals clàssics grecs i de l'antic Egipte.

Resistència[modifica | modifica el codi]

Esquema d'estructura adovellada
Llinda de pedra a Machu Picchu.
Llinda Can Bellestoles, Santa Pau, La Garrotxa
Exemples de llindes.

Per a una llinda de tipus arquitrau (com la de la imatge de la dreta), és a dir, aquella en què els seus extrems es recolzen sobre dos elements verticals (deixant el típic espai lliure enmig), les majors tensions s'acumulen sobre la secció transversal central. En aquest cas, la tensió sobre la llinda, si el gruix és petit en relació a la longitud, es pot calcular a partir de la teoria de bigues d'Euler-Bernouilli per a la flexió mecànica de bigues. Si el gruix és d'una mida apreciable en relació a la longitud cal emprar la teoria de Timoixenko, que considera igualment l'efecte de l'esforç tallant. En aquest segon cas, la flexió fa que la part superior de la llinda estigui comprimida, i la part inferior estigui traccionada.

Els materials rígids com les roques (el formigó i altres materials de tipus ceràmic) suporten pitjor els esforços de tracció que els de compressió, de manera que la patologia més habitual en les llindes pètries són les fissures que sorgeixen des de la part inferior de la cara inferior i progressen fins a la part superior.

Art i arquitectura[modifica | modifica el codi]

Són moltes les llindes amb inscripcions que coronen les portes de cases de Catalunya, en alguns casos contenen els noms de qui va fer construir la casa, unes ens donen informació de l'ofici del propietari i d'altres desitjos que mostren l'esperit de qui la va construir, d'aquestes últimes ressalta la llinda de “Can Bellestoles”, a Santa Pau (La Garrotxa) de l'any 1761 que resa: “GVARDARTE VOLDRIA PERQUE AB TREBALL TE HE FETA” (Guardar-te voldria perquè amb treball t'he feta”), origen de la frase que es va convertir en popular a l'època i que simbolitzava el caràcter català.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Kaki Hunter; Kiffmeyer, Donald. Earthbag building: the tools, tricks and techniques. New Society Publishers, 19 novembre 2004, p. 103–. ISBN 978-0-86571-507-3 [Consulta: 15 octubre 2011]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llinda Modifica l'enllaç a Wikidata