Opus caementicium

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Volta immensa del Panteó de Roma feta amb opus caementicium

L'opus caementicium o formigó romà (del llatí caementum, 'pedra sense tallar, runa') és un tipus d'obra feta de morter i de pedres de tot tipus (de runa, per exemple) i té l'aparença del formigó. La barreja es feia a peu d'obra, alternant palades de morter amb còdols.[1][2][3]

El formigó romà es podia emprar tot sol, donant-li forma dins d'una carcassa,[4] o emprar-lo per omplir els espais entre parets i voltes o entre dues parets de blocs rectangulars de pedra (d'opus quadratum, opus vittatum i opus reticulatum). A mesura que s'anava pujant la paret, s'hi podien posar filades de maons travessades a l'ample de la paret, fet que permetia regularitzar i reforçar el conjunt per l'efecte d'encadenament.

L'opus caementicium és una de les claus de l'èxit arquitectònic de les construccions romanes, per la seva velocitat d'execució i la solidesa de la construcció un cop acabada. Va permetre la realització d'un tipus de volta monobloc (anomenada volta de formigó), amb una obertura o òcul de diverses desenes de metres, com a la Basílica de Maxenci o el Panteó d'Agripa.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Stefano Camporeale; Hélène Dessales & Antonio Pizzo. Arqueología de la construcción. CSIC, 2008, p. 143–. ISBN 978-84-00-09279-5 [Consulta: 14 octubre 2011]. 
  2. Lourdes Roldán Gómez. El ladrillo y sus derivados en la época romana. Casa de Velázquez, 1999, p. 265–. ISBN 978-84-7477-747-5 [Consulta: 27 desembre 2011]. 
  3. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.132. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 de desembre de 2014]. 
  4. François Cadiou; David Hourcade. Defensa y territorio en Hispania, de los Escipiones a Augusto: Espacios urbanos y rurales, municipales y provinciales: Coloquio celebrado en la Casa de Velázquez (19 y 20 de marzo de 2001). Casa de Velázquez, 2003, p. 400–. ISBN 978-84-9773-097-6 [Consulta: 14 octubre 2011].