Morter (construcció)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Morter entre maons, unint-los

Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per unir els maons o altres materials de construcció.

Abans de la generalització del ciment s'utilitzava el morter de calç o de cendres volcàniques.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Els primers morters eren fets amb fang o argila. A Mesopotàmia ja s'utilitzaven maons cuits i un morter de resina o altres materials com el betum (geologia) per a construir els ziggurats. La primera mostra que es coneix és del 2900 aC.[2]

Els egipcis no l'empraven en la construcció dels grans edificis de pedra. No obstant això, com va observar Jacques-Joseph Champollion, entre els blocs calcaris del revestiment de les primeres piràmides (cap al 2600-2500 aC), els blocs calcaris s'unien amb una mena de morter de fang i argila, o argila i sorra.[3] Es va utilitzar aquest morter, possiblement per facilitar el seu lliscament i òptim ajust en col·locar les peces. Posteriorment els egipcis usaren guix (algeps) o calç.[4]

Hi ha molts exemples que acrediten l'ús que els antics feien dels morter, de guix, de calç, de betums, etc. La necessitat hauria fet adaptar l'ús del morter i dels ciments a tots els pobles. [5] La perfecció del morter o ciment dels antics ha passat als proverbis. Els grecs i els etruscs coneixien així mateix el seu ús. A Grècia, concretament a Mègara, cap al 500 aC, s'utilitzà com a morter el material volcànic anomenat puzzolana.[6] Es parla d'un dipòsit d'aigua a Esparta construït amb còdols i argamassa, i les grutes sepulcrals de Tarquini estan enfangades amb un estuc pintat.

Tipus de morters[modifica | modifica el codi]

Segons el tipus de conglomerant:

Morters especials:

Referències[modifica | modifica el codi]