Morter (construcció)
Morter en la construcció és una mescla de ciment, aigua i àrids fins (sorra) que serveix per unir els maons o altres materials de construcció.
Abans de la generalització del ciment s'utilitzava el morter de calç o de cendres volcàniques.[1]
[modifica] Morter antic
Els primers morters eren fets amb fang o argila. A Mesopotàmia ja s'utilitzaven maons cuits i un morter de resina o altres materials com el betum (geologia) per a construir els ziggurats. La primera mostra que es coneix és del 2900 aC.[2]
A l'Antic Egipte, en les primeres piràmides (cap al 2600-2500 aC), els blocs calcaris s'unien amb un morter de fang i argila, o argila i sorra.[3] Posteriorment els egipcis usaren guix (algeps) o calç.[4]
A Grècia, concretament a Megara, cap al 500 aC, s'utilitzà com a morter el material volcànic anomenat puzzolana.[5]
[modifica] Morter de ciment Portland
El morter de ciment Portland es fa mesclant Ciment Portland amb sorra fina i aigua.
El va inventar el 1794 Joseph Aspdin i el va patentar el 1824, dins l'esforç de crear morters més resistents que els de l'època. Aquest morter es va popularitzar durant el final del segle XIX i principis del XX gràcies a la Primera Guerra Mundial. Cap a 1930 va superar el morter de calç en la construcció. Però, com a regla general, el morter de Portland no es pot fer servir en la restauració d'edificis fets originalment amb morter de calç.
El morter de ciment de Porland és la base del formigó i del ferrociment.
