Ziggurat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la construcció. Si cerqueu l'empresa de videojocs, vegeu «Zigurat (empresa)».
Dur-Untash, o Choqa zanbil, construït el segle XIII aC per Untash Napirisha, és un dels ziggurats més ben conservats. Es troba a prop de Susa, Iran.
Interpretació en CAD del ziggurat de Sialk basat en les evidències arqueològiques.

Un ziggurat (zĭg'ə-răt) és un temple de l'antiga Mesopotàmia que té forma d'una torre esgraonada. El disseny d'un ziggurat va des d'una simple base amb un temple al damunt, fins a uns terrats rematats amb un temple, cosa que demostra que les matemàtiques estaven molt avançades. La base podia ésser rectangular, ovalada o quadrada.[1] L'interior del ziggurat (la part no exposada a la intempèrie) estava construïda amb tova, mentre que la part exterior estava revestida amb totxos, els quals podien a més estar vitrificats amb diferents colors. S'hi accedia per escales situades als costats del ziggurat o que pujaven en espiral fins a dalt. Un dels més ben conservats és el de Choqa Zanbil que es troba a l'actual Iran, i que llavors eren terres de l'antic regne de l'elam, un estat de la perifèria de la Mesopotàmia. El ziggurat més vell que es conserva és el de Kashan, datat del cinquè mil·lenni aC. Els ziggurats varen ser un estil de temple freqüent per als sumeris, babilonis i assiris.

Als ziggurats no s'hi feien pas actes públics ni cerimònies, sinó que se'ls considerava la morada dels deus. Gràcies al ziggurat, els deus podien estar lluny de la gent, perquè no tothom hi podia entrar. Cada ciutat tenia un deu o deessa propi, de la qual era patró. Només els sacerdots podien entrar al ziggurat. Atenien les necessitats dels déus, i això els feia ser elements importants de la societat.

Construccions[modifica | modifica el codi]

L'exemple de ziggurat més famós que hi ha és el Temple blanc d'Uruk, a l'antiga Sumer. El ziggurat només és la base del temple blanc. El propòsit era acostar el temple al cel. S'hi accedeix des de terra per una escala molt llarga i ben feta.

Un exemple d'un gran i complex ziggurat és el dedicat a Marduk a Babilònia. Desafortunadament no ha restat gran cosa d'eixa gran estructura, ni tan sols a nivell de terra, però les prospeccions arqueològiques i les notícies històriques que ens n'han arribat fins als nostres dies ens parlen d'un ziggurat de set nivells pintats de diferents colors, coronat amb un temple de boniques proporcions. El temple sembla haver estat pintat de color indi igual que l'últim nivell. Se sap que hi havia tres escales que portaven al temple, dues de les quals (les laterals) només arribaven fins a la meitat de l'alçada del ziggurat.

Etemenanki, que era el nom amb què es coneixia l'estructura del ziggurat de Babilònia, és un mot sumeri que vol dir la fundació del cel i la terra. Probablement construïda per Hammurabi, a la seva base s'han trobat restes d'anteriors ziggurats i d'unes altres estructures sobre els quals se'n van anar edificant de més nous fins al definitiu de Hammurabi. La darrera fase de construcció consisteix en la restauració que va fer el rei Nabopolasar (que va regnar entre el 625 i 605 aC) i en un revestiment de 15 m de totxos fet pel seu fill Nabucodonosor II.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «ziggurat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ziggurat

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • T. Busink, "L'origine et évolution de la ziggurat babylonienne". Jaarbericht van het Vooraziatisch-Egyptisch Genootschap Ex Oriente Lux 21 (1970), 91-141.
  • R. Chadwick, "Calendars, Ziggurats, and the Stars". The Canadian Society for Mesopotamian Studies Bulletin (Toronto) 24 (Nov. 1992), 7-24.
  • R.G. Killick, "Ziggurat". The Dictionary of Art (ed. J. Turner, New York & London: Macmillan), vol. 33, 675-676.
  • H.J. Lenzen, Die Entwicklung der Zikurrat von ihren Anfängen bis zur Zeit der III. Dynastie von Ur (Leipzig 1942).
  • M. Roaf, Cultural Atlas of Mesopotamia and the Ancient Near East (New York 1990), 104-107.
  • E.C. Stone, "Ziggurat". The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near East (ed. E.M. Meyers, New York & Oxford 1997), vol. 5, 390-391.
  • J.A. Black & A. Green, "Ziggurat". Dictionary of the Ancient Near East (eds. P. Bienkowski & A. Millard, London: British Museum), 327-328.
  • Harriet Crawford, Sumer and the Sumerians, Cambridge University Press, (New York 1993), ISBN 0-521-38850-3.
  • A. Leo Oppenheim, Ancient Mesopotamia, University of Chicago Press, (Chicago 1977), ISBN 0-226-63187-7.