Sumer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Deessa sumèria

Sumer (ki-en-gi[1] en sumeri, šumer en accadi) fou una regió al sud de l'antiga Mesopotàmia, entre la desembocadura dels rius Eufrates i Tigris. Els sumeris estan considerats com la primera i més antiga civilització del món. La seva procedència és incerta i n'existeixen nombroses hipòtesis, encara que les teories més serioses proposen un origen autòcton amb influències externes, possiblement procedents de l'oest de l'Índia o l'Iran.

Protohistòria[modifica | modifica el codi]

Estàtua de l'ensi Gudea de Lagaš

No van ser els primers pobladors de la zona, perquè al neolític hi ha al nord de Mesopotàmia les cultures de Jarmo (6.700 - 6.500 aC), Hassuna (5.800 - 5.500 aC) i Samarra (5.600 - 5.000 aC) i al sud, l'Obeid (5.000 - 3.750 aC), Uruk (3.750 - 3.150 aC) i Jemdet Nasr (3.150 - 2.900 aC).

Es creu que Uruk va ser el començament de la civilització sumèria. Uruk, la bíblica Erek i actualment Warka, és l'escenari de descobriments fonamentals per a la història de la humanitat: apareix la roda cap al 3500 aC i l'escriptura el 3300 aC, que és la datació més antiga de taules d'argil·la amb escriptura cuneïforme trobades fins ara.

Són aquests registres escrits els que confirmen que els sumeris no eren d'origen indoeuropeu ni semita. Així ho demostra la seva llengua aglutinant, amb semblances sintàctiques i lèxiques amb el basc i el georgià.

La societat sumèria[modifica | modifica el codi]

El màxim poder polític de Sumer era el rei (lugal en sumeri, literalment home gran). Tenia sota els seus peus molts de funcionaris. El rei era poder legislatiu, executiu, judicial i un déu. Els funcionaris se suïcidaven quan moria ell, però aquesta pràctica s'acabà abandonant.

Els sumeris foren astrònoms i astròlegs experts. A més, inventaren la clepsidra, un rellotge d'aigua molt usat després a l'Antiga Grècia. La medicina sumèria també és important. Són considerats també els inventors de la cervesa. Els sumeris també coneixien la geometria, però no en sabien tant com els egipcis.

Els sumeris van crear l'escriptura cuneïforme i fundaren escoles d'escribes (edubba). A més, foren els inventors del diccionari, però només de substantius. A les escoles només hi assistien els fills de les famílies riques. L'escola estava dirigida pel «Pare de l'escola», els alumnes eren coneguts com a «Fills de l'escola», i els ajudants (de dibuix i del fuet, per exemple) es deien «Germans de l'escola».

Els homes portaven barba i vestien kaunakes, una faldilla de llana. A la guerra, l'armadura era de cuir. El vestit femení era semblant al masculí, però era, més aviat, una túnica. Els cabells de les dones es recollien en trenes o amb una xarxa amb joies.

Les ciutats eren, igual que a l'Antiga Grècia, ciutats-estats.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia sumèria es basava en l'agricultura, ja que el terra era molt fèrtil i disposaven d'instruments agrícoles bastant efectius. Els artesans treballaven l'or i la ceràmica. Els instruments eren de canya, d'os o de pedra, tot i que també feien servir el coure i el bronze. El comerç també era important, principalment fent caravanes de carros. Encunyaven la mina, moneda pròpia que es fraccionava en 60 sicles, segurament d'ús més comú.

Història[modifica | modifica el codi]

Llista de ciutats estat sumèries[modifica | modifica el codi]

Principals déus dels Sumeris[modifica | modifica el codi]

Els primers sumeris s'establiren al voltant de temples dedicats als déus principals: Anu, déu del firmament; Ea, deesa de les aigües; i Enlil, déu de l'atmosfera i la terra.

Títols polítics sumeris[modifica | modifica el codi]

  • Lugal, principal i més alt títol que portaren els dirigents de les ciutats estat. És una paraula composta de "lu" (home) i "gal" de "gal" (gran, extraordinari). Equival a l'acadià Xarrum (rei).
  • En, "senyor", fou el títol que portaren inicialment els sacerdots amb funcions religioses i polítiques. A poc a poc les funcions polítiques van anar passant als reis (lugal) en algunes ciutats i als prínceps (en-si) en d'altres. Només a Uruk va passar a l'inrevés i l'en d'Uruk va assumir les funcions d'un lugal o d'un ensi sense perdre les seves.
  • En-si, dirigents de la majoria de les ciutats de Sumer. És equivalent a príncep, que regia un estat però amb menys poder que un rei (lugal).

Categories socials a Sumer[modifica | modifica el codi]

  • Eren, conjunt de persones que es dedicaven al treball públic o a funcions militars. Així doncs més que una classe social, eren una casta de status generalment baix amb certs privilegis que comportava la seva feina.
  • Guruix, suposadament als adults caps de família amb alguna possessió.
  • Xub-lugala, treballadors que depenien del rei. No hi ha evidències que fossin esclaus o homes lliures. L'esclavitud era freqüent a l'època, bé sigui perquè una persona esdevenia esclava en no poder fer front als deutes bé sigui perquè era presonera de guerra. Però segons els documents és més probable que els xub-lugala fossin servents personals del monarca, ocupats de les seves necessitats o de les dels seus familiars.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Entre les aportacions més rellevants dels sumeris es troben: la roda, l'escriptura, els mapes de constel·lacions, el sistema de numeració sexagesimal i les operacions bàsiques de l'aritmètica, el codi civil, l'escola com a institució formal i la introducció de diverses espècies en l'agricultura.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. "ki=terra o país, en=senyor, gi=canya o canyissar", Mercedes Torrecilla, Investigación sobre la lengua y la escritura sumeria del período presargónico de Lagas, ISBN 84-8454-377-3

Referències[modifica | modifica el codi]

Cassin, Elena; Bottéro, Joean; Vercoeur, Joan. Los Imperios del Antiguo Oriente del Paleolítico a la mitad del segundo milenio. 1a edició (en castellà), 1970, p. . ISBN 84-323-0118-3.