Ofrena votiva

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Corona votiva del rei visigot Recesvint († 672), part de Tresor de Guarrazar. Feta d'or i pedres precioses en la segona meitat del segle VII. Museu Arqueològic Nacional d'Espanya (Madrid).

Una ofrena votiva és un objecte deixat en un lloc sagrat per motius rituals. Aquests objectes són una característica de societats modernes i antigues, i solien fer-se per guanyar-se el favor de forces sobrenaturals, com testifiquen les fonts històriques grega i romana, si bé actes semblants se segueixen fent en l'actualitat, com per exemple en els pous dels desitjos.

Ofrenes antigues[modifica | modifica el codi]

A Europa les ofrenes votives daten del Neolític, amb tresors de destrals polides, arribat al seu cim a finals de l'Edat de Bronze. Estris valuosos com ara espases i puntes de llança eren aparentment enterrats o més comunament llançats en masses d'aigua o torberes, de manera que no poguessin ser recuperats. Sovint tots els objectes trobats en un tresor apareixen trencats.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ofrena votiva Modifica l'enllaç a Wikidata