Llengua aglutinant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una llengua aglutinant és aquella que forma els seus mots per encadenat o combinació de morfemes. El terme aglutinant (derivat del llatí agglutinare 'enganxar, adherir') el va introduir el filòsof i lingüista alemany Wilhelm von Humboldt l'any 1836, per tal de classificar les llengües des d'un punt de vista morfològic. Els altres grups que establí són el de llengües analítiques i el de llengües flexives.

Les llengües aglutinants són un tipus de llengua sintètica en què cada afix representa una unitat de significat (com ara diminutiu, pretèrit, plural,...). La distinció entre llengua aglutinant i llengua fusional, de tota manera, no és sempre clara. Hom podria parlar d'un continu en el qual, entre ambdós extrems (aglutinació i fusió), hi ha llengües diverses que tendeixen a l'un o a l'altre.

Exemples de llengües aglutinants són les llengües uràliques, les llengües altaiques, el basc, el japonès, el coreà, les llengües dravídiques, l'inuktitut o esquimal, el suahili, l'esperanto i algunes llengües mesoamericanes com ara el nàhuatl, l'huasteca i el totonaca. També eren aglutinants, a l'Edat Antiga, llengües com el sumeri o l'elamita.