Llengües salish

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Llengües salish
Parlat a: Estats Units Estats Units
Canadà Canadà
Regió: Costa del pacífic d'Amèrica del Nord
Parlants: ~12.200 (1981)[1]
~3.134 (2009)[2]
Classificació genètica:
estatus oficial
Regulat per:
codis de la llengua
Distribució de les llengües Salish
Globe of letters.svg Visiteu el Portal:Llengües Globe of letters.svg

Les llengües salish són un grup de llengües ameríndies parlades al sud-oest del Canadà i al nord-oest dels EUA, a la costa del Pacífic i a l'interior, als estats de Washington, Idaho i nord-oest de Montana. El seu nom és derivat de salst (home) Es caracteritzen per ser llengües aglutinants.

Divisió interna[modifica | modifica el codi]

La família salish consta de 23 llengües, que no sempre es corresponen amb la divisió tribal, ja que algunes tribus parlen dialects diferents, com els de l'illa Squaxin o els tulalip.

I. Bella Coola

1. Nuxálk (també Bella Coola, Salmon River)

II. Salish de la Costa

A. Salish de la Costa Central (també Central Salish)
2. Comox
  • Comox (també Q’ómox̣ʷs)
  • Sliammon (Homalco-Klahoose-Sliammon) (també ʔayʔaǰúθəm)
3. Halkomelem
Island (també Hul’q̱’umi’num’, həl̕q̓əmín̓əm̓)
Downriver (també Hunq’umʔiʔnumʔ)
Upriver (també Upper Stalo, Halq’əméyləm)
4. Lushootseed (també Puget Salish, Skagit-Nisqually, Dxʷləšúcid)
Northern
Southern
5. Nooksack (també ɬə́čələsəm, ɬə́čælosəm) (†)
6. Pentlatch (també Pənƛ̕áč) (†)
7. Sechelt (també Seshelt, Shashishalhem, šášíšáɬəm)
8. Squamish (també Sqwxwu7mish, Sḵwx̱wú7mesh, sqʷx̣ʷúʔməš)
i. Straits Salish group (també Straits)
9. Klallam (també Clallam, Nəxʷsƛ̕áy̓emúcən)
  • Becher Bay
  • Eastern
  • Western
10. Estrets del Nord (també Straits)
  • Lummi (també Xwlemi’chosen, xʷləmiʔčósən) (†)
  • Saanich (també SENĆOŦEN, sənčáθən, sénəčqən)
  • Samish (també Siʔneməš)
  • Semaihmoo (també Tah-tu-lo) (†)
  • Sooke (també T’sou-ke, c̓awk) (†)
  • Songhees (també Lək̓ʷəŋín̓əŋ) (†)
11. Twana (també Skokomish, Sqʷuqʷúʔbəšq, Tuwáduqutšad) (†)
B. Tsamosan (també Olympic)
i. Interior
12. Cowlitz (també Lower Cowlitz, Sƛ̕púlmš) (†)
13. Upper Chehalis (també Q̉ʷay̓áyiɬq̉) (†)
ii. Marítim
14. Lower Chehalis (també ɬəw̓ál̕məš) (†)
15. Quinault (també Kʷínayɬ)
C. Tillamook
16. Tillamook (també Hutyéyu) (†)
Siletz
Tillamook

III. Salish de l'Interior

A. Septentrional
17. Shuswap (també Secwepemctsín, səxwəpməxcín)
Eastern
  • Kinbasket
  • Shuswap Lake
Western
  • Canim Lake
  • Chu Chua
  • Deadman's Creek-Kamloops
  • Fraser River
  • Pavilion-Bonaparte
18. St’at’imcets (també Lillooet, Lilloet, St'át'imcets)
  • Lillooet-Fountain
  • Mount Currie-Douglas
19. Salish del Riu Thompson (també Nlaka’pamux, Ntlakapmuk, nɬeʔkepmxcín, Thompson River, Thompson Salish, Thompson, coneguts en temps de la frontera com a Klackarpun, Couteau o Knife Indians)
  • Lytton
  • Nicola Valley
  • Spuzzum-Boston Bar
  • Thompson Canyon
B. Meridional
20. Coeur d'Alene (també Snchitsu’umshtsn, snčícuʔumšcn)
21. Columbian (també Columbia, Nxaʔamxcín)
  • Chelan
  • Entiat
  • Moses Columbia
  • Wenatchee (també Pesquous)
22. Colville-Okanagan (també Okanagan, Nsilxcín, Nsíylxcən, ta nukunaqínxcən)
Septentrional
Meriodional
  • Lakes-Colville-Inchelium
  • Methow
  • San Poil-Nespelem
  • Southern Okanogan
23. Spokane-Kalispel-Flathead (també Kalispel)
  • Flathead (també Séliš)
  • Kalispel (també Qalispé)

Descripció lingüística[modifica | modifica el codi]

Fonologia[modifica | modifica el codi]

Les llengües salish admeten grups consonàntics d'enorme complexitat entre els quals no hi ha cap sonorant. L'anàlisi convencional en síl·labes presenta algunes dificultats en diverses d'aquestes llengües. Alguns exemples de paraules llargues en aquestes llengües són:[3]

sčkʷkʼkʷƛus.tn 'ulls petits' (spokane, salish de Montana)
xłp̓x̣ʷłtłpłłskʷc̓ [xɬpʼχʷɬtʰɬpʰɬːskʷʰts͡ʼ] 'ha tingut en el seu poder una planta de cornus (Cornus canadensis)' (bella coola)

L'inventari consonàntic del proto-salish vé donat per:[4]

Labial Coronal Palatal Velar Uvular glotal
obstruent
no-contínua
simple *p *t *c *k *kʷ *q *qʷ
glotalitzada *pʼ *tʼ *cʼ *ƛ̕ *kʼ *kʼʷ *qʼ *qʼʷ
obstruent
contínua
*s *x *xʷ *χʷ *h
Sonant simple *m *n *l *y *w *ʕʷ
glotalizada *mʼ *nʼ *lʼ *yʼ *ɣʼ *wʼ *ʕʼ *ʕʼʷ

Cal tenir en compte que en el quadre anterior s'han emprat signes de l'alfabet fonètic americanista que en alguns casos difereix de l'alfabet fonètic internacional i les següents convencions:

  • Els símbols /*c, *cʼ, *ƛ̕/ denoten africades (= AFI [ʦ, ʦʼ, tɬ͡ʼ])
  • Els signes /*y, ɣ, ʕ*/ (i llurs corresponents glotalitzades) denoten aproximants (= AFI [j, ɰ, ʕ])

Comparació lèxica[modifica | modifica el codi]

Els numerals per a diferents llengües salish són:[5][6]

GLOSSA Bella Coola
(Nuxálk)
PROTO-SAL.
DE LA COSTA
PROTO-SAL.
DEL INTERIOR
PROTO-
SALISH
'1' smaw *n(ə)čʼúʔ *nkʼúʔ *n(a)kʼuʔ
'2' ɬnus *ʔəsáli *(ʔe)sáli *ʔəsali
'3' ʔasmus *čaɬas /
*ɬíxʷ-
*kaʔɬás~
*čaʔɬás
*kaʔɬas
'4' mus *mus *mús *mus
'5' cʼixʷ *ci- /
*ɬqʼačis
*cíl-kst *cil(-ak-ist)
'6' tʼx̩ʷuɬ *tʼəχm *tʼəqʼm- *tʼəχ(m)
'7' nus(ʔ)aɬkɬm *cʼúʔkʷ(i)s *cʼu(p)ɬkʼ *cʼuʔ
'8' kʼiɬnus
(10-2)
*tqačiʔ *tqačiʔ
'9' kʼismaw
(10-1)
*tə́wixʷ *təwixʷ *təwixʷ
'10' cʼklakt *ʔúpən *ʔu-pan-kst *(ʔu)pan

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Probablement aquesta xifra es referia al grup ètnic, no al número precís de parlants.
  2. Ethnologue:Statistical summaries
  3. Salish languages and linguistics: theoretical and descriptive perspectives, p. 17
  4. Kuipers, 2002.
  5. A. H. Kuipers (2002): Salish Etymological Dictionary
  6. Salishan Numerals (E. Chan)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Czaykowska-Higgins, Ewa; & Kinkade, M. Dale (Eds.). (1997). Salish languages and linguistics: Theoretical and descriptive perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter. ISBN 3-11-015492-7.
  • Kroeber, Paul D. (1999). The Salish language family: Reconstructing syntax. Lincoln: University of Nebraska Press in cooperation with the American Indian Studies Research Institute, Indiana University, Bloomington.
  • Thompson, Laurence C. (1973). The northwest. In T. A. Sebeok (Ed.), Linguistics in North America (pp. 979-1045). Current trends in linguistics (Vol. 10). The Hauge: Mouton.
  • Thompson, Laurence C. (1979). Salishan and the northwest. In L. Campbell & M. Mithun (Eds.), The languages of native America: Historical and comparative assessment (pp. 692-765). Austin: University of Texas Press.