Potlatch

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una cerimònia de Potlatch cap al 1895

Potlatch és una cerimònia practicada pels pobles indígenes de la costa del Pacífic al nord-oest de Nord-americà, tant als Estats Units com a la Colúmbia Britànica del Canadà. Entre aquests pobles trobem els: Haida, Tlingit, Tsimshian, Salish, Nuu-chah-nulth, i Kwakiutl (Kwakwaka'wakw).

El Potlatch, vigent fins al segle XX, pren la forma de festí cerimonial per al qual s'utilitza carn de foca o salmó. En aquest festí s'observen les relacions jeràrquiques entre els grups, que es reforcen mitjançant l'intercanvi de regals i altres cerimònies.

L'amfitrió mostra la seva riquesa i importància regalant les seves possessions, volent donar a entendre que té tantes que pot permetre's fer tants regals.

Durant la cerimònia es creen o es reforcen les relacions jeràrquiques entre els diversos grups gràcies a l'intercanvi de dons i altres rituals. A través del Potlatch individus del mateix status social distribueixen o fan una cursa a destruir una gran quantitat de béns per afirmar públicament el propi rang o per reconquerir-lo en el cas l'hagués perdut.

El Potlatch és un exemple de l'economia del do, on els amfitrions demostren la seva riquesa i llur importància gràcies a la distribució de les seves propietats, empenyent així als participants a contracanviar quan realitzaran el seu Potlatch. Encara que aquest tipus d'intercanvi sigui practicat universalment, la nostra pràctica de pagar de veure als amics és un d’ells, el Potlatch ha esdevingut l'exemple més conegut d'aquest tipus de fenomen.

A l'origen el Potlatch servia per celebrar esdeveniments importants de la vida de la família amfitriona, com pot ser el naixement d'un fill. L'aparició dels productes industrials dins de les societats indígenes americanes provocà una sobredimensió de les pràctiques del Potlarch durant els segles XVIII i XIX.

Alguns grups com els Kwakiutl, prenien el Potlarch com una competició extremadament combatuda. En molts casos els béns distribuïts eren destruïts després d'haver estat rebuts; el Potlarch era de fet un mecanisme amb el qual venien trets del procés productiu, aquells béns que el cas haurien continuat dins, haurien provocat una alteració del sistema i conseqüentment haurien provocat una alteració a l'intern de l'estructura de les relacions de poder de la comunitat. A la fi del segle XIX les autoritats del Canadà i dels Estats Units van il·legalitzar la pràctica del Potlarch, aquest fet es produí sota la influència missionera i dels agents governamentals que la consideraven una tradició inútil, improductiva i que incentivava la despesa inútil, lluny de la visió de l'ètica protestant del treball.

Malgrat la prohibició, les pràctiques de Potlarch han continuat a realitzar-se de forma clandestina per anys. Molts indígenes americans han realitzat peticions i mobilitzacions als seus governs per canviar la legislació contra una tradició que comparen al Nadal cristià, ocasió on es fa festa amb els amics i es produeix un intercanvi de regals sense "sentit". Les lleis anti-Potlarch no han estat mai abolides, però durant el segle XX la persecució en la pràctica s'ha debilitat molt.

Actualment les persones continuen a realitzar les cerimònies del Potlarch que tornen a ésser un element central de la vida de la comunitat. El motiu de la seva realització pot variar depenent de les tradicions de cada grup indígena.

Aquesta pràctica continua tenint una gran fascinació dins el camp dels recercadors socials i els escriptors, i al mateix temps ha esdevingut també un model dels moviments open source i altres moviments socials.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Franz Boas (1897). L'organització social i les societats secretes dels indis Kwakiutl
  • Marcel Mauss (1924). Essai sur le don (publicat dins Sociologie et anthropologie)

Enllaços Externs[modifica | modifica el codi]