Nadal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la festivitat. Vegeu altres significats a «Nadal (desambiguació)».
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món.

Nadal és la festivitat cristiana que comprèn el temps entre l'advent i l'epifania. És, juntament amb la Pasqua, la festa cristiana més important. En ella se celebra el naixement de Jesús. De les esglésies cristianes, la Catòlica, la Protestant i algunes de les Esglésies Ortodoxes autocèfales, com ara la grega, la romanesa i la búlgara, celebren Nadal el 25 de desembre (la tradició afirma que des de Liberi I). Altres Esglésies Ortodoxes autocèfales, en canvi, com ara la de Constantinoble i la russa, el celebren el 7 de gener, ja que no van acceptar el calendari gregorià que va reformar el calendari julià de l'època romana.

Malgrat el seu origen marcadament religiós, amb la missa del gall com a element central, Nadal ha esdevingut una tradició que se celebra arreu del món, fins i tot per gent que no pertany a aquesta religió, com és el cas de la Xina i el Japó. En català, la paraula Nadal ve de "natalici", "naixement". Els anglosaxons usen el terme Christmas, que significa "missa de Crist", i en algunes llengües germàniques com l'alemany la festa s'anomena Weihnacht, que significa "nit de benedicció".

A l'hemisferi nord, Nadal coincideix amb l'inici de l'hivern i és normalment temps d'estar a casa i en família. Cada dia més, Nadal està esdevenint un concepte comercial; s'associa a un nombre ingent d'icones i símbols, com l'arbre de Nadal, els Reis Mags, el Pare Noel, el pessebre, les nadales, les estrenes, les postals de Nadal, el Tió de Nadal, la neu, però, sobretot, a la compra de regals.

Tradicions[modifica | modifica el codi]

Els carrers de Torà (Segarra) a les festes de Nadal.

Nadal als Països Catalans disposa de les seves particularitats pròpies. Un exemple és la realització del pessebre (que també es fa en molts altres indrets de tradició cristiana) i una altra el tió de Nadal (una tradició compartida amb Aragó i Occitània), també anomenat tronc, tronca o simplement tió. També ho és el fet de celebrar Sant Esteve, l'endemà de Nadal, per poder-se reunir, així, amb l'altra part de la família amb qui no s'havia pogut estar per Nadal.

A moltes comarques es fa la rabassa de Nadal, on el fillol dóna una felicitació al padrí, i aquest li respon amb un regal, que segons el lloc pot ser un tortell de Nadal o un present. També és molt típic a molts pobles de Catalunya anar a veure Els Pastorets, representació teatral centrada en l'adveniment de Jesús. A més, des del darrer mig segle es fan en molts llocs pessebres vivents, que són escenificacions del pessebre amb persones i animals de carn i ossos.[1]

Com a fet diferencial de la Nit de Nadal, a Mallorca i a l'Alguer s'interpreta tradicionalment, de l'edat mitjana ençà, el Cant de la Sibil·la, un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les Matines de Nadal, i que relata com serà la fi del Món i el dia del judici final. La tradició del cant de la Sibil·la a Mallorca va ésser declarada patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la UNESCO l'any 2010. A Menorca, Ontinyent, Barcelona, Gandia i altres poblacions dels Països Catalans s'ha recuperat des de fa uns anys el Cant de la Sibil·la i s'interpreta en algunes esglésies.

En aquest dia especial els nens diuen un vers i a canvi els pares els donen alguns diners. És tradicional a les Balears la recitació dels Poemes de Nadal, per part dels infants de la casa als adults, que donen doblers a la quitxalla a canvi de llur actuació. Com a trets no exclusius del País Valencià, es pot destacar el costum de donar les estrenes la vesprada de Nadal als infants segons van cantant nadales.

En molts llocs es fan fires de nadal on es venen figures de pessebre, molsa, suro, arbres de nadal, tions, guarniments nadalencs i artesania.[2] Algunes d'aquestes fires tenen una llarga tradició i d'altres són més recents.[2] Una de les més tradicionals és la fira de Santa Llúcia de Barcelona que se celebra als carrers del voltant de la catedral,[1] i de la qual es té constància des de 1786, quan fou esmentada pel baró de Maldà.[3][4]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Nadal s'associa a bon grapat de dolços, menjars i begudes especials: el torró, el massapà o d'altres que es consumeixen amb més assiduïtat: fruita seca i cava.

El menú típic de la cultura catalana pel dia de Nadal és l'escudella i la carn d'olla de primer i tall de segon. L'escudella és un brou molt complet que es fa amb tota mena de carn (vedella, porc, gallina, bull negre, bull blanc...), així com amb la tradicional pilota (carn picada, all i julivert), patates i cigrons. De primer, per tant, se serveix el brou amb galets grans (típics de Nadal) i es treu a taula tota la carn d'olla que s'ha utilitzat per poder servir-se acabada la sopa. De segon, segons la tradició s'ha de servir tall, és a dir, carn. El més habitual és que sigui pollastre o vedella al forn o a l'ast. Aquest àpat s'acostuma a acompanyar de cava o vi negre. Per postres se serveixen els torrons i les neules acompanyats de moscatell.

A Mallorca destaca la porcella rostida, els cocotins i els torrons d'ametlla fluixa en neula.

Altres celebracions associades a les festes de Nadal[modifica | modifica el codi]

A banda de la celebració del dia 25 de desembre, Nadal inclou altres festivitats, com el cap d'any i els Tres Reis que, entre el dia cinc i el sis de gener, porten regals a tots els infants. En el món llatí, també se celebra el dia dels Sants Innocents.

D'altra banda el dia 26 de desembre se celebra la festa de Sant Esteve, també coneguda com la Segona Festa de Nadal o el Segon Dia de Nadal, durant la qual es fan també les típiques celebracions familiars nadalenques.

Personatges folklòrics de Nadal[modifica | modifica el codi]

En la majoria de països existeix la tradició que algun personatge o personatges visiti els nens per deixar-los regals sota l'arbre de Nadal. Els més coneguts són:

  • Santa Claus o Pare Noel: Als EUA i el Nord d'Europa, encara que l'expansió comercial dels Estats Units ha convertit Santa Claus en el personatge central del Nadal arreu del món, i ha desplaçat el sentit religiós d'aquesta festa pel sentit més comercial actual.
  • Dedek Mraz: la versió del Pare Noel a Eslovènia.
  • Carbonissa: és l'encarregat de donar carbó en comptes d'un regal als nens que es van portar malament. Per a alguns, és acompanyant dels Reis Mags, i per a altres, de Santa Claus.
  • Follets nadalencs: de la mitologia popular nadalenca, deixen regals nadalencs sota l'arbre.
  • Befana: parts d'Itàlia.
  • Olentzero: País Basc.
  • Esteru: Cantàbria.
  • Apalpador: Galícia.
  • Tió de Nadal o Cachafuòc: Catalunya i Occitània.
  • Nen Jesús o Nen Déu: Argentina, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Perú, Panamà, Puerto Rico, Veneçuela, Bolívia i Mèxic especialment en zones rurals. República Txeca (Ježíšek), Eslovàquia (Ježiško), Alemanya, Àustria i Suïssa (Christkind o Kristkindl).
  • Viejito Pascuero: Xile, té les mateixes característiques del Pare Noel.

Tradicionalment, a Espanya, Portugal i gran part de l'Amèrica Llatina els nens no reben regals per Nadal sinó el 6 de gener, festa de l'Epifania, duts pels Reis Mags d'Orient en commemoració de les ofrenes fetes a Jesús al pessebre de Betlem. D'altra banda, als països d'influència germànica, la festa dels regals se celebra tradicionalment el 6 de desembre, dia de Sant Nicolau.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Soler i Amigó, Joan. Martín Casanovas. Festes tradicionals de Catalunya, 1978, p. 21-25. ISBN 84-85185-20-X. 
  2. 2,0 2,1 «Fires de nadal». festes.org. [Consulta: 25 desembre 2013].
  3. «Fira de Santa Llúcia». [Consulta: 25 desembre 2013].
  4. «Fira de Santa Llúcia». festes.org. [Consulta: 25 desembre 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]