Pessebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pessebre tradicional (Portugal)
Pessebre català
Gran pessebre
Vista d'un altre racó del pessebre, al qual s'amaga el caganer

El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural que es realitza per les festes de Nadal. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció, encara que ha sofert tantes evolucions que això no es pot assegurar. Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia , quan l'infant va néixer a l' estable el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenanada pessebre.


A la societat tradicional catalana el pessebre era representatiu i emblemàtic de les festes, molt abans que l'arbre de Nadal fos introduït.

[modifica] Història

L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen. La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l'any 1223 que Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre.

Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l'any 1562.

A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.

[modifica] Agrupacions de pessebristes

La més gran és la Universalis Foederatio Praesepistica, de caire internacional. A Catalunya n'existeixen nombroses i moltes estan associades dins la Federació Catalana de Pessebristes. Algunes són molt antigues. Per exemple, l'Associació de Pessebristes de Mataró es va fundà l'any 1935 i l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell, el 1941.

[modifica] Enllaços externs

Commons
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Pessebre

Eines personals
Espais de noms
Variants
Accions
Navegació
Comunitat
Imprimeix/exporta
Eines
En altres llengües