Pessebre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pessebre tradicional (Portugal)
Pessebre català
Gran pessebre
Vista d'un altre racó del pessebre, al qual s'amaga el caganer

El pessebre és la representació a la llar del naixement del nen Jesús construïda amb molsa, troncs, suro, amb figures de fang de personatges de la vida rural que es realitza per les festes de Nadal. El primer pessebre va ser creat per Sant Francesc d'Assís. El pessebre és un dels quadres costumistes més estesos a la Mediterrània cristiana. Aquesta tradició de la societat catalana que representa el naixement de Jesús rep el nom de pessebre perquè, segons la Bíblia, quan l'infant va néixer a l'estable el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenanada pessebre.

El costum de representar el naixement de Jesús durant el temps nadalenc, de reproduir-lo escènicament a través de personatges vius o de figures plàstiques, és una tradició molt arrelada a Catalunya. A més, el pessebre català té una figura pròpia, el caganer, amb un origen que es remunta al segle XVIII.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen del pessebre pot trobar-se també en les escultures i pintures que curullaven les catedrals i que servien per explicar als fidels menys instruïts les creences cristianes. Així, la primera representació data del segle II després de Crist, quan a les catacumbes de Priscil·la es representava ja la Verge Maria sostenint als seus braços el nen Jesús. El pessebre més antic que es coneix data del segle III després de Crist, al monestir alemany de Füsen. La primera representació catalana apareix a començaments del segle IV a la catedral de Barcelona. També les representacions cristianes que apareixen en forma de relleus als sarcòfags romans del segle VI que són escenes del naixement, amb els Reis, alguns animals i pastors, esculpides a la pedra. A finals del segle XIII els personatges adquireixen autonomia pròpia i passen a formar quadres dins dels temples. Va ser l'any 1223 que Sant Francesc d'Assís va fer una representació del naixement al voltant d'una menjadora d'animals –un estable semblant a aquell en què segons el cristianisme va néixer el nen Jesús–, considerada per molts l'origen del pessebre.

Al segle XVI, les autoritats catòliques més tradicionals van voler fer front a la Reforma protestant amb el Concili de Trento impulsant cultes nous, com ara una rememoració del naixement en una part de la casa. El pessebre més antic del qual es té coneixement es va fer a Praga l'any 1562.

A Catalunya, les primeres figures no arriben fins al segle XVII, però al segle XVIII ja hi ha notables escultors com el murcià Salzillo, els catalans Vallmitjana i Amedeu o els valencians Josep Esteve Bonet i Josep Ginés els que crearien imatges que posteriorment servirien com a model per a altres representacions.

Una particularitat del pessebre de Catalunya i al País Valencià és la figura del Caganer.

Agrupacions de pessebristes[modifica | modifica el codi]

La més gran és la Universalis Foederatio Praesepistica, de caràcter internacional que es va fundà el 1952 coincidint amb el XXXV Congrés Eucarístic Internacional i promuguda per l'Associació de Pessebristes de Barcelona.

A Catalunya n'existeixen nombroses i moltes estan associades dins la Federació Catalana de Pessebristes fundada el 1985.

L'associació pessebrista més antiga del món és la de Barcelona, fundada el 1862 sota la denominació de "Sociedad de Pesebristas de Barcelona" i refundada l'any 1921 i nomenada Associació de Pessebristes de Barcelona.

Altres associacions també vénen de lluny. Per exemple, l'Associació de Pessebristes de Mataró es va fundar l'any 1935, l'Agrupació de Pessebristes de Sabadell el 1941 i l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa el 1942.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Pessebrisme: pessebres i pessebres vivents». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 4 d'octubre de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pessebre